1. Segons Mateu 7:13, 14, en quin viatge estem immersos?

TOTS nosaltres estem immersos en un viatge que ens portarà a una destinació meravellosa: la vida eterna en el nou món que Déu ens promet. Cada dia ens hem d’esforçar per mantenir-nos en el camí que porta a la vida, però com va dir Jesús aquest camí és estret i de vegades difícil de seguir (llegeix Mateu 7:13, 14). Com que som imperfectes, és molt fàcil que ens desviem d’ell (Gàl. 6:1).

2. Què analitzarem en aquest article? (Consulta també el requadre « La humilitat ens ajuda a fer canvis».)

² Si volem mantenir-nos en el camí estret, hem d’estar disposats a canviar la nostra actitud, pensaments i accions. L’apòstol Pau va animar els germans de Corint a seguir «fent els canvis necessaris» (2 Cor. 13:11). El seu consell també ens aplica a nosaltres. En aquest article, analitzarem com ens ajuda la Bíblia a fer canvis i com els germans madurs ens poden donar consells perquè no ens allunyem del camí correcte. També veurem que de vegades se’ns pot fer difícil fer el que l’organització de Jehovà ens diu, però la humilitat ens ajudarà a fer tots els canvis necessaris sense perdre el nostre goig.

3. Com ens ajuda la Bíblia?

³ Sovint, examinar els nostres pensaments i sentiments és tot un repte, ja que el nostre cor és traïdor, i ens pot impedir esbrinar quines són realment les nostres motivacions (Jer. 17:9). És molt fàcil que ens enganyem a nosaltres mateixos «amb raonaments falsos» (Jm. 1:22). Per això, necessitem la Bíblia per fer-nos aquesta autoanàlisi. La Paraula de Déu ens ajuda a «discernir els pensaments  i les intencions del cor» (Heb. 4:12, 13). És com si fos una màquina de raigs X que ens permet veure el nostre interior. Ara bé, hem de ser humils per acceptar el consell de la Bíblia i dels germans que porten la capdavantera.

4. Què demostra que el rei Saül va arribar a ser un home orgullós?

⁴ L’exemple del rei Saül ens ensenya el que pot passar si no som humils. Ell va arribar a ser tan orgullós que no va ser capaç de reconèixer, ni tan sols en el seu interior, que havia de corregir la seva manera de pensar i actuar (Sl. 36:1, 2; Hab. 2:4). Això es va fer evident quan ell va desobeir les instruccions que Jehovà li havia donat sobre què havia de fer després de vèncer els amalequites. Quan el profeta Samuel li va dir clarament que havia actuat malament, Saül no va acceptar el seu error. Tot el contrari, va intentar justificar-se, va minimitzar la magnitud del seu pecat i va culpar els altres del que havia fet (1 Sam. 15:13-24). I no era el primer cop que Saül mostrava aquesta actitud (1 Sam. 13:10-14). Tristament, com que aquest rei va permetre que l’orgull el dominés i no va corregir la seva manera de pensar, Jehovà el va reprendre i el va rebutjar.

5. Què aprenem de l’exemple de Saül?

⁵ Si volem evitar ser com Saül, farem bé de preguntar-nos: «Quan llegeixo algun consell de la Bíblia que m’aplica personalment, tendeixo a justificar-me? Intento minimitzar la magnitud dels meus errors? Culpo els altres quan m’equivoco?». Si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és «sí», haurem de canviar la nostra actitud i manera de pensar. Si no ho féssim, ens podríem tornar tan orgullosos que Jehovà ens rebutjaria com a amics seus (Jm. 4:6).

6. Per què podem dir que el rei David era molt diferent del rei Saül?

⁶ Que diferent va ser el rei David! Ell estimava «la llei de Jahveh» i sabia que Déu salva els humils però s’oposa als orgullosos (Sl. 1:1-3; 2 Sam. 22:28). Per això, David permetia que la Paraula de Déu corregís la seva manera de pensar. De fet, va escriure: «Beneeixo Jahveh que m’aconsella, també de nit disciplina els meus ronyons [o els meus pensaments més íntims, NM]» (Sl. 16:7).

7. Què farem si som humils?

⁷ Si som humils, deixarem que la Bíblia corregeixi la nostra manera de pensar abans que fem alguna cosa incorrecta. La Paraula de Déu serà com una veu que ens digui: «Aquest és el camí, segueix-lo», i ens advertirà si ens estem desviant cap a la dreta o cap a l’esquerra (Is. 30:21). Si escoltem Jehovà, ens anirà bé (Is. 48:17). Per exemple, ens estalviarem la vergonya que ens pot provocar que algú ens corregeixi. I, sobretot, ens aproparem més a Jehovà perquè sentirem que ens tracta com un Pare amorós (Heb. 12:7).

8. Tal com diu Jaume 1:22-25, en quin sentit és la Bíblia com un mirall?

⁸ La Bíblia també pot ser com un mirall (llegeix Jaume 1:22-25). La majoria de nosaltres ens mirem a un mirall cada matí abans de sortir de casa. Així podem saber si hem de fer-nos algun retoc abans que la gent ens vegi. De la mateixa manera, al llegir la Bíblia diàriament veiem si hem de fer algun canvi en la nostra actitud i manera de pensar. Molts tenen el bon costum de llegir cada matí el text del  dia abans de sortir de casa i deixen que el que han llegit influeixi en els seus pensaments. Llavors, al llarg del dia, busquen maneres de posar-ho en pràctica. A més d’això, hem de tenir un bon programa d’estudi de la Bíblia que inclogui llegir-la i meditar en ella cada dia. Encara que sembli senzill, és essencial que ho fem si volem mantenir-nos en el camí que porta a la vida.

9. Quan és possible que un amic ens doni un toc d’atenció?

⁹ T’has desviat alguna vegada del camí correcte i has posat en perill la teva amistat amb Jehovà? (Sl. 73:2, 3.) Si és així i un germà madur va tenir el valor d’avisar-te, com vas reaccionar? Vas acceptar la seva ajuda? Llavors vas actuar sàviament i segurament li estàs molt agraït (Prov. 1:5).

10. Com hem de reaccionar si un germà ens corregeix? Posa’n un exemple.

¹⁰ La Paraula de Déu ens diu: «Fidels són les ferides del qui estima» (Prov. 27:6). Què volen dir aquestes paraules? Imagina que estàs esperant per creuar un carrer molt transitat i et distreus amb el mòbil. Comences a travessar sense mirar i, de cop i volta, un amic t’estira bruscament del braç perquè tornis a la vorera. Ho fa amb tanta força que et fa mal, però gràcies a la seva reacció no t’atropellen. Encara que el braç et continuï fent mal durant uns dies, t’enfadaràs amb el teu amic? És clar que no! Li estaràs molt agraït per haver-te salvat. De manera semblant, si un amic ens adverteix que la nostra forma de parlar o actuar no està d’acord amb les normes de Jehovà, com reaccionarem? Pot ser que al principi ens faci mal, però no ens hem d’enfadar ni ofendre. Això seria absurd (Ecl. 7:9). El que hem de fer és agrair-li que hagi tingut la valentia necessària per parlar amb nosaltres.

11. Què podria fer que algú rebutgés el consell d’un bon amic?

¹¹ Què podria fer que rebutgéssim el consell d’un bon amic? L’orgull. A les persones orgulloses els agrada «que només els hi diguin el que volen sentir» i deixen «d’escoltar la veritat» (2 Tim. 4:3, 4). A més, tenen una opinió molt elevada d’elles mateixes. Ara bé, l’apòstol Pau va escriure: «Si algú es pensa que és alguna cosa, quan en realitat no és res, s’enganya a si mateix» (Gàl. 6:3). I el rei Salomó ho va resumir molt bé, al dir: «És millor un noi pobre i savi que no pas un rei vell i insensat que ja no es deixa aconsellar» (Ecl. 4:13).

12. Què aprenem de l’exemple de l’apòstol Pere?

¹² Fixa’t en què va fer l’apòstol Pere quan l’apòstol Pau el va corregir davant d’altres persones (llegeix Gàlates 2:11-14). Pere es podia haver enfadat amb Pau per la manera com aquest li va parlar i el moment que ho va fer. Però en lloc d’això, Pere va ser assenyat i va acceptar la correcció. No li va guardar ressentiment. Tot el contrari, quan va escriure una de les seves cartes es va referir a Pau com a un «estimat germà» (2 Pe. 3:15).

13. Què hem de tenir en compte si hem de donar consell?

¹³ Si alguna vegada penses que un amic necessita un consell, què hauries de tenir en compte? Abans de parlar amb ell, pregunta’t: «Estic sent “excessivament just”?» (Ecl. 7:16). Recorda que les  persones que són excessivament justes tendeixen a jutjar els altres segons el seu criteri i no el de Jehovà. A més, no solen ser gaire compassives. Si tot i així penses que has de parlar amb el teu amic, digue-li clarament quin és el problema i utilitza preguntes per ajudar-lo a entendre que el que ha fet està malament. Assegura’t que el teu consell està basat en la Bíblia, i no oblidis que ha de respondre davant de Jehovà, no davant teu (Rm. 14:10). Quan l’aconsellis, fes servir la Paraula de Déu i sigues compassiu com Jesús (Prov. 3:5; Mt. 12:20). Per què? Perquè Jehovà ens tractarà d’acord amb la manera com nosaltres tractem els altres (Jm. 2:13).

14. Què ens proporciona l’organització de Jehovà?

¹⁴ Jehovà ens guia pel camí que porta a la vida mitjançant la part terrestre de la seva organització. Aquesta ens proporciona vídeos, publicacions i reunions que estan basades en la Bíblia i ens ajuden a posar en pràctica el que Déu ens diu. Quan el Consell Rector pren decisions per organitzar la predicació, busca la guia de l’esperit sant. Amb tot, revisa regularment les seves decisions. Per quina raó? «Perquè l’escenari d’aquest món està canviant» i ens hem d’adaptar a les noves circumstàncies (1 Cor. 7:31).

15. A quins reptes s’enfronten alguns publicadors?

¹⁵ Sens dubte, tots acceptem les noves comprensions de la Bíblia i fem cas de les normes morals que ens ensenya Jehovà. Però, què hi ha dels canvis teocràtics que afecten altres àmbits de la nostra vida? Per exemple, en els darrers anys les despeses relacionades amb la construcció i el manteniment d’edificis teocràtics han augmentat moltíssim. Tenint això en compte, el Consell Rector ha donat instruccions perquè s’aprofiti al màxim la capacitat de les Sales del Regne. Per aquesta raó, hi ha congregacions que s’han fusionat i algunes sales s’han venut. Així, amb els diners que l’organització s’estalvia es poden construir sales allà on més es necessiten. Si tu ets un dels germans que s’ha vist afectat per  aquests canvis, pot ser que et costi adaptar-te a la nova situació. Alguns publicadors han de viatjar més per anar a les reunions. D’altres que van treballar de valent en la construcció o el manteniment d’una sala és possible que no entenguin per què s’ha de vendre, i sentin que el seu temps i esforços no van servir per a res. Així i tot, coŀlaboren amb aquestes noves instruccions i mereixen que els felicitem.

16. Com ens ajuden les paraules de Colossencs 3:23, 24 a no perdre el nostre goig?

¹⁶ Si tenim present que tot el que fem és per a Jehovà i que ell guia la seva organització, no perdrem el nostre goig (llegeix Colossencs 3:23, 24). El rei David ens va donar un bon exemple al fer donacions per construir el temple. Ell mateix va dir: «Perquè, ¿qui sóc jo, i qui és el meu poble, perquè tinguem el poder per oferir així voluntàriament? Certament tot prové de tu, i et donem el que hem rebut de la teva mà» (1 Cròn. 29:14). Quan nosaltres fem donacions també estem tornant a Jehovà part del que ell ens ha donat. Tot i així, el nostre Pare valora molt el temps, les energies i els recursos que utilitzem per donar suport a l’obra del Regne (2 Cor. 9:7).

17. Per què no t’has de desanimar si veus que has de fer canvis?

¹⁷ Per mantenir-nos en el camí estret, hem de copiar l’exemple de Jesús (1 Pe. 2:21). És possible que de vegades hagis de fer canvis, però no et desanimis. De fet, això demostra que vols deixar-te guiar per Jehovà. Recorda que Déu sap que som imperfectes i no espera que imitem Jesús a la perfecció.

18. Què hem de fer per arribar a la nostra destinació?

¹⁸ Per tant, centrem-nos en el futur que tenim per davant, i canviem la nostra actitud, pensaments i accions quan sigui necessari (Prov. 4:25; Lc. 9:62). Esforcem-nos per continuar sent humils i estar alegres «fent els canvis necessaris». Així, «el Déu de l’amor i de la pau estarà amb [nosaltres]» (2 Cor. 13:11). D’aquesta manera, no només aconseguirem arribar a la nostra destinació, el nou món, sinó que també gaudirem del viatge.