1, 2. Què va voler dir Jesús amb les paraules registrades en Joan 4:35, 36?

JESÚS ha estat viatjant a través de camps d’ordi que probablement encara estan verds (Jn 4:3-6). En uns quatre mesos, estos cultius ja estaran a punt per a la sega. Però Jesús diu unes paraules que poden sonar molt estranyes: «Alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!» (llig Joan 4:35, 36). Què va voler dir?

² Aparentment, Jesús estava parlant en sentit figurat d’una sega de persones. Considerem el que acabava de passar. Encara que els jueus normalment no tenien tractes amb els samaritans, Jesús acabava de predicar-li a una dona samaritana, i ella l’havia escoltat! De fet, mentres Jesús estava parlant dels camps que estaven daurats, «a punt de segar», un grup de samaritans anaven de camí per a escoltar-lo, animats per la samaritana (Jn 4:9, 39-42). Sobre este relat, un comentarista bíblic explica: «L’entusiasme de la gent [...] mostrava que eren com espigues madures, a punt per a ser collides».

3. Com millorarà la teua predicació si veus la gent com la veia Jesús?

³ Quina és la teua actitud cap a la gent a qui portes les bones notícies? La veus com si foren espigues a punt per a ser collides? Si és aixina, ho evidenciaràs de tres maneres. En primer lloc, predicaràs amb més urgència, perquè l’època de la sega és limitada i no podem perdre temps. En segon lloc, t’alegraràs quan trobes gent que escolta el missatge. La Bíblia diu que la gent s’alegra en el temps de  la sega (Is 9:2 [v. 3 NM]). I, en tercer lloc, voràs cada persona com un possible germà i, per això, adaptaràs la teua presentació a fi de captar el seu interés.

4. Què aprendrem en este article sobre l’apòstol Pau?

⁴ Probablement, alguns deixebles pensaven que ningun samarità acceptaria el missatge. Però Jesús no pensava igual, més bé, els veia com deixebles potencials. Nosaltres també hem de vore la gent del nostre territori com a futurs deixebles de Crist. En este sentit, l’apòstol Pau ens va deixar un magnífic exemple. Com podem imitar-lo? En este article vorem que 1) estava familiaritzat amb algunes creences de la gent a qui predicava, 2) sabia el que els interessava i, 3) els veia com a futurs deixebles de Crist.

5. Per què Pau podia vore’s reflectit en els jueus que anaven a la sinagoga?

⁵ Pau tenia el costum d’anar a les sinagogues a predicar als jueus. Per exemple, en la de Tessalònica, «va parlar amb ells durant tres dissabtes, basant-se en les Escriptures» (Fets 17:1, 2). Segurament, se sentia còmode en les sinagogues perquè es va criar com a jueu (Fets 26:4, 5). Pau entenia els jueus, i això li permetia parlar-los amb confiança (Fl 3:4, 5).

6. Quina diferència hi havia entre la gent de la plaça d’Atenes i la que anava a les sinagogues?

⁶ Després que els perseguidors de Pau l’obligaren a fugir de Tessalònica i de Berea, l’apòstol va arribar a Atenes. Allí, de nou es va dirigir «als jueus i als qui adoraven l’únic Déu» (Fets 17:17). Però, mentres predicava en la plaça de la ciutat, Pau es va dirigir a un públic diferent. Entre la gent hi havia filòsofs i altres gentils que veien el missatge de Pau com una «doctrina nova». Inclús li van dir: «Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes» (Fets 17:18-20).

7. Segons Fets 17:22, 23, com va adaptar Pau la seua presentació?

⁷ Llig Fets 17:22, 23. Pau va presentar el missatge als gentils d’Atenes d’una manera diferent de com el presentava als jueus en les sinagogues. Segurament, abans de dirigir-se als atenesos, es va preguntar en què creien, va observar el seu entorn i es va fixar en les seues tradicions religioses. Després, va buscar un punt en comú entre la forma d’adoració  que tenien i la veritat de les Escriptures. Un comentariste bíblic diu respecte a Pau: «Com a jueu i cristià, es va adonar que els grecs pagans no adoraven el Déu verdader dels jueus i cristians. Va intentar mostrar-los que el Déu de qui parlava en realitat no era un Déu estrany per als atenesos». Això demostra que Pau estava dispost a ajustar la seua predicació. Els va dir que el seu missatge venia del «déu desconegut», a qui estaven intentant adorar. Encara que els gentils no coneixien les Escriptures, Pau no es va donar per vençut. Més bé, els va vore com camps daurats a punt per a la sega i va adaptar la seua presentació de les bones notícies.

8. a) Com pots saber quines creences religioses té la gent del teu territori? b) Si algú et diu que ja té la seua pròpia religió, què li podries dir?

⁸ Sigues observador com Pau. Busca indicis per a saber què creu la gent del teu territori. Per exemple, com té decorada la casa o el cotxe l’amo de casa? T’indica el seu nom, la seua forma d’arreglar-se, o la seua manera de parlar a quina religió pertany? I si et diu directament que ja té la seua religió? Quan això li passa a una precursora especial, ella contesta: «He vingut, no a imposar-li les meues creences, sinó a parlar sobre este tema...».

9. Quins punts en comú pots buscar amb una persona religiosa?

⁹ De què podries parlar amb una persona religiosa? Intenta buscar un terreny en comú. Pot ser que adore un únic Déu, reconega que Jesús és el Salvador de la humanitat o, tal volta, crega que estem vivint temps difícils que prompte acabaran. Basant-te en els punts que tingueu en comú, presenta-li el missatge de la Bíblia de manera que siga atraient.

10. Què hauríem d’intentar fer, i per què?

¹⁰ Tin present que la gent no sempre creu tot el que la seua religió ensenya. Per això, inclús després de saber a quina pertany, intenta descobrir què creu personalment. Un precursor especial d’Austràlia anomenat David diu que ara moltes persones mesclen la filosofia amb les seues creences religioses. Donalta, que viu en Albània, comenta: «Alguns afirmen tindre una religió, però després admeten que, en realitat, no creuen en Déu». I un germà missioner d’Argentina explica que algunes persones que creuen en la Trinitat realment no pensen que el  Pare, el Fill i l’esperit sant formen un sol Déu. I afig: «Saber açò facilita molt trobar un terreny en comú». Per tant, intenta descobrir en què creu realment la persona amb qui parles. Llavors, igual que feia Pau, seràs capaç d’adaptar-te a tota classe de persones (1Co 9:19-23).

11. Tal com es descriu en Fets 14:14-17, com va presentar Pau el seu missatge a la gent de Listra d’una forma atraient?

¹¹ Llig Fets 14:14-17. Pau discernia primer què interessava a la gent amb qui parlava i després adaptava la seua presentació. A Listra, per exemple, va parlar amb una multitud de persones que a penes coneixia les Escriptures. Ho va fer utilitzant arguments amb què pogueren identificar-se. Va gastar paraules i exemples coneguts que foren fàcils de comprendre per als seus oients, com ara les collites abundants i els plaers de la vida.

12. Com pots discernir els interessos d’una persona i adaptar la teua presentació?

¹² Discernix què interessa a la gent del territori i adapta la teua presentació. Com podries descobrir què li interessa a una persona a mesura que t’aproximes a ella o a sa casa? Una volta més, has de ser observador. Fixa’t si està arreglant el jardí, llegint un llibre, reparant el cotxe o fent qualsevol altra cosa. Si és oportú, per què no comences la conversació basant-te en el que està fent? (Jn 4:7) Fins i tot la manera de vestir pot donar-te informació sobre la persona, com per exemple, la seua nacionalitat, professió o equip deportiu favorit. Això és el que va fer Gustavo. Ell ens diu: «Vaig començar a parlar amb un xic de 19 anys que portava una camiseta amb la imatge d’un cantant famós. Li vaig preguntar per la camiseta i em va contar per què s’identificava amb aquell cantant. Eixa conversació va acabar en un curset  bíblic i ara este jove és un germà nostre».

13. Com podries oferir un curs bíblic de manera atraient?

¹³ Quan oferisques un curs bíblic, fes-ho de manera atraient. Mostra a la persona que estudiar la Bíblia pot millorar-li la vida (Jn 4:13-15). Això és el que va fer una germana mentres parlava amb una dona que l’havia invitat a entrar a sa casa. Es va fixar que tenia penjat en la paret el títol de magisteri i li va explicar que els Testimonis ensenyem a la gent a través d’un programa d’educació bíblica i de reunions setmanals. Llavors, la dona va acceptar el curs bíblic, al sendemà va anar a la reunió i, poc després, va assistir a l’assemblea del circuit. Un any després, es va batejar. En vista d’açò, seria bo que ens preguntàrem: «Què interessa a les meues revisites? Podria explicar-los en què consistix un curs bíblic de manera que els resulte atraient?».

14. Com pots adaptar el curs bíblic a les necessitats de cada estudiant?

¹⁴ Quan comences a estudiar la Bíblia amb algú, prepara’t cada sessió d’estudi tenint en compte la seua cultura, experiències viscudes i les coses que li interessen. Mentres et prepares, pensa quins textos bíblics llegiràs, quins vídeos mostraràs i quines iŀlustracions utilitzaràs per a explicar les veritats bíbliques. Pregunta’t: «Què li cridarà més l’atenció i li arribarà més al cor?» (Pr 16:23). En Albània, una dona que estudiava amb una precursora que li diuen Flora va dir: «No acceptaré mai l’ensenyança de la resurrecció!». Flora no va forçar la situació. Ella explica: «Vaig pensar que primer havia de donar-li a conéixer el Déu que ha fet la promesa de la resurrecció». Des d’eixe moment, Flora emfatitzava en cada sessió d’estudi l’amor, la saviesa i el poder de Jehovà. Després d’això, la dona va estar més disposta a acceptar la resurrecció. Ara és una testimoni de Jehovà molt zelosa.

15. D’acord amb Fets 17:16-18, quines pràctiques de l’antiga Grècia no van impedir que Pau predicara als atenesos, i per què?

¹⁵ Llig Fets 17:16-18. Pau no va desistir de predicar als atenesos perquè la ciutat estiguera plena d’ídols, d’immoralitat sexual i de filosofies paganes, ni tampoc es va desanimar perquè l’insultaren. El mateix Pau s’havia fet cristià a pesar d’haver sigut un home blasfem, perseguidor i insolent (1Tm 1:12, 13). Tal com Jesús va vore el potencial de Pau, ara l’apòstol veia el potencial dels habitants d’Atenes. Eixa confiança estava justificada (Fets 9:13-15; 17:34).

16, 17. Què mostra que persones de tota classe poden fer-se deixebles de Crist? Posa un exemple.

¹⁶ En el segle I, persones de tota classe es van fer deixebles de Jesús. Quan Pau va escriure als cristians que vivien a la ciutat grega de Corint, els va dir que abans alguns d’ells havien sigut criminals o havien tingut estils de vida escandalosament immorals. Però després va afegir: «Ara heu estat rentats» (1Co 6:9-11). I tu, hauries vist també el potencial d’estes persones per a canviar i fer-se deixebles de Crist?

¹⁷ Hui en dia, molts estan dispostos a fer canvis per a ser deixebles de Jesús. En Austràlia, per exemple, una precursora  especial anomenada Yukina va comprovar per ella mateixa que tota classe de persona pot acceptar el missatge de la Bíblia. Un dia, estava en una immobiliària i va vore una xica que portava molts tatuatges. Yukina relata: «Vaig dubtar per un moment, però després em vaig posar a parlar amb ella. Resulta que estava molt interessada en la Bíblia, tant que alguns dels seus tatuatges eren versicles dels Salms!». La jove va començar a estudiar i a assistir a les reunions. *

18. Per què no hauríem de jutjar la gent?

¹⁸ ¿Pensava Jesús que els camps estaven daurats, a punt per a la sega, perquè esperava que la majoria de la gent el seguiria? En absolut. Les Escriptures havien predit que poca gent posaria fe en ell (Jn 12:37, 38). A més, Jesús tenia l’habilitat de llegir els cors (Mt 9:4). A pesar d’això, no només prestava especial atenció als qui creien en ell, sinó que predicava amb entusiasme a totes les persones. Amb més motiu nosaltres, que no tenim eixa capacitat, hem de resistir la tendència de jutjar un territori o una persona. En comptes d’això, fixa’t en el potencial de la gent. Marc, qui servix com a missioner en Burkina Faso, diu: «Les persones que crec que progressaran moltes voltes deixen d’estudiar. En canvi, la gent que pense que s’ho deixarà, progressa molt bé. Així que he deprés que és millor deixar que l’esperit de Jehovà ens guie».

19. Com hauríem de vore la gent del nostre territori?

¹⁹ A primera vista, podria paréixer que en el nostre territori hi ha poca gent madura per a la sega. Però recorda el que va dir Jesús als seus deixebles: els camps estan daurats. Això vol dir que estan a punt per a la collita. Les persones poden canviar i fer-se deixebles de Crist. Jehovà veu estos futurs deixebles com «el bo i millor» de cada nació (Ag 2:7). Si veiem la gent com Jehovà i Jesús, intentarem familiaritzar-nos amb els seus orígens i interessos. No els vorem com a desconeguts, sinó com a possibles germans i germanes.