1. D’acord amb Filipencs 2:3, com ens ajuda la humiltat a tindre bones relacions amb els altres?

ENS sotmetem humilment a les normes de Jehovà perquè entenem que ell sap en tot moment què és lo millor per a nosaltres (Ef 4:22-24). La humiltat ens mou a posar la voluntat de Jehovà per damunt de la nostra i a considerar que els altres són superiors a nosaltres. Com a resultat, disfrutem d’una bona relació amb Jehovà i amb els nostres companys cristians (llig Filipencs 2:3).

2. Què reconeixia l’apòstol Pau, i què analitzarem en este article?

² Si no anem amb compte, podríem contagiar-nos de l’actitud orgullosa i egoista del món de Satanàs. * Aparentment, alguns corrien este perill en el segle I, ja que l’apòstol Pau va escriure als cristians de Roma: «Dic a tots i cada un: no vos tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, amb sensatesa, sense ambicions» (Rm 12:3). Pau reconeixia que tots necessitem cert grau d’autoestima. No obstant, la humiltat ens ajudarà a mantindre un punt de vista equilibrat de nosaltres mateixos. Este article analitzarà tres àrees on la humiltat ens ajudarà a evitar creure’ns més del que som: 1) el matrimoni, 2) els privilegis de servici i, 3) les xarxes socials.

3. Per què poden sorgir algunes dificultats en el matrimoni, i com tracten alguns de solucionar-los?

³ Jehovà va establir el matrimoni pensant en la felicitat del marit i la muller. Però com ningú és perfecte, probablement sorgiran conflictes. De fet, Pau va escriure que els casats afrontarien dificultats (1Co 7:28). Alguns tenen la sensació d’estar sempre discutint amb la seua parella, i poden arribar a pensar que no estan fets l’un per l’altre. A més, si estan influïts pel món, s’afanyen a concloure que el divorç és la solució. Creuen que lo més important és estar bé amb un mateix.

4. Què hem d’evitar?

⁴ Hem d’evitar pensar que el nostre matrimoni és un fracàs. Sabem que la immoralitat sexual és l’única base bíblica per al divorç (Mt 5:32). Així que quan afrontem les dificultats que Pau va dir que tindrien els casats, no voldrem deixar que l’orgull ens faça preguntar-nos: «Està el meu cònjuge a l’altura del que m’esperava? Em dona l’amor que em meresc? Seria més feliç amb una altra persona?». Fixa’t com estes preguntes se centren en un mateix. La saviesa d’este món et diria que escoltes el teu cor i busques la teua felicitat, encara que això signifique posar fi al teu matrimoni. En canvi, la saviesa divina diu que ningú mire «per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Fl 2:4). Jehovà vol que conserves el teu matrimoni i no et divorcies (Mt 19:6). Vol que penses primer en Ell i no en tu mateix.

5. D’acord amb Efesis 5:33, com deurien tractar-se els cònjuges?

⁵ El marit i la muller s’haurien de  tractar amb amor i respecte (llig Efesis 5:33). La Bíblia ens ensenya a centrar-nos més en donar que en rebre (Fets 20:35). Quina qualitat ajudarà un matrimoni a mostrar-se amor i respecte? La resposta és la humiltat. Els esposos i les esposes que són humils no buscaran «el propi interés, sinó el dels altres» (1Co 10:24).

6. Què aprenem dels comentaris d’Steven i Stephanie?

⁶ La humiltat ha ajudat moltes parelles cristianes a tindre un matrimoni més feliç. Un germà casat anomenat Steven diu: «Si considereu que sou un equip, treballareu junts, en especial quan sorgisquen problemes. En comptes de pensar “què és lo millor per a mi?” pensareu “què és lo millor per a nosaltres?”». La seua dona, Stephanie, opina igual: «Ningú vol conviure amb un rival. Quan sorgix un conflicte, primer identifiquem el problema. Després, orem, investiguem i ho parlem junts. Ataquem el problema, no ens ataquem l’un a l’altre». Quan un cònjuge no es creu superior a l’altre, el matrimoni és més feliç.

7. Quina actitud hauria de tindre un germà quan rep un privilegi de servici?

⁷ Per a nosaltres, servir a Jehovà en tot el que puguem és un privilegi (Sl 27:4; 84:11 [v. 10 NM]). És molt encomiable que un germà vullga fer-se disponible per a fer més en l’organització. De fet, la Bíblia diu que «aspirar a ser el pastor d’una comunitat és desitjar una noble obra» (1Tm 3:1). No obstant, si eixe germà rebera una responsabilitat, no hauria de creure’s superior als altres (Lc 17:7-10). El seu objectiu hauria de ser servir humilment els germans (2Co 12:15).

8. Què aprenem dels exemples de Diòtrefes, Ozies i Absalom?

⁸ La Bíblia conté exemples amonestadors de persones que es creien més del que eren. Diòtrefes no era modest i pretenia ocupar «el primer lloc» en la congregació (3Jn 9). Endut per l’orgull, Ozies va intentar realitzar una labor que Jehovà no li havia assignat (2Cr 26:16-21). I com Absalom volia ser rei, va tractar astutament de guanyar-se el suport del poble (2Sa 15:2-6). Tal com estos relats bíblics mostren clarament, Jehovà no es complau amb la gent que busca la seua pròpia glòria (Pr 25:27). Amb el temps, l’orgull i l’ambició només porten al desastre (Pr 16:18).

9. Quin exemple ens ha donat Jesús?

⁹ L’exemple de Jesús contrasta amb estos exemples amonestadors. A pesar de tindre condició divina, «no va ni pensar de prendre per la força un tracte d’igualtat amb Déu» (Fl 2:6 NT). Jesús, qui només té a Jehovà per damunt d’ell, no es creu més del que és. De fet, va dir als seus deixebles: «El més menut de tots vosaltres, és el més gran» (Lc 9:48). Quina benedicció és servir junt amb precursors, servents ministerials, ancians i responsables itinerants, que imiten la humiltat de Jesús! Els servents humils de Jehovà contribuïxen a l’esperit amorós que caracteritza l’organització de Déu (Jn 13:35).

10. Què hauries de fer si penses que els problemes de la congregació no estan tractant-se adequadament?

¹⁰ ¿I si pareix que hi ha problemes en  la congregació, i penses que no estan tractant-se adequadament? En comptes de queixar-te, pots mostrar humiltat donant suport als qui porten la davantera (He 13:17). Plantejar-te estes preguntes t’ajudarà a fer-ho: «Són tan greus els problemes que veig? Si necessiten correcció, és ara el moment d’intervindre? És cosa meua arreglar-los? Sent honest, ¿de deveres vull promoure la unitat, o intente destacar sobre els altres?».

11. D’acord amb Efesis 4:2, 3, quins són els resultats de servir humilment a Jehovà?

¹¹ Jehovà valora la humiltat més que l’habilitat, i la unitat més que l’eficiència. Per tant, esforça’t per servir a Jehovà humilment. Al fer-ho, promouràs la unitat en la congregació (llig Efesis 4:2, 3). Participa tant com pugues en la predicació, busca maneres d’ajudar els altres fent coses per ells i sigues hospitalari amb tots, inclosos els qui no tenen responsabilitats en la congregació (Mt 6:1-4; Lc 14:12-14). A mesura que treballes humilment amb els germans, voran no només que eres una persona hàbil, sinó sobretot que eres humil.

12. Ens anima la Bíblia a tindre amics? Explica-ho.

¹² Jehovà vol que disfrutem la companyia d’amics i familiars (Sl 133:1). De fet, Jesús tenia bones amistats (Jn 15:15). La Bíblia també descriu els beneficis de tindre amics verdaders (Pr 17:17; 18:24). I, a més, ens advertix del perill d’aïllar-nos (Pr 18:1). Molts pensen que les  xarxes socials són una forma de tindre molts amics i així evitar sentir-se a soles. No obstant, hem d’anar a espai a l’hora d’usar esta manera de comunicar-nos.

13. Per què podrien sentir-se a soles i deprimits alguns dels qui usen les xarxes socials?

¹³ Alguns estudis han demostrat que les persones que passen molt de temps mirant comentaris i fotos en les xarxes socials podrien acabar sentint-se a soles i deprimides. Per què? Una possible raó és que la gent sol compartir els moments més especials de la seua vida mostrant les millors fotos d’ells, dels seus amics i dels llocs més espectaculars on han estat. Qui veu estes imatges podria concloure que, a diferència d’ells, la seua vida és poc emocionant o inclús avorrida. Una germana de 19 anys diu: «Vaig començar a sentir enveja de vore els altres passant-s’ho bé durant els caps de setmana mentres jo m’avorria en casa».

14. Com pot el consell bíblic de 1 Pere 3:8 ajudar-nos a usar sàviament les xarxes socials?

¹⁴ Per descomptat, les xarxes socials són molt útils, entre altres coses, per a mantindre el contacte amb la família i els amics. Però, t’has fixat que alguns pengen comentaris, fotos i vídeos en les xarxes socials per a donar-se importància? Pareix que el missatge que volen transmetre és «mireu-me!». Alguns inclús gasten llenguatge vulgar i obscé per a comentar les fotos que ells o altres han publicat. Açò també va en contra de la humiltat i els sentiments de germanor que, com a cristians, se’ns anima a cultivar (llig 1 Pere 3:8).

15. Com pot la Bíblia ajudar-nos a evitar la vanitat?

¹⁵ Si gastes les xarxes socials, pregunta’t: «Podrien els comentaris, fotos i vídeos que penge donar la impressió que vull presumir? Podria despertar l’enveja dels altres?». La Bíblia diu que «allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món» (1Jn 2:16). Altres versions de la Bíblia traduïxen «ostentacions» per «desig d’aparentar ». Els cristians no tenim la necessitat de donar-nos ínfules, més bé, seguim el consell bíblic de no ser «arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres» (Ga 5:26). La humiltat evitarà que imitem l’esperit vanitós d’este món.

16. Per què hauríem d’evitar l’orgull?

¹⁶ Hem de cultivar la humiltat perquè els orgullosos no tenen «una idea justa», o equilibrada, d’ells mateixos (Rm 12:3). La gent orgullosa és conflictiva i egocèntrica. Els seus raonaments i accions a sovint els perjudiquen a ells i també als altres. Si no canvien la seua manera de pensar, Satanàs acabarà encegant i corrompent el seu enteniment (2Co 4:4; 11:3). Per contra, la persona humil té bon juí. Té un concepte equilibrat i raonable d’ella mateixa, i reconeix que els altres són superiors en molts aspectes (Fl 2:3). També sap que «Déu s’enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seua gràcia» (1Pe 5:5). Òbviament, aquells que són sensats no volen tindre a Jehovà en contra seua.

17. Què hem de fer per a seguir sent humils?

¹⁷ Per a seguir sent humils, hem d’aplicar el consell bíblic de despullar-nos de la vella personalitat junt amb les seues pràctiques i revestir-nos de la nova. Això implica un gran esforç, ja que hem d’estudiar l’exemple de Jesús i tractar d’imitar-lo al major grau possible (Col 3:9, 10; 1Pe 2:21). L’esforç val la pena. A mesura que cultivem la humiltat, la nostra vida familiar millorarà, promourem la unitat en la congregació i no farem un mal ús de les xarxes socials. Però, sobretot, ens guanyarem la benedicció i el favor de Jehovà.