1. Què va admetre obertament Pau?

L’APÒSTOL Pau va admetre que de vegades se sentia dèbil. També va reconèixer que el seu cos s’anava «desgastant», que s’havia d’esforçar per fer el correcte i que Jehovà no sempre contestava les seves oracions com ell esperava (2 Cor. 4:16; 12:7-9; Rm. 7:21-23). A més, era conscient que els seus enemics el veien com una persona dèbil. * Però no va permetre que la manera negativa com el veien els altres o les seves pròpies febleses el fessin sentir inferior (2 Cor. 10:10-12, 17, 18).

2. D’acord amb 2 Corintis 12:9, 10, quina lliçó va aprendre Pau?

² Pau va aprendre una valuosa lliçó: una persona pot ser molt forta encara que se senti dèbil (llegeix 2 Corintis 12:9, 10). De fet, Jehovà li va dir: «El meu poder es fa més fort en la debilitat». Amb aquestes paraules volia dir que el Seu poder completaria les forces que li manquessin a Pau. A continuació veurem per què no ens hem de preocupar excessivament quan els nostres enemics ens insulten.

3. Per què podem estar contents enmig dels insults?

³ A ningú ens agrada que ens insultin. Així i tot, quan els nostres enemics ho facin, no ens hem d’amoïnar  excessivament, ja que ens podríem desanimar (Prov. 24:10). Llavors, com hem de veure els insults dels opositors? Igual que Pau. Ell va dir: «Estic content enmig [...] dels insults» (2 Cor. 12:10). Com és això? Jesús va dir que els seus seguidors serien perseguits (Jn. 15:18-20). Per tant, rebre insults i oposició és una mostra que som autèntics deixebles de Jesús (1 Pe. 4:14). Això és exactament el que va passar al segle primer. En aquell temps, les persones que estaven sota la influència de la cultura grega veien els cristians com a poc inteŀligents i inferiors. A més, els jueus consideraven els apòstols Pere i Joan, i els altres deixebles de Jesús, «homes senzills i amb pocs estudis» (Fe. 4:13). Aparentment els cristians també semblaven dèbils perquè no tenien cap influència política ni poder militar. Per això, la gent els veia com a marginats de la societat.

4. Com van reaccionar els cristians del primer segle davant l’opinió negativa que tenien d’ells?

⁴ Van permetre aquells deixebles que l’opinió negativa dels seus opositors els aturés? No. Alguns, com ara Pere i Joan, creien que era un honor que els perseguissin per ser deixebles de Jesús i compartir les seves ensenyances (Fe. 4:18-21; 5:27-29, 40-42). En realitat, cap d’aquests deixebles tenia motius per sentir-se avergonyit de ser cristià. A llarg termini, aquells homes, tot i que semblaven insignificants, van fer més per la humanitat que qualsevol dels seus opositors. Per exemple, alguns d’ells van escriure llibres bíblics que encara avui dia ajuden milions de persones. I el Regne que van proclamar no només està governant al cel, sinó que molt aviat ho farà sobre tota la humanitat (Mt. 24:14). A més, aquells deixebles ara són reis al cel. En canvi, la potència política que va perseguir els cristians del primer segle ha passat a la història. I, si algun dia alguns dels seus opositors ressusciten, seran súbdits del Regne que van proclamar aquells cristians que tant odiaven (Ap. 5:10).

5. Segons Joan 15:19, per què es menysprea els servents de Jehovà?

⁵ Avui, els servents de Jehovà també som menyspreats i ridiculitzats perquè se’ns considera poc inteŀligents i inferiors. Per què? Perquè no estem d’acord amb l’actitud del món que ens envolta. Ens esforcem per ser humils, mansos i obedients. Per contra, el món admira els orgullosos, arrogants i rebels. A més, els cristians no ens impliquem en la política ni formem part de cap exèrcit. Som diferents i no encaixem en el món. Per això, ens veuen com a persones dèbils i inferiors (llegeix Joan 15:19; Rm. 12:2).

6. Què està aconseguint Jehovà mitjançant el seu poble?

⁶ Malgrat la mala opinió que el món té de nosaltres, Jehovà ens està utilitzant per aconseguir coses extraordinàries. Està fent que es dugui a terme la campanya de predicació més gran de la història. El seu poble produeix les revistes més traduïdes i distribuïdes de tota la terra, i també ajuda milions de persones a millorar la seva vida mitjançant la Bíblia. Ara bé, qui té el mèrit de tot això? Sens dubte és Jehovà. Ell utilitza un grup de persones que aparentment són insignificants per fer coses meravelloses. Però, què podem dir de cadascun de  nosaltres? Ens dona Jehovà el seu poder a nivell individual? Si és així, què podem fer per aprofitar-lo bé? Vegem tres lliçons pràctiques que podem aprendre de l’exemple de l’apòstol Pau.

7. Quina lliçó podem aprendre de Pau?

⁷ La primera lliçó que aprenem de Pau és que, a l’hora de servir Jehovà, no hem de confiar en les nostres forces ni capacitats. Des d’un punt de vista humà, Pau tenia motius per ser una persona orgullosa i segura de si mateixa. Es va criar a Tars, la capital de la província romana de Cilícia. Aquesta ciutat era pròspera i un referent en el món de l’educació superior. Pau havia rebut una bona educació. Havia estat instruït per Gamaliel, un dels líders religiosos més respectats pels jueus (Fe. 5:34; 22:3). En un moment de la seva vida, va arribar a tenir certa influència entre els jueus. De fet, ell mateix va reconèixer: «Progressava en el judaisme més que molts altres de la meva nació que eren de la meva edat» (Gàl. 1:13, 14; Fe. 26:4). Però Pau no va confiar en ell mateix.

8. a) D’acord amb Filipencs 3:8, com veia Pau tot allò que havia deixat enrere? b) Per què va dir Pau que estava content enmig de les seves debilitats?

⁸ Pau va renunciar de bon grat a aquelles coses que, segons el món, el feien important. Tant era així que va veure aquells suposats avantatges com «un munt de deixalles» (llegeix Filipencs 3:8, nota). L’apòstol va pagar un preu molt alt per fer-se cristià. Es va guanyar l’odi dels seus compatriotes (Fe. 23:12-14). Els romans el van apallissar i empresonar (Fe. 16:19-24, 37). I, a més de tot això, Pau patia molt al ser conscient de les seves limitacions (Rm. 7:21-25). Però, en comptes de deixar que els seus enemics i les seves febleses el paralitzessin, va dir: «Estic content enmig de les meves debilitats». L’apòstol es va adonar que com més dèbil se sentia, més notava  el poder de Déu en la seva vida (2 Cor. 4:7; 12:10).

9. Com hauríem de veure les circumstàncies que ens fan sentir dèbils?

⁹ Si volem rebre el poder de Jehovà, hem d’evitar pensar que valem més o menys en funció de les nostres forces físiques, estudis, antecedents culturals o nivell econòmic. Això no és el que ens fa útils per a Jehovà. De fet, no hi ha molts servents de Déu que siguin «savis des d’un punt de vista humà, ni molts poderosos, ni gent de bona família». La majoria dels que formen part del poble de Déu són aquells que «el món considera dèbils» (1 Cor. 1:26, 27). Així doncs, en lloc de veure aquests suposats desavantatges com a obstacles per servir Jehovà, els hem de veure com a oportunitats d’experimentar el Seu poder a la nostra vida. Per exemple, et sents intimidat per aquells que posen en dubte les teves creences? Si és així, fes oració a Jehovà i demana-li valentia per defensar la teva fe (Ef. 6:19, 20). Però, i si estàs patint una malaltia crònica? Demana al nostre Pare que et doni les forces necessàries per fer tant com puguis en el seu servei. Cada vegada que vegis l’ajuda de Jehovà, la teva fe serà més ferma i tu et sentiràs més fort.

10. Per què hem de meditar en els bons exemples del passat, com ara els que es mencionen a Hebreus 11:32-34?

¹⁰ Pau era un bon estudiant de les Escriptures. Però no es va limitar a emmagatzemar coneixement. També va aprendre dels servents del passat. Quan va escriure als hebreus, els va animar a meditar en l’exemple d’una llarga llista de servents fidels de Déu (llegeix Hebreus 11:32-34). Analitzem-ne un d’ells, David. Aquest rei no només va afrontar oposició dels seus enemics, sinó també d’aquells que havien estat els seus amics. Segurament a Pau el va enfortir molt meditar en l’exemple de David, i nosaltres podem fer el mateix.

11. Per què semblava feble David? (Mira la imatge de la portada.)

¹¹ Quan Goliat va veure David, va començar a riure’s d’ell amb menyspreu. Aquell poderós guerrer era un gegant i estava molt ben equipat i preparat per a la batalla. En canvi, David era tan sols un jove inexpert que anava pràcticament desarmat. Però va convertir aquell desavantatge en una fortalesa. Com? Va confiar en Jehovà i Ell li va donar el poder que necessitava per derrotar Goliat (1 Sam. 17:41-45, 50).

12. Quin altre repte va haver d’afrontar David?

¹² David va afrontar un altre repte que el podia fer sentir dèbil i indefens. Jehovà havia nomenat Saül com a rei d’Israel, i David era un dels seus servents lleials. Al principi, Saül respectava David. Però, mogut pel seu orgull, va començar a tenir-li enveja. Com a conseqüència, el va tractar malament i, fins i tot, el va intentar matar (1 Sam. 18:6-9, 29; 19:9-11).

13. Com va reaccionar David quan Saül el va tractar malament?

¹³ Malgrat aquesta injustícia, David va continuar respectant el rei ungit de Jehovà (1 Sam. 24:6). En lloc de culpar Déu per les coses dolentes que Saül havia fet, David va confiar en Ell i li va demanar les forces per aguantar aquella prova (Sl. 18:1 i encapçalament).

14. Quina situació similar a la de David va afrontar Pau?

 ¹⁴ L’apòstol Pau va afrontar una situació semblant a la de David. Els enemics d’aquest apòstol eren molt més poderosos que ell. De fet, molta gent prominent d’aquella època l’odiava, i van fer que l’apallissessin i l’empresonessin. Igual que David, Pau va rebre un tracte hostil per part d’aquells que haurien d’haver sigut els seus amics. Fins i tot alguns cristians el van tractar d’una manera injusta (2 Cor. 12:11; Fili. 3:18). Però Pau va sortir-ne vencedor. Com ho va aconseguir? No va deixar de predicar malgrat l’oposició. Va ser lleial als germans, encara que alguns el van decebre. I, per sobre de tot, va ser fidel a Jehovà fins a la seva mort (2 Tim. 4:8). Pau va superar grans dificultats no per la seva pròpia fortalesa sinó perquè va confiar en Jehovà.

15. Quin és el nostre objectiu, i com el podem aconseguir?

¹⁵ I tu? Has sigut víctima de la persecució o els insults de companys de classe, de feina, o de familiars? T’ha tractat malament algun germà? Si és així, recorda els exemples de David i Pau, i «venç el mal amb el bé» (Rm. 12:21). És clar, el teu objectiu no és enfonsar una pedra al front de ningú, sinó fer que la Paraula de Déu arribi al fons del cor de les persones. Com ho pots aconseguir? Utilitzant la Bíblia per contestar les preguntes que es fa la gent, tractant bé aquells que et tracten malament i fent coses bones per tothom, fins i tot pels teus enemics (Mt. 5:44; 1 Pe. 3:15-17).

16, 17. Què no va oblidar mai Pau?

¹⁶ Abans de ser cristià, Pau, llavors conegut com a Saule, era un jove insolent que perseguia el poble de Déu (Fe. 7:58; 1 Tim. 1:13). El propi Jesús va haver d’aturar-lo perquè deixés d’atacar els cristians. El Fill de Déu va parlar amb ell des del cel i el va deixar cec. Per recuperar la vista, Pau havia de buscar l’ajuda de les  mateixes persones a qui ell perseguia. Així és que, amb humilitat, va acceptar l’ajuda del deixeble Ananies, i aquest li va tornar la vista (Fe. 9:3-9, 17, 18).

¹⁷ Amb el temps, Pau va arribar a ser un puntal dins de la congregació cristiana, però mai va oblidar la important lliçó que Jesús li va ensenyar. L’apòstol va continuar sent humil i acceptant l’ajuda dels germans. Ell mateix va reconèixer que aquests eren una gran font de consol per a ell (Col. 4:10, 11).

18. Per què pot ser que ens costi acceptar l’ajuda dels altres?

¹⁸ Què aprenem de l’apòstol Pau? És probable que quan vam conèixer la veritat estiguéssim agraïts de rebre l’ajuda dels germans, perquè ens adonàvem que en sentit espiritual érem com nens petits i teníem molt a aprendre (1 Cor. 3:1, 2). Però, pensem el mateix ara? Si portem molts anys servint Jehovà i tenim certa experiència, potser ja no estem tan disposats a acceptar l’ajuda dels altres, sobretot si aquesta ve d’algú que fa poc temps que serveix Jehovà. Tot i això, si volem rebre el poder de Jehovà, hem d’acceptar l’ajuda dels germans perquè Déu sovint els utilitza per enfortir-nos (Rm. 1:11, 12).

19. Per què va ser capaç de fer grans coses Pau?

¹⁹ Pau va ser capaç d’aconseguir grans coses després de fer-se cristià. Va aprendre que l’èxit no depèn de les forces físiques, estudis, antecedents culturals o nivell econòmic d’algú, sinó de la seva humilitat i confiança en Jehovà. Així doncs, com podem imitar Pau? Confiant en Jehovà, aprenent dels exemples bíblics i acceptant l’ajuda dels germans. Llavors, sense importar com de dèbils ens sentim, Jehovà ens farà poderosos.