1, 2. Per què hauríem de voler estudiar el llibre de Levític?

L’APÒSTOL Pau va recordar al seu amic Timoteu que «tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu, i és útil» (2 Tim. 3:16). Això inclou el llibre de Levític. Què penses d’aquest llibre? Alguns el veuen com un llistat de normes que avui dia no ens aporten res, però els servents de Jehovà no el veiem així.

² Encara que el llibre de Levític es va escriure fa més de 3.500 anys, Jehovà l’ha preservat «per ensenyar-nos» (Rm. 15:4). Com que aquest llibre ens ajuda a entendre com pensa Jehovà, hauríem de tenir moltes ganes d’estudiar-lo. En realitat podem aprendre moltes lliçons de Levític. Vegem-ne quatre.

3. Per què es feien sacrificis en el dia de l’Expiació?

³ Primera lliçó: Si volem que Jehovà accepti els nostres sacrificis, hem de tenir la seva aprovació. Cada any, durant el dia de l’Expiació, la nació d’Israel es reunia per oferir sacrificis a Jehovà. Aquests sacrificis recordaven als israelites que eren pecadors i que necessitaven el perdó de Déu. Ara bé, abans que el gran sacerdot entrés al Santíssim amb la sang dels sacrificis, havia de dur a terme una altra tasca. De fet, aquesta feina era més important que el perdó dels pecats de la nació.

4. Segons Levític 16:12, 13, què feia el gran sacerdot quan entrava per primer cop al Santíssim? (Mira la imatge de la portada.)

 ⁴ Llegeix Levític 16:12, 13. Imagina’t la següent escena. És el dia de l’Expiació. El gran sacerdot entra al tabernacle i es dirigeix cap al Santíssim. Al llarg del dia hi entrarà tres vegades. A una mà té un recipient amb encens aromàtic i, a l’altra, un braser d’or ple de brases enceses. S’atura davant de la cortina de l’entrada del Santíssim i, amb molt de respecte, hi entra i es queda dret davant de l’arca del pacte. D’una manera simbòlica, és com si estigués davant de la presència de Jehovà! Ara, el sacerdot vessa l’encens sagrat sobre les brases enceses amb molta cura, i l’estança s’omple d’una olor molt agradable per a Jehovà. * Després, tornarà a entrar al Santíssim amb la sang de les ofrenes pel pecat. És molt interessant que abans de fer això, el sacerdot crema l’encens.

5. Què aprenem de la manera com es feia servir l’encens?

⁵ Què podem aprendre de la manera com es feia servir l’encens el dia de l’Expiació? La Bíblia diu que les oracions dels servents fidels de Déu són com encens (Sl. 141:2; Ap. 5:8). Recordem que el gran sacerdot portava l’encens davant la presència de Jehovà amb molt de respecte. De manera semblant, quan ens dirigim a Jehovà en oració també ho hem de fer amb respecte i reverència. Estem molt agraïts que el Creador de l’univers ens permeti orar-li i apropar-nos a ell, tal com fa un nen amb el seu pare (Jm. 4:8). Per a nosaltres, és tot un honor poder gaudir de la seva «amistat» (Sl. 25:14, BEC). Valorem tant aquest privilegi que mai voldríem fer res que el pogués decebre.

6. Què ens ensenya sobre Jesús el fet que el gran sacerdot cremés l’encens abans d’oferir els sacrificis?

⁶ En els paràgrafs anteriors hem vist que el gran sacerdot havia de cremar l’encens abans de presentar els sacrificis. D’aquesta manera, obtenia l’aprovació de Jehovà per poder oferir la sang de les ofrenes. Quina lliçó podem aprendre d’això? Quan Jesús va viure a la terra, abans d’oferir la seva vida, havia de fer una cosa que era més important que salvar la humanitat. Havia de demostrar la seva lleialtat i integritat perquè Déu pogués acceptar el seu sacrifici. Així, provaria que viure com Jehovà diu és la millor manera de fer-ho. A més, vindicaria la sobirania del seu Pare, és a dir, deixaria clar que la Seva governació és justa i legítima.

7. Per què va complaure Jehovà tot el que Jesús va fer?

⁷ Al llarg de la seva vida a la terra, Jesús sempre va obeir les normes justes de Jehovà. Cap temptació o prova, ni tan sols una mort cruel i dolorosa, va debilitar el seu desig de defensar la governació del seu Pare (Fili. 2:8). Quan va afrontar proves, «va fer súpliques i peticions amb grans clams i llàgrimes» (Heb. 5:7). Les seves intenses oracions van demostrar la seva lleialtat i van enfortir el seu desig de ser obedient fins al final. Per a Jehovà, aquelles oracions eren com l’olor dolça i agradable de l’encens. Tot  el que Jesús va fer va complaure el seu Pare i va vindicar la Seva sobirania.

8. Com podem imitar Jesús?

⁸ Podem imitar Jesús si ens esforcem al màxim per ser íntegres i lleials a Jehovà. Com que volem agradar al nostre Pare, li hem de suplicar que ens ajudi a afrontar les proves que se’ns presentin. Això demostrarà que donem suport a la Seva governació. Tenim clar que Déu no acceptarà les nostres oracions si estem practicant el que ell condemna. Però, si obeïm les seves normes, podem estar segurs que les nostres oracions de tot cor també seran com l’olor dolça i agradable de l’encens. No hi ha dubte que, si som lleials i obedients, alegrarem el cor de Jehovà (Prov. 27:11).

9. Per què es feien les ofrenes de pau?

⁹ Segona lliçó: Servim Jehovà perquè li estem agraïts. Per destacar aquesta idea, analitzem un altre aspecte de l’adoració a l’antic Israel: les ofrenes de pau. * Al llibre de Levític aprenem que un israelita podia oferir un sacrifici de pau per demostrar el seu agraïment (Lev. 7:11-13, 16-18). Això no ho feia per obligació, sinó de manera voluntària. Aquesta ofrena mostrava que estimava Jehovà. Ara bé, encara que la persona que feia el sacrifici, la seva família i els sacerdots menjaven la carn de l’animal  sacrificat, hi havia parts que les oferien exclusivament a Jehovà. Quines?

10. Què ens ensenya Levític 3:6, 12, 14-16 sobre la motivació que tenia Jesús per servir Jehovà?

¹⁰ Tercera lliçó: Donem el millor de nosaltres a Jehovà perquè l’estimem. Per a Jehovà el greix era la millor part d’un animal i els òrgans vitals, com per exemple els ronyons, eren molt valuosos (llegeix Levític 3:6, 12, 14-16). Per això, quan un israelita oferia a Déu els òrgans vitals i el greix de l’animal, el feia molt feliç i demostrava que li volia donar el millor. De manera semblant, Jesús va donar de bona gana a Jehovà el millor d’ell servint-lo de tot cor. Per què? Perquè l’estimava molt (Jn. 14:31). Jesús gaudia fent la voluntat del seu Pare i valorava profundament la seva llei (Sl. 40:8). Segur que a Jehovà el feia molt feliç veure com el seu Fill el servia de bona gana.

11. a) Què tenen en comú els sacrificis de pau i el nostre servei? b) Com ens anima això?

¹¹ Igual que aquests sacrificis de pau, el nostre servei de bon grat a Jehovà demostra el que sentim per ell. Li donem el millor perquè l’estimem de tot cor. Sens dubte, al Creador li agrada molt veure que milions de persones el serveixen per amor. És molt animador recordar que Jehovà no només observa i valora el que fem sinó també la nostra motivació. Per exemple, si ja ets gran i no pots fer tant com voldries, no oblidis que Jehovà veu més enllà de les teves limitacions. Potser sents que li estàs donant molt poc, però ell sap que l’estimes profundament i que t’esforces per fer tot el que pots. Déu valora molt els teus esforços per donar-li el millor.

12. Què ens ensenya la manera com Jehovà veia les ofrenes de pau?

¹² Què més podem aprendre de les ofrenes de pau? A mesura que el foc cremava les millors parts de l’animal, el fum ascendia i feia que Déu estigués molt content. De manera similar, a Jehovà li agrada molt que el servim «amb tota l’ànima» (Col. 3:23). Imagina’t el seu somriure d’aprovació quan veu els teus esforços per servir-lo. Ja siguin grans o petits, per a ell, són com tresors que recordarà i valorarà per sempre (Mt. 6:20; Heb. 6:10).

13. D’acord amb Levític 9:23, 24, com va demostrar Jehovà que aprovava el sacerdoci?

¹³ Quarta lliçó: Jehovà està beneint la part terrestre de la seva organització. Fixa’t en el que va passar l’any 1512 a. de la n. e., quan es va muntar el tabernacle al peu de la muntanya del Sinaí (Èx. 40:17). Moisès va presidir la cerimònia per nomenar Aaron i els seus fills com a sacerdots, i tota la nació d’Israel es va reunir per veure com aquests sacerdots presentaven els seus primers sacrificis d’animals (Lev. 9:1-5). Com va demostrar Jehovà que aprovava aquell sacerdoci? Mentre Aaron i Moisès beneïen el poble, Jehovà va enviar un foc des del cel que va consumir completament l’ofrena cremada que hi havia sobre l’altar (llegeix Levític 9:23, 24).

14. Per què és important per a nosaltres el sacerdoci aarònic?

¹⁴ Què va demostrar Jehovà amb aquell foc tan espectacular? Que aprovava el sacerdoci i que havia escollit Aaron  i els seus fills per dur a terme aquella tasca. Quan els israelites van veure que Jehovà donava suport als sacerdots, van entendre que ells també ho havien de fer. El que va passar en aquella ocasió és molt important per a nosaltres perquè el sacerdoci d’Israel era només una ombra d’un sacerdoci superior. Aquest estaria format per Jesús, el millor Gran Sacerdot que ha existit, i els 144.000 que servirien com a reis i sacerdots al cel (Heb. 4:14; 8:3-5; 10:1).

15, 16. Com sabem que Jehovà està donant suport a l’esclau fidel i assenyat?

¹⁵ L’any 1919, Jesús va nomenar un petit grup de germans ungits com a «l’esclau fidel i assenyat». Aquest esclau porta la davantera a la predicació i dona als deixebles de Crist «aliment al temps degut» (Mt. 24:45). Com podem estar segurs que Jehovà dona suport a l’esclau fidel i assenyat?

¹⁶ Satanàs i el seu món han fet tot el que han pogut per dificultar o fins i tot impedir que l’esclau compleixi la seva tasca. Malgrat les dues guerres mundials, la constant persecució, les crisis econòmiques i el tracte injust, l’esclau ens ha continuat proporcionant l’aliment espiritual. Pensa en tota la informació bíblica que tenim al nostre abast de manera gratuïta i en més de 900 idiomes. No creus que això és una prova innegable del suport de Jehovà? Pensa també en com beneeix la predicació. Gràcies al seu suport, les bones notícies s’estan predicant «per tota la terra» (Mt. 24:14). Sense cap mena de dubte, Jehovà està guiant i beneint la seva organització.

17. Com podem donar suport a l’organització que Jehovà està dirigint?

 ¹⁷ Faríem bé de preguntar-nos: «Estic agraït de formar part de l’organització de Jehovà?». Podem estar segurs que Déu està utilitzant la seva organització. Les proves d’això són tan convincents com ho va ser el foc que va baixar del cel en els dies de Moisès i Aaron. Tenim moltes raons per estar agraïts (1 Tes. 5:18, 19). Com podem donar suport a l’organització que Jehovà està dirigint? Una manera és seguint les instruccions que rebem mitjançant les nostres publicacions, reunions i congressos. I una altra és participant al màxim en l’obra de predicar i fer deixebles (1 Cor. 15:58).

18. Què estem decidits a fer?

¹⁸ Així doncs, esforcem-nos per posar en pràctica les lliçons que hem après del llibre de Levític. Primer, volem tenir l’aprovació de Jehovà perquè accepti els nostres sacrificis. Segon, servim Déu perquè li estem agraïts. Tercer, li donem el millor de nosaltres perquè l’estimem profundament. I quart, donem suport a l’organització que Jehovà està beneint. Si fem tot això, li demostrarem a Jehovà que valorem el privilegi que tenim de servir-lo i de ser els seus testimonis.