1. Què va dir Jesús sobre els «tresors al cel»?

NO SEMPRE les coses valuoses són aquelles que es veuen. Les més importants són invisibles als nostres ulls. Al Sermó de la Muntanya, Jesús va dir que els «tresors al cel» són més valuosos que les riqueses materials. Quan pensem que una cosa és molt valuosa, ens esforcem per aconseguir-la. De fet, va afegir: «On hi ha el teu tresor, també hi haurà el teu cor» (Mt. 6:19-21). Si ens fem una bona reputació davant Jehovà, acumularem «tresors al cel» i, tal com va dir el seu Fill, aquests no desapareixeran mai ni podran ser destruïts.

2. a) D’acord amb 2 Corintis 4:17, 18, en què hem de fixar la mirada? b) Què veurem en aquest article?

² L’apòstol Pau ens diu que «no fixem la mirada en les coses que es veuen, sinó en les coses que no es veuen» (llegeix 2 Corintis 4:17, 18). Aquestes coses que no es veuen no només inclouen les benediccions que rebrem al nou món, sinó també d’altres que podem tenir ara. En aquest article n’analitzarem quatre: la nostra amistat amb Déu, el privilegi de l’oració, l’ajuda de l’esperit sant i el suport que ens donen Jehovà, Jesús i els àngels a l’hora de predicar. A més, veurem com podem demostrar el nostre agraïment per aquests regals.

3. a) Quin és el regal més important que hem rebut? b) Què el fa possible?

³ El regal més important que hem rebut és la nostra amistat amb Jehovà (Sl. 25:14). Però, com pot ser que Déu pugui ser amic de persones imperfectes i no deixar de ser  sant? Doncs perquè el sacrifici de rescat del seu Fill «elimina els pecats del món» (Jn. 1:29). Com que Jehovà sabia per endavant que aquest rescat es portaria a terme, va poder ser amic de persones que van viure abans que Jesús morís (Rm. 3:25).

4. Menciona alguns exemples d’amics de Déu que van viure abans que Jesús vingués a la terra.

⁴ Pensem en alguns dels amics de Déu que van viure abans que Jesús vingués a la terra. Abraham va ser un home amb una fe extraordinària. Més de mil anys després que aquest servent morís, Jehovà es va referir a ell com «el meu amic» (Is. 41:8). Ni tan sols la mort pot trencar la nostra amistat amb el Creador. Abraham segueix viu a la memòria de Déu (Lc. 20:37, 38). Job també va ser un amic de Jehovà. En una ocasió, quan tots els àngels estaven reunits al cel, Déu els hi va dir que tenia absoluta confiança en el seu servent. El va descriure com a «un home íntegre i recte, temorós de Déu, i que s’aparta del mal» (Job 1:6-8). Un altre amic de Jehovà va ser Daniel. Aquest home fidel el va servir durant 80 anys en un país on la gent adorava déus pagans. Com el veia Jehovà? En tres ocasions, quan ja era gran, els àngels li van confirmar que era un «home molt estimat» per Déu (Dan. 9:23; 10:11, 19). Podem estar segurs que Jehovà enyora molt els seus amics i desitja que arribi el dia de ressuscitar-los (Job 14:15).

5. Què cal per ser amics de Jehovà?

⁵ Avui dia, milions de persones són amigues de Jehovà, tot i ser imperfectes. Com ho sabem? Perquè molts homes, dones i nens d’arreu del món s’esforcen per demostrar amb les seves accions que volen agradar a Déu. De fet, «als honrats [Jehovà] els té per amics» (Prov. 3:32, BCI). Gràcies a la nostra fe en el sacrifici de Jesús, podem ser amics de Jehovà, dedicar-nos a ell i batejar-nos. Quan ho fem, ens afegim als milions de cristians verdaders que gaudeixen d’una bona relació amb la persona més important de l’univers.

6. Com podem demostrar que apreciem la nostra amistat amb Déu?

⁶ Com podem demostrar que valorem la nostra amistat amb Déu? Abraham i Job van ser fidels a Jehovà durant més de cent anys. De manera semblant, nosaltres hem de ser lleials a Ell sense importar quants anys faci que l’estem servint. També hem d’apreciar la nostra amistat amb Déu per sobre de la nostra vida, tal com va fer Daniel (Dan. 6:7, 10, 16, 22). Amb l’ajuda de Jehovà, podrem aguantar qualsevol prova i seguir sent els seus amics (Fili. 4:13).

7. a) Segons Proverbis 15:8, què sent Jehovà quan li orem? b) Com contesta Déu a les nostres oracions?

⁷ Un altre regal de Jehovà que no podem veure és l’oració. Als bons amics els encanta parlar dels seus sentiments i del que pensen. Passa el mateix amb Jehovà? I tant! Ell ens parla mitjançant la seva Paraula i ens fa saber el que pensa i sent. Alhora, li agrada molt escoltar les nostres oracions perquè en elles li parlem dels nostres pensaments i sentiments més íntims (llegeix Proverbis 15:8). Ara bé, com que Jehovà  és molt amorós, no només ens escolta amb atenció sinó que també ens respon. De vegades ho fa aviat, però d’altres hem d’esperar i continuar orant. Així i tot, podem estar segurs que ens contestarà en el moment adequat i de la millor manera. És clar, pot ser que la resposta no sigui la que esperem. Per exemple, en algunes ocasions, en lloc de fer desaparèixer un problema, ens dona les forces i la saviesa per poder aguantar la situació (1 Cor. 10:13).

8. Com podem demostrar que valorem el regal de l’oració?

⁸ Com podem demostrar que apreciem el privilegi de l’oració? Una manera és obeint aquest consell bíblic: «Oreu contínuament» (1 Tes. 5:17). Encara que Jehovà respecta la nostra llibertat i no ens obliga a orar, ens aconsella el següent: «No deixeu mai de fer oració» (Rm. 12:12). Per tant, podem demostrar que valorem aquest regal orant-li diverses vegades cada dia. Quan ho fem, no ens hem d’oblidar de lloar-lo i donar-li les gràcies (Sl. 145:2, 3).

9. a) Com veu l’oració un germà? b) Com la veus tu?

⁹ Com més temps portem servint Jehovà i sentint en pròpia carn que contesta les nostres oracions, més valorarem el privilegi que tenim d’orar. Fixa’t en el cas del Chris, un germà que porta 47 anys servint a temps complet. Ell diu: «És tan agradable dedicar una estona a primera hora del matí a parlar tranquiŀlament amb Jehovà! És meravellós parlar amb ell quan els primers rajos de sol fan brillar les gotes de rosada. Això em motiva a agrair-li tots els regals que em fa, inclòs el privilegi de l’oració. Llavors, quan li oro al final del dia, me’n puc anar a dormir amb una consciència tranquiŀla».

10. Per què hem de valorar l’esperit sant?

¹⁰ L’esperit sant és un altre regal molt  valuós que no podem veure. Jesús ens va animar a demanar-ne en oració (Lc. 11:9, 13). Mitjançant el seu esperit, Jehovà ens dona «el poder extraordinari» perquè puguem afrontar qualsevol dificultat que es presenti (2 Cor. 4:7; Fe. 1:8).

11. Com ens ajuda l’esperit de Déu?

¹¹ L’esperit de Déu també ens pot ajudar a complir amb les nostres responsabilitats teocràtiques. Aquesta força pot potenciar les nostres habilitats i talents. Per això, hem de reconèixer que tot el que puguem aconseguir és gràcies a l’ajuda de l’esperit sant, no als nostres esforços.

12. De quina altra manera ens pot ajudar l’esperit sant?

¹² Una altra manera de mostrar que valorem l’esperit sant és demanar que ens ajudi a detectar qualsevol desig o pensament incorrecte (llegeix Salm 139:23, 24). Si amb l’ajuda de Jehovà ens adonem que tenim algun desig inapropiat, li hem de demanar que ens doni les forces per lluitar contra aquesta inclinació. Així demostrarem que no volem fer res que pugui impedir-nos rebre l’esperit de Déu (Ef. 4:30).

13. Què ens ajudarà a valorar més l’esperit sant?

¹³ Abans que Jesús pugés al cel, va dir als seus deixebles: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i donareu testimoni de mi [...] fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). Aquestes paraules s’estan complint avui dia d’una manera impressionant. Amb l’ajuda de l’esperit sant, uns vuit milions i mig de persones per tota la terra serveixen Jehovà unidament. Si meditem en tot el que l’esperit de Déu està aconseguint avui dia, encara el valorarem més. Aquest esperit també fa possible que puguem gaudir d’un bonic paradís espiritual. Per què? Perquè ens ajuda a cultivar qualitats com ara «amor, goig, pau, paciència, amabilitat, bondat, fe,  tendresa i autocontrol». De fet, totes aquestes qualitats formen part del «fruit de l’esperit» (Gàl. 5:22, 23). No creus que l’esperit sant és un regal extraordinari?

14. Quina ajuda rebem quan prediquem?

¹⁴ El privilegi de coŀlaborar amb Jehovà i la part celestial de la seva organització també és un regal (2 Cor. 6:1). Cada vegada que prediquem, treballem estretament amb ells. L’apòstol Pau va dir que aquells que participen en aquesta obra són «coŀlaboradors de Déu» (1 Cor. 3:9). La predicació també ens permet coŀlaborar amb Jesús. Quan ell va manar als seus deixebles que participessin en aquesta tasca, va dir: «Estaré amb vosaltres» (Mt. 28:19, 20). I què podem dir dels àngels? Ells ens guien quan anunciem les «bones notícies eternes als que viuen a la terra» (Ap. 14:6). Quin privilegi tan especial tenim!

15. Quin paper té Jehovà a la predicació? Posa’n un exemple.

¹⁵ Què s’ha aconseguit amb aquesta ajuda? Quan sortim a sembrar la llavor del Regne, algunes llavors cauen en cors receptius i creixen (Mt. 13:18, 23). Ara bé, què fa que creixin i donin fruit? Jesús ho va deixar clar quan va dir: «Ningú pot venir a mi a menys que el Pare [...] l’atregui» (Jn. 6:44). A la Bíblia trobem un exemple d’això. En una ocasió, Pau estava predicant a un grup de dones als afores de la ciutat de Filips. Fixem-nos en el que el relat diu sobre Lídia, una d’aquelles dones: «Jehovà li va obrir el cor completament perquè acceptés el que Pau deia» (Fe. 16:13-15). Igual que en el cas de Lídia, Jehovà ha atret milions de persones al Seu poble.

16. Qui s’ha d’emportar el mèrit pel que s’aconsegueix a la predicació?

¹⁶ Qui té el mèrit de tot allò que s’aconsegueix en la predicació? Pau ens respon a la carta que va escriure a la congregació de Corint: «Jo vaig plantar, Apoŀlos va regar, però Déu ho va fer créixer. Perquè ni el qui planta ni el qui rega són res, sinó Déu, qui ho fa créixer» (1 Cor. 3:6, 7). Per tant, hem d’imitar Pau i donar-li a Jehovà el reconeixement per qualsevol bon resultat que tinguem en la predicació.

17. Com podem demostrar que valorem el privilegi de coŀlaborar amb Jehovà, Jesús i els àngels?

¹⁷ Com podem demostrar agraïment pel privilegi de coŀlaborar amb Jehovà, Jesús i els àngels? Aprofitant qualsevol oportunitat per predicar les bones notícies a altres persones. Hi ha moltes maneres de fer-ho, com ara «en públic i casa per casa» (Fe. 20:20). També podem donar testimoni informalment. Molts germans, quan es troben algú, el saluden amablement i intenten iniciar una conversa. Si la persona és receptiva, amb tacte, li parlen de la veritat.

18, 19. a) Com reguem la llavor del Regne? b) Explica una experiència que mostri com Jehovà va ajudar un estudiant de la Bíblia.

¹⁸ Com a «coŀlaboradors de Déu», no només hem de plantar la llavor del Regne, també l’hem de regar. Quan algú ens escolta, ens hem d’esforçar per continuar cultivant el seu interès o fer plans perquè un altre publicador el visiti amb l’objectiu d’estudiar la Bíblia. A mesura que la persona progressi en sentit espiritual,  segur que ens sentim feliços de veure com Jehovà l’ajuda a canviar la seva manera de pensar i sentir.

¹⁹ Fixa’t en l’experiència del Raphalalani, que era un curandero de Sud-àfrica. Tot i que li agradava molt el que estava aprenent de la Bíblia, li va costar acceptar el que va llegir sobre la pràctica de comunicar-se amb els morts (Deut. 18:10-12). Però, a poc a poc, va permetre que Déu canviés la seva manera de pensar. Amb el temps, va deixar les seves arts de bruixeria, encara que aquesta era la seva font d’ingressos. Aquest germà, que ara té 60 anys, diu: «Estic molt agraït als testimonis de Jehovà perquè m’han ajudat de moltes maneres, com per exemple a trobar una nova feina. Però, sobretot, estic agraït a Jehovà per haver-me donat les forces per fer canvis a la meva vida. Ara el puc servir com un dels seus testimonis».

20. Què ens hem d’esforçar per fer?

²⁰ En aquest article hem analitzat quatre regals, o tresors, que no podem veure. El més valuós de tots és la nostra amistat amb Jehovà. Gràcies a ella, ens podem beneficiar d’altres regals molt especials, com ara el privilegi de l’oració, l’ajuda de l’esperit sant, i el suport que ens dona Déu i la part celestial de la seva organització en la predicació. Així doncs, esforcem-nos per agrair cada dia més aquests regals, i no deixem de donar gràcies a Jehovà per ser el nostre millor amic.