1. D’acord amb Mateu 7:13, 14, per què podem dir que anem per un camí?

LA NOSTRA vida és com un camí que ens conduïx al nou món governat per Jehovà. Cada dia, intentem seguir el trajecte que porta a la vida. Però, tal com Jesús va dir, el camí és estret i, a voltes, difícil de seguir (llig Mateu 7:13, 14). Tots som imperfectes, i és fàcil desorientar-nos i desviar-nos-en (Ga 6:1).

2. Què analitzarem en este article? (Consulta també el quadro « La humiltat ens ajuda a orientar els nostres passos».)

² Si volem mantindre’ns en el camí estret que conduïx a la vida, hem d’estar dispostos a ajustar la nostra actitud, i la nostra manera de pensar i actuar. L’apòstol Pau va animar els cristians de Corint a deixar-se orientar per a seguir «el camí dret» (2Co 13:11 NT). Este consell també ens aplica. A continuació, analitzarem com la Bíblia pot redirigir els nostres passos i com els germans madurs ens poden ajudar a mantindre’ns en el camí a la vida. També considerarem en quines ocasions podria ser tot un repte seguir la direcció que dona l’organització de Jehovà. A més, vorem com la humiltat ens pot ajudar a fer ajustos sense perdre l’alegria de servir a Déu.

3. Què pot fer la Paraula de Déu per tu?

³ Examinar els nostres pensaments i sentiments no és fàcil. El nostre cor és enganyós, i podria dificultar-nos percebre cap a on ens dirigix (Jr 17:9). És fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos amb raonaments falsos (Jm 1:22). Per tant, hem d’utilitzar la Paraula de Déu per a examinar-nos, perquè ens revela com som per dins al discernir «les intencions i els pensaments del cor» (He 4:12, 13).  En certa manera, la Paraula de Déu és com una màquina de rajos X, ja que ens permet vore el que hi ha al nostre interior. Però, si volem beneficiar-nos del consell que rebem de la Bíblia o dels representants de Déu, hem de ser humils.

4. Què indica que el rei Saül es va fer orgullós?

⁴ L’exemple del rei Saül mostra què pot passar quan no som humils. Saül es va fer tan orgullós que no admetia, ni tan sols en el seu interior, que havia de canviar la seua manera de pensar i actuar (Sl 36:2, 3 [vv. 1, 2 NM]; Ha 2:4). Açò es va fer evident quan Saül va desobeir una instrucció específica que li havia donat Jehovà sobre el que havia de fer després de derrotar els amalequites. Quan el profeta Samuel li va exposar l’assumpte, Saül no va reconéixer el seu error. En comptes d’això, va intentar justificar-se minimitzant les conseqüències de la seua desobediència i culpant els altres (1Sa 15:13-24). Poc abans, Saül ja havia demostrat una actitud similar (1Sa 13:10-14). Per desgràcia, va permetre que el seu cor es tornara altiu. Com no va corregir la seua forma de pensar, Jehovà el va censurar i el va rebutjar.

5. Què podem aprendre de l’error de Saül?

⁵ Per a aprendre de l’error de Saül, faríem bé de plantejar-nos estes preguntes: «Quan llig el consell de la Paraula de Déu, ¿busque excuses per a no aplicar-lo? Pense que el que estic fent no és tan roín? O que actue aixina per culpa dels altres?». Si la nostra resposta a qualsevol d’estes preguntes és sí, és necessari que ajustem la nostra actitud i manera de pensar. Si no ho férem, el nostre cor podria tornar-se tan altiu que Jehovà rebutjara la nostra amistat (Jm 4:6).

6. Quin contrast hi havia entre el rei Saül i el rei David?

⁶ Fixa’t en el contrast que hi havia entre el rei Saül i el seu successor, el rei David, un home que estimava «la Llei del Senyor» (Sl 1:1-3). David sabia que Jehovà salva els humils però s’oposa als altius (2Sa 22:28). Per això va permetre que la llei de Déu ajustara la seua manera de pensar. Va escriure: «Beneït siga el Senyor, que em dóna enteniment. Fins a les nits instrueix el meu cor» (Sl 16:7).

7. Què farem si som humils?

⁷ Si som humils, permetrem que la Paraula de Déu corregisca la nostra manera de pensar, això evitarà que actuem malament. De fet, serà com una veu que ens diu: «Aquest és el camí, segueix-lo». Ens avisarà quan ens desviem a la dreta o a l’esquerra (Is 30:21). Si escoltem a Jehovà, ens beneficiarem de moltes maneres (Is 48:17). Per exemple, ens estalviarem la vergonya que passaríem si algú ens haguera de corregir. I ens acostarem més a Jehovà perquè sentirem que ens tracta com un fill estimat (He 12:7).

8. Tal com menciona Jaume 1:22-25, de quina manera podem gastar la Paraula de Déu com un espill?

⁸ La Paraula de Déu pot actuar com un espill (llig Jaume 1:22-25). Normalment, abans d’eixir de casa pel matí, ens mirem a l’espill. Aixina podem vore si necessitem fer algun canvi en el nostre aspecte abans que els altres ens vegen. De la mateixa manera, si llegim la Bíblia cada dia, vorem els canvis que hem de fer en la nostra actitud i forma de pensar. Molts germans troben pràctic llegir el text del dia tots els matins abans d’eixir de casa i permeten que el que han llegit influïsca en els seus pensaments. Després, busquen  maneres d’aplicar el consell de la Paraula de Déu al llarg del dia. A més, una bona rutina d’estudi ha d’incloure llegir la Paraula de Déu cada dia i meditar en ella. Podria semblar-nos evident, però és una de les coses més importants per a mantindre’ns en el camí estret que porta a la vida.

9. Quan t’hauria d’aconsellar un germà?

⁹ Has agarrat alguna volta un camí que t’estava apartant de Jehovà? (Sl 73:2, 3) Si un germà madur va tindre el valor d’aconsellar-te, ¿l’escoltares i posares en pràctica el que et va dir? Si ho vas fer, vas actuar correctament, i segur que agraïxes que aquell bon amic t’advertira (Pr 1:5).

10. Com hauries de reaccionar quan un germà et corregix?

¹⁰ La Paraula de Déu ens recorda: «Els retrets d’un amic són lleials» (Pr 27:6). En quin sentit? Imagina’t que estàs a punt de travessar un carrer molt transitat però estàs distret amb el teu mòbil. Sense mirar, poses un peu en la carretera i, de repent, un amic t’estira del braç i et fa tornar a la vorera. T’apreta tan fort que et fa una blaüra, però la seua acció ràpida et salva de ser atropellat. Inclús si la blaüra et fera mal durant dies, ¿t’enfadaries amb el teu amic per haver-te pegat aquell estiró? Al contrari, estaries agraït per la seua ajuda! De la mateixa manera, si un germà ens avisa que la nostra manera de parlar o d’actuar no està en harmonia amb les normes justes de Déu, podríem sentir-nos ferits al principi. Però no t’enfades ni t’ofengues, això seria una insensatesa (Ecle 7:9). Més bé, agraïx que el teu germà haja tingut el valor de dir-t’ho.

11. Què podria fer que algú rebutjara el bon consell d’un amic?

¹¹ Què podria causar que algú rebutjara el bon consell d’un amic? L’orgull. Les persones orgulloses busquen «qui els afalague les orelles» i no volen «escoltar la veritat» (2Tm 4:3, 4). Pensen que no necessiten consell perquè es creuen més sabudes i superiors als altres. No obstant, l’apòstol Pau va escriure: «Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix» (Ga 6:3). El rei Salomó ho va resumir molt bé al dir: «Més val un xicot pobre però inteŀligent que no un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se» (Ecle 4:13).

12. Què aprenem de l’exemple de l’apòstol Pere registrat en Gàlates 2:11-14?

¹² Analitzem com va reaccionar l’apòstol Pere quan l’apòstol Pau el va corregir en públic (llig Gàlates 2:11-14). Pere podria haver-se ressentit amb Pau per la manera com li va parlar i pel moment que va triar per a corregir-lo. Però Pere era savi. Va acceptar el consell i no li va guardar rancor. En comptes d’això, temps després es va referir a Pau com «el nostre germà estimat» (2Pe 3:15).

13. Quins punts hauríem de tindre presents al donar consell?

¹³ Què hauries de tindre present si alguna volta penses que has de donar consell a un germà? Abans d’abordar-lo, pregunta’t: «Estic sent massa exigent, o just?» (Ecle 7:16 NM). Una persona excessivament justa tendix a jutjar els altres no segons les normes de Jehovà sinó segons les seues pròpies normes, i és probable que no siga massa compassiva. Si després d’analitzar-te a tu mateix encara veus la necessitat de parlar amb el germà, identifica clarament el problema i utilitza  preguntes de punt de vista per a ajudar-lo a adonar-se del seu error. Assegura’t que el teu consell està basat en les Escriptures i recorda que el germà no t’ha de donar comptes a tu sinó a Jehovà (Rm 14:10). Confia en la saviesa de la Paraula de Déu i, quan aconselles algú, imita la compassió de Jesús (Pr 3:5; Mt 12:20). No oblides que Jehovà ens donarà el mateix tracte que donem als altres (Jm 2:13).

14. Què ens proporciona l’organització de Déu?

¹⁴ Jehovà ens guia pel camí de la vida per mitjà de la part terrestre de la seua organització, que ens proporciona vídeos, publicacions i reunions per a ajudar-nos a aplicar el consell de la Paraula de Déu. Podem confiar en esta informació perquè està basada en les Escriptures. La Junta Directiva confia en l’esperit sant quan pren decisions sobre com efectuar millor l’obra de predicar. Així i tot, estos germans revisen regularment les seues decisions per a vore si cal fer canvis. Per quina raó? Perquè «el decorat d’aquest món canvia molt de pressa» i l’organització de Déu s’ha d’adaptar a les noves circumstàncies (1Co 7:31 NT).

15. Quin repte han afrontat alguns publicadors?

¹⁵ Per descomptat, pel que fa a assumptes doctrinals o morals, seguim sense dubtar la direcció basada en la Bíblia. Però, com reaccionem quan l’organització de Déu fa un canvi que afecta altres aspectes de la nostra vida? Per exemple, el cost de construcció i manteniment dels llocs d’adoració ha augmentat dràsticament en els últims anys. Així que la Junta Directiva ha establit que s’aprofite al màxim l’aforament de les Sales del Regne. Com a resultat d’este ajust, s’han fusionat algunes congregacions i s’han venut algunes sales. Els diners estalviats s’estan dedicant a la construcció d’altres Sales del Regne en zones on són més necessàries. Si vius en una àrea on algunes sales s’estan venent i algunes congregacions s’estan fusionant, se’t podria fer difícil adaptar-te a les noves circumstàncies. Alguns publicadors ara s’han de desplaçar més per a assistir a les reunions. I altres que treballaren molt en la construcció i manteniment d’una Sala del  Regne podrien preguntar-se per què ara s’està venent. Podrien sentir que el seu temps i esforços no han servit per a res. A pesar d’això, continuen cooperant amb esta nova mesura i mereixen tot el nostre encomi.

16. Com ens ajuda a mantindre l’alegria aplicar el consell que es troba en Colossencs 3:23, 24?

¹⁶ Recordar que estem treballant per a Jehovà i que ell dirigix la seua organització ens ajuda a mantindre l’alegria (llig Colossencs 3:23, 24). El rei David va donar un bon exemple quan va aportar fons per a la construcció del temple. Va dir: «Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat» (1Cr 29:14). Quan fem una donació, nosaltres també estem tornant-li a Jehovà el que ell ens ha donat. Així i tot, Jehovà valora molt el temps, les energies i els recursos que dediquem per a donar suport a l’obra que ens ha encomanat (2Co 9:7).

17. Per què no hauries de desanimar-te si veus que has de reorientar els teus passos?

¹⁷ Per a mantindre’ns en el camí estret que porta a la vida, tots hem de seguir amb atenció els passos de Jesús (1Pe 2:21). Però si veus que has de reorientar els teus passos, no et desanimes. De fet, això podria ser un bon indici, perquè demostra que no eres indiferent a la direcció de Jehovà. Recordem que Jehovà sap que som imperfectes, per això no espera que imitem a la perfecció l’exemple de Jesús.

18. Què hem de fer per alcançar el nostre objectiu?

¹⁸ Que tots nosaltres estiguem centrats en el futur, dispostos a ajustar la nostra actitud i la nostra manera de pensar i actuar (Pr 4:25; Lc 9:62). Mantinguem-nos humils, estiguem alegres i seguim el camí dret (2Co 13:11). Si ho fem, «el Déu de l’amor i de la pau» estarà amb nosaltres. I no només arribarem a la nostra destinació, sinó que també disfrutarem del trajecte.