1, 2. Quina meravellosa esperança tenim els servents de Jehovà?

L’ESPERANÇA és molt important. L’esperança d’algunes persones se centra en tindre un bon matrimoni, criar bé els fills o recuperar-se d’una malaltia greu. Pot ser que els cristians desitgem les mateixes coses, però l’esperança que tenim va més enllà, inclou un futur etern per a nosaltres i per als nostres sers volguts que han mort.

² L’apòstol Pau va dir: «Tinc posada en Déu la mateixa esperança [...] que tant justos com injustos ressuscitaran» (Fets 24:15). Pau no va ser el primer en parlar de l’esperança de la resurrecció, el patriarca Job també ho va fer. Estava segur que Déu se’n recordaria d’ell i li tornaria la vida (Jb 14:7-10, 12-15).

3. Per què ens pot ajudar el capítol 15 de 1 Corintis?

³ «La resurrecció dels morts» forma part dels «temes fonamentals», o de «les primeres nocions», de la doctrina cristiana (He 6:1, 2). L’anàlisi de Pau sobre la resurrecció registrada en 1 Corintis capítol 15 degué enfortir els cristians del segle I. Este capítol ens animarà i també enfortirà una esperança que alguns potser hem tingut durant molt de temps.

4. Què és essencial per a creure en la resurrecció dels morts?

⁴ La resurrecció de Jesucrist ens assegura que els nostres sers estimats que han mort tornaran a la vida (1Co 15:1, 2). Esta ensenyança formava part de les bones notícies que Pau va declarar als corintis. De fet, va dir que si un cristià no creia en esta resurrecció, la seua fe seria  inútil (1Co 15:17). Per tant, creure en la resurrecció de Jesús és essencial per a la nostra esperança cristiana.

5, 6. Què signifiquen per a nosaltres les paraules de 1 Corintis 15:3, 4?

⁵ Al principi de la seua anàlisi sobre la resurrecció, Pau va mencionar tres veritats: 1) «Crist morí pels nostres pecats», 2) «fou sepultat» i, 3) «ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures» (llig 1 Corintis 15:3, 4).

⁶ Què signifiquen per a nosaltres la mort, sepultura i resurrecció de Jesús? El profeta Isaïes va predir que el Messies seria «arrancat de la terra dels vivents» i «sepultat amb els malfactors». Però encara passarien més coses. Va afegir que el Messies portaria «damunt d’ell els pecats de tots». Jesús ho va fer al donar la seua vida com a rescat (Is 53:8, 9, 12; Mt 20:28; Rm 5:8). Per tant, la mort, sepultura i resurrecció de Jesús proveïxen una base sòlida per a la nostra esperança de ser alliberats del pecat i la mort, i de reunir-nos de nou amb els nostres sers estimats que han mort.

7, 8. Què ajuda els cristians a creure que Jesús va ser ressuscitat?

⁷ La nostra esperança en la resurrecció està lligada a la resurrecció de Jesús, així que hem d’estar convençuts que realment va passar. Per què estem segurs que Jehovà li va tornar la vida?

⁸ Hi hagueren molts testimonis oculars que confirmaren que Jesús havia ressuscitat (1Co 15:5-7). El primer testimoni que va mencionar Pau va ser Cefes, l’apòstol Pere. Un grup de deixebles va dir que Pere havia vist a Jesús després de ressuscitar (Lc 24:33, 34). A més, els «Dotze», els apòstols, també van vore a Jesús després de la seua resurrecció. Llavors, Crist «es va aparéixer a més de cinc-cents germans a la vegada», probablement en el feliç reencontre en Galilea que es menciona en Mateu 28:16-20. Jesús també «es va aparéixer a Jaume», el seu mig germà, qui anteriorment no havia cregut que Jesús fora el Messies (Jn 7:5). Però després de vore’l ressuscitat es va convéncer. Cal destacar que al voltant de l’any 55, quan Pau va escriure esta carta, molts testimonis oculars de la resurrecció de Jesús encara vivien. Per això, qualsevol que dubtara podia preguntar-los-ho directament.

9. Tal com diu Fets 9:3-5, per què podia Pau afegir més proves sobre la resurrecció de Jesús?

⁹ Finalment, Jesús també es va aparéixer a Pau (1Co 15:8). De camí a Damasc, Saule, l’apòstol Pau, va sentir la veu de Jesús ressuscitat i va tindre una visió d’ell en la glòria celestial (llig Fets 9:3-5). L’experiència de Pau va afegir una prova més al fet que la resurrecció de Jesús no era un mite (Fets 26:12-15).

10. A què va estar dispost Pau per la seua convicció que Jesús havia ressuscitat?

¹⁰ A algunes persones el testimoni de Pau degué haver-los cridat l’atenció perquè abans perseguia els cristians. Quan va estar plenament convençut que Jesús havia ressuscitat, Pau es va esforçar per convéncer els altres d’esta realitat. Mentres proclamava que Jesús havia mort però que havia tornat a la vida, Pau va aguantar assots, empresonaments i naufragis (1Co 15:9-11; 2Co 11:23-27). Estava tan segur que Jesús havia sigut alçat  d’entre els morts, que estava dispost a morir defenent esta veritat. No et convenç el testimoni d’estos cristians del segle I que Jesús va ser ressuscitat? Veritat que enfortix la teua fe en la resurrecció?

11. Per què alguns cristians de Corint tenien conceptes erronis sobre la resurrecció?

¹¹ Alguns filòsofs de la ciutat grega d’Atenes es mofaven de la idea que Jesús haguera ressuscitat (Fets 17:18, 31, 32). Eixa manera de pensar havia generat conceptes erronis entre alguns cristians de la ciutat de Corint fins al punt d’arribar a negar «la resurrecció dels morts» (1Co 15:12). Altres podrien haver pensat que la resurrecció era en sentit figurat, és a dir, una persona «moria» en pecat però tornava a «viure» com a cristià. Sense importar la raó perquè estes persones negaven la resurrecció, la seua fe era en va. Si Déu no havia ressuscitat a Jesús, el rescat no s’havia pagat i tots continuaven sent pecadors. Per tant, l’esperança d’aquells que rebutjaven la resurrecció no era vàlida (1Co 15:13-19; He 9:12, 14).

12. D’acord amb 1 Pere 3:18, 22, per què va ser diferent la resurrecció de Jesús?

¹² Pau sabia per experiència pròpia que Jesús havia «ressuscitat d’entre els morts». Eixa resurrecció va ser superior a la d’aquells que anteriorment havien ressuscitat en la terra però que tornaren a morir. De fet, Pau va dir que Jesús va ser la «primícia de tots els qui han mort». En quin sentit? Va ser el primer humà en ressuscitar com a esperit i el primer en pujar al cel (1Co 15:20; Fets 26:23; llig 1 Pere 3:18, 22).

13. Quin contrast va fer Pau entre Adam i Jesús?

¹³ Com podria la mort d’un sol home donar vida a milions de persones? Pau dona una resposta lògica al contrastar el que li ha passat a la humanitat per culpa d’Adam i el que s’aconseguix per mitjà de Crist. Respecte a Adam, Pau va escriure: «La mort vingué per un home». Quan Adam va pecar, va portar la mort per a ell mateix i per als seus descendents. En l’actualitat, encara sentim les conseqüències de la seua desobediència. Però, que Déu ressuscitara el seu Fill ha fet possible que tinguem un futur esperançador. Tal com Pau va raonar: «Per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida», és a dir, «per un home vindrà la resurrecció dels morts» (1Co 15:21, 22).

14. Explica per què Adam no serà ressuscitat.

¹⁴ A què es referia Pau quan va dir que «amb Adam tots moren»? Pau es referia als descendents d’Adam que, per haver heretat el pecat i la imperfecció, estan condemnats a mort (Rm 5:12). Adam no es troba entre els qui «tornaran a la vida». Com era un home perfecte que voluntàriament va desobeir a Déu, el sacrifici de Crist no el cobrix. El final d’Adam és el mateix que tindran aquells que «el Fill de l’home», al jutjar-los, determine que són «cabres», és a dir, que «aniran al càstig etern» (Mt 25:31-33, 46; He 5:9).

15. Qui forma part de «tots» els qui «tornaran a la vida»?

¹⁵ Fixa’t que Pau va dir que «per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida» (1Co 15:22, cursives i negretes  nostres). La carta de Pau estava dirigida als cristians ungits de Corint que ressuscitarien per a viure en el cel. Aquells cristians estaven «santificats en Jesucrist, [i] cridats a ser sants». Pau també va mencionar «els qui han mort en Crist» (1Co 1:2; 15:18, cursives i negretes nostres; 2Co 5:17). En una altra carta inspirada, Pau va escriure referint-se a Jesús: «Si hem mort units a Ell i com Ell, també ressuscitarem com Ell» (Rm 6:3-5 NT). Tal com Jesús va ser ressuscitat com a esperit i va anar al cel, tots els qui estan en «unió amb Crist», és a dir, tots els cristians ungits per esperit, també ho faran.

16. Què va donar a entendre Pau quan va dir que Jesús era la «primícia»?

¹⁶ Pau va escriure que Crist va ressuscitar «com a primícia de tots els qui han mort». Recorda que altres persones, com Llàtzer, van tornar a la vida. Però Jesús va ser el primer en ser ressuscitat com a esperit i en rebre vida eterna. Podria comparar-se als primers fruits de la collita que els israelites oferien a Déu. A més, al dir que Jesús era la «primícia», Pau donava a entendre que després altres humans també ressuscitarien per a viure en el cel. Al seu degut temps, els apòstols i altres en «unió amb Crist» seguirien a Jesús experimentant una resurrecció similar a la d’ell.

17. Quan rebrien els qui estan en «unió amb Crist» la seua recompensa celestial?

¹⁷ La resurrecció celestial per a aquells que estan en «unió amb Crist» encara no havia començat quan Pau va escriure als corintis. Més bé, Pau va assenyalar un temps futur al dir estes paraules: «Cadascú en l’orde que li correspon: Crist com a primícia, i després els qui pertanyen al Crist durant la seua presència» (1Co 15:23 NM; 1Te 4:15, 16). Hui en dia, estem vivint en l’anunciada «presència» de Crist. Els apòstols i els altres cristians ungits per esperit que havien mort van haver d’esperar a esta presència per a rebre la seua recompensa celestial i estar units amb Jesús en la mateixa resurrecció.

18. a) Per què arribem a la conclusió que hi haurà una altra resurrecció després de la celestial? b) Quins successos tindran lloc en el cel segons 1 Corintis 15:24-26?

¹⁸ I què passa amb els cristians lleials que no tenen l’esperança de viure amb  Crist en el cel? També tenen l’esperança d’una resurrecció. La Bíblia diu que Pau i altres que van al cel tenen «part en aquesta primera resurrecció» (Ap 20:6a, cursives i negretes nostres). Estes paraules indiquen que hi haurà una altra resurrecció després d’esta. Açò estaria en harmonia amb l’esperança que Job tenia (Jb 14:15). «Els qui pertanyen al Crist durant la seua presència» estaran en el cel amb Jesús quan destruïsca tota potència, autoritat i poder. Inclús acabarà amb l’últim enemic, la mort. Per descomptat, tots els qui ressusciten a la vida celestial no tornaran a morir. Però, què passarà amb els qui no tenen esta esperança? (Llig 1 Corintis 15:24-26.)

19. Què els espera als qui no ressusciten a la vida celestial?

¹⁹ Què els espera als qui no ressusciten a la vida celestial? Poden basar la seua esperança en les paraules de Pau: «Tinc posada en Déu la mateixa esperança [...] que tant justos com injustos ressuscitaran» (Fets 24:15). Com cap injust pot entrar en el cel, estes paraules fan referència a una futura resurrecció en la terra.

20. Com ha enfortit este article la teua fe en la resurrecció?

²⁰ Estem segurs que hi haurà una resurrecció! Els qui tornen a la vida en la terra tindran la perspectiva de viure per sempre. Pots confiar en esta promesa! Esta esperança ens dona consol quan pensem en els nostres sers estimats que han mort. Ells ressuscitaran durant el temps que Crist i els seus germans «regnaran [...] durant mil anys» (Ap 20:6b). Si morires abans del Miŀlenni, pots estar segur que ressuscitaràs. Esta «esperança no desiŀlusiona» (Rm 5:5 NT). Et dona forces i et permet servir a Déu amb més alegria. Però hi ha més coses que podem aprendre de 1 Corintis capítol 15. Les analitzarem en l’article següent.