Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

ARTICLE D’ESTUDI 23

«Santifica el teu nom»

«Santifica el teu nom»

«El teu nom, Senyor, és etern» (SL 135:13).

CÀNTIC 10 Alabem al gran Déu, Jehovà!

INTRODUCCIÓ *

1, 2. Quins temes interessen molt als testimonis de Jehovà?

TOTA la humanitat s’enfronta a dos importants qüestions hui en dia: la sobirania de Jehovà i la santificació del seu nom. Com a testimonis de Jehovà, ens interessa analitzar estos temes. No obstant això, no hauríem de pensar que la sobirania de Déu i la santificació del seu nom són aspectes que van per separat.

2 Tots sabem que el nom de Déu ha de ser netejat de qualsevol acusació. També hem aprés que s’ha de demostrar que la sobirania de Jehovà, o la seua manera de governar, és la millor. Certament, estes dos qüestions mereixen el nostre respecte i atenció.

3. Què engloba el nom de Jehovà?

3 En realitat, el nom de Jehovà engloba tot lo relacionat amb Déu, inclosa la seua manera de governar. Així que, a l’afirmar que la qüestió més important és netejar el seu nom de tot reprotxe, també estem dient que s’ha de demostrar que la seua manera de governar és la millor. El nom de Jehovà està estretament relacionat amb la seua manera de governar com a Sobirà universal. (Consulta el quadro « Aspectes d’una qüestió transcendental».)

4. ¿Com descriu Salm 135:13 el nom de Déu, i quines preguntes respondrem en este article?

4 El nom de Jehovà és singular (llig Salm 135:13). Per què és tan important? Com va ser difamat per primera volta? De quina manera el santifica Déu? Com podem nosaltres defendre’l? A continuació abordarem estes preguntes.

LA IMPORTÀNCIA D’UN BON NOM

5. Què podrien preguntar-se alguns respecte a la santificació del nom de Déu?

5 En l’oració model, Jesús va dir: «Santifica el teu nom» (Mt 6:9). D’esta manera, ens va ensenyar que este és un assumpte prioritari a l’orar. Però, què va voler dir amb estes paraules? Santificar alguna cosa significa netejar-la o purificar-la. Ara bé, alguns podrien dir: «No és ja sant i pur el nom de Jehovà?». Abans de respondre, hem de reflexionar en tot el que implica tindre un bon nom.

6. Què fa que un nom siga valuós?

6 Un nom és més que un conjunt de lletres escrites en un paper o pronunciades en veu alta. Fixa’t què diu la Bíblia: «És millor bona fama que grans riqueses» (Pr 22:1; Ecle 7:1). Per què és tan valuós tindre un bon nom? Perquè inclou la reputació, el que pensen els altres de qui porta eixe nom. La forma com s’escriu un nom, o inclús com es pronuncia, no és lo més important sinó la reacció que provoca en la ment i el cor dels altres.

7. Com ha atacat la gent el nom de Déu?

7 Quan la gent diu mentires sobre Jehovà, ataca el seu bon nom, o reputació. El primer atac al nom de Déu i a la seua reputació es va produir en les albors de la història humana. Analitzem què podem aprendre d’aquell atac.

COM ES VA DIFAMAR EL NOM DE DÉU PER PRIMERA VOLTA

8. Què sabien Adam i Eva, i quines preguntes es plantegen?

8 Adam i Eva coneixien molt bé el nom de Jehovà, així com les veritats fonamentals del Portador d’eixe nom. Sabien que era el Creador, Aquell que els havia donat la vida, la seua llar paradisíaca i un cònjuge perfecte (Gn 1:26-28; 2:18). Però, ¿continuarien utilitzant les seues ments perfectes per a meditar en tot el que Jehovà havia fet per ells? ¿Continuarien cultivant amor i apreci per la Persona que hi ha darrere d’eixe nom? Les respostes es feren evidents quan l’enemic de Déu els va posar a prova.

9. Segons Gènesi 2:16, 17 i 3:1-5, què va dir Jehovà a la primera parella humana, i com va tergiversar Satanàs la veritat?

9 Llig Gènesi 2:16, 17 i 3:1-5. Satanàs va gastar una serp, com si fora una marioneta, per a preguntar-li a Eva: «Així, Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». Esta pregunta enverinada amagava una mentira subtil. En realitat, Déu havia dit que podien menjar de tots els arbres, a excepció d’un. La varietat que Adam i Eva tenien a la seua disposició evidenciava que Jehovà és molt generós (Gn 2:9). Encara que els havia prohibit menjar d’un únic arbre designat per ell, la pregunta de Satanàs tergiversava la veritat, perquè donava a entendre que Déu no era generós. Eva podria haver-se preguntat: «Està privant-me Déu d’alguna cosa bona?».

10. Com va difamar Satanàs el nom de Déu, i amb quin resultat?

10 En aquell moment, Eva encara considerava a Jehovà el seu Sobirà. Per això, va contestar recitant les instruccions clares que havia rebut de Déu, i va afegir que ni tan sols devien tocar l’arbre. Sabia que si desobeïen, moririen. Però Satanàs li va replicar: «No, no moriríeu!» (Gn 3:2-4). En eixe moment, va deixar de ser subtil, ara estava difamant directament el nom de Déu. De fet, li estava dient a Eva que Jehovà era un mentirós. D’esta manera, Satanàs es va convertir en un diable, o difamador. Eva es va fiar d’ell, i la va enganyar per complet (1Tm 2:14). Confiar més en ell que en Jehovà la va abocar a prendre la pitjor decisió possible: desobeir a Déu. Va menjar del fruit que Jehovà li havia prohibit i, posteriorment, li’n va oferir a Adam (Gn 3:6).

11. Com podrien haver contestat els nostres primers pares, i en què van fallar?

11 Pensa per un moment com podria haver-li contestat Eva a Satanàs. Imagina’t que li haguera dit alguna cosa com: «No sé qui eres, però sé com és mon Pare, Jehovà; l’estime i confie en ell. Ens ha donat a Adam i a mi tot el que tenim. Com t’atrevixes a parlar malament d’ell? Ves-te’n!». Com hauria complagut a Jehovà sentir estes paraules lleials en boca de la seua estimada filla! (Pr 27:11) Però Eva no sentia amor lleial per Jehovà, i Adam tampoc. Per això, fallaren a l’hora de defendre el nom de son Pare d’aquell atac.

12. Com va sembrar Satanàs dubtes en la ment d’Eva, i en què va fallar la primera parella?

12 Com hem vist, Satanàs va començar sembrant dubtes en la ment d’Eva. La va dur a qüestionar-se quina classe de Persona hi havia darrere del nom Jehovà. Com a resultat, Adam i Eva fallaren en defendre el nom de Déu. Van escoltar a Satanàs i es rebeŀlaren contra son Pare. Hui en dia, el Diable usa estratègies similars, ataca el nom de Jehovà amb mentires. Les persones que se les creuen estan més predispostes a rebutjar a Déu com a governant.

JEHOVÀ SANTIFICA EL SEU NOM

13. Com destaca Ezequiel 36:23 el tema central de la Bíblia?

13 Tolera Jehovà que se’l difame d’esta manera sense defendre’s? Clar que no! De fet, el missatge sencer de la Bíblia se centra en com ha actuat per netejar el seu nom de la calúmnia llançada contra ell en Edén (Gn 3:15). Podríem resumir el tema central de la Bíblia aixina: Jehovà santifica el seu nom per mitjà del Regne en mans del seu Fill, i restablix la justícia i la pau en la terra. La informació que conté la Paraula de Déu ens ajuda a entendre què està fent Jehovà per a santificar el seu nom (llig Ezequiel 36:23).

14. Com ha santificat Jehovà el seu nom per la manera de gestionar la rebeŀlió d’Edén?

14 Satanàs ha fet lo impossible per impedir que Jehovà complisca el seu propòsit. Però ha fracassat una volta darrere d’una altra. El registre bíblic explica com ha actuat Jehovà, també mostra que és un Pare carinyós i el millor Governant. Cert, la rebeŀlió de Satanàs i dels seus seguidors li ha causat molt de dolor (Sl 78:40). No obstant, Déu ha sabut gestionar este atac amb saviesa, paciència i justícia, mostrant el seu poder incomparable d’infinites maneres. Però el que més destaca en tot el que fa és el seu amor (1Jn 4:8). No hi ha dubte que Jehovà ha treballat incansablement per a santificar el seu nom.

Satanàs el Diable li va dir a Eva mentires sobre Jehovà, i ha continuat difamant-lo al llarg dels segles (Consulta els paràgrafs 9, 10, 15) *

15. Com difama Satanàs el nom de Déu en l’actualitat, i amb quin resultat?

15 Satanàs continua difamant el nom de Déu hui en dia. Enganya la gent fent-la creure que Déu no és poderós, just, savi ni amorós. Per exemple, intenta convéncer-los que Jehovà no és el Creador. I si creuen en Déu, intenta que pensen que Ell i els seus principis són restrictius i injustos. Inclús promou la idea que Jehovà és un Déu cruel i sense cor, que crema la gent en un infern de foc. Quan es creuen estes mentires, estan més predispostos a fer el següent pas: rebutjar el govern just de Jehovà. Fins que Satanàs siga completament vençut, continuarà amb la seua campanya difamatòria. També vol que tu rebutges a Jehovà, ho aconseguirà?

EL TEU PAPER EN ESTA IMPORTANT QÜESTIÓ

16. Què pots fer que Adam i Eva no feren?

16 Jehovà permet que els humans imperfectes participen en la santificació del Seu nom. D’esta manera, pots fer el que Adam i Eva no feren. A pesar de viure en un món ple de gent que difama i blasfema el nom de Jehovà, tens l’oportunitat de posar-te de part seua i defendre la veritat, és a dir, que Déu és sant, just, bo i amorós (Is 29:23). Pots donar suport al seu govern donant-lo a conéixer com l’únic que serà realment just i capaç de portar pau i felicitat a tota la creació (Sl 37:9, 37; 146:5, 6, 10).

17. Com va donar a conéixer Jesús el nom de son Pare?

17 Quan defenem el nom de Jehovà, seguim l’exemple de Jesucrist (Jn 17:26). Ell el va donar a conéixer no només utilitzant-lo sinó també defenent la Seua reputació. Per exemple, va desmentir els fariseus que, de diverses maneres, pintaven a Jehovà com un Déu inflexible, exigent, distant i cruel. Jesús va ensenyar a la gent que son Pare era raonable, pacient, carinyós i perdonador. I els va ajudar a conéixer les Seues qualitats imitant-lo a la perfecció (Jn 14:9).

18. Com contrarestem les mentires i calúmnies que s’han dit de Jehovà?

18 Tal com Jesús, podem ensenyar a la gent lo tendre i amorós que és Jehovà. Aixina contrarestem les mentires i calúmnies que s’han dit d’ell. Santifiquem el seu nom ajudant les persones a considerar-lo sant. Nosaltres podem imitar a Jehovà a pesar de ser imperfectes (Ef 5:1, 2). Quan les nostres paraules i accions mostren a la gent com és Jehovà realment, contribuïm a santificar el Seu nom. I el vindiquem a l’ajudar-los a deixar arrere conceptes erronis que podrien tindre sobre Déu. * A més, demostrem que els humans imperfectes poden mantindre la integritat (Jb 27:5).

Volem ajudar els nostres estudiants de la Bíblia a conéixer la tendra i amorosa personalitat de Jehovà (Consulta els paràgrafs 18, 19) *

19. Com ens ajuda Isaïes 63:7 a vore quin hauria de ser l’objectiu principal de la nostra ensenyança?

19 Hi ha una altra cosa que podem fer. Quan ensenyem les veritats bíbliques, a sovint emfatitzem el dret que té Jehovà de ser el Sobirà universal. I això és correcte. Però, el nostre objectiu principal és ajudar els altres a arribar a estimar el nostre Pare celestial i a ser-li lleials. Per això és necessari destacar les qualitats atraients de la Persona que hi ha darrere del nom Jehovà (llig Isaïes 63:7). A l’ensenyar d’esta manera, ajudarem els altres a estimar-lo i a obeir-lo per lleialtat.

20. Què considerarem en l’article següent?

20 Llavors, com podem estar segurs que el nostre comportament i la nostra ensenyança ajuden els altres a tindre un bon concepte de Jehovà i a sentir-se atrets a ell? L’article següent ho respondrà.

CÀNTIC 2 El teu nom és Jehovà

^ § 5 A quina qüestió important s’enfronta tota la creació inteŀligent? Què fa que esta qüestió siga tan transcendental, i en quin sentit ens afecta? Entendre la resposta a estes i a altres preguntes relacionades ens ajudarà a enfortir la nostra relació amb Jehovà.

^ § 18 En algunes ocasions, les nostres publicacions han ensenyat que el nom de Jehovà no necessita ser vindicat, perquè ningú ha posat en dubte el dret que té de dur eixe nom. No obstant, en la reunió anual del 2017 es va fer un aclariment. El president de la reunió va dir: «Bàsicament, podem dir que no és incorrecte demanar en oració que es vindique el nom de Jehovà, perquè la seua reputació certament necessita quedar neta de tot oprobi». Mira el programa de gener de 2018 en castellà de jw.org®. Ves a BIBLIOTECA > JW BROADCASTING®.

^ § 62 DESCRIPCIÓ DE LA IĿLUSTRACIÓ: El Diable va difamar a Déu quan li va dir a Eva que era un mentirós. Al llarg dels segles, Satanàs ha fomentat idees falses, com ara que Déu és cruel i que no ha creat els humans.

^ § 64 DESCRIPCIÓ DE LA IĿLUSTRACIÓ: Un germà destaca la personalitat de Déu mentres dirigix un curs bíblic.