1. Què ha donat Jehovà a cadascun dels seus servents fidels?

JEHOVÀ amorosament ha donat a cada un dels seus servents fidels un lloc en la congregació. Encara que complim funcions diferents, tots som valuosos i tots ens necessitem els uns als altres. Vegem com l’apòstol Pau ens ajuda a reconéixer clarament esta gran veritat.

2. Segons Efesis 4:16, per què hem de valorar-nos els uns als altres i treballar en unitat?

² En el text temàtic d’este article, Pau va deixar clar que ningú de nosaltres pot mirar un altre servent de Jehovà i dir-li: «No em fas cap falta» (1Co 12:21). Si volem disfrutar de pau en la congregació, hem de valorar-nos els uns als altres i treballar en unitat (llig Efesis 4:16). Quan cooperem, la congregació creix i s’edifica en l’amor.

3. Què analitzarem en este article?

³ De quines maneres podríem mostrar-nos respecte els uns als altres en la congregació? En este article, considerarem com els ancians poden mostrar-se respecte entre ells. Després, analitzarem com podem evidenciar que valorem els germans i germanes que no estan casats. I, finalment, vorem com podem mostrar apreci pels germans que no parlen el nostre idioma amb fluïdesa.

4. Quin consell de Pau registrat en Romans 12:10 deurien seguir els ancians?

⁴ Tots els ancians de la congregació han sigut nomenats per l’esperit sant de Jehovà. A pesar d’això, cadascun d’ells té diferents dons i habilitats (1Co 12:17, 18). Alguns fa poc que són ancians i no tenen tanta experiència com els seus companys. Altres potser estan limitats per l’edat i la salut. Però ningun ancià deuria mirar a un company seu i dir-li: «No em fas cap falta». Més bé, cada ancià deuria seguir el consell de Pau registrat en Romans 12:10 (llig-lo).

5. Com poden els ancians mostrar que respecten els seus companys, i per què és important que ho facen?

⁵ Els ancians mostren que es respecten entre ells a l’escoltar-se amb atenció. Açò és especialment rellevant quan la junta d’ancians es reunix per a tractar assumptes importants. Per què? Fixa’t què va dir La Talaia de l’1 d’octubre de 1988: «Els ancians reconeixeran que Crist, per mitjà de l’esperit sant, pot posar en la ment de qualsevol ancià de la junta d’ancians el principi bíblic necessari per a tractar qualsevol situació o prendre qualsevol decisió important (Fets 15:6-15). Cap ancià té el monopoli de l’esperit dins de la junta».

6. Com poden els ancians treballar en unitat, i com es beneficia la congregació quan ho fan?

⁶ Un ancià que respecta els seus companys no tracta d’opinar sempre el primer en les reunions d’ancians, no domina la conversació ni creu que el seu criteri siga sempre el millor. En comptes d’això, dona el seu punt de vista amb humiltat i modèstia, i escolta atentament els comentaris dels altres. Més important encara, està dispost a raonar seguint els principis bíblics i la direcció del «servent fidel i sensat» (Mt 24:45-47). Quan els ancians tracten els assumptes en un ambient d’amor i respecte, l’esperit sant de Déu estarà present  i els guiarà a prendre decisions que enfortisquen la congregació (Jm 3:17, 18).

7. Com considerava Jesús el fadrinatge?

⁷ En l’actualitat, les congregacions estan formades per matrimonis i famílies, però també per germans i germanes que no estan casats. Quin punt de vista hauríem de tindre sobre ells? El mateix que va tindre Jesús. Durant el seu ministeri terrestre, Jesús no es va casar, i això li va permetre centrar-se en la seua assignació. Tampoc va ensenyar que fora un requisit per a ser deixeble seu casar-se o quedar-se fadrí. Però sí que va dir que alguns cristians decidirien no casar-se (Mt 19:11, 12). Jesús respectava aquells que no estaven casats i no els considerava inferiors o com si els faltara alguna cosa en la vida.

8. Segons 1 Corintis 7:7-9, quina exhortació va fer Pau als cristians?

⁸ Igual que Jesús, l’apòstol Pau va dur a terme el seu ministeri estant fadrí. Però mai va ensenyar que per a un cristià fora incorrecte casar-se, ja que reconeixia que això era una qüestió personal. No obstant, va animar els cristians a considerar la possibilitat de quedar-se fadrins per a servir més plenament a Jehovà (llig 1 Corintis 7:7-9). Està clar que no considerava que els fadrins foren inferiors als casats. De fet, va escollir el jove Timoteu, un germà fadrí, per a que assumira responsabilitats de pes (Fl 2:19-22). * Per tant, seria un error concloure que un germà està millor o pitjor qualificat per a rebre un privilegi basant-nos només en si està casat o no (1Co 7:32-35, 38).

9. Què podem dir sobre casar-se o quedar-se fadrí?

⁹ Ni Jesús ni Pau ensenyaren que els cristians devien casar-se o quedar-se fadrins. Llavors, podríem preguntar-nos què és millor. La Talaia de l’1 d’octubre de 2012 va donar una bona resposta: «En realitat, els dos estats poden considerar-se regals de part de Déu. [...] Jehovà no veu [estar fadrí] com una font de dolor i vergonya». En vista d’açò,  hem de respectar el lloc que ocupen els germans i germanes que no estan casats en la congregació.

10. Com podem demostrar que respectem els nostres germans fadrins?

¹⁰ Com podem demostrar que respectem els sentiments i circumstàncies dels nostres germans i germanes que no estan casats? Recordem que alguns germans s’han posat la meta de quedar-se fadrins. A altres els agradaria casar-se, però simplement no han trobat la persona adequada. I uns altres, per desgràcia, s’han quedat viudos. En qualsevol cas, no deuríem preguntar a estos germans per què no estan casats ni oferir-nos a buscar-los parella. És cert que alguns fadrins podrien demanar eixa classe d’ajuda, però si no ho han fet, pensa en com podrien sentir-se davant d’eixos oferiments (1Te 4:11; 1Tm 5:13). Per a fer-nos una idea, analitzem alguns comentaris de germans i germanes fidels que no estan casats.

11, 12. Com podríem desanimar els fadrins?

¹¹ Un responsable itinerant fadrí conegut per ser molt eficient en la seua assignació pensa que hi ha molts beneficis en no casar-se. Però reconeix que es desanima quan germans benintencionats li pregunten per què no s’ha casat. Un altre germà fadrí que servix en una sucursal va dir: «A voltes els germans i les germanes em fan sentir com si els fadrins fórem dignes de llàstima. Els seus comentaris fan que el fadrinatge parega més una càrrega que un regal».

¹² Una germana fadrina que servix en Betel va dir: «Alguns publicadors pensen que tots els fadrins estem buscant parella i que veiem cada reunió social com una oportunitat per a conéixer algú. Una volta, estava en una altra part del país atenent un assumpte relacionat amb Betel. Quan anàrem a la reunió, la germana que m’allotjava em va dir que hi havia dos germanets de la meua edat en la congregació. Em va assegurar que no pretenia fer de casamentera, però només entrar a la sala, me’ls va presentar. No cal dir que la situació va ser molt incòmoda per als tres».

13. Quins exemples van animar a una germana fadrina?

¹³ Una altra germana fadrina que servix en Betel va comentar: «Conec precursors fadrins més majors que estan centrats en el seu servici i disfruten d’ell, són abnegats i aporten molt a la congregació. Com tenen un punt de vist equilibrat sobre el fadrinatge, no se senten avantatjats per no haver-se casat, però tampoc en desavantatge per no tindre parella o no haver format una família». Recorda, la bellesa d’una congregació radica en el respecte i l’apreci que ens mostrem els uns als altres. No ens sentim compadits ni envejats, tampoc ignorats ni posats en un pedestal. Tan sols ens sentim estimats.

14. Com podem demostrar que respectem els germans fadrins?

¹⁴ Els nostres germans i germanes que no estan casats agrairan que li donem més importància a les seues bones qualitats que al seu estat civil. En comptes de sentir llàstima per ells, farem bé d’apreciar la seua fidelitat. Com a resultat, no se sentiran mai com si els diguérem: «No em fas cap falta» (1Co 12:21). Més  bé, voran que respectem i valorem el lloc que ocupen en la congregació.

15. Quins canvis han fet alguns per a ampliar el seu ministeri?

¹⁵ En els últims anys, molts publicadors s’han posat la meta d’aprendre un altre idioma per a ampliar el seu ministeri. Per tal d’aconseguir-ho, han hagut de fer canvis. Han deixat una congregació on es parla la seua llengua materna per a servir en una congregació on es parla un altre idioma i a on hi ha més necessitat de publicadors (Fets 16:9). És una decisió personal que han pres per a donar suport als interessos del Regne. Encara que parlar el nou idioma amb fluïdesa costa molts anys, estos germans i germanes són de gran ajuda, ja que les seues bones qualitats i experiència enfortixen i estabilitzen la congregació. Com valorem estos publicadors abnegats!

16. Què determinarà que un germà puga ser nomenat ancià o servent ministerial?

¹⁶ Una junta d’ancians no deuria retindre’s de recomanar un germà per a servir com a ancià o servent ministerial simplement perquè encara no parla amb fluïdesa l’idioma de la congregació. Els ancians avaluaran el germà basant-se en els requisits bíblics per als ancians i servents ministerials, i no en si parla bé l’idioma de la congregació (1Tm 3:1-10, 12, 13; Tt 1:5-9).

17. Què han de decidir algunes famílies quan es muden a un altre país?

¹⁷ Algunes famílies cristianes s’han mudat a un altre país en busca de refugi o treball. En casos com estos, els fills anirien a l’escola en l’idioma del país, i els pares també necessitarien aprendre el nou idioma per tal de trobar faena. Però, i si hi haguera una congregació o un grup en la seua llengua materna? ¿A quina congregació deurien anar, a una on es parla l’idioma del país o a una altra on es parla la seua llengua?

18. En harmonia amb Gàlates 6:5, com podem mostrar que respectem la decisió del cap de família?

¹⁸ El cap de família ha de decidir a quina congregació assistiran. Com és una qüestió personal, ha de considerar què és lo millor per als interessos de la seua família (llig Gàlates 6:5 de la nota). * Per tant, siga quina siga la decisió que prenga el cap de família, respectem-la i acceptem-la. La millor manera de fer-ho és rebent-los com a part valuosa de la nostra congregació (Rm 15:7).

19. Què haurien de considerar en oració els caps de família?

 ¹⁹ En altres casos, la família podria estar servint en una congregació on es parla l’idioma dels pares, però si els fills van a l’escola en l’idioma del país, potser no parlen bé el seu idioma matern. En eixe cas, els podria costar comprendre les reunions i progressar espiritualment. En casos com estos, els caps de família haurien de considerar en oració què han de fer per a ajudar els seus fills a acostar-se més a Jehovà i al Seu poble. Haurien de sospesar si és millor ajudar-los a parlar la seua llengua materna amb fluïdesa o canviar-se a una congregació en un idioma que els seus fills entenguen bé. De nou, siga quina siga la decisió del cap de família, la congregació on vagen haurà de fer-los sentir respectats i apreciats.

20. Com podem mostrar que respectem els germans que estan aprenent un nou idioma?

²⁰ Per les raons que hem vist, és probable que en moltes congregacions hi haja germans i germanes esforçant-se per aprendre un nou idioma, i potser els coste expressar el que pensen. Però si mirem més enllà de les seues habilitats lingüístiques, vorem el seu amor per Jehovà i el seu desig de servir-lo. Si ens fixem en estes bones qualitats, apreciarem i respectarem profundament estos germans. No els direm «no em fas cap falta» simplement perquè no parlen bé el nostre idioma.

21, 22. Quin meravellós privilegi tenim?

²¹ Jehovà ens ha donat el meravellós privilegi de tindre un lloc en la seua congregació. Per tant, sense importar si som hòmens o dones, si estem casats o no, si som jóvens o majors, o si parlem cert idioma amb fluïdesa o ens costa fer-ho, tots som preciosos als ulls de Jehovà i als dels altres (Rm 12:4, 5; Col 3:10, 11).

²² Continuem aplicant les meravelloses lliçons que hem aprés de la comparació que va fer Pau entre la congregació i el cos humà. Aixina, trobarem inclús més maneres d’apreciar el nostre lloc i el lloc dels nostres germans i germanes en la congregació de Jehovà.