«Quan el meu cosí va començar a discutir amb mi, el vaig agarrar pel coll i vaig començar a asfixiar-lo. L’haguera matat.» —Paul.

«En casa, perdia els nervis a la mínima provocació. Haguera trencat mobles, joguets o qualsevol cosa que haguera tingut per davant.» —Marco.

Potser nosaltres no arribem a eixos extrems. Així i tot, a voltes, a tots se’ns fa difícil controlar-nos, perquè hem heretat les tendències pecaminoses del primer home, Adam (Rm 5:12). Alguns, igual que Paul i Marco, tenen problemes a l’hora de dominar el seu temperament. A altres els costa controlar els seus pensaments, ja que no poden llevar-se del cap temors o sentiments negatius. I inclús a uns altres se’ls podria fer difícil resistir l’impuls de cometre immoralitat sexual o abusar de l’alcohol o les drogues.

Aquells que perden el control dels seus pensaments, desitjos i accions poden arruïnar-se la vida. Però és possible evitar-ho cultivant l’autocontrol. Analitzem tres preguntes que ens ajudaran a aconseguir-ho: 1) Què és l’autocontrol? 2) Per què és imprescindible? 3) Com podem cultivar esta qualitat que és part del fruit de l’esperit? (Ga 5:22, 23) Després considerarem què podem fer personalment si en algun moment perdem l’autocontrol.

Una persona que exercix autodomini no reacciona per impuls. Més bé, es refrena de parlar i actuar d’una manera que desagrada a Déu.

Jesús va mostrar què implica l’autocontrol. La Bíblia diu: «Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seua causa al qui judica amb justícia» (1Pe 2:23). Jesús va desplegar eixe autodomini quan es burlaren d’ell mentres estava penjat en el pal de turment (Mt 27:39-44). Abans, l’havia mostrat quan els líders religiosos que se li oposaven li feien preguntes comprometedores per a entrampar-lo (Mt 22:15-22). I quin gran exemple ens va donar quan alguns jueus van intentar apedregar-lo! En comptes de venjar-se, «Jesús s’amagà i va eixir del temple» (Jn 8:57-59).

Podem imitar el seu exemple? Fins a cert punt, sí. L’apòstol Pere va escriure: «Crist va patir per vosaltres: així vos deixava un exemple perquè seguiu les seues petjades» (1Pe 2:21). Encara que som imperfectes, podem imitar el seu autocontrol. Per què és imprescindible fer-ho?

Per tal de guanyar-nos l’aprovació de Jehovà hem de tindre autocontrol. Inclús si fa molts anys que el servim fidelment, podem perdre la nostra amistat amb ell si no controlem el que fem i diem.

Pensa en Moisés, qui en la seua època «era l’home més humil de tota la terra» (Nm 12:3). Després d’aguantar amb paciència durant dècades les queixes dels israelites, va perdre el control. Es va enfadar tant quan es van tornar a queixar per la falta d’aigua que els va dir bruscament: «Escolteu, rebels! ¿Creieu que vos podrem fer brollar aigua d’aquesta roca?» (Nm 20:2-11).

Moisés no va saber dominar-se. No li va donar el mèrit a Jehovà per aquell milacre (Sl 106:32, 33). Com a resultat, Jehovà no li va permetre entrar en la terra promesa (Nm 20:12). Segurament, Moisés va lamentar fins al dia de la seua mort no haver-se controlat (Dt 3:23-27).

Quina és la lliçó? Encara que portem en la veritat molt de temps, no deuríem parlar mai amb falta de respecte als qui ens irriten o necessiten ser corregits (Ef 4:32; Col 3:12). És cert que, com més majors ens fem, més difícil se’ns fa conservar la paciència, però no ens oblidem de Moisés. No voldríem per res del món tacar el nostre historial de servici fidel per perdre l’autocontrol en un moment donat. Què podem fer per a cultivar esta qualitat imprescindible?

Demana esperit sant en oració. L’autocontrol és part del fruit de l’esperit, i Jehovà dona el seu esperit a aquells que li’l demanen (Lc 11:13). Per mitjà d’este, ens dona les forces que necessitem (Fl 4:13). I ens ajuda a cultivar altres aspectes del fruit, com l’amor, que ens farà més fàcil dominar-nos (1Co 13:5).

Allunya’t de tot el que puga debilitar el teu autocontrol. Evita les pàgines d’internet i l’entreteniment que promouen la mala conducta (Ef 5:3, 4). Hem de resguardar-nos de qualsevol cosa que puga temptar-nos a actuar malament (Pr 22:3;  1Co 6:12). Per exemple, algú que tinga debilitat per la immoralitat sexual deuria evitar per complet els llibres i peŀlícules romàntiques.

Podria costar-nos aplicar este consell. Però, si ens esforcem, Jehovà ens donarà el poder que necessitem per a dominar-nos (2Pe 1:5-8). Ens ajudarà a controlar els nostres pensaments, paraules i accions. Paul i Marco, mencionats adés, van aprendre a controlar el seu temperament violent. Fixa’t què va fer un altre germà que a sovint perdia els nervis al volant i es posava a discutir amb la resta de conductors. Ell diu: «Tots els dies orava intensament. Estudiava articles sobre l’autocontrol i memoritzava textos bíblics que m’ajudaven. Encara que he estat lluitant durant anys, continue posant-me cada dia l’objectiu de mantindre la calma. A més, isc amb temps per a conduir més tranquil».

A voltes perdrem l’autocontrol i podríem sentir-nos massa avergonyits com per a orar a Jehovà. Però és en eixe moment quan més ho necessitem. Per tant, acudim a ell en oració immediatament. Demanem-li perdó, busquem la seua ajuda i resolguem-nos a no tornar a cometre el mateix error. (Sl 51:11-13 [vv. 9-11 NM]). Jehovà no rebutjarà la nostra petició sincera de perdó (Sl 102:18 [v. 17 NM]). L’apòstol Joan ens recorda que la sang del Fill de Déu «ens purifica de tot pecat» (1Jn 1:7; 2:1; Sl 86:5). Pensa que Jehovà espera que els seus servents perdonen amb generositat, per tant, ell farà lo mateix per nosaltres (Mt 18:21, 22; Col 3:13).

Jehovà es va disgustar quan Moisés va perdre l’autocontrol en el desert, però el va perdonar. Una prova d’açò és que la Bíblia destaca l’extraordinària fe de Moisés (Dt 34:10; He 11:24-28). Jehovà no li va permetre entrar en la terra promesa, però el rebrà en el paradís i li donarà la perspectiva de viure per sempre. Nosaltres podem tindre la mateixa esperança si continuem esforçant-nos per cultivar la qualitat imprescindible de l’autocontrol (1Co 9:25).