1. Què pot causar-nos ansietat, i com ens afecta?

ALGUNA volta has patit molta ansietat? * Potser algú va dir o va fer alguna cosa que et va ofendre, o estàs angoixat per alguna cosa que tu mateix vas dir o vas fer, tal volta un error que penses que Jehovà mai et perdonarà. O, pitjor encara, creus que tens eixa ansietat per què no tens prou fe o per què no eres un bon servent de Jehovà. Però, és això real?

2. Quins exemples bíblics mostren que sentir ansietat no vol dir que ens falte fe?

² Analitzem alguns exemples de la Bíblia. Anna, la mare del profeta Samuel, tenia molta fe. Així i tot, l’ansietat la superava perquè algú de la seua família l’estava humiliant (1Sa 1:7). L’apòstol Pau tenia una fe molt forta, però sentia un gran desfici perquè li preocupaven molt les congregacions (2Co 11:28). El Rei David va desenvolupar una fe tan forta que Jehovà li tenia un carinyo especial (Fets 13:22). No obstant això, David va cometre errors que li causaren molta angoixa (Sl 38:5 [v. 4 NM]). Jehovà el va tranquiŀlitzar i el va consolar en cada ocasió. Vegem què podem aprendre dels seus exemples.

3. Per què pot causar-nos ansietat que algú diga coses desagradables sobre nosaltres?

³ Podríem sentir ansietat quan ens parlen bruscament o amb poca amabilitat i, amb més motiu, quan es tracta d’un amic de confiança o un familiar. Ens podria preocupar perdre la bona relació que tenim amb eixa persona. A voltes, qui ens ha fet mal simplement ha parlat sense pensar, però ens sentim com si ens haguera travessat amb una espasa (Pr 12:18). O també podria haver-ho dit amb tota la intenció de ferir-nos. Això és el que li va passar a una germana joveneta. Ella conta: «Fa un temps, una persona que jo considerava una bona amiga, va escampar mentires sobre mi en les xarxes socials. Em vaig ofendre molt, i això em va provocar molta ansietat. No entenia per què algú en qui confiava volia fer-me tant de mal». Si un amic íntim o un familiar t’ha ofés, l’exemple d’Anna et pot ajudar molt.

4. Quins problemes va haver d’aguantar Anna?

⁴ Anna va haver d’aguantar problemes difícils. Durant molts anys, no va poder tindre xiquets (1Sa 1:2). En la cultura israelita, es pensava que si una dona era estèril, era perquè estava maleïda. Això la feia sentir-se avergonyida i humiliada (Gn 30:1, 2). Per a empitjorar la situació, el seu home tenia una altra dona, Peninnà, i ella sí que podia tindre fills. Damunt, com Peninnà estava gelosa d’Anna i la veia com una rival, «no parava d’humiliar-la» (1Sa 1:6). Al principi, Anna s’ho va passar molt malament. Estava tan trista que plorava i «no volia menjar», va arribar a estar «plena d’amargor» (1Sa 1:7, 10). Què la va consolar?

5. Com va ajudar l’oració a Anna?

⁵ Anna va descarregar el seu cor de tota pena i amargura orant a Jehovà. Després, li va contar la seua situació al gran sacerdot Elí, qui li va dir: «Vés-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedisca allò que li has demanat». Quin va ser el resultat? «Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans» (1Sa 1:17, 18). Gràcies a l’oració, va recuperar la calma.

6. Quines lliçons sobre l’oració aprenem de l’exemple d’Anna i del text de Filipencs 4:6, 7?

⁶ Podem recuperar la pau si persistim en l’oració. Anna va apartar temps per  a parlar amb el seu Pare celestial (1Sa 1:12). Nosaltres també podem passar tot el temps que necessitem contant-li a Jehovà les nostres inquietuds, pors i debilitats. Les oracions que li fem no han de ser poètiques o estar perfectament estructurades. Inclús podríem posar-nos a plorar quan li contem a Jehovà les nostres ansietats. Hem de recordar que Jehovà no es cansa mai d’escoltar-nos. A més d’orar pels nostres problemes, també hem de tindre present l’advertència registrada en Filipencs 4:6, 7 (llig-lo). Pau va mencionar de manera específica que hem d’acompanyar les nostres oracions amb expressions d’agraïment. Tenim tantes coses per agrair-li a Jehovà. Per exemple, podem donar-li les gràcies pel regal de la vida, per la creació, pel seu amor lleial i per la meravellosa esperança que ens ha donat. Què més podem aprendre de l’exemple d’Anna?

7. Què feien regularment Anna i el seu home?

⁷ A pesar dels seus problemes, Anna acudia regularment amb el seu home a Siló, on estava el lloc d’adoració a Jehovà (1Sa 1:1-5). Va ser allí, en el tabernacle, quan el gran sacerdot Elí la va animar dient-li que esperava que Jehovà li contestara la seua oració (1Sa 1:9, 17).

8. Explica l’efecte que té en nosaltres assistir a les reunions.

⁸ Podem recuperar la pau si no deixem d’assistir a les reunions. En l’oració inicial de les reunions, a sovint es demana que l’esperit sant de Déu estiga amb nosaltres. La pau és part del fruit de l’esperit (Ga 5:22). Si assistim a les reunions, inclús quan estem patint ansietat, donem a Jehovà i als germans l’oportunitat d’animar-nos i ajudar-nos a recuperar la pau interior. L’oració i les reunions són els dos mitjans principals que Jehovà utilitza per a calmar-nos (He 10:24, 25). Fixem-nos ara en una altra lliçó que podem extraure de l’experiència d’Anna.

9. Què no va canviar en la vida d’Anna, però què la va ajudar?

⁹ La causa de l’ansietat d’Anna no va desaparéixer en seguida. Quan va tornar a casa després d’haver anat al tabernacle a adorar a Jehovà, encara va haver de conviure amb Peninnà en la mateixa família. La Bíblia no indica que Peninnà canviara d’actitud. Segurament, Anna continuava aguantant les seues burles i humiliacions. Però va ser capaç de recuperar i conservar la pau interior. Recordem que, després de deixar l’assumpte en mans de Jehovà, Anna ja no va ser la mateixa, la seua actitud va canviar. Va permetre que Jehovà la consolara i la calmara. Algun temps després, Jehovà es va recordar d’ella i la va beneir amb fills (1Sa 1:19, 20; 2:21).

10. Què aprenem de l’exemple d’Anna?

¹⁰ Podem recuperar la pau encara que s’allargue el problema. Per molt que orem i anem regularment a les reunions, alguns problemes poden persistir. Però, de l’exemple d’Anna aprenem que res podrà impedir-li a Jehovà calmar el nostre cor angoixat. Jehovà no s’oblidarà de nosaltres i, més prompte o més tard, recompensarà la nostra fidelitat (He 11:6).

11. Quins motius tenia Pau per a sentir ansietat?

¹¹ Pau tenia molts motius per a sentir ansietat. Com estimava tant els germans de les congregacions, es preocupava molt  pels problemes que havien d’afrontar (2Co 2:4; 11:28). Mentres complia la seua assignació com a apòstol, els seus opositors a sovint li pegaven i el tancaven a la presó. També va patir altres situacions difícils, com la de «viure enmig de privacions» (Fl 4:12). A més, després d’haver patit com a mínim tres naufragis, ens podem imaginar l’ansietat que sentiria cada volta que havia d’embarcar (2Co 11:23-27). Com se les va apanyar en totes estes situacions?

12. Què va ajudar a Pau a reduir la seua ansietat?

¹² Pau s’angoixava quan els germans passaven per proves, però no intentava resoldre ell a soles tots eixos problemes. Com era modest, va demanar a altres germans que l’ajudaren a cuidar de la congregació. Per exemple, va delegar algunes responsabilitats en hòmens confiables com Timoteu i Titus. No hi ha dubte que el treball d’estos germans va reduir l’ansietat que Pau sentia (Fl 2:19, 20; Tt 1:1, 4, 5).

13. Com poden imitar a Pau els ancians?

¹³ Demana ajuda als altres. Igual que Pau, hui en dia molts ancians que mostren empatia s’angoixen pels germans de la congregació que afronten problemes. Però un ancià no pot fer-ho tot a soles. La modèstia el mourà a compartir la càrrega amb altres hòmens qualificats i a capacitar els germans jóvens per a que l’ajuden a cuidar del ramat de Déu (2Tm 2:2).

14. Què no li preocupava a Pau, i què aprenem del seu exemple?

¹⁴ Reconeix que necessites consol. Pau era humil, per això sabia que necessitava l’ànim dels seus amics. Òbviament, no li preocupava donar la imatge de ser una persona dèbil pel fet de rebre ànim dels altres. En la seua carta a Filèmon, Pau va dir: «El teu amor m’ha alegrat i animat molt, germà» (Flm 7 NT). Pau també va mencionar altres companys que havien coŀlaborat amb ell i l’havien animat molt en moments d’angoixa (Col 4:7-11). Quan humilment reconeixem que necessitem ànim, els nostres germans estan desitjosos de donar-nos el suport que ens fa falta.

15. Què feia Pau quan passava per una situació angoixant?

¹⁵ Confia en la Paraula de Déu. L’apòstol  Pau sabia que les Escriptures el consolarien i li donarien la saviesa necessària per a afrontar qualsevol prova (Rm 15:4; 2Tm 3:15, 16). Quan l’empresonaren a Roma per segona volta, Pau sentia que la seua mort era imminent. Com va encarar esta situació tan angoixant? Va demanar a Timoteu que li portara ràpidament «els llibres, sobretot els de pergamí» (2Tm 4:6, 7, 9, 13). Per què els necessitava? Perquè eixos llibres eren porcions de les Escriptures Hebrees que Pau gastava en el seu estudi personal. Quan imitem a Pau i estudiem regularment la Bíblia, sentim el consol que Jehovà ens dona a través d’ella, sense importar la prova que estiguem passant.

16. Com se sentia David després de pecar greument?

¹⁶ David estava molt afligit pels errors que havia comés, i no sense raó. Va tindre relacions immorals amb Betsabé i després va planificar l’assassinat del seu home. Inclús va voler tapar, durant un temps, tot el mal que havia comés (2Sa 12:9). En un primer moment, David va ignorar la seua consciència. Com a resultat, va patir no només en sentit espiritual sinó també mentalment i físicament (Sl 32:3, 4). Què va ajudar a David a superar el desfici que sentia pels seus errors? Què ens pot ajudar a nosaltres si cometem un pecat greu?

17. Com manifesta el Salm 51:3-6 el penediment sincer de David?

¹⁷ Ora demanant perdó. Amb el temps, David va acudir a Jehovà en oració i, penedit de cor, li va confessar els seus pecats (llig Salm 51:3-6 [vv. 1-4 NM]). Quin descans va sentir! (Sl 32:1, 2, 4, 5) Si comets un pecat greu, no intentes tapar-lo. Més bé, confessa-li’l a Jehovà en oració. Notaràs com recuperes la calma, i els sentiments de culpabilitat desapareixeran. Però, si vols restaurar la teua amistat amb Jehovà, hauràs de fer més, l’oració no és suficient.

18. Com va reaccionar David a la disciplina?

¹⁸ Accepta la disciplina. Quan Jehovà va enviar el profeta Natan per a traure a la llum el pecat de David, este no es va justificar ni va minimitzar el seu error. Immediatament  va reconéixer que havia pecat contra l’home de Betsabé, però sobretot, contra Jehovà. David va acceptar la disciplina, i Jehovà el va perdonar (2Sa 12:10-14). Si hem comés un pecat greu, és necessari que el confessem als qui Jehovà ha designat pastors de la congregació (Jm 5:14, 15). Al fer-ho, hem d’evitar la tendència a justificar-nos. Com més prompte acceptem i apliquem la disciplina que se’ns done, abans recuperarem la pau i l’alegria.

19. Què hauríem d’estar resolts a fer?

¹⁹ Estigues determinat a no repetir els mateixos errors. El Rei David sabia que necessitava l’ajuda de Jehovà per a no recaure en els mateixos errors (Sl 51:9, 12, 14 [vv. 7, 10, 12 NM]). Després que Jehovà el perdonara, David es va resoldre a rebutjar els mals pensaments. Com a resultat, va recuperar la pau interior.

20. Com demostrem que valorem el perdó de Jehovà?

²⁰ Demostrem que valorem el perdó de Jehovà quan li’l demanem en oració, acceptem la disciplina i ens esforcem per no repetir els mateixos errors. Quan fem estos passos, recuperem la pau interior. Això és el que va experimentar James, un germà que va cometre un pecat greu. Ell diu: «Quan vaig confessar el meu pecat als ancians, vaig sentir com si m’haguera llevat un pes de damunt. Vaig recuperar la pau interior». És molt animador saber que Jehovà està «prop dels cors que sofreixen» i «salva els hòmens que se senten desfets» (Sl 34:19 [v. 18 NM]).

21. Com podem deixar que Jehovà ens calme?

²¹ A mesura que s’acosta la fi, les causes d’ansietat segurament aniran a més. Quan t’envaïsquen pensaments angoixants, afanya’t a buscar l’ajuda de Jehovà i estudia la Bíblia amb atenció. Aprén dels exemples d’Anna, Pau i David. És molt important que demanes ajuda al teu Pare celestial per a identificar la causa de la teua ansietat (Sl 139:23). Deixa que ell porte la teua càrrega, especialment en els casos en què tens poc o ningun control de la situació. Si ho fas aixina, seràs com el salmiste que va cantar a Jehovà: «Quan creix el desfici dins de mi, el teu consol és la meua delícia» (Sl 94:19).