1, 2. Com podem seguir el consell de Proverbis 4:25?

IMAGINA’T les següents situacions. Una germana gran recorda els bonics moments que ha viscut en el passat. Encara que ara la seva vida és més difícil, continua fent tot el que pot per Jehovà. Cada dia, s’imagina vivint al nou món amb els seus éssers estimats (1 Cor. 15:58). Una altra germana recorda que algú de la congregació la va ferir, però decideix no guardar-li rancor (Col. 3:13). Un germà és molt conscient dels errors que va cometre al passat, però s’esforça per mantenir-se fidel (Sl. 51:10).

² Què tenen en comú aquests germans? Tots tres recorden el seu passat. Però, en lloc d’aferrar-se als seus records, tenen la mirada posada en el futur (llegeix Proverbis 4:25).

3. Per què hem de tenir la mirada fixa en el futur?

³ Per què és important tenir la mirada fixa en el futur? Igual que una persona no pot caminar en línia recta si constantment mira cap enrere, nosaltres no podem servir Jehovà plenament si contínuament pensem en el passat (Lc. 9:62).

4. De què parlarem en aquest article?

⁴ En aquest article, parlarem de tres trampes que poden fer que visquem en el passat. * Aquestes són la nostàlgia, el ressentiment i el sentiment excessiu de culpa. En cada cas, veurem principis bíblics que ens poden ajudar a no centrar-nos en les coses que hem deixat enrere i esforçar-nos per les que tenim davant (Fili. 3:13).

5. Sobre quina trampa ens adverteix Eclesiastès 7:10?

⁵ Llegeix Eclesiastès 7:10. Fixa’t que aquest versicle  no diu que sigui dolent preguntar-se: «Com és que els temps passats eren bons?». De fet, els bons records són un regal de Jehovà. En realitat, el versicle diu: «No diguis: Com és que els temps passats eren millors que aquests?». La trampa consisteix en comparar les circumstàncies que tenim actualment amb les que teníem abans, i pensar que ara tot és pitjor. La Bíblia catalana. Traducció interconfessional tradueix aquest text com: «No diguis: “Com és que els temps passats eren millors que els d’ara?” No és una pregunta inteŀligent».

6. Per què no és savi pensar que la nostra vida era millor abans? Posa’n un exemple.

⁶ Per què és poc assenyat pensar que la nostra vida era millor abans que ara? Perquè la nostàlgia pot fer que recordem únicament les coses positives o que minimitzem les dificultats que vam viure. Pensa en el que els va passar als israelites. Després de marxar d’Egipte, de seguida van oblidar com de cruel havia sigut la seva vida allà i únicament recordaven la varietat d’aliments que tenien. Ells deien: «Com enyorem el peix que menjàvem de franc a l’Egipte, els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!» (Nom. 11:5, BEC). Però, era realment gratis el que menjaven? I tant que no! Els israelites van pagar un preu molt alt: eren esclaus i els egipcis els tractaven molt malament (Èx. 1:13, 14; 3:6-9). Malgrat això, no van trigar a oblidar aquell patiment i, fins i tot, van desitjar no haver sortit d’Egipte. Van preferir recordar els vells temps que centrar-se en totes les coses bones que Déu acabava de fer per ells. I, sens dubte, a Jehovà no li va agradar gens aquella actitud (Nom. 11:10).

7. Què va ajudar una germana a evitar la nostàlgia?

⁷ Què podem fer per evitar la trampa de la nostàlgia? Vegem l’exemple d’una  germana dels Estats Units. L’any 1945, va començar a servir a Betel, a Brooklyn. Més tard, es va casar amb un betelita i van servir junts allà durant molts anys. Però el 1976 el seu marit es va posar malalt i, quan es va adonar que s’acostava la seva mort, li va donar bons consells que l’ajudarien quan ell ja no hi fos. El seu marit li va dir: «Hem tingut un matrimoni feliç, i això no ho pot dir tothom». I li va demanar: «Encara que et vinguin records a la memòria, no visquis en el passat. El temps t’ajudarà a curar les ferides. No t’amarguis ni et compadeixis de tu mateixa. Agraeix els bons moments que hem viscut i les benediccions que hem rebut [...]. Els records són un regal de Déu». Quins consells tan bons!

8. Com va ajudar a una germana esforçar-se per no viure en el passat?

⁸ Aquesta germana va seguir el consell del seu marit i va servir Jehovà fidelment fins que va morir, quan tenia 92 anys. Temps abans, ella va explicar: «Quan miro enrere i penso en els 63 anys que porto servint Jehovà a temps complet, puc dir que he tingut una vida plena i feliç». Ella mateixa va dir per què: «El que fa que ens sentim realitzats a la vida és la nostra meravellosa germandat, i l’esperança que tenim de viure amb els nostres germans al paradís servint Jehovà, el nostre Creador i l’únic Déu verdader, durant tota l’eternitat». * Quin bon exemple d’algú que tenia la mirada fixa en el futur!

9. Quan se’ns pot fer difícil no guardar ressentiment?

⁹ Llegeix Levític 19:18. Sovint se’ns fa difícil no guardar ressentiment si la persona  que ens ha ferit és un germà, un bon amic o un familiar. Per exemple, una germana va acusar-ne una altra per error d’haver-li robat diners. Més tard, es va adonar que estava equivocada i li va demanar disculpes. Però la germana que havia estat víctima d’aquella falsa acusació no podia oblidar el que havia passat. T’has sentit mai així? Encara que no t’hagis trobat en aquesta mateixa situació, potser alguna vegada t’has sentit tan ferit que has pensat que mai podràs deixar d’estar ressentit.

10. Què ens pot ajudar si guardem rancor a algú?

¹⁰ Què et pot ajudar si guardes rancor a algú? D’una banda, recorda que Jehovà ho veu tot. Ell sap pel que estàs passant o si ets víctima d’alguna injustícia (Heb. 4:13). Déu pateix quan et veu patir (Is. 63:9). A més, et promet que en el futur desfarà tot el mal que hagis sofert per culpa de les injustícies (Ap. 21:3, 4).

11. Com ens beneficia deixar enrere el ressentiment?

¹¹ D’altra banda, recorda que si no guardes rancor sortiràs guanyant. La germana mencionada abans es va adonar justament d’això. Va arribar a entendre que quan perdonem els altres Jehovà ens perdona a nosaltres (Mt. 6:14). És clar, no va treure importància al que li havia fet aquella germana ni la va justificar, però va decidir deixar enrere el ressentiment. Com a resultat, va ser més feliç i es va poder centrar en el seu servei a Jehovà.

12. Què ens recorda 1 Joan 3:19, 20?

¹² Llegeix 1 Joan 3:19, 20. Sentir-se culpable és normal. Per exemple, alguns se senten culpables per coses que van fer abans de conèixer la veritat. D’altres se senten malament per errors que han comès després de batejar-se (Rm. 3:23). És clar, volem fer el que està bé, però «tots ens equivoquem moltes vegades» (Jm. 3:2; Rm. 7:21-23). Encara que els sentiments de culpa no són agradables, ens poden beneficiar. Per què? Perquè aquests sentiments ens motiven a fer canvis i ens ajuden a no tornar a cometre els mateixos errors (Heb. 12:12, 13).

13. Per què hem de lluitar contra el sentiment excessiu de culpa?

¹³ Ara bé, també és possible que tinguem un sentiment de culpa excessiu, és a dir, que ens seguim sentint culpables fins i tot després de penedir-nos i de veure clarament que Jehovà ens ha perdonat. Aquest sentiment pot ser molt perillós (Sl. 31:10; 38:3, 4). Fixa’t en l’exemple d’una germana que no deixava de sentir-se culpable pels errors que havia comès en el passat. Ella va dir: «Sentia que no calia que m’esforcés al màxim per servir Jehovà perquè de totes maneres ja no hi havia res a fer, no em salvaria». Pot ser que ens sentim identificats amb aquesta germana. Tot i això, hem de lluitar contra el sentiment exagerat de culpa. Pensa que feliç seria Satanàs si decidíssim deixar de servir Jehovà encara que Ell ens hagués perdonat (compara-ho amb 2 Corintis 2:5-7, 11).

14. Com podem estar segurs que Jehovà ens vol perdonar?

¹⁴ Així i tot, pot ser que ens preguntem: «Com puc estar segur que Jehovà em vol perdonar?». El simple fet de fer-te aquesta pregunta mostra que Déu té motius per perdonar-te. Fa més de 50 anys, aquesta revista va publicar: «És possible  que cometem el mateix error una vegada rere una altra perquè potser no hem estat capaços de superar alguna debilitat que teníem abans de començar a servir Jehovà. [...] Però no t’has de desesperar. No pensis que has comès un pecat imperdonable. Això és just el que Satanàs vol que creguis. El fet que et sentis malament i estiguis enfadat amb tu mateix demostra que Jehovà et pot perdonar. No et cansis mai de demanar a Déu de manera sincera i humil que et perdoni, i que t’ajudi a tenir una bona consciència i a evitar recaure. Has de buscar-lo com un nen busca el seu pare sempre que té cert problema, sense importar quantes vegades necessiti la seva ajuda. No deixis de fer oració a Jehovà. Mogut per la seva bondat immerescuda, ell sempre estarà disposat a ajudar-te».

15, 16. Com s’han sentit alguns germans quan s’han adonat que Jehovà no els ha donat per perduts?

¹⁵ Molts germans s’han sentit consolats quan han entès que Jehovà no els donava per perduts. Fa uns anys, a un germà li va arribar al cor una experiència que es va publicar a la sèrie «La Bíblia et canvia la vida». En aquell article, una germana explicava que se li feia difícil creure que Jehovà la podia estimar degut a les experiències que havia viscut. Fins i tot després de batejar-se, va haver de lluitar durant anys contra aquests sentiments. Però meditar en el rescat la va ajudar a veure les coses d’una altra manera. *

¹⁶ Com va ajudar aquella experiència a aquest germà? Ell diu: «Quan era jove, vaig haver de lluitar molt per vèncer la meva addicció a la pornografia. Però fa poc he tingut una recaiguda. He demanat ajuda als ancians i m’estic esforçant per superar aquest problema. Ells m’han assegurat que Jehovà m’estima i és compassiu. Amb tot, de vegades em sento indigne i penso que no mereixo que Jehovà m’estimi. Llegir l’experiència [d’aquesta germana] m’ha ajudat molt.  M’he adonat que quan penso que Jehovà no pot perdonar-me, en realitat és com si estigués dient que el sacrifici del seu Fill no té prou valor per cobrir els meus pecats. M’he guardat aquest article per tenir-lo a mà i llegir-lo amb atenció sempre que em senti indigne».

17. Com va evitar Pau el sentiment de culpa excessiu?

¹⁷ Experiències com aquestes ens fan pensar en l’apòstol Pau. Abans de fer-se cristià, havia comès pecats molt greus. Però, tot i que recordava el que havia fet, no pensava constantment en el seu passat (1 Tim. 1:12-15). Considerava el rescat com un regal que Jehovà li havia fet personalment (Gàl. 2:20). Això el va ajudar a no caure en la trampa de tenir un sentiment de culpa excessiu i a centrar-se en donar a Jehovà el millor d’ell.

18. Què hem après després d’analitzar aquestes trampes?

¹⁸ Què hem après en aquest article? 1) Els bons records són un regal de Jehovà. Però tant és com de bo hagi sigut el nostre passat, el nostre futur en el nou món serà molt millor. 2) Si decidim perdonar quan els altres ens facin mal, ens serà més fàcil seguir endavant. 3) El sentiment excessiu de culpa ens pot robar el goig en el nostre servei a Jehovà. Per això, igual que Pau, hem d’estar convençuts que Jehovà ens ha perdonat.

19. Per què podem estar segurs que en el nou món no recordarem res que ens faci mal?

¹⁹ Tenim l’esperança de viure per sempre en el nou món, on no recordarem res que ens faci entristir ni sentir malament. Parlant d’aquell temps, la Bíblia diu: «Ningú no es recordarà del passat» (Is. 65:17, BCI). Pensa-hi: alguns ens hem fet grans servint Jehovà, però al paradís tornarem a ser joves (Job 33:25). Per tant, evitem viure en el passat. Esforcem-nos per viure pensant en el futur mantenint la mirada fixa en el nou món!