Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 31

Sito drio spetar “la cità che la ga una vera fondassion”?

Sito drio spetar “la cità che la ga una vera fondassion”?

“Lu el spetea la cità che la ga una vera fondassion, che Dio el ga progetà e che Dio la ga fata.” — EBR. 11:10.

CÀNTICO 22 Che vegna el Regno de Dio!

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. Cossa che arquanti fradei i ga dessidio far e parché?

ANCOI, tanti servi de Geovà i ga dessidio no maridarse. E tanti de quei maridadi i ga dessidio no gaver fioi adesso. Tante fameie le ga anca dessidio viver con manco soldi e manco robe. Parché che lori i ga dessidio far cossita? Parché lori i vol dar el so meio nel servìssio a Geovà. Lori i ze contenti con quel che lori i ga e i ze sicuri che Geovà el darà quel che lori i ga de bisogno. Sarà che qualche giorno lori i va ciamarse grami dela dessision che i ga fato? Nò! Semo sicuri che Geovà el va tender de questi fradei parché el ga belche tendesto dei so servi nel passà. Un esémpio l’è stà Abraon, el ‘pare de tuti quei che i ga fede’. — Rom. 4:11.

2. (a) De acordo con Ebrei 11:8-10, 16, parché che Abraon l’è ndà via dela cità de Ur? (b) Cossa che ndaremo imparar in questo stùdio?

2 Abraon el gavea una vita tanto bona nela cità de Ur. Ma lu el ga volesto assar tuto quel indrio. Parché? Parché lu el spetea “la cità che la ga una vera fondassion”. (Ledi Ebrei 11:8-10, * 16. *) In questo stùdio, risponderemo a queste domande: Che “cità” la ze questa? Che dificoltà Abraon el ga infrontà intanto che el spetea la cità esser fata? Come che podemo imitar el esémpio de Abraon e dei fradei che i ga fato come lu?

COSSA CHE LA ZE “LA CITÀ CHE LA GA UNA VERA FONDASSION”?

3. Cossa che la ze la cità che Abraon el spetea?

3 La cità che Abraon el spetea la ze el Regno de Dio. Gesù e i 144 mila untadi i fà parte de questo Regno. Paolo el ga dito che questo Regno l’è ‘una cità de Dio, la ze la Gerusalen del cielo’. (Ebr. 12:22; Apo. 5:8-10; 14:1) Gesù el ga insegnà i so dissìpoli a domandar che questo Regno el vegnesse e che el fesse la so volontà nela Tera come la ze fata nel cielo. — Mat. 6:10.

4. De acordo con Génesi 17:1, 2, 6, cossa che Abraon el savea sora la cità, o el Regno che Dio el gavea prometesto?

4 Sarà che Abraon el savea tante robe sora el Regno de Dio? Nò. Par sentene de ani questo assunto l’è stà un “sacro segreto”. (Efe. 1:8-10; Col. 1:26, 27) Ma quel che Abraon el savea sora la cità, l’era che arquanti dei so dissendenti i saria rè. El pròpio Geovà el gavea prometesto questo a lu. Abraon el credea tanto in queste promesse de Dio che l’era come se belche el vedesse el rè del Regno de Dio, che l’è el untà o el Messia. L’è stà par quela che Gesù el ga dito ai giudei che ‘Abraon l’è restà contento cola speransa de veder el giorno de Gesù e lu lo ga visto e l’è restà contento’. (Gioani 8:56) Alora, Abraon el savea che i so dissendenti i saria parte de un Regno che el gavaria la aprovassion de Geovà. Cossita, lu el ga spetà Geovà realisar la promessa che el gavea fato. — Ledi Génesi 17:1, 2, * 6. *

Come che Abraon el ga mostrà che el gavea fede nele promesse de Geovà? (Vedi el paràgrafo 5.)

5. Come che savemo che Abraon el spetea la cità che la saria fata par Dio?

5 Come che Abraon el ga mostrà che lu el spetea la cità, o el Regno che saria fato su par Dio? Lu el ga mostrà questo parché lu no’l ga fato parte dei governi, gnanca el ga apoià o proà gaver el so pròpio governo. Lu el ga seità a obedir a Geovà intanto che el spetea che lu el realisesse la so promessa. Cossita lu el ga mostrà che gavea una forte fede. Ndemo veder arquante dificoltà che Abraon el ga infrontà e cossa che podemo imparar del so esémpio.

CHE DIFICOLTÀ ABRAON EL GA INFRONTÀ?

6. Come che la era la cità de Ur?

6 Abraon l’era de star nela cità de Ur. Le persone de questa cità le gavea una vita tanto bona e le era studiade. Ur l’era anca un posto sicuro de star. Intorno dela cità ghen’era tanta àqua e muri alti che ghe dea protession. Le persone de Ur le savea scriver ben e le savea far ben i càlculi de matemàtica. De acordo con i documenti che i studiosi i ga catà ndove la era la cità de Ur, le persone le fea tanti negossi lì. Le case dela cità le era fate de matoni cole parede ben fate e le era fin pintade con calsina. Arquante case le era tanto grande parché le gavea 13 o 14 repartission e in meso ghen’era un posto, che par tera, l’era fato de sassi.

7. Parché che Abraon el ga bio de fidarse in Geovà?

7 Abraon el ga bio de fidarse che Geovà el ndaria proteger a lu e ala so fameia. Parché? Parché lu e Sara i ga assà in drio una cità che lori i vivea ben e sicuri, par ndar de star nele tende, nela tera de Canaan. Adesso, lori no i gavaria pi la àqua intorno dela cità, gnanca pi le case fate de matoni e muri alti par protègerli. No ghen’era pi gnente par darghe protession dei nemighi.

8. Che dificoltà Abraon el ga infrontà?

8 Abraon el ga fato la volontà de Geovà, ma ancora cossita el ga infrontà dificoltà. Par esémpio, una volta la fameia de Abraon la era de star nte un posto che i ga scominsià a patir de fame. Alora, la fameia de Abraon no la gavea gnente de magnar. Par quela, lori i ga dessidio ndar de star nel Egito par un tempo. Sol che quando i era nel Egito, el Faraò el volea che Sara la fusse la so sposa. Ma Geovà el ga fato Faraò dàrghela indrio. Proa imaginar la ansietà che Abraon el ga bio! — Gén. 12:10-19.

9. Che dificoltà Abraon el ga bio de infrontar nela so fameia?

9 Abraon anca el ga infrontà dificoltà nela fameia. Abraon el amea tanto la so sposa. Ma Sara no la era bona de gaver fioi. Lori i ga tribolà par tanti ani par causa de questo. Alora, Sara la ga volesto dar la so serva, Agar, par gaver un fiol con Abraon. Cossita, lori i gavaria un fiol par meso de Agar. Sol che quando ela la era drio spetar el so fiol, Ismael, la ga scominsià a parlar robe che le assea Sara tanto disgustada. La situassion la ze restada tanto bruta e Agar la ga scampà via par causa de Sara. — Gén. 16:1-6.

10. In che due situassion Abraon el ga bio de fidarse in Geovà?

10 Sara la ga bio el fiol che tanto la volea. Abraon lo ga ciamà de Isache. Abraon el amea tanto i so due fioi. Ma Ismael el tratea tanto mal Isache e par causa de questo Abraon el ga mandà via Agar e Ismael. (Gén. 21:9-14) Un tempo dopo, Geovà el ga domandà che Abraon el sacrifichesse el so fiol Isache. (Gén. 22:1, 2; Ebr. 11:17-19) In queste due situassion Abraon el ga bio de fidarse nele promesse che Geovà el gavea fato sora Ismael e Isache.

11. Parché che Abraon l’è un esémpio de spetar con passiensa in Geovà?

11 Abraon l’è un esémpio parché lu el ga imparà a spetar con passiensa in Geovà. Lu el gavea de pi de 70 ani quando l’è ndà via de Ur cola so fameia. (Gén. 11:31–12:4) Abraon el ga vivesto in tende, par intorno de sento ani, in diversi posti dela tera de Canaan. Abraon l’è morto con 175 ani. (Gén. 25:7) Ma Abraon no’l ga visto Geovà realisar la so promessa de dar quela tera ai so dissendenti. E lu no’l ga gnanca visto la cità o el Regno de Dio. Ancora cossita, la Bìblia la dise che Abraon l’è morto vècio e contento. (Gén. 25:8) Abraon el ga bio de infrontar tante dificoltà e ancora cossita, el ga bio una forte fede e lu l’era contento de spetar in Geovà. Parché che Abraon l’è stà bon de infrontar tute queste dificoltà? Parché Geovà sempre lo ga protegesto e sempre lo ga tratà come amigo. — Gén. 15:1; Isa. 41:8; Tiago 2:22, 23.

Come che i servi de Dio i mostra fede e passiensa come Abraon e Sara? (Vedi el paràgrafo 12.) *

12. (a) Cossa che semo drio spetar? (b) Cossa che ndaremo studiar adesso?

12 Cossita come Abraon, anca noantri semo drio spetar la cità che la ga fondassion de verità. Ma el Regno de Dio el ga scominsià a governar in 1914 e l’è belche drio governar nel cielo. Alora, no semo drio spetar che la cità ancora la sìpia fata. (Apo. 12:7-10) Noantri semo drio spetar che questo Regno el governe anca tuta la Tera. Intanto che spetemo, noantri ndaremo infrontar dificoltà cossita come Abraon e Sara. Sarà che i servi de Geovà ancoi, i ze drio far come Abraon e Sara? La Sentinela la conta stòrie de vita de arquanti fradei e sorele che i ze drio mostrar passiensa e fede compagno a lori. Adesso, ndaremo studiar arquante de queste stòrie e vedemo cossa che podemo imparar de lori.

LORI I GA FATO COMPAGNO A ABRAON

Bill Walden l’era disposto a far qualche roba par servir a Geovà e l’è stà benedio par Lu

13. Cossa gheto imparà col esémpio del fradel Bill?

13 Sìpia disposto a assar indrio qualche roba par servir a Geovà. Se noantri volemo che la cità, o el Regno de Dio el sìpia in primo posto nela nostra vita, ghemo de esser disposti come Abraon che el ga assà indrio tante robe par servir a Geovà. (Mat. 6:33; Mar. 10:28-30) Varda el esémpio del fradel che el se ciama Bill Walden. * Bill el ga scominsià studiar cole Testimònie de Geovà in 1942, quando lu l’era quasi drio finir la università nei Stati Unidi. Un dei so maestri el gavea catà fora un laoro par Bill, ma lu no’l ga mia acetà. Bill el ghe ga spiegà che el volea dedicar la so vita par servir a Dio e nò al laoro. Dopo de un tempo, el governo el ga mandà Bill al esèrsito. Bill no’l ga acetà. Alora, el ga ricevesto una multa de diese mila dòlari e l’è stà condanà a sinque ani de preson. Ma lu l’è stà liberà tre ani dopo. Alora, lu l’è stà convidà par far la Scola de Gileade e lu l’è ndà servir come missionàrio nela Àfrica. Dopo, Bill el se ga maridà con Eva e lori i ghe ga tocà assar tante robe indrio par servir insieme nela Àfrica. Dopo de un tempo, lori i ga bio de ritornar ai Stati Unidi par tender dela mare de Bill. Bill el parla sora la so vita: “Me vien fin voia de piander quando penso nel privilègio che go de servir a Geovà par de pi de 70 ani. Mi sempre ringràssio a Geovà parché el me ga giutà a scòlier la meio vita.” Sito disposto a assar indrio qualche altra roba par servir de pi a Geovà?

Eleni e Aristotelis Apostolidis i ga sentio el aiuto de Geovà

14-15. Cossa che te ghè imparà del esémpio dela fameia Apostolidis?

14 No stà pensar che no te gavarè dificoltà. Quel che ga sucedesto con Abraon ne insegna che anca quei che i mete Geovà in primo posto nela vita i gavarà dificoltà. (Tiago 1:2; 1 Pie. 5:9) Varda come questo ga sucedesto con Aristotelis Apostolidis. * El fradel Aristotelis el se ga batesà in 1946, nela Grècia, e in 1952 el ga domandà ala sorela Eleni se la volea maridarse con lu. Anca la sorela Eleni la volea far de pi par Geovà. Ma ela la ze restada malada. Eleni la gavea un càncaro nel sarvel. I dotori i ga cavà via el càncaro, ma un per de ani dopo de maridadi el càncaro l’è tornà. I dotori i ga fato nantra operassion nela sorela Eleni, ma no la era pi bona mover una parte del corpo e gnanca parlar ben. Ela la ga seità far el so meio nel servìssio a Geovà stesso cola malatia e la perseghission del governo de quela època.

15 El fradel Aristotelis el ga tendesto dela so sposa par 30 ani. Lu el ga servio come ansiano, el ga giutà nele comission de assemblee e anca a far su un Salon de Assemblea. Alora, in 1987 quando Eleni la era nela predicassion, la se ga fato tanto mal. La ze restada come che morta e la ga vivesto sol par tre ani. Aristotelis el ga parlà sora la so vita: “Me ga tocà gaver tanta perseveransa e forsa par esser bon de soportar tute le dificoltà e problemi che i me ga sucedesto nela vita. Ma Geovà sempre el me ga dato la forsa che gavea de bisogno par infrontar queste dificoltà.” (Sal. 94:18, 19) Stesso che tanti fradei i ze drio passar par dificoltà, lori i ze drio far el so meio par servir a Lu! Geovà el ama tanto questi fradei!

Audrey Hyde la era atenta ale ricompense che la gavaria nel futuro

16. Cossa che el fradel Knorr el ga parlà ala so sposa?

16 Pensa nele ricompense che te gavarè nel futuro. Abraon el ga pensà tanto nele ricompense che Geovà el ghe daria e questo lo ga giutà tanto a soportar le dificoltà. Anca quando la sorela Audrey Hyde la ga infrontà tante dificoltà, la pensea nel futuro. El so primo sposo, el fradel Nathan Knorr l’è morto de càncaro e el so secondo sposo el fradel Glenn Hyde el ga bio Alzheimer. * Quel che el fradel Knorr el ga dito a ela giorni vanti de morir la ga giutà tanto. Lu el ga dito: “Ancora che morimo, la nostra speransa de che nel futuro no ndaremo pi sofrir la ze sicura. Varda avanti, varda le ricompense che te ndarè ricever.” Ancora el ga dito: “Gàpia sempre tanto de far, dopera la to vita par far quel che l’è bon par i altri. Questo te giutarà a mantégnerte contenta.” Sicuro che noantri saremo giutadi se femo sempre quel che l’è bon ai altri e se semo contenti cola speransa che ghemo. — Rom. 12:12.

17. (a) Parché che ghemo de star atenti al futuro? (b) De acordo con Michea 7:7, cossa che ghemo de far se volemo ricever le benedission de Geovà?

17 Ancoi noantri ghemo tanti motivi par star atenti al futuro. Quel che l’è drio suceder nel mondo ne assa sicuri che semo drio viver nel fin dei ùltimi giorni. Suito, el Regno de Geovà governarà sora tuta la Tera. Alora, noantri riceveremo tante benedission! Par esémpio, restaremo pròpio contenti de veder le persone che amemo tornar a viver. Anca Abraon e la so fameia i tornarà a viver. Geovà el ndarà ricompensarlo par la fede e passiensa che el ga bio. Sarà che ti te sarè là par ricéverli? L’è sicuro che te sarè là se te fè compagno el esémpio de Abraon. Sìpia disposto a far qualche roba par servir a Geovà e gàpia sempre la forte fede anca quando te infronti problemi. E impara a spetar con passiensa par Geovà. — Ledi Michea 7:7. *

CÀNTICO 74 A canção do Reino

^ paràgrafo 5 L’è sicuro che tuti noantri volemo che Geovà el realise tute le so promesse. Ma pol esser che restemo stufi de spetarle o podemo fin perder la nostra fede. El esémpio de Abraon el pol giutarne a gaver passiensa par spetar Geovà realisar quel che el ga prometesto. Cossa che podemo imparar del esémpio de Abraon? E cossa che podemo imparar dei boni esempi dei fradei de ancoi?

^ paràgrafo 2 (Ebrei 11:8-10) Par via dela fede, Abraon, quando che Dio lo ga ciamà, lu el ga obedio e l’è ndà par un posto che el riceveria come eransa; lu l’è partio sensa saver ndove che l’era drio ndar. 9 Par via dela fede, lu el ga vivesto nela tera dela promessa nte un paese straniero, e el ga vivesto in tende con Isache e Giacò, che anca lori i gavea eredità la medèsima promessa. 10 Parché lu el spetea la cità che la ga una vera fondassion, che Dio el ga progetà e che Dio la ga fata.

^ paràgrafo 2 (Ebrei 11:16) Ma adesso i va in serca de un posto meio, o sia, de un posto che l’è relassionà col cielo. Alora, Dio no’l se invergogna de lori, de esser ciamà el so Dio, parché Dio el ga parecià par lori una cità.

^ paràgrafo 4 (Génesi 17:1, 2) Quando Abron el gavea 99 ani, Geovà l’è vegnesto fin Abron e el ghe ga dito: “Mi son el Dio Tuto poderoso. Camina davanti de mi e sìpia obedienti a mi in tuto. 2 Mi vao far un acordo con ti e vao far che i to dissendenti i sìpie tanti.

^ paràgrafo 4 (Génesi 17:6) Mi vao far che i to dissendenti i sìpie tanti, ti te sarè pare de tante nassion e intrà i to dissendenti ghen sarà rè.

^ paràgrafo 13 La stòria dela vita del fradel Bill la ze nela Sentinela de 1º de disembre de 2013, pàgine 8-10.

^ paràgrafo 14 La stòria dela vita del fradel Aristotelis la ze nela Sentinela de 1º de febraro de 2002, pàgine 24-28.

^ paràgrafo 16 La stòria dela vita dela sorela Audrey la ze nela Sentinela de 1º de lùlio de 2004, pàgine 23-29.

^ paràgrafo 17 (Michea 7:7) Ma mi, mi vao mantegnerme atento e spetar par Geovà. Vao spetar con passiensa par el Dio dela me salvassion. El me Dio el ndarà scoltarme.

^ paràgrafo 61 RITRATO: Un casal de età el seita servir a Geovà ancora che el gàpia le dificoltà. Lori i ga una forte fede parché i ze atenti ale promesse del futuro.