Bai na kontenido

Bai na kontenido

Silinder di klei ku tin e nòmber di Belsasar

Bo Tabata Sa?

Bo Tabata Sa?

Kon arkeologia ta konfirmá ku Belsasar di Babilonia a eksistí i tabata un rei?

PA HOPI aña, krítiko di Beibel a insinuá ku Rei Belsasar, menshoná den e buki di Daniel, nunka a eksistí. (Dan. 5:1) Nan tabata konvensí di esei pasobra arkeólogo no por a haña evidensia ku di bèrdat e tabata eksistí. Pero, na 1854 esei a kambia. Dikon?

E aña ei, e kònsùl britániko John G. Taylor a koba den algun ruina di e stat di antigwedat di Ur, aktualmente zùit di Irak. Einan, den un toren grandi, el a haña vários silinder di klei. Kada un tabata midi mas o ménos 10 centimeter largu i tabatin teksto skirbí na spijkerschrift. Riba un di nan tabatin un orashon ku a deseá bida largu pa e rei di Babilonia Nabonido i su yu mayó, Belsasar. Asta e krítikonan mester a atmití ku e deskubrimentu ei a demostrá ku Belsasar a eksistí.

Pero, aparte di bisa ku Belsasar a eksistí, Beibel ta bisa ku e tabata un rei tambe. Atrobe e krítikonan tabata sképtiko. Por ehèmpel, rònt di 1875, e sientífiko ingles William Talbot a skirbi ku algun hende ta bisa ku “Bel-sar-ussur [Belsasar] a goberná durante e mesun tempu ku Nabonido, su tata. Pero no tin niun prueba di esei.”

E asuntu finalmente a ser resolvé ku yudansa di otro silinder di klei. Nan a revelá ku Rei Nabonido, tata di Belsasar, no tabata na Babilonia pa vários aña. Ken a goberná durante su ousensia? Encyclopaedia Britannica a bisa: “Ora Nabonido a bai un otro pais, el a konfia Belsasar ku e trono i ku gran parti di su ehérsito.” Pues, durante e periodo ei Belsasar a hasi trabou di un rei. Pa e motibu ei, e arkeólogo i lingwista Alan Millard a bisa ku ta na su lugá ku “e Buki di Daniel a yama Belsasar ‘rei.’”

Ta klaru ku, pa sirbidó di Dios, e prueba di mas importante ku e buki di Daniel ta eksakto i inspirá pa Dios ta ser hañá den Beibel mes.—2 Tim. 3:16.