1. Què va reconéixer obertament l’apòstol Pau?

L’APÒSTOL Pau va reconéixer obertament que a voltes se sentia dèbil. Va admetre que el seu cos s’anava «consumint», que havia de lluitar per fer el bé i que Jehovà no sempre responia les seues oracions com ell s’esperava (2Co 4:16; 12:7-9; Rm 7:21-23). Pau també reconeixia que els seus opositors el consideraven una persona dèbil. * Però no va permetre que el punt de vista negatiu dels altres ni les seues pròpies debilitats el feren sentir que no valia res (2Co 10:10-12, 17, 18).

2. D’acord amb 2 Corintis 12:9, 10, quina lliçó valuosa va aprendre Pau?

² Pau va aprendre una lliçó molt valuosa: una persona pot ser forta inclús quan se sent dèbil (llig 2 Corintis 12:9, 10). Jehovà li va dir a Pau: «En la teua debilitat actua el meu poder». Estes paraules donaven a entendre que li supliria les forces que li faltaven. Però, considerem primer per què no deuríem enfadar-nos quan els nostres enemics ens injurien, o insulten.

3. Per què podem acceptar de bona gana els insults?

³ A ningú de nosaltres ens agrada que ens insulten. No obstant, si els nostres enemics ho fan i li donem massa importància, podríem acabar desanimant-nos (Pr 24:10). Llavors, com deuríem reaccionar als insults dels nostres enemics? Igual que Pau, podem acceptar «de bona gana [...] les injúries» (2Co 12:10). Per quina raó? Perquè els insults i l’oposició que rebem demostren que som cristians verdaders (1Pe 4:14). De fet, Jesús va predir que els seus seguidors serien perseguits (Jn 15:18-20). Això es va evidenciar en el segle I. En aquella època, aquells que estaven influïts per la cultura grega consideraven els cristians persones inferiors i ignorants. I els jueus els veien com gent «sense cultura ni instrucció», tal com veien als apòstols Pere i Joan (Fets 4:13). Els cristians pareixien dèbils perquè no tenien poder polític o militar, i la gent els considerava uns marginats.

4. Com van respondre els cristians del segle I al punt de vista negatiu dels seus enemics?

⁴ Van permetre aquells primers cristians que el punt de vista negatiu dels seus enemics els frenara? En absolut. De fet, els apòstols Pere i Joan van considerar un honor ser perseguits per ser deixebles de Jesús i parlar d’ell als altres (Fets 4:18-21; 5:27-29, 40-42). Els cristians no tenien cap motiu per a sentir vergonya. A la llarga, aquells deixebles humils del segle I van fer més per la humanitat que qualsevol dels seus opositors. Per exemple, els llibres bíblics inspirats que alguns d’ells van escriure continuen donant ajuda i esperança a milions de persones. I el Regne que predicaven no només ja està establit, sinó que prompte governarà tota la humanitat (Mt 24:14). En canvi, el gran poder polític que els perseguia ha deixat d’existir. Aquells deixebles lleials ara són reis en el cel, mentres que els seus opositors estan morts; i en cas de ressuscitar, seran súbdits del Regne que predicaven els cristians que tant odiaven (Ap 5:10).

5. D’acord amb Joan 15:19, per què és menyspreat el poble de Jehovà?

⁵ Hui en dia, com a part del poble de Jehovà, a voltes se’ns menysprea i ridiculitza com si fórem inferiors i ignorants. Això passa perquè no tenim la mateixa actitud que les persones d’este món. Mentres nosaltres intentem ser humils, dòcils i obedients; el món admira els orgullosos, els arrogants i els rebels. A més, no ens clavem en política ni ens allistem en l’exèrcit de cap nació. Com no ens emmotlem al món, se’ns considera inferiors als altres (llig Joan 15:19; Rm 12:2).

6. Què està aconseguint Jehovà amb el seu poble?

⁶ Sense importar el punt de vista que el món tinga de nosaltres, Jehovà ens està utilitzant per a aconseguir coses extraordinàries. Està duent a terme la campanya de predicació més gran de la història humana. Els seus servents produïxen les revistes més traduïdes i distribuïdes a escala mundial. I, per mitjà de la Bíblia, ajuden milions de persones a millorar la seua vida. Tot el mèrit d’estos grans èxits és de Jehovà, qui usa un grup de gent aparentment dèbil per a realitzar obres  poderoses. Però, què podem dir de cadascun de nosaltres individualment? Pot ajudar-nos Jehovà a ser poderosos? Si és així, què hem de fer per a aconseguir esta ajuda? Considerem a continuació tres lliçons específiques que podem aprendre de l’exemple de l’apòstol Pau.

7. Quina primera lliçó aprenem de l’exemple de Pau?

⁷ Una lliçó que aprenem de l’exemple de Pau és que no hem de confiar en les nostres pròpies forces o habilitats quan servim a Jehovà. Des d’una perspectiva humana, Pau tenia raons per a ser un home orgullós i autosuficient. S’havia criat en Tars, la capital d’una província romana, una ciutat pròspera amb un centre d’estudis prestigiós. Havia rebut una bona educació acadèmica per part de Gamaliel, un dels mestres jueus més respectats de la seua època (Fets 5:34; 22:3). I per això, Pau tenia certa influència en la comunitat jueva. De fet, va dir: «En la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meua edat» (Ga 1:13, 14; Fets 26:4). Amb tot, Pau no va confiar en les seues pròpies habilitats.

8. D’acord amb Filipencs 3:8, com veia Pau les coses que va abandonar, i per què acceptava «de bona gana les debilitats»?

⁸ Pau va abandonar gustosament les coses que el feien poderós segons el criteri del món. Inclús va arribar a considerar com «escòria» tots estos suposats avantatges que tenia anteriorment (llig Filipencs 3:8). Pau va pagar un preu molt alt per fer-se seguidor de Crist. Va ser odiat per la seua pròpia nació (Fets 23:12-14). També va ser colpejat i empresonat pels seus conciutadans romans (Fets 16:19-24, 37). A més, va arribar a ser conscient de com les seues imperfeccions li impedien fer el bé (Rm 7:21-25). Però en comptes de permetre que els seus enemics o les seues limitacions el paralitzaren, va acceptar «de bona gana les debilitats». Per què? Perquè  quan era dèbil podia vore com actuava el poder de Déu en favor seu (2Co 4:7; 12:10).

9. Com hauríem de vore qualsevol aparent desavantatge que tinguem?

⁹ Si volem obtindre poder de part de Jehovà, no hem de pensar que la força física, l’educació acadèmica, els antecedents culturals o les riqueses determinen el nostre valor. Estes coses no ens fan útils als ulls de Jehovà. De fet, no hi ha molts en el poble de Déu que siguen «savis a la manera d’aquest món ni molts d’influents o de bona família». En comptes d’això, Jehovà ha volgut gastar «els qui el món té per ignorants» (1Co 1:26, 27). Així que no vegem cap suposat desavantatge com un obstacle per a servir a Jehovà. Més bé, considerem-ho una oportunitat per a vore com actua el poder de Jehovà en nosaltres. Per exemple, si et sents intimidat pels qui tracten de fer-te dubtar de les teues creences, ora-li a Jehovà per a que et done valor quan hages de defendre la teua fe (Ef 6:19, 20). O si estàs lluitant contra una malaltia física o mental crònica, demana-li a Jehovà que et done les forces per a poder mantindre’t lo més ocupat possible en el seu servici. Cada volta que veus com Jehovà t’ajuda, la teua fe creix i tu et fas més fort.

10. Per què hauríem d’estudiar els exemples de personatges bíblics fidels com els mencionats en Hebreus 11:32-34?

¹⁰ Pau era un estudiant diligent de les Escriptures. En elles, va aprendre molt dels relats de persones lleials. Quan va escriure als cristians hebreus, Pau els va demanar que pensaren en una llarga llista d’exemples de servents fidels de Jehovà (llig Hebreus 11:32-34). Considera només un d’estos, el rei David. Ell va haver de suportar oposició no sols dels seus enemics sinó també dels qui havien sigut amics seus. A mesura que analitzem la vida de David, comprendrem per què meditar en el seu exemple va enfortir a Pau i com podem nosaltres imitar l’apòstol.

11. Per què pareixia dèbil David? (Mira la imatge de portada.)

¹¹ Als ulls del poderós guerrer Goliat, David semblava dèbil. De fet, quan Goliat el va vore, «el va menysprear». Després de tot, era més gran, i estava millor equipat i entrenat per a la guerra. En canvi, David només era un xicon inexpert que, a simple vista, no estava gens equipat com a soldat. Però David va convertir el que aparentment era una debilitat en una força poderosa. Va confiar en el poder de Jehovà i va derrotar el seu enemic (1Sa 17:41-45, 50).

12. Quin altre repte va haver d’afrontar David?

¹² David va haver d’afrontar un altre repte que segurament el va fer sentir-se impotent. Servia lleialment a Saül, a qui Jehovà havia ungit rei d’Israel. Encara que al principi el rei el respectava, més tard l’orgull va fer que li agarrara zels. Saül va tractar molt malament a David, fins al punt de voler matar-lo (1Sa 18:6-9, 29; 19:9-11).

13. Com va respondre David al tracte injust que va rebre per part del rei Saül?

¹³ A pesar de ser tractat injustament, David va continuar respectant a Saül com a rei ungit per Déu (1Sa 24:7 [v. 6 NM]). David no va culpar a Jehovà pel comportament malvat del rei, més bé,  va confiar que li donaria les forces necessàries per a aguantar esta prova difícil (Sl 18:1, 2 [encapçalament i v. 1 NM]).

14. Quina situació similar a la de David va encarar l’apòstol Pau?

¹⁴ L’apòstol Pau va encarar una situació similar a la de David. Els enemics de Pau eren molt més poderosos que ell. Molts líders prominents del seu temps l’odiaven i, a sovint, ordenaven que el colpejaren i l’empresonaren. Igual que David, Pau també va ser maltractat per persones que havien sigut amigues seues. Alguns cristians de la congregació fins i tot se li van oposar (2Co 12:11; Fl 3:18). Però Pau va eixir victoriós de tots eixos atacs. Com ho va aconseguir? Va seguir predicant a pesar de l’oposició, va continuar sent lleial als germans inclús quan el decepcionaven i, per damunt de tot, va ser fidel a Déu fins que va morir (2Tm 4:8). Pau va superar grans adversitats, no per la seua fortalesa física sinó per la seua confiança en Jehovà.

15. Quin és el nostre objectiu, i com podem aconseguir-lo?

¹⁵ ¿Has d’aguantar els insults o l’oposició de companys de classe, de treball o de familiars no Testimonis? T’ha tractat malament alguna volta un germà de la congregació? Si és així, recorda els exemples de David i Pau, i podràs véncer «el mal amb el bé» (Rm 12:21). Òbviament, el nostre objectiu no és clavar una pedra en el front de ningú, com va fer David, sinó inculcar la Paraula de Déu en les ments i els cors receptius. Podem aconseguir-lo basant-nos en la Bíblia per a respondre les preguntes de la gent, sent respectuosos i amables amb aquells que ens tracten malament, i fent el bé a tots, inclús als nostres enemics (Mt 5:44; 1Pe 3:15-17).

16, 17. Què no va oblidar mai Pau?

¹⁶ Abans que l’apòstol Pau es fera deixeble de Jesús, era un jove insolent que perseguia els cristians (Fets 7:58; 1Tm 1: 13). Jesús va impedir que Pau, llavors conegut com Saule, seguira atacant la congregació cristiana quan li va parlar des del cel i el va deixar cego. Per a recobrar la vista, Pau es va vore forçat a buscar l’ajuda d’aquells que havia estat perseguint. Humilment va acceptar que un deixeble anomenat Ananies li restaurara la vista (Fets 9:3-9, 17, 18).

¹⁷ Més tard, Pau va arribar a ser un membre destacat de la congregació cristiana, però mai oblidaria la lliçó que Jesús li va ensenyar de camí a Damasc. Pau va seguir sent humil i, per això, acceptava de bona gana l’ajuda dels seus germans cristians. De fet, va reconéixer que li havien «estat un consol» (Col 4:10, 11).

18. Per què podríem ser reticents a acceptar l’ajuda dels altres?

¹⁸ Què podem aprendre de l’exemple de Pau? Quan vam conéixer la veritat, estàvem dispostos a acceptar l’ajuda dels altres perquè ens adonàvem que érem com xiquets en sentit espiritual i que ens quedava molt per aprendre (1Co 3:1, 2). Però, i ara? Si hem estat servint a Jehovà durant molts anys i hem adquirit molta experiència, probablement no estem tan dispostos a acceptar ajuda, en especial si ens l’oferix algú que no porta en la veritat tant de temps com nosaltres. No obstant, hem de tindre en compte que, a sovint, Jehovà gasta germans i germanes per a enfortir-nos (Rm 1:11, 12). Si volem rebre el Seu poder, hem d’acceptar l’ajuda dels altres.

19. Per què va aconseguir Pau fer coses extraordinàries?

¹⁹ Pau va aconseguir fer algunes coses extraordinàries després de fer-se cristià, perquè va aprendre que l’èxit no depén de la pròpia força física, l’educació acadèmica, les riqueses ni els antecedents culturals, sinó de la humiltat i la confiança en Jehovà. Que tots nosaltres imitem a Pau 1) confiant en Jehovà, 2) aprenent dels exemples bíblics i, 3) acceptant l’ajuda dels germans de la congregació. Llavors, sense importar lo dèbils que ens sentim, Jehovà ens farà poderosos!