1. a) Quin mètode d’estudi seguien el germà Russell i els seus coŀlaboradors? b) Per què va ser un bon mètode?

MÉS de cent anys enrere, el germà Charles Russell i els seus coŀlaboradors, un petit grup d’estudiants de la Bíblia, van començar a reunir-se per descobrir el que realment ensenya la Paraula de Déu. Volien aprendre la veritat sobre Jehovà, Jesús, l’estat dels morts i el rescat. El seu mètode d’estudi era molt senzill. Algú plantejava una pregunta i llavors tot el grup cercava els textos relacionats amb aquest tema. Finalment, posaven per escrit el que havien après. Amb l’ajuda de Jehovà, aquells cristians sincers van descobrir ensenyances bàsiques de la Bíblia que continuen sent molt importants avui dia.

2. Per què ens pot costar de vegades entendre correctament una profecia bíblica?

² Aquells estudiants no van trigar gaire a adonar-se que és molt més difícil entendre una profecia bíblica que una ensenyança bàsica de la Bíblia. Per què? Perquè sovint les profecies s’entenen millor quan s’estan complint o després del seu compliment. A més, per entendre una profecia correctament, hem de tenir en compte el seu context. Si només ens centrem en un aspecte, però n’obviem la resta, podríem arribar a una conclusió equivocada. Sembla que això és el que va passar amb la profecia de Joel. A continuació, repassarem aquesta profecia i analitzarem per què ha fet falta canviar la nostra manera d’entendre-la.

3, 4. Com hem entès fins ara la profecia de Joel 2:7-9?

 ³ Llegeix Joel 2:7-9. Joel prediu que una plaga de llagostes devastaria la terra d’Israel. Aquests insectes, amb dents i mandíbules com les dels lleons, devorarien amb avidesa tot el que es trobessin per davant (Jl. 1:4, 6). Durant molts anys, hem entès que aquesta profecia parlava de com el poble de Déu, igual que un eixam imparable de llagostes, participaria en la predicació. Pensàvem que aquesta obra tindria efectes desoladors en la «terra», és a dir, la gent que està sota el control dels líders religiosos. *

⁴ Si ens limitem a llegir Joel 2:7-9, sembla que aquesta comprensió pot ser correcta. No obstant això, si analitzem aquesta profecia dintre del seu context, ens adonem que hi ha una altra manera d’entendre aquest relat. Vegem quatre raons que justifiquen aquest canvi de comprensió.

5, 6. Quina pregunta ens pot sorgir quan analitzem les paraules de a) Joel 2:20? b) Joel 2:25?

⁵ En primer lloc, fixem-nos en el que Jehovà va prometre sobre l’eixam de llagostes: «Allunyaré de vosaltres l’exèrcit del nord [les llagostes]» (Jl. 2:20). Si les llagostes representessin els servents de Jehovà que obeeixen el manament de Jesús de predicar i fer deixebles, per què prometria Déu que les allunyaria? (Ez. 33:7-9; Mt. 28:19, 20.) Evidentment, ell allunya allò o aquells que fan mal al seu poble, no els seus servents fidels.

⁶ La segona raó la trobem a les paraules de Jehovà a Joel 2:25: «Us compensaré els anys que devorà la llagosta, la llagosta jove, i el llagost i la saltareŀla, el meu gran exèrcit que vaig enviar contra vosaltres». Amb aquestes paraules, Déu promet que compensarà els que hagin patit per culpa de les llagostes. Si aquells insectes representessin els servents de Déu que prediquen, voldria dir això que el missatge que proclamen és perjudicial? És clar que no! En realitat, el missatge que portem a les persones les beneficia molt, ja que les pot motivar a penedir-se i salvar la seva vida (Ez. 33:8, 19).

7. Què ens ajuda a entendre l’expressió «després d’això» de Joel 2:28, 29?

⁷ Llegeix Joel 2:28, 29. Analitzem la tercera raó: la seqüència dels esdeveniments d’aquesta profecia. T’has fixat en quin moment afirma Jehovà que vessaria el seu esperit? El relat diu «després d’això», és a dir, després que les llagostes complissin la seva missió. Si les llagostes representessin els proclamadors del Regne, per què vessaria Jehovà el seu esperit després que acabessin la seva obra? En realitat, sense l’ajuda de l’esperit de Déu, hauria estat impossible predicar durant dècades davant d’oposició i, fins i tot, proscripció.

8. A qui representen les llagostes que es descriuen a Apocalipsi 9:1-11? (Mira la imatge de la portada.)

⁸ Llegeix Apocalipsi 9:1-11. Vegem la quarta raó. Abans relacionàvem la plaga de llagostes que es descriu a Joel amb la predicació perquè s’assembla  a una profecia que trobem a Apocalipsi. Aquesta descriu unes llagostes que «portaven el que semblava una corona d’or» i «la seva cara era com la d’un home» (Ap. 9:7). Aquest eixam havia de fer mal als enemics de Jehovà, és a dir, «només a les persones que no tinguessin la marca del segell de Déu al front» durant cinc mesos, la mitjana de vida d’una llagosta (Ap. 9:4, 5). Aquesta descripció encaixa amb els ungits que proclamen amb valentia el missatge de judici de Déu contra aquest món malvat. Com a resultat, les persones que es posen de part d’aquest món se senten molt incòmodes a l’escoltar el missatge.

9. Quines diferències importants hi ha entre les llagostes que va veure Joel i les que va descriure Joan?

⁹ Hem de reconèixer que hi ha semblances entre la profecia d’Apocalipsi i la de Joel. Així i tot, també hi ha diferències importants. Per exemple, Joel diu que les llagostes devoraven la vegetació (Jl. 1:4, 6, 7). Però, a la visió de Joan, es va dir a les llagostes «que no fessin mal a la vegetació de la terra» (Ap. 9:4). Les llagostes que va veure Joel venien del nord (Jl. 2:20). Les que va veure Joan sortien d’un abisme (Ap. 9:1-3). Joel diu que s’allunyava les llagostes. En canvi, a Apocalipsi, en comptes d’allunyar-les,  es permetia que les llagostes acabessin la seva tasca. A més, res indica que mereixessin la desaprovació de Jehovà (consulta el requadre « Profecies sobre llagostes. Semblants però diferents»).

10. Posa un exemple bíblic que demostri que és possible que les llagostes de Joel i les d’Apocalipsi representin coses diferents.

¹⁰ Les diferències significatives que hi ha entre les dues profecies ens fan concloure que no estan connectades. Vol dir això que les «llagostes» que es descriuen a Joel no són les mateixes que apareixen a Apocalipsi? Exacte. A la Bíblia és comú que es faci servir el mateix exemple per fer referència a dos conceptes o persones que no tenen res a veure. Trobem un cas a Apocalipsi 5:5, on es descriu Jesús com al «Lleó de la tribu de Judà», però a 1 Pere 5:8 es diu que el Diable és «un lleó que rugeix». Tenint tot això en compte, és el moment de buscar una altra explicació per a la profecia de Joel. Quina?

11. Quins detalls dona Joel 1:6 i 2:1, 8, 11 que ens ajuden a identificar les llagostes?

¹¹ Si analitzem amb detall el context de la profecia de Joel, veiem que el profeta estava predient un atac militar (Jl. 1:6; 2:1, 8, 11). Jehovà va dir que utilitzaria el seu «gran exèrcit» (els soldats babilonis) per castigar els israelites desobedients (Jl. 2:25). Aquest exèrcit invasor és anomenat «l’exèrcit del nord» perquè els babilonis envairien Israel des del nord (Jl. 2:20). Joel compara aquells soldats a un eixam de llagostes, ja que estaven molt ben organitzats. Ell diu: «Cadascú [cada soldat] anirà per la seva ruta [...]. Es precipitaran sobre la ciutat, correran pel mur, pujaran per les cases, entraran per les finestres com un lladre» (Jl. 2:8, 9). Et pots imaginar l’escena? Els soldats estan pertot arreu. No hi ha on amagar-se. Ningú pot escapar de l’espasa dels babilonis.

12. Com es va complir la profecia de Joel sobre les llagostes?

¹² Com si fossin llagostes, els babilonis (o caldeus) van envair Jerusalem l’any 607 a. de la n. e. La Bíblia explica: «El rei dels caldeus [...] matà els seus joves amb l’espasa [...] i no tingué compassió del jove ni de la verge, del vell ni del decrèpit; tot ho lliurà a la seva mà. [...] I cremaren la casa de Déu, i enderrocaren la muralla de Jerusalem, i calaren foc a tots els seus palaus, i destruïren tots els seus objectes valuosos» (2 Cròn. 36:17, 19). Un cop els babilonis van acabar amb aquella ciutat, les persones deien en veure-la: «És una desolació, sense gent ni bestiar: ha estat donada a la mà dels caldeus» (Jer. 32:43).

13. Explica el significat de Jeremies 16:16, 18.

¹³ Uns dos-cents anys després de la profecia de Joel, Jehovà va utilitzar Jeremies per predir més coses sobre aquell atac. Va dir que els babilonis buscarien sense descans els israelites que havien fet coses dolentes i no s’aturarien fins que els capturessin a tots. Ell va afegir: «Envio molts pescadors –declaració de Jahveh–, i els pescaran; i després d’això enviaré molts caçadors, i els caçaran per tota muntanya, i per tot turó, i pels forats de les roques. [...] Els pagaré el doble per la seva iniquitat i pel seu pecat». Ni els boscos ni els oceans podrien amagar de la mà dels babilonis els  israelites que no s’havien penedit (Jer. 16:16, 18).

14. Quan es van complir les paraules de Joel 2:28, 29?

¹⁴ La profecia de Joel també parla de bones notícies. La terra d’Israel tornaria a ser fèrtil i productiva (Jl. 2:23-26). Parlant del futur, explica que hi hauria aliment espiritual en abundància. Jehovà va dir: «Vessaré el meu Esperit sobre tota carn, i els vostres fills i les vostres filles profetitzaran [...]. I també en aquells dies vessaré el meu Esperit sobre els servents i sobre les serventes» (Jl. 2:28, 29). Això no es va complir immediatament després que els israelites tornessin de Babilònia, sinó segles més tard, a la Pentecosta del 33 de la n. e. Com ho sabem?

15. a) D’acord amb Fets 2:16, 17, quin canvi va fer Pere en una expressió de la profecia de Joel 2:28? b) Què indica això?

¹⁵ L’apòstol Pere, sota inspiració, va relacionar les paraules de Joel 2:28, 29 amb un esdeveniment impressionant que va tenir lloc el dia de la Pentecosta d’aquell any. Al voltant de les nou del matí, de manera miraculosa, es va vessar esperit sant sobre un grup de persones i van començar a parlar en diferents idiomes «sobre les coses meravelloses que Déu fa» (Fe. 2:11). Quan Pere va citar les paraules del profeta Joel, guiat per l’esperit sant, va fer un petit canvi en una expressió (llegeix Fets 2:16, 17). En comptes de començar la cita dient «després d’això», l’apòstol va dir que «als últims dies» l’esperit de Déu seria vessat «sobre tota classe de persones». En aquest context, feia referència als últims  dies abans de la destrucció de Jerusalem i el seu temple. Això indica que va passar molt de temps fins que es va complir la profecia de Joel.

16. Quin efecte va tenir l’esperit sant sobre la predicació tant al primer segle com avui dia?

¹⁶ Després que es vessés l’esperit de Déu d’aquella manera tan extraordinària, els cristians del primer segle van iniciar una obra de predicació que, amb el temps, arribaria arreu del món. Quan l’apòstol Pau va escriure la seva carta als colossencs, aproximadament l’any 61, va poder dir que les bones notícies s’havien predicat «en tota la creació sota el cel» (Col. 1:23, nota). En el temps de Pau, l’expressió «tota la creació» feia referència a les parts del món on Pau i altres cristians podien viatjar. Gràcies a l’esperit sant, en els nostres dies la predicació s’ha estès molt més, «fins als extrems de la terra» (Fe. 13:47; consulta el requadre « Vessaré el meu Esperit»).

17. Com ha canviat la nostra comprensió sobre les llagostes de la profecia de Joel?

¹⁷ Llavors, què ha canviat? Avui tenim una millor comprensió de la profecia de Joel 2:7-9. Aquests versicles no fan referència a la predicació que el poble de Jehovà duu a terme avui dia, sinó a la invasió de Jerusalem per part dels babilonis l’any 607 a. de la n. e.

18. Què no ha canviat?

¹⁸ I què és el que no ha canviat? El poble de Déu continua proclamant les bones notícies arreu del món fent bon ús de tot el que està al seu abast (Mt. 24:14). Cap restricció per part dels governs pot impedir que complim amb la nostra comissió de predicar. Amb l’ajuda de Jehovà, estem més actius que mai i seguim predicant les bones notícies del Regne amb valentia. I humilment reconeixem que, per entendre les profecies bíbliques, necessitem la guia de Jehovà. Estem totalment segurs que, quan sigui el moment, Ell ens orientarà perquè entenguem «completament la veritat» (Jn. 16:13).