1, 2. Què volia dir Jesús amb les paraules que trobem a Joan 4:35, 36?

JESÚS havia estat viatjant probablement entre camps d’ordi. El gra començava a créixer, tot i que encara trigaria quatre mesos a estar a punt per a la collita (Jn. 4:3-6). Tenint això en compte, és possible que el que va dir a continuació fos sorprenent: «Aixequeu els ulls i mireu els camps. Estan daurats, a punt per a la sega» (llegeix Joan 4:35, 36). Què volia dir?

² Sembla que parlava en sentit figurat d’una «collita» de persones. Posem-nos en context. Normalment els jueus no tenien tracte amb els samaritans, però Jesús havia estat predicant a una dona samaritana que havia acceptat el missatge. De fet, mentre Jesús estava parlant dels camps «daurats, a punt per a la sega», un grup de samaritans que havien escoltat el que la dona els havia explicat sobre ell estaven de camí per saber-ne més (Jn. 4:9, 39-42). Una obra de consulta diu: «L’entusiasme de la gent [...] va demostrar que eren com el gra que està a punt per a la sega».

3. Què aconseguiràs si veus les persones del territori com ho feia Jesús?

³ Què es pot dir de les persones del teu territori? Les veus com el gra que està madur per a la collita? Si és així, aconseguiràs tres coses. Primer, predicaràs amb un sentit d’urgència, ja que el període de la sega és limitat  i no hi ha temps a perdre. Segon, seràs més feliç al veure que les persones escolten el missatge. La Bíblia diu que la gent s’omple de «goig al temps de la sega» (Is. 9:3). I tercer, veuràs les persones com a futurs deixebles i adaptaràs la manera de presentar el missatge per fer-lo més atractiu.

4. Què veurem sobre l’apòstol Pau en aquest article?

⁴ A diferència d’alguns dels seus seguidors, Jesús no va donar per perduts els samaritans. Els veia com a futurs deixebles. De la mateixa manera, nosaltres hem de veure la gent del nostre territori com a futurs germans. L’apòstol Pau també ens va donar un bon exemple. En aquest article, analitzarem com es va familiaritzar amb les creences d’aquells a qui predicava, va descobrir què els interessava i els va veure com a futurs seguidors de Jesús.

5. Per què se sentia còmode Pau predicant a les sinagogues?

⁵ Pau ensenyava regularment a les sinagogues. Per exemple, a la de Tessalònica, «durant tres dissabtes» va predicar als jueus «basant-se en les Escriptures» (Fe. 17:1, 2). Com que Pau va ser educat com a jueu, sembla que se sentia identificat amb ells i estava còmode a les sinagogues (Fe. 26:4, 5). Per a l’apòstol, era fàcil predicar als jueus (Fili. 3:4, 5).

6. En què es diferenciava la gent a qui va predicar Pau a la plaça del mercat d’Atenes dels que estaven a la sinagoga?

⁶ Després que Pau hagués de fugir de Tessalònica i Berea per culpa de la persecució, va arribar a Atenes. Una vegada més «es va posar a ensenyar a la sinagoga per ajudar a entendre les Escriptures als jueus i a les altres persones que adoraven Déu» (Fe. 17:17). Però, quan va predicar a la plaça del mercat, el seu públic era diferent. Estava format per filòsofs i altres gentils que veien el missatge de Pau com una «nova ensenyança». Li van dir: «Ens expliques coses que no hem sentit mai» (Fe. 17:18-20).

7. Segons Fets 17:22, 23, com va adaptar Pau la seva manera de presentar el missatge?

⁷ Llegeix Fets 17:22, 23. L’apòstol no va predicar de la mateixa manera als gentils d’Atenes que als jueus que hi havia a la sinagoga. Probablement es va preguntar: «Què creu la gent d’aquí?».  Va observar amb atenció el que hi havia al seu voltant i es va fixar en els costums religiosos dels atenesos. Llavors, va intentar discernir què tenia en comú la veritat de les Escriptures amb la forma d’adoració d’aquella gent. Un erudit bíblic va escriure: «Com a cristià jueu, [Pau] s’adona que els grecs pagans no adoren el Déu “verdader” dels jueus i cristians, però intenta demostrar que el Déu de qui ell parla no és desconegut per als atenesos». Per això, l’apòstol va estar disposat a adaptar la seva manera de predicar. Els va dir que el seu missatge era sobre el «Déu desconegut» a qui ells intentaven adorar. Encara que els gentils no coneixien les Escriptures, Pau no va tirar la tovallola. Al contrari, els va veure com el gra que està a punt per a la collita i va adaptar la manera de presentar-los el missatge.

8. a) Com pots saber en què creu la gent del teu territori? b) Què podries respondre si algú et diu que té la seva religió?

⁸ Sigues observador tal com ho va ser Pau. Fixa’t en detalls que et puguin ajudar a saber què creu la gent del teu territori. Observa la seva casa o el seu cotxe. ¿Podries saber si una persona és religiosa o a quina religió pertany pel seu nom, aparença o manera de parlar? Potser et diu directament que té la seva religió. Quan li passa això a una pionera, ella respon: «La meva intenció no és imposar-li les meves creences, sinó parlar d’aquest tema».

9. Quines coses pots tenir en comú amb una persona religiosa?

⁹ De què podries parlar amb una persona religiosa? Intenta trobar un terreny comú. És possible que adori un sol Déu, que reconegui que Jesús és el salvador de la humanitat o que estigui convençuda que vivim en un món ple de maldat i aviat acabarà. Aprofita les creences que tenim en comú per predicar el missatge d’una manera atraient per a ella.

10. Què hauries d’intentar fer, i per què?

¹⁰ Tingues present que algunes persones no creuen tot el que la seva religió ensenya. Per això, has d’intentar esbrinar què és el que realment creu cadascú. En David, un pioner especial d’Austràlia, diu: «Moltes persones barregen la filosofia amb la religió». Una germana d’Albània explica: «Algunes persones diuen que tenen la seva religió, però després reconeixen que no creuen en Déu». I un missioner que serveix a l’Argentina  s’ha adonat que molts que afirmen creure en la Trinitat, en realitat no pensen que el Pare, el Fill i l’esperit sant siguin la mateixa persona. Ell admet: «Un cop saps això és més fàcil trobar un terreny comú». Per tant, intenta descobrir el que creu cada persona i així, igual que Pau, et podràs fer «tot a gent de tota classe» (1 Cor. 9:19-23).

11. Tal com mostra Fets 14:14-17, com va adaptar Pau la manera de presentar el missatge a les persones de Listra?

¹¹ Llegeix Fets 14:14-17. Pau es va adonar del que interessava a les persones i va adaptar la manera de presentar el missatge del Regne. Per exemple, la gent que l’escoltava a Listra pràcticament no sabia res de les Escriptures. Per això, l’apòstol va fer servir exemples i expressions que ells poguessin entendre, com ara les collites abundants o la capacitat de gaudir de la vida.

12. Com pots saber què interessa a les persones del territori i adaptar la teva predicació?

¹² Sigues discernidor per saber què interessa a les persones del territori i adaptar la teva manera de predicar. Com ho pots esbrinar? De nou, és important ser observador. Potser estan cuidant el seu jardí, llegint un llibre, reparant el cotxe o fent qualsevol altra cosa. Creus que podries aprofitar aquestes situacions per iniciar una conversa? (Jn. 4:7.) De vegades, la roba d’una persona ens pot dir de quin país és, quina feina té o quin és el seu equip esportiu preferit. En Gustavo diu: «Vaig començar a xerrar amb un noi de 19 anys que portava una samarreta d’un cantant famós. Li vaig preguntar sobre la samarreta i em va explicar per què se sentia identificat amb aquest cantant. Aquella conversa va portar a un curs bíblic i ara aquest jove és un dels nostres germans».

13. Com podries oferir un curs bíblic d’una manera atractiva? Posa’n un exemple.

 ¹³ Quan ofereixis un curs bíblic a algú, esforça’t per fer-ho d’una manera atractiva i mostra-li com el pot ajudar (Jn. 4:13-15). Mentre una germana estava predicant, una dona del territori la va convidar a entrar a casa seva. Aquesta germana es va fixar en un títol acadèmic penjat a la paret que mostrava que la dona era una professora experta en ciències de l’educació. En veure això, la germana li va explicar que participava en un programa educatiu que incloïa reunions i cursos bíblics. La dona va acceptar el curs; el dia següent va anar a una reunió i, poc temps després, a un congrés de circuit. Un any més tard es va batejar. Així doncs, podries preguntar-te: «Què interessa a les meves revisites? Els podria oferir el curs bíblic d’una manera atraient?».

14. Com pots adaptar el curs bíblic a les necessitats de cada estudiant?

¹⁴ Prepara’t cada curs bíblic per separat tenint en compte les circumstàncies de cada estudiant. Durant la teva preparació, decideix quins textos bíblics, vídeos i exemples utilitzaràs per explicar les ensenyances de la Bíblia. Pregunta’t: «Què puc fer per arribar al cor d’aquest estudiant?» (Prov. 16:23). Una dona d’Albània que estudiava amb la Flora, una pionera, li va dir: «M’és impossible creure en la resurrecció». En comptes de forçar la situació, la germana va pensar que la seva estudiant primer necessitava conèixer Aquell que ens promet que hi haurà una resurrecció. Així és que a cada sessió d’estudi aprofitava per ressaltar l’amor, la saviesa i el poder de Déu. Amb el temps, la dona va creure en l’esperança de la resurrecció i ara és una germana molt entusiasta.

15. a) Segons Fets 17:16-18, en quin ambient vivien els atenesos? b) Per què Pau no els va veure com a causes perdudes?

¹⁵ Llegeix Fets 17:16-18. Tot i que els atenesos vivien en una ciutat plena d’idolatria, immoralitat sexual i filosofies paganes, Pau no els va veure com a causes perdudes. Tampoc es va desanimar quan el van insultar. De fet, abans de fer-se cristià, l’apòstol «blasfemava contra Déu, perseguia el seu poble i era un arrogant» (1 Tim. 1:13). Tal com Jesús havia vist el potencial de Pau, aquest també va veure el potencial que tenien les persones d’Atenes. El temps va mostrar que no s’equivocava (Fe. 9:13-15; 17:34).

16, 17. Com sabem que persones de tot tipus poden arribar a ser deixebles de Crist? Posa’n un exemple.

¹⁶ Al primer segle persones de tot tipus es van fer deixebles de Jesús. Quan Pau va escriure als cristians que vivien a la ciutat grega de Corint, va dir que alguns d’ells havien estat delinqüents o havien portat estils de vida molt immorals. Llavors va afegir: «Això és el que alguns de vosaltres éreu. Però ara heu sigut netejats» (1 Cor. 6:9-11). I tu? Hauries estat capaç de veure el potencial d’aquelles persones?

¹⁷ Avui dia, hi ha moltes persones disposades a canviar la seva vida per tal de fer-se deixebles de Jesús. Per exemple, la Yukina, una pionera especial d’Austràlia, va comprovar que tot tipus de gent pot acceptar la veritat. Un dia,  a una agència immobiliària, va veure una noia que anava plena de tatuatges i amb roba molt ampla. Al principi, va dubtar a predicar-li, però després va començar a parlar amb ella. Aquesta pionera comenta: «Vaig descobrir que tenia un gran interès en la Bíblia. Fins i tot alguns dels seus tatuatges eren versicles dels Salms!». La noia va començar a estudiar la Bíblia i a anar a les reunions. *

18. Per què no hem de jutjar la gent?

¹⁸ Quan Jesús va dir que els camps estaven daurats per a la collita, creus que era perquè esperava que molts es farien deixebles seus? No. Les Escriptures havien predit que pocs posarien fe en ell (Jn. 12:37, 38). A més, Jesús tenia la capacitat de veure el que hi havia al cor de la gent (Mt. 9:4). Encara que es va centrar en aquells que es farien deixebles, va predicar amb entusiasme a tothom. A diferència de Jesús, nosaltres no podem veure l’interior de les persones. Per això, no creus que hauríem d’evitar jutjar-les? Tots ens hem d’esforçar per veure el seu potencial per fer-se deixebles de Crist. En Marc, un missioner que serveix a Burkina Faso, ho resumeix així: «Normalment les persones que penso que progressaran acaben deixant d’estudiar. En canvi, aquelles que sembla que mai canviaran progressen molt bé. He après que és millor deixar que l’esperit de Jehovà ens guiï».

19. Com hem de veure la gent del nostre territori?

¹⁹ De vegades, ens pot semblar que no hi ha moltes persones al nostre territori que siguin com el gra madur que està a punt per a la collita. Però hem de recordar el que Jesús va dir als seus deixebles: «Mireu els camps. Estan daurats, a punt per a la sega». Les persones poden canviar i arribar a fer-se deixebles de Crist. Jehovà veu aquestes persones com a «tresors» (Ag. 2:7, MM). Si imitem Jehovà i Jesús, ens esforçarem per entendre les circumstàncies de la gent i per saber el que els interessa. D’aquesta manera, no els veurem com a desconeguts, sinó com a futurs germans i germanes.