1, 2. Què va passar el dia del Pentecostés de l’any 33?

ERA Pentecostés de l’any 33. Uns 120 deixebles estaven reunits de matí en una casa particular a Jerusalem (Fets 1:13-15; 2:1). Uns quants dies abans, Jesús els havia dit que es quedaren en la ciutat perquè allí rebrien un regal molt especial (Fets 1:4, 5). Què va passar en aquella reunió?

² «De sobte, com si es girara una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparéixer unes llengües com de foc, que [...] es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant» (Fets 2:2-4). D’esta manera tan espectacular, Jehovà va derramar el seu esperit sant sobre aquell grupet de deixebles (Fets 1:8). Van ser els primers cristians en ser ungits per esperit sant * i en rebre l’esperança de governar amb Jesús en el cel.

3. Per què els cristians reunits en Pentecostés no tenien cap dubte d’haver sigut ungits per esperit sant?

³ Imagina’t que eres un dels deixebles reunits aquell  dia. Si una cosa semblant a una llengua de foc se’t posara damunt del cap i començares a parlar en llengües, veritat que no ho oblidaries mai? (Fets 2:5-12) No tindries cap dubte d’haver sigut ungit per esperit sant. Però no tots els ungits reben el seu ungiment al mateix temps ni d’una manera tan impressionant. Vegem per què.

4. Van rebre tots els ungits del segle I el seu ungiment al mateix temps? Explica-ho.

⁴ Analitzem el moment en què són ungits. Aquells 120 cristians no van ser els únics ungits en el Pentecostés de l’any 33. Un poc més tard, eixe mateix dia, uns 3.000 deixebles més també foren ungits per l’esperit sant promés quan van ser batejats (Fets 2:37, 38, 41). En els anys següents, no tots els cristians van rebre l’ungiment al batejar-se. Per exemple, els samaritans el reberen després del baptisme (Fets 8:14-17). I, de manera excepcional, Corneli i la seua família van ser ungits inclús abans de ser batejats (Fets 10:44-48).

5. Segons 2 Corintis 1:21, 22, què passa quan s’ungix per esperit sant a una persona?

⁵ Analitzem ara què passa quan una persona és ungida per esperit sant. Potser a alguns els costa acceptar que han sigut escollits per Jehovà i es pregunten: «Per què jo?». O, tal volta, altres reaccionen de manera diferent. Siga com siga, l’apòstol Pau explica què passa sempre que s’ungix una persona: «Heu cregut i heu estat marcats amb el segell * de l’Esperit Sant promés. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada» (Ef 1:13, 14 nota). Per tant, Jehovà gasta el seu esperit sant per deixar-li completament clar a la persona que Ell l’ha escollida. D’esta manera, l’esperit sant és una «penyora», o garantia, que li assegura rebre en el futur la vida eterna en el cel i no en la terra (llig 2 Corintis 1:21, 22).

6. Què ha de fer un cristià ungit per a rebre la recompensa celestial?

 ⁶ Si un cristià rep el seu ungiment, ¿vol dir que rebrà la recompensa celestial automàticament? No. En eixe moment, només està segur que ha sigut elegit per a anar al cel. Per això, ha de recordar esta advertència: «Germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu» (2Pe 1:10). Això vol dir que, encara que un cristià ungit ha sigut escollit, o cridat, per a anar al cel, només rebrà la seua recompensa si es manté fidel (Fl 3:12-14; He 3:1; Ap 2:10).

7. Com saben els ungits que han rebut la crida celestial?

⁷ Com sap una persona que ha sigut escollida per a anar al cel? La resposta es veu clarament en les paraules que l’apòstol Pau dirigix als cristians de Roma, a qui Déu havia «cridat a ser sants». Els va dir: «Vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que vos faça tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abba, Pare!” Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu» (Rm 1:7; 8:15, 16). Queda clar, doncs, que per mitjà del seu esperit sant, Déu els dona la seguretat que han rebut la crida celestial (1Te 2:12).

8. ¿Com mostra 1 Joan 2:20, 27 que els ungits no necessiten que ningú més els confirme el seu ungiment?

⁸ Jehovà no deixa cap dubte en la ment i el cor dels ungits d’haver rebut la invitació d’anar al cel (llig 1 Joan 2:20, 27). Per a deixar-los-ho absolutament clar, ha gastat la força més poderosa que existix en tot l’univers, el Seu esperit sant. Per això, no necessiten que ningú més els confirme que són ungits. Ara bé, sí que necessiten que Jehovà els continue instruint per mitjà de la congregació com a qualsevol altre cristià.

9. Segons explica Efesis 1:18, quins canvis experimenten els qui han sigut ungits?

⁹ En l’actualitat, a la majoria dels servents de Déu potser els costa entendre què passa quan Jehovà ungix algú. Això és comprensible, perquè ells no han rebut l’ungiment. De fet, Déu ha creat els humans per a que visquen per sempre a la terra, i no en el cel (Gn 1:28; Sl 37:29). Però Jehovà n’ha escollit uns quants per a que visquen en el cel. Per esta raó, quan els ungix, s’encarrega de canviar-los radicalment la manera de pensar i l’esperança per a que, des d’eixe moment, tinguen l’expectativa de viure en el cel (llig Efesis 1:18).

10. Què vol dir nàixer «de nou»? (Consulta la nota.)

¹⁰ Quan un cristià és ungit per esperit sant, naix «de nou», o «de dalt». * Jesús també va indicar que és impossible explicar-li a una persona que no ha sigut ungida què se sent al nàixer «de nou», o nàixer «de l’Esperit» (Jn 3:3-8, nota n).

11. Explica com canvia la manera de pensar d’una persona quan rep l’ungiment.

¹¹ Com canvia la manera de pensar d’una persona quan rep l’ungiment? Abans de ser ungida, pensava que viuria  per sempre a la terra. Esperava amb iŀlusió el temps en què Jehovà acabe amb la maldat i convertisca la terra en un paradís. Inclús, pot ser que s’imaginara donant la benvinguda a familiars i amics ressuscitats. Però, després del seu ungiment, comença a vore les coses d’una altra manera. No perquè de repent pense que siga avorrit viure eternament a la terra ni perquè esta perspectiva ja no l’òmpliga. Tampoc perquè se senta deprimida o confosa. Més bé, és perquè Jehovà usa el seu esperit sant per a canviar la seua manera de pensar i l’esperança que té per al futur.

12. Segons 1 Pere 1:3, 4, com se sent un ungit respecte a la seua esperança?

¹² Una persona que ha sigut ungida podria sentir que no es mereix un privilegi tan especial, però en cap moment dubta que Jehovà l’haja escollida. Més bé, el seu cor bota d’alegria quan pensa en el meravellós futur que li espera (llig 1 Pere 1:3, 4).

13. Què pensen els ungits sobre la seua vida actual?

¹³ Vol dir això que els ungits volen morir-se? L’apòstol Pau contesta eixa pregunta comparant el cos humà amb una tenda: «Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem despullar-nos d’aquest cos, sinó revestir-nos de l’altre, i que així la nostra condició mortal quedara absorbida per la vida immortal» (2Co 5:4). Estos cristians no han perdut les ganes de viure ni volen posar fi a la seua vida, al revés, disfruten d’ella i volen aprofitar cada dia per a servir a Jehovà junt amb els seus amics i familiars. No obstant això, facen el que facen, sempre tenen present la seua gloriosa esperança per al futur (1Co 15:53; 2Pe 1:4; 1Jn 3:2, 3; Ap 20:6).

14. Quines coses no proven que algú haja sigut ungit per esperit sant?

¹⁴ Tal volta et preguntes si has sigut ungit per esperit sant. En eixe cas, reflexiona en les preguntes següents: Tens un desig intens de fer la voluntat de Jehovà? Penses que eres especialment zelós en la predicació? Disfrutes d’estudiar la Bíblia i t’encanta aprendre «el més profund de Déu»? (1Co 2:10) Creus que has sigut especialment beneït per Jehovà en la predicació? Tens un fort sentiment de responsabilitat que et motiva a ensenyar als altres la veritat? Has vist la mà de Jehovà en aspectes específics de la teua vida? Respondre sí a estes preguntes no prova que hages rebut la crida celestial. Per què no? Perquè tots els servents de Déu poden sentir-se d’esta manera, siguen ungits o no. Jehovà pot donar el mateix poder a qualsevol dels seus servents a través del Seu esperit sant, sense importar quina siga la seua esperança. Per tant, el simple fet de preguntar-te si aniràs al cel vol dir que no has sigut ungit. Els escollits per Jehovà no s’ho pregunten, n’estan convençuts!

15. Com sabem que no tots els qui han rebut l’esperit sant de Déu han sigut escollits per a anar al cel?

¹⁵ En la Bíblia, trobem molts exemples de servents fidels de Jehovà que reberen esperit sant, però no tenien l’esperança celestial. Un d’estos servents va ser David (1Sa 16:13). L’esperit sant  el va ajudar a entendre les coses profundes de Jehovà i també el va inspirar per a escriure algunes parts de la Bíblia (Mc 12:36). Així i tot, l’apòstol Pere va dir que David «no va pujar al cel» (Fets 2:34). Un altre exemple va ser Joan el Baptiste, qui estava «ple de l’Esperit Sant» (Lc 1:13-16). Jesús va dir que no hi havia home més gran que Joan, però després va afegir que no formaria part del Regne del cel (Mt 11:10, 11). Jehovà va utilitzar el seu esperit sant per a donar a estos servents el poder de fer coses sorprenents, però no el va usar per a donar-los l’esperança celestial. Vol dir això que no eren tan fidels com els escollits per a governar en el cel? No, només vol dir que Jehovà els ressuscitarà per a viure a la terra feta un paradís (Jn 5:28, 29; Fets 24:15).

16. Quina recompensa espera rebre la majoria dels servents de Déu de l’actualitat?

¹⁶ Hui en dia, la immensa majoria dels servents de Déu no té l’esperança de viure en el cel. Tenen l’esperança de viure a la terra davall el govern del Regne de Déu, igual que Abraham, Sara, David, Joan el Baptiste i molts altres hòmens i dones de temps bíblics (He 11:10).

17. Quines preguntes respondrem en l’article següent?

¹⁷ Com encara hi ha alguns ungits vivint a la terra, és lògic que ens plantegem algunes preguntes (Ap 12:17). Per exemple, quina opinió deurien tindre d’ells mateixos? Si algun germà de la teua congregació començara a participar del pa i del vi en el Memorial, com deuries tractar-lo? T’hauries de preocupar si el nombre dels qui afirmen ser ungits va en augment? Contestarem estes preguntes en l’article següent.