1. Tal com indica 3 Joan 3, 4, què ens fa feliços?

¿POTS imaginar-te lo feliç que degué sentir-se l’apòstol Joan quan va saber que aquells a qui havia ajudat a aprendre la veritat continuaven servint a Jehovà fidelment? Aquells cristians lleials estaven afrontant molts problemes i, Joan, que els considerava com fills espirituals, va treballar de valent per a enfortir-los la fe. De la mateixa manera, a nosaltres també ens fa feliços vore que els nostres propis fills o els qui hem ajudat a conéixer la veritat es dediquen a Jehovà i continuen servint-lo (llig 3 Joan 3, 4).

2. Quin era el propòsit de les cartes que va escriure Joan?

² En l’any 98, Joan vivia probablement a Efes o als seus afores. S’hauria establit allí després de tornar del seu exili en l’illa de Patmos. Per aquell temps, l’esperit sant de Jehovà el va impulsar a escriure tres cartes amb el propòsit de motivar els cristians lleials a mantindre la seua fe en Jesús i a continuar caminant en la veritat.

3. Quines preguntes respondrem?

³ Joan era l’últim apòstol que quedava en vida, i estava preocupat per l’efecte negatiu que tenien els falsos mestres en les congregacions (1Jn 2:18, 19, 26). * Estos apòstates afirmaven conéixer a Jehovà, però no obeïen les Seues normes. A continuació, considerarem el consell inspirat que va donar Joan i contestarem tres preguntes: Què vol dir caminar en la veritat? Què ens podria impedir fer-ho? I com podem ajudar-nos els uns als altres a seguir en la veritat?

4. D’acord amb 1 Joan 2:3-6 i 2 Joan 4, 6, què hem de fer per a caminar en la veritat?

⁴ Per a caminar en la veritat, necessitem buscar-la en la Paraula de Déu, la Bíblia. A més, cal que guardem els manaments de Jehovà, és a dir, que els obeïm (llig 1 Joan 2:3-6; 2 Joan 4, 6). Jesús ens va donar l’exemple perfecte d’obediència a Jehovà. Per això, una de les maneres més importants d’obeir a Déu és seguint els passos de Jesús tan fidelment com siga possible (Jn 8:29; 1Pe 2:21).

5. De què hem d’estar convençuts?

⁵ Per a continuar caminant en la veritat, hem d’estar convençuts que Jehovà és el Déu de la veritat i que tot el que ens diu en la seua Paraula és de veres. També hem d’estar convençuts que Jesús és el Messies promés. Hui en dia, molta gent dubta que Jesús haja sigut ungit com a rei del Regne de Déu. Joan va advertir que hi hauria «molts impostors» que enganyarien aquells que no estigueren preparats per a defendre la veritat sobre Jehovà i Jesús (2Jn 7-11). De fet, va escriure: «Qui és, per tant, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús siga el Messies?» (1Jn 2:22). L’única manera d’evitar ser víctimes de l’engany és estudiant la Paraula de Déu. Només aixina arribarem a conéixer a Jehovà i Jesús (Jn 17:3). Llavors, estarem convençuts d’haver trobat la veritat.

6. Quin obstacle afronten els jóvens cristians?

⁶ Tots els cristians hem d’estar en guàrdia per a no ser enganyats per les filosofies humanes (1Jn 2:26). Els jóvens cristians, en especial, han d’estar a l’aguait d’este perill. Alèxia, * una germana francesa de 25 anys, comenta: «Quan era més jove, les ensenyances del món, com la teoria de l’evolució o les filosofies humanes, em van fer dubtar de la veritat. A voltes, eixos raonaments m’atreien. Però vaig pensar que no podia limitar-me a escoltar el que m’ensenyaven en l’escola sense donar-li a Jehovà l’oportunitat d’explicar-se». Alèxia va estudiar el llibre La vida... ¿cómo se presentó aquí? ¿Por evolución, o por creación?  En poques setmanes, els seus dubtes van desaparéixer. Ella diu: «Vaig poder comprovar per mi mateixa que la Bíblia conté la veritat. I em vaig adonar que seguir en el camí de la veritat era la millor decisió, ja que em donaria pau i felicitat».

7. Quina temptació hem de resistir, i per què?

⁷ Tots els cristians, jóvens i majors, hem de resistir la temptació de dur una doble vida. Joan va destacar que no podem caminar en la veritat i al mateix temps portar una vida immoral (1Jn 1:6). Si volem tindre l’aprovació de Déu ara i en el futur, hem de tindre sempre present que ell veu tot el que fem. És a dir, no podem mantindre en secret cap pecat perquè tot està exposat als ulls de Jehovà (He 4:13).

8. Què hem de rebutjar?

⁸ Hem de rebutjar el punt de vista del món sobre el pecat. L’apòstol Joan va escriure: «Si diem que no tenim pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos i la veritat no està en nosaltres» (1Jn 1:8). En aquella època, els apòstates afirmaven que una persona podia practicar deliberadament el pecat i continuar tenint una relació personal amb Déu. Hui en dia, vivim rodejats de persones que pensen igual. Molts afirmen que creuen en Déu, però no estan d’acord amb el Seu punt de vista sobre el pecat, en especial, en lo referent al sexe. El que per a Jehovà és una conducta pecaminosa, per a ells és un tema d’elecció personal, un estil de vida alternatiu.

9. Com es beneficien els jóvens d’apegar-se a les seues conviccions basades en la Bíblia?

⁹ Els jóvens cristians en particular poden sentir-se pressionats a adoptar el punt de vista sobre la conducta immoral dels seus companys de classe o faena.  Això és el que li va passar a un germà que li diuen Aleksàndar. Ell recorda: «Algunes xiques de l’escola em pressionaven per a que tinguera sexe amb elles. Com jo no volia, deien que devia ser homosexual». Si afrontes proves paregudes, tin present que apegar-te a les teues conviccions basades en la Bíblia protegirà la teua autoestima, salut, benestar emocional i amistat amb Jehovà. I cada volta que resistisques la temptació, et serà més fàcil fer lo correcte. Recorda també que el punt de vista distorsionat d’este món sobre el sexe s’origina en Satanàs. Per tant, si rebutges pensar com la gent d’este món, venceràs el Maligne (1Jn 2:14).

10. Com ens ajuda 1 Joan 1:9 a servir a Jehovà amb una consciència neta?

¹⁰ Sabem que és Jehovà qui té el dret de determinar què és conducta pecaminosa. I ens esforcem al màxim per a no pecar. Però quan ho fem, li ho confessem a Jehovà en oració (llig 1 Joan 1:9). I si cometem un pecat greu, busquem l’ajuda dels ancians, a qui Jehovà ha nomenat per a cuidar-nos (Jm 5:14-16). No obstant, no hauríem de deixar-nos consumir pels sentiments de culpa d’errors passats. Per què? Perquè el nostre amorós Pare va proveir el sacrifici redemptor del seu Fill per al perdó dels nostres pecats. Recorda que Jehovà diu que perdonarà els pecadors penedits, i ell sempre complix la seua paraula. Així que no hi ha res que puga apartar-nos de servir a Jehovà amb una consciència neta (1Jn 2:1, 2, 12; 3:19, 20).

11. Com podem protegir la ment d’ensenyances que podrien amenaçar la nostra fe?

¹¹ Hem de rebutjar les ensenyances apòstates. Des del principi de la congregació cristiana, el Diable ha estat  utilitzant molts impostors per a sembrar dubtes en les ments dels servents fidels de Déu. Per això, hem d’aprendre a diferenciar la veritat de la mentira. * Els nostres enemics podrien usar internet o les xarxes socials per a minar la nostra confiança en Jehovà o l’amor que sentim pels germans. No oblides qui està darrere d’eixa propaganda, i rebutja-la (1Jn 4:1, 6; Ap 12:9).

12. Per què hauríem d’enfortir la nostra fe en les veritats que hem aprés?

¹² Per a resistir els atacs de Satanàs, hem d’enfortir la nostra confiança en Jesús i en el paper que té en el propòsit de Déu. També hem de confiar en l’únic mitjà que Jehovà està utilitzant hui en dia (Mt 24:45-47). Refermem la nostra confiança estudiant regularment la Paraula de Déu. Al fer-ho, serem com un arbre ben arrelat. Pau va posar un exemple paregut quan va escriure a la congregació de Colosses: «Ja que vos vau adherir a Jesucrist, el Senyor, continueu vivint en ell. Manteniu-vos arrelats en ell, edificats sobre aquest fonament, sòlids en la fe» (Col 2:6, 7). No hi ha res que Satanàs o els qui s’han deixat influir per ell puguen fer per a desestabilitzar un cristià que ha enfortit la seua fe (2Jn 8, 9).

13. Què hauríem d’esperar, i per què?

¹³ Hem d’esperar que el món ens odie (1Jn 3:13). De fet, Joan ens recorda que «el món sencer està sotmés al Maligne» (1Jn 5:19). A mesura que el sistema actual s’acosta al seu final, Satanàs es posa cada volta més furiós (Ap 12:12). No utilitza només formes subtils d’atacar-nos, com la trampa de la immoralitat o les mentires dels apòstates, sinó que també usa la força bruta. Satanàs sap que li queda poc de temps, per això intenta detindre la predicació o acabar amb la nostra fe de totes les formes possibles. Per esta raó, no ens sorprén que la nostra obra estiga restringida o prohibida en alguns països. A pesar de tot, els germans que viuen allí continuen aguantant. Estan demostrant que sense importar l’atac que el Maligne llance contra nosaltres, podem eixir-ne vencedors!

14. Menciona una manera d’ajudar els nostres germans a mantindre’s en la veritat.

¹⁴ Per a ajudar els nostres germans a continuar en la veritat, hem de mostrar compassió (1Jn 3:10, 11, 16-18 NM). És important que ens estimem els uns als altres quan les coses van bé, però també quan van malament. Per exemple, coneixes algú que haja perdut un ser volgut en la mort i necessite consol o ajuda pràctica? O saps d’alguns germans que hagen perdut les seues possessions per culpa d’un desastre natural i necessiten ajuda per a reconstruir la sala de reunions o les seues cases? Mostrem la intensitat de l’amor i la compassió que sentim pels nostres germans no només amb paraules sinó, sobretot, amb fets.

15. Què hem de fer segons 1 Joan 4:7, 8?

¹⁵ Quan ens estimem els uns als altres, estem imitant el nostre Pare celestial (llig 1 Joan 4:7, 8). Una manera important de mostrar amor és perdonant-nos els uns als altres. Per exemple, si algú ens ofenguera, mostraríem el nostre  amor perdonant-lo i passant per alt l’ofensa (Col 3:13). Això és el que li va passar a Aldo, qui es va ofendre quan un germà a qui respectava molt va fer un comentari despectiu sobre la seua ètnia. Aldo explica: «Orava constantment a Jehovà per a que m’ajudara a no desenvolupar sentiments negatius cap a eixe germà». Però va fer una cosa més. Va quedar amb ell per a eixir a predicar i explicar-li com l’havia afectat aquell comentari. Aldo conclou: «Quan el germà va saber com m’havia fet sentir, em va demanar perdó. Pel to de la seua veu, vaig percebre que estava molt penedit del que havia dit. Passàrem pàgina i tornàrem a ser amics».

16, 17. A què deuríem estar resolts?

¹⁶ L’apòstol Joan es preocupava molt pel benestar espiritual dels seus estimats germans, i eixe sentiment es reflectix clarament en el consell de les seues tres cartes inspirades. És molt animador saber que persones com Joan són escollides per a governar amb Crist! (1Jn 2:27)

¹⁷ Hauríem de prendre’ns molt seriosament el consell que hem analitzat. Estiguem resolts a caminar en la veritat, obeint a Jehovà en tots els aspectes de la nostra vida. Per a aconseguir-ho, estudiem la seua Paraula i confiem en ella, edifiquem una fe forta en Jesús, rebutgem les filosofies humanes i les ensenyances apòstates, resistim la temptació de portar una doble vida i caure en el pecat, comportem-nos d’acord amb les elevades normes morals de Jehovà i ajudem els nostres germans a mantindre’s forts perdonant aquells que ens ofenen i auxiliant els necessitats. Llavors, a pesar dels obstacles que afrontem, continuarem caminant en la veritat.