1. Quin mètode d’estudi seguien el germà Russell i els seus companys, i per què va ser efectiu?

FA MÉS d’un segle, el germà Russell i els seus coŀlaboradors, un grupet d’estudiants de la Paraula de Déu, començaren a reunir-se amb la intenció de descobrir què diu realment la Bíblia sobre Jehovà, Jesucrist, la condició dels morts i el rescat. El seu mètode d’estudi era senzill: algú plantejava una pregunta, i el grup examinava cada text bíblic relacionat amb el tema. En acabant, prenien nota del que havien descobert. Amb la benedicció de Jehovà, estos cristians sincers van aprendre moltes veritats bíbliques fonamentals que continuen sent molt valuoses hui en dia.

2. Per què podríem arribar a conclusions equivocades a l’hora d’intentar comprendre les profecies bíbliques?

² Aquells estudiants de la Bíblia prompte van comprovar que una cosa és descobrir què diu la Paraula de Déu sobre un tema doctrinal en concret, i una altra molt distinta és discernir encertadament el significat d’una profecia bíblica. Per quin motiu? Perquè les profecies bíbliques a sovint s’entenen millor mentres estan complint-se o després del seu compliment. Però hi ha una altra raó. Si ens centrem només en un aspecte de la profecia i ignorem la resta, probablement arribarem a una conclusió equivocada. Per a comprendre una profecia correctament, per regla general, hem d’analitzar el seu context. Fent retrospectiva, sembla que això és el que va passar amb una profecia del llibre de Joel. Repassem-la i considerem per què cal ajustar la nostra comprensió actual.

3, 4. Fins ara, com havíem aplicat la profecia que trobem en Joel 2:7-9?

 ³ Llig Joel 2:7-9. Joel prediu que una plaga de llagostes devastaria el país d’Israel. Amb queixals i mandíbules com les d’un lleó, estos insectes voraços es menjarien tot el que tingueren per davant (Jl 1:4, 6). Durant molts anys, hem pensat que esta profecia simbolitzava la predicació que efectua el poble de Jehovà, que és com un eixam imparable de llagostes. Enteníem que esta predicació té efectes devastadors en el «país», o la gent, que està davall el control dels líders religiosos. *

⁴ Eixa pareix l’explicació correcta si només llegim les paraules de Joel 2:7-9. No obstant, quan analitzem la profecia en el seu context, descobrim que cal aplicar-la d’una altra manera. Considerem quatre raons que així ho demostren.

5, 6. Quina pregunta sorgix al considerar... a) Joel 2:20? b) Joel 2:25?

⁵ Primer que res, fixa’t en el que diu Jehovà referent a esta plaga: «Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord [les llagostes]» (Jl 2:20). Si les llagostes representen els testimonis de Jehovà quan obeïxen el manament de Jesús de predicar i fer deixebles, per què diu Déu que les allunyaria? (Ez 33:7-9; Mt 28:19, 20) Clarament, ací Jehovà no està allunyant els seus servents fidels, sinó a un enemic del seu poble.

⁶ En segon lloc, pensa en el que diu Jehovà en Joel 2:25: «Vos rescabalaré [o compensaré la pèrdua] de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltareŀles, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres». Fixa’t que Jehovà promet compensar la pèrdua del dany causat per les llagostes. Si estes representaren els proclamadors del Regne, açò significaria que el missatge que prediquen és perjudicial. En canvi, este missatge salva vides i mou els malvats a penedir-se, de fet, és tota una benedicció per a ells! (Ez 33:8, 19)

7. Què signifiquen les paraules «després d’això» que trobem en Joel 3:1, 2?

⁷ Llig Joel 3:1, 2 [2:28, 29 NM]. Considera una tercera raó, la seqüència de successos descrits en la profecia. Jehovà diu: «Després d’això, abocaré el meu esperit», és a dir, després que les llagostes hagen completat la seua missió. Si les llagostes són els proclamadors del Regne de Déu, per què voldria Jehovà abocar el seu esperit sobre elles després d’acabar la seua predicació? En realitat, sense l’ajuda del poderós esperit sant de Déu, no haurien pogut estar predicant durant dècades afrontant oposició i prohibicions a la seua obra.

8. A qui representen les llagostes descrites en Apocalipsi 9:1-11? (Mira la imatge de portada.)

⁸ Llig Apocalipsi 9:1-11. Vegem ara la quarta raó. Fins ara, relacionàvem la plaga de llagostes descrita en Joel amb la nostra labor de predicar perquè hi ha una profecia pareguda en el llibre d’Apocalipsi. Esta profecia descriu un eixam de llagostes amb cares humanes  que duen «al cap una espècie de corones d’or» (Ap 9:7). Turmenten els enemics que no porten «al front la marca de Déu [...] durant cinc mesos», el temps que sol viure una llagosta (Ap 9:4, 5). Esta és, sense dubte, una descripció dels servents ungits de Jehovà, els quals proclamen els juís de Déu contra el malvat sistema actual amb valentia. Com a resultat, incomoden molt els defensors d’este món.

9. Quines diferències significatives hi ha entre les llagostes que va vore Joel i les descrites per Joan?

⁹ És cert que hi ha similituds entre la profecia d’Apocalipsi i la de Joel, no obstant això, hi ha diferències significatives. En la profecia de Joel, les llagostes devasten la vegetació (Jl 1:4, 6, 7). En canvi, en la visió de Joan, s’ordena a les llagostes que no facen mal «a la vegetació» (Ap 9:4). Les llagostes que va vore Joel venien del nord (Jl 2:20). Però les que veu Joan ixen del pou dels abismes (Ap 9:1-3). Les llagostes que descriu Joel són allunyades. Mentres que en Apocalipsi, no són allunyades, sinó que se’ls permet acabar la seua obra, i res fa pensar que meresquen la desaprovació de Jehovà. (Consulta el quadro « Eixams de llagostes: Profecies paregudes però diferents».)

10. Posa un exemple bíblic per a mostrar que les llagostes descrites per Joel i les de la visió de Joan poden representar coses diferents.

 ¹⁰ Les diferències significatives entre les dos profecies ens fan vore que no estan relacionades. Això vol dir que les llagostes descrites per Joel no són les mateixes llagostes del llibre d’Apocalipsi. De fet, en la Bíblia no és insòlit gastar un mateix símbol per a transmetre conceptes diferents en contextos diferents. Per exemple, Apocalipsi 5:5 diu que Jesús és «el lleó de la tribu de Judà», mentres que en 1 Pere 5:8 es descriu al Diable «rugint com un lleó». En vista que la nostra comprensió actual planteja algunes preguntes, cal que busquem una altra explicació per a la profecia de Joel. Quina podria ser?

11. Quines pistes ens dona Joel 1:6 i 2:1, 8, 11 per a identificar les llagostes?

¹¹ A l’analitzar amb més atenció el context de la profecia de Joel, comprenem que el profeta estava anunciant un atac militar (Jl 1:6; 2:1, 8, 11). Jehovà havia dit que castigaria els israelites desobedients a través del «gran exèrcit» de soldats babilonis (Jl 2:25). A estos invasors, se’ls anomena apropiadament «enemic del nord» perquè atacarien Israel des del nord (Jl 2:20). Eixe exèrcit era com un eixam de llagostes ben organitzat. Referint-se a elles, Joel diu: «Tots [els soldats] avancen en filera. [...] Assalten la ciutat, corren per les muralles, s’enfilen per les cases, entren com lladres per les finestres» (Jl 2:8, 9). Pots imaginar-te l’escena? Hi ha soldats per totes parts. No hi ha cap lloc on amagar-se. Ningú pot escapar de l’espasa dels babilonis!

12. Com es va complir la profecia de Joel sobre les llagostes?

¹² Com llagostes, els babilonis, o caldeus, van envair la ciutat de Jerusalem en l’any 607 abans de la nostra era. La Bíblia informa respecte a aquell atac: «El rei dels caldeus [...] va passar els seus jóvens a tall d’espasa [...] sense cap pietat pels xiquets i per les xiquetes, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seues mans». I afig que els babilonis «incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor» (2Cr 36:17, 19). Després d’aquella invasió i destrucció, la gent només va poder dir que el país havia quedat «desolat, sense hòmens ni bestiar i deixat en mans dels caldeus» (Jr 32:43).

13. Explica el significat de Jeremies 16:16, 18.

¹³ Uns 200 anys després de la profecia de Joel, Jehovà va donar alguns detalls més sobre este atac a través del profeta Jeremies. Va dir que els invasors buscarien exhaustivament els israelites que practicaven el mal per a capturar-los. Jehovà va declarar: «Enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els tossals i pels clevills de les roques». I va afegir: «Els faré pagar el doble de les seues culpes i pecats». Ni els oceans ni els boscos podrien amagar dels invasors babilonis els israelites que no volien penedir-se (Jr 16:16, 18).

14. Quan es va complir Joel 3:1, 2?

¹⁴ A continuació, com a detall positiu, Joel anuncia una restauració: el país tornaria a ser fèrtil! (Jl 2:23-26) La profecia afig que, en algun moment posterior, Jehovà faria disponible una gran quantitat d’aliment espiritual al dir: «Abocaré el meu esperit sobre tots: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, [...] abocaré el meu esperit fins i tot sobre els servents i les serventes» (Jl 3:1, 2 [2:28, 29 NM]). Eixe derramament de l’esperit de Déu no va tindre lloc immediatament després que els israelites tornaren de Babilònia al seu país natal, sinó segles després, en el Pentecostés de l’any 33 de la nostra era. Com ho sabem?

15. D’acord amb Fets 2:16, 17, quin ajust va fer Pere al citar Joel 3:1, 2, i què indica això?

¹⁵ Per inspiració, l’apòstol Pere va aplicar Joel 3:1, 2 a un succés sorprenent que va ocórrer aquell dia del Pentecostés. Vora les nou del matí, es va produir un milacre: Déu va derramar el seu esperit sant, i els qui el reberen es van posar a parlar de «les grandeses de Déu» (Fets 2:11). Impulsat per l’esperit, Pere va gastar pràcticament les mateixes paraules al citar la profecia de Joel. Però, t’has adonat de l’ajust que va fer? (Llig Fets 2:16, 17.) En comptes de començar la cita amb les paraules «després d’això», Pere va dir que en els últims dies —del sistema jueu, segons el context— Déu abocaria el seu esperit «sobre tots». Açò indica que havia passat un temps considerable abans del compliment de la profecia de Joel.

16. Quin efecte va tindre l’esperit de Déu en la predicació del segle I, i quin efecte ha tingut en els nostres dies?

 ¹⁶ A partir d’aquell extraordinari derramament d’esperit sant en el segle I, la predicació va començar a créixer i va arribar a la seua màxima extensió. Quan l’apòstol Pau va escriure la seua carta als Colossencs, sobre l’any 61 de la nostra era, va poder dir que les bones notícies s’havien «anunciat a la humanitat sencera per tota la terra» (Col 1:23). En l’època de Pau, «tota la terra» comprenia el món conegut fins aquell moment. En els nostres dies, gràcies a l’ajuda del poderós esperit sant de Jehovà, la predicació s’ha expandit encara més, «fins a l’extrem de la terra»! (Fets 13:47; consulta el quadro « Abocaré el meu esperit».)

17. En què ha canviat la nostra comprensió de la profecia de Joel sobre les llagostes?

¹⁷ Què ha canviat? Ara tenim una comprensió més exacta de la profecia de Joel 2:7-9. Clarament, estos versicles no es referixen a la nostra predicació, sinó a l’atac de l’exèrcit babiloni quan, en l’any 607 abans de la nostra era, va envair Jerusalem.

18. Què no ha canviat en el poble de Jehovà?

¹⁸ Què no ha canviat? El poble de Jehovà continua predicant les bones notícies per totes parts valent-se de tot mètode possible (Mt 24:14). Cap restricció per part dels governs ens privarà de dur a terme la comissió que hem rebut. I, gràcies a la benedicció de Jehovà, estem més actius que mai proclamant amb valor les bones notícies del Regne! Per tant, continuem buscant amb humiltat la guia de Jehovà per a comprendre les profecies bíbliques, segurs que al temps degut, ens «conduirà cap a la veritat sencera» (Jn 16:13).