1. Segons Filipencs 2:3, com ens ajuda la humilitat a tenir una bona relació amb els altres?

COM que som conscients que Jehovà sempre sap què és el millor per a nosaltres, l’obeïm amb humilitat (Ef. 4:22-24). Aquesta qualitat ens ajuda a veure que allò que Déu vol és més important que el que nosaltres volem, i també que els altres són superiors a nosaltres. Com a resultat, podem gaudir d’una bona relació amb Jehovà i amb els germans (llegeix Filipencs 2:3).

2. a) Què reconeixia Pau? b) Què analitzarem en aquest article?

² Ara bé, si abaixéssim la guàrdia, l’actitud egoista i orgullosa d’aquest món se’ns podria contagiar. * Sembla que això és el que els va passar a alguns cristians del primer segle. L’apòstol Pau va escriure als romans: «Dic a cadascun de vosaltres que no pensi que és millor del que realment és, sinó que tingui una opinió equilibrada de si mateix» (Rm. 12:3). És clar, Pau no volia dir que estigués malament pensar en nosaltres. Ell reconeixia que tots hem de tenir un cert grau d’autoestima. Amb tot, si som humils, ens esforçarem per tenir «una opinió equilibrada» de nosaltres mateixos. En aquest article, analitzarem tres àmbits de la nostra vida en els quals hem de mostrar humilitat: el matrimoni, els privilegis de servei i les xarxes socials.

3. a) Per què poden sorgir dificultats al matrimoni? b) Com reaccionen algunes persones davant d’aquestes dificultats?

³ Jehovà va crear el matrimoni perquè tant l’home com la dona fossin feliços. Tot i això, com que som imperfectes, hi sorgiran problemes. De fet, Pau va dir que «els que es casin, tindran dificultats» (1 Cor. 7:28). Alguns s’adonen que sempre s’estan barallant amb la seva parella, i pensen que això és senyal que no estan fets l’un per a l’altre. Si es deixen portar per la manera de pensar del món, és possible que vegin el divorci com l’única solució. Segurament creuen que el més important és la seva felicitat personal.

4. Què hem d’evitar?

⁴ Hem d’evitar pensar que el nostre matrimoni és un fracàs. Sabem que l’única base bíblica per al divorci és la immoralitat sexual (Mt. 5:32). Així doncs, quan es presentin les dificultats que Pau va mencionar, no deixem que l’orgull ens faci pensar: «La meva parella no em dona el que necessito. Em mereixo algú que m’estimi de veritat. Potser seria més feliç amb algú altre». T’has fixat en qui se centren aquestes reflexions? La filosofia del món et dirà que escoltis el teu cor i busquis la teva felicitat, encara que això impliqui posar fi al teu matrimoni. En canvi, la Paraula de Déu ens aconsella: «No us preocupeu només dels vostres interessos, sinó també dels interessos dels altres» (Fili. 2:4). Jehovà vol que lluitis pel teu matrimoni, i no que el donis per perdut. Vol que pensis primer en Ell, i no en tu mateix (Mt. 19:6).

5. Segons Efesis 5:33, com s’haurien de tractar les parelles?

⁵ L’home i la dona s’han de tractar  amb amor i respecte (llegeix Efesis 5:33). Quan la Bíblia diu que «fa més feliç donar que rebre», ens està animant a centrar-nos en el benestar dels altres (Fe. 20:35). Quina qualitat ajudarà la parella a tractar-se amb amor i respecte? La humilitat. Si tots dos s’esforcen per ser humils, no es preocuparan només «dels seus interessos, sinó dels interessos dels altres» (1 Cor. 10:24).

6. Què podem aprendre de l’Steven i la Stephanie?

⁶ Molts matrimonis cristians han aconseguit ser més feliços gràcies a la humilitat. Per exemple, l’Steven diu: «Si sou un equip, treballareu units, especialment quan hi hagi problemes. En comptes de pensar: “Què és el millor per a mi?”, us preguntareu: “Què és el millor per a tots dos?”». La seva dona, la Stephanie, afegeix: «Ningú vol compartir la seva vida amb un enemic. Quan ens trobem amb una dificultat, primer identifiquem el problema. Llavors orem junts, fem recerca i parlem del tema. Així ataquem el problema, no l’un a l’altre». Quan cap dels dos pensa que és millor del que realment és, el matrimoni surt guanyant.

7. Quina actitud ha de mostrar un germà que rep una responsabilitat teocràtica?

⁷ És un gran privilegi fer tot allò que puguem per servir Jehovà (Sl. 27:4; 84:10). Per això, quan un germà pot acceptar alguna responsabilitat especial, ens alegrem molt. De fet, la Bíblia diu: «Si un home s’està esforçant per ser superintendent, desitja una cosa exceŀlent» (1 Tim. 3:1). Tot i així, si alguna vegada reps una assignació teocràtica, no has de pensar que ets superior als altres (Lc. 17:7-10). El teu objectiu ha de ser servir-los humilment (2 Cor. 12:15).

8. Què aprenem de Diòtrefes, Ozies i Absalom?

⁸ A la Bíblia trobem exemples negatius de persones que es creien millors del que realment eren. Diòtrefes no era gens modest i li agradava «ocupar el primer lloc» a la congregació (3 Jn. 9). A Ozies l’orgull el va portar a prendre’s la llibertat de fer una tasca que Jehovà no li havia assignat (2 Cròn. 26:16-21). I Absalom, que desitjava molt ser rei, va manipular el poble per guanyar-se el seu favor (2 Sam. 15:2-6). Aquests relats bíblics deixen clar que Jehovà no es complau en les persones que busquen la seva pròpia glòria (Prov. 25:27). Tard o d’hora, l’orgull i l’ambició acaben en desastre (Prov. 16:18).

9. Quin exemple ens va donar Jesús?

⁹ A diferència d’aquests homes, Jesús, «encara que existia en forma de Déu, mai va pensar a prendre-li el seu lloc, com si hagués de ser igual a Déu» (Fili. 2:6). Tot i ser la segona persona amb més autoritat de l’univers, no pensa que sigui millor del que realment és. Amb raó, va dir als seus deixebles: «Qui es comporta com el més petit d’entre vosaltres, és el qui és gran» (Lc. 9:48). No creus que és un gran privilegi servir amb pioners, servents ministerials, ancians i superintendents de circuit que imiten la humilitat de Jesús? Quan tots ens esforcem per ser humils, contribuïm al bon esperit i l’amor que caracteritza el poble de Déu (Jn. 13:35).

10. Què hauries de fer si creus que a la congregació hi ha problemes que no s’estan atenent bé?

 ¹⁰ Què pots fer si creus que hi ha problemes a la congregació que no s’estan atenent bé? En comptes de queixar-te, hauries de ser humil i donar el teu suport als qui porten la davantera (Heb. 13:17). Potser et podries preguntar: «Són realment tan seriosos com jo penso aquests problemes? És el millor moment per solucionar-los? Soc jo qui els ha de tractar? Sincerament, estic intentant promoure la unitat de la congregació o m’estic promocionant a mi mateix?».

11. D’acord amb Efesis 4:2, 3, quins resultats tindrem si servim amb humilitat?

¹¹ Jehovà valora més la humilitat que les capacitats, i la unitat que l’eficàcia. Així doncs, fes tot el que puguis per servir Jehovà amb humilitat. D’aquesta manera, promouràs la unitat a la congregació (llegeix Efesis 4:2, 3). Predica tant com et sigui possible. Busca maneres pràctiques d’ajudar els altres. I sigues hospitalari amb tothom, no només amb aquells que tenen responsabilitats teocràtiques (Mt. 6:1-4; Lc. 14:12-14). Si fas tot això, els germans no només veuran les teves capacitats sinó també la teva humilitat.

12. Ens anima la Bíblia a tenir amics? Explica-ho.

¹² Jehovà ens ha creat amb la necessitat de passar temps amb amics i familiars (Sl. 133:1). De fet, Jesús tenia bons amics (Jn. 15:15). A més, la Bíblia descriu els beneficis de tenir amics de veritat i ens diu que no és bo que ens aïllem  (Prov. 17:17; 18:1, 24). Molts pensen que utilitzar les xarxes socials és una bona manera de fer amics i d’evitar sentir-nos aïllats. Ara bé, hem d’anar alerta quan ens comuniquem d’aquesta forma.

13. Per què algunes persones que utilitzen les xarxes socials se senten soles i deprimides?

¹³ Alguns estudis afirmen que les persones que dediquen molt de temps a les xarxes socials sovint se senten soles i deprimides. Per què? Una raó podria ser que generalment la gent hi penja fotos dels moments més destacats de la seva vida. Solen triar les millors fotos d’ells mateixos, dels seus amics i dels llocs especials que han visitat. Quan els altres veuen aquestes imatges i les comparen amb la seva vida, poden arribar a pensar que aquesta és molt avorrida o, fins i tot, trista. Això és el que li va passar a una germana de 19 anys. Ella reconeix: «Em sentia molt trista quan veia que els altres es divertien els caps de setmana mentre jo m’avorria a casa tota sola».

14. Com ens pot ajudar 1 Pere 3:8 a l’hora de fer servir les xarxes socials?

¹⁴ És clar, les xarxes socials també poden ser útils. Per exemple, ens ajuden a mantenir el contacte amb la família i els amics. Amb tot, t’has fixat que algunes persones publiquen fotos o escrits per cridar l’atenció i promocionar-se? Sembla que estiguin dient: «Mireu-me!». Alguns, fins i tot, inclouen comentaris desagradables i obscens a les seves fotos o a les dels altres. Sens dubte, això està molt lluny de la humilitat i l’empatia que els cristians hem de cultivar (llegeix 1 Pere 3:8).

15. Com ens pot ajudar la Bíblia a no tornar-nos arrogants?

¹⁵ Si utilitzes les xarxes socials, hauries de preguntar-te: «Com són les fotos, vídeos o comentaris que penjo? Sembla que estigui presumint? Podria estar fent que els altres sentissin enveja?». La Bíblia diu: «Perquè tot el que hi ha al món —els desitjos carnals, els desitjos dels ulls i l’ostentació de les coses que  un posseeix— no ve del Pare, sinó que ve del món» (1 Jn. 2:16). Els cristians no necessitem sentir-nos importants o admirats pels altres. Al contrari, ens esforcem per seguir el següent consell: «No ens tornem arrogants, promovent competicions i envejant-nos els uns als altres» (Gàl. 5:26). La humilitat ens ajudarà a evitar l’esperit del món de voler ser sempre el centre d’atenció.

16. Per què hem d’evitar l’orgull?

¹⁶ Els orgullosos no tenen «una opinió equilibrada» d’ells mateixos, i són persones egocèntriques i conflictives (Rm. 12:3). Sovint la seva manera de parlar i actuar els porta problemes i fa mal als altres. Si una persona té aquesta actitud i no la canvia, és molt probable que Satanàs corrompi i cegui la seva ment (2 Cor. 4:4; 11:3). D’altra banda, la persona humil té una opinió equilibrada d’ella mateixa, i reconeix que els altres són superiors (Fili. 2:3). Sempre té present que «Déu està en contra dels orgullosos, però mostra bondat immerescuda als humils» (1 Pe. 5:5). Mai voldríem tenir a Déu en contra nostra! Esforcem-nos, doncs, per ser humils.

17. Què hem de fer per no deixar de ser humils?

¹⁷ Si volem ser humils, hem de seguir aplicant el següent consell: «Despulleu-vos de la vella personalitat i de les coses que fèieu, i vestiu-vos de la nova personalitat». Per aconseguir-ho hem d’aprendre de Jesús i imitar el seu exemple (Col. 3:9, 10; 1 Pe. 2:21). Això pot requerir molt d’esforç, però val la pena. A mesura que anem cultivant humilitat, la nostra família serà més feliç, contribuirem a la unitat de la congregació i sabrem com fer un bon ús de les xarxes socials. Però el més important és que comptarem amb l’aprovació i la benedicció de Jehovà.