1, 2. Per què hauria d’interessar a tots els cristians la resurrecció celestial?

EN L’ACTUALITAT, la majoria dels servents de Jehovà tenen l’esperança de viure per sempre en la terra. Però encara queden uns pocs cristians ungits per esperit que tenen l’esperança de ressuscitar a la vida celestial. Estos ungits estan molt interessats en saber com serà la seua vida en el futur. Però, per què hauria d’interessar la resurrecció celestial als qui tenen l’esperança terrenal? Tal com vorem, esta resurrecció també portarà benediccions per a aquells que desitgen viure per sempre en la terra. Per això, la resurrecció celestial hauria d’interessar-nos sense importar si tenim l’esperança d’anar al cel o de viure en la terra.

² Déu va inspirar alguns deixebles de Jesús del segle I per a que escrigueren sobre l’esperança celestial. L’apòstol Joan va explicar: «Ara som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell» (1Jn 3:2). Per tant, els cristians ungits no saben exactament com seran quan ressusciten en el cel amb cossos espirituals. Però sí que saben que voran a Jehovà quan reben la seua recompensa. La Bíblia no revela tots els detalls sobre la resurrecció celestial, però l’apòstol Pau va donar alguna informació al respecte. Per exemple, va dir que els ungits estaran amb Crist quan destruïsca «tota potència, autoritat i poder», inclòs l’últim enemic, «la mort» (1Co 15:24-28). I que, finalment, Jesús i els seus cogovernants se sotmetran —junt amb totes les altres coses— a Jehovà. Quin moment més emocionant! *

3. Tal com indica 1 Corintis 15:30-32, què va poder fer Pau gràcies a la seua fe en la resurrecció?

 ³ La fe que tenia Pau en la resurrecció el va ajudar a aguantar diferents proves (llig 1 Corintis 15:30-32). Per exemple, va escriure als corintis: «Cada dia em veig en perill de mort»; i també que havia «lluitat amb feres a Efes» (2Co 1:8; 4:10; 11:23). No sabem si es referia a bèsties reals en el circ d’aquella ciutat, o a jueus hostils i altres persones que eren com «feres» (Fets 19:26-34; 1Co 16:9). Fora com fora, Pau va afrontar grans perills. A pesar d’això, va continuar mirant al futur amb optimisme (2Co 4:16-18).

4. Com enfortix els cristians de hui en dia l’esperança de la resurrecció? (Mira la imatge de portada.)

⁴ Vivim en temps perillosos. Alguns dels nostres germans han sigut víctimes de la delinqüència. Altres viuen en zones castigades per la guerra on no se senten segurs. I uns altres servixen a Jehovà a risc de perdre la vida o la llibertat en països on la predicació està restringida, o inclús prohibida. A pesar de les dificultats, tots estos germans i germanes continuen servint a Jehovà i són un excellent exemple per a nosaltres. Tenen la confiança de saber que, inclús si perderen la vida en el present sistema, Jehovà els té reservat un futur molt millor.

5. Quin punt de vista perillós podria debilitar la nostra fe en la resurrecció?

⁵ Pau va advertir els seus germans del perillós punt de vista que alguns tenien: «Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!». En realitat, esta manera de pensar no era nova, ja existia abans dels dies de Pau. Potser l’apòstol estava citant d’Isaïes 22:13, on parla de l’actitud que tenien els israelites, qui, en comptes d’acostar-se a Déu, preferiren disfrutar dels plaers de la vida. Bàsicament, l’actitud d’aquells israelites era: «Aprofita al màxim el moment present sense parar-te a pensar en el futur». Un punt de vista comú fins i tot hui en dia. Però, cal tindre present que aquella manera de pensar equivocada va tindre terribles conseqüències en la nació d’Israel (2Cr 36:15-20).

6. Per què hauríem de tindre en compte l’esperança de la resurrecció a l’hora de triar les amistats?

⁶ Creus que hauríem de tindre en compte la nostra esperança de la resurrecció a l’hora de triar les amistats? Els cristians de Corint havien d’evitar la companyia d’aquells que negaven la resurrecció, i això ens ensenya una lliçó important: no traurem res de bo de relacionar-nos amb aquells que viuen només per al moment present. Ajuntar-nos amb esta classe de persones podria corrompre el nostre punt de vista cristià i bons costums. De fet, podria dur-nos a adoptar un estil de vida que incloguera fer coses que Déu odia. Per això, Pau va exhortar amb fermesa: «Torneu al bon seny i no pequeu més» (1Co 15:33, 34).

7. Tal com diu 1 Corintis 15:35-38, quina pregunta sobre la resurrecció podrien haver plantejat alguns?

⁷ Llig 1 Corintis 15:35-38. Algú que volia sembrar dubtes sobre la resurrecció podria haver preguntat: «I com ressusciten, els morts?». Farem bé de considerar la resposta que va donar Pau, perquè molta gent hui en dia té la seua pròpia opinió sobre la vida després de la mort. Però, què diu la Bíblia al respecte?

8. Quin exemple pot ajudar-nos a entendre la resurrecció a la vida celestial?

 ⁸ Quan una persona mor, el seu cos es descompon. Però, Aquell que va crear l’univers del no-res pot ressuscitar-la amb el cos que necessita (Gn 1:1; 2:7). Pau va posar un exemple per a demostrar que a Déu no li caldria utilitzar el mateix cos que tenia la persona per a tornar-li la vida. Pensa en un simple «gra de blat» o en la «llavor» d’una planta. Quan se sembra i germina, es convertix en una planta nova, que és molt diferent de la llavor original. Pau va fer esta comparació per a ensenyar que el nostre Creador pot ressuscitar-nos amb «el cos que més li plau».

9. Què diu 1 Corintis 15:39-41 sobre les diferents classes de cossos que existixen?

⁹ Llig 1 Corintis 15:39-41. Pau va destacar que en la creació existix una gran diversitat. Per exemple, hi ha diferents classes de cossos, com el dels animals terrestres, els ocells i els peixos. També va dir que en el cel podem apreciar diferències entre el sol i la lluna. I va afegir que «cap estel no resplendeix igual que l’altre», perquè, encara que no podem vore-ho a simple vista, hi ha el que els científics anomenen gegants roges, nanes blanques i estreles grogues, com el nostre sol. Pau també va mencionar que «hi ha cossos celestials i cossos terrenals». A què es referia? A que en la terra hi ha cossos de carn i os, però en el cel hi ha cossos espirituals, com els que tenen els àngels.

10. Quina classe de cos reben els qui ressusciten a la vida celestial?

¹⁰ Fixa’t què va dir Pau a continuació: «Amb la resurrecció dels morts passa una cosa pareguda. Se sembra un cos corruptible, però en ressuscita un d’incorruptible». Òbviament, després de la mort, el cos humà es descompon  i torna a la pols (Gn 3:19). Llavors, com és possible que un cos ressuscite «incorruptible»? Pau no estava parlant d’una persona que torna a la vida en la terra, com aquelles que Elies, Eliseu i Jesús van ressuscitar. Més bé, s’estava referint a una persona que ressuscita amb un cos celestial, és a dir, «un cos espiritual» (1Co 15:42-44).

11, 12. Quin canvi va experimentar Jesús quan va ser ressuscitat, i com experimenten els ungits un canvi similar?

¹¹ Quan Jesús va estar en la terra, tenia un cos físic, però quan va ressuscitar es va convertir en un «esperit que dóna vida» i va tornar al cel. De la mateixa manera, els cristians ungits ressuscitarien amb un cos espiritual. Pau va explicar: «Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel» (1Co 15:45-49).

¹² És important destacar que Jesús no va ressuscitar amb un cos humà. Quan Pau estava arribant al punt àlgid de la seua exposició sobre la resurrecció, va explicar el perquè al dir que un «cos de carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu» en el cel (1Co 15:50). Per tant, els apòstols i els altres cristians ungits no ressuscitarien en el cel amb cossos corruptibles. Ara bé, quan serien ressuscitats? Pau va matisar que esta resurrecció encara estava per vindre, i que no l’experimentarien just després de morir. Quan es va escriure 1 Corintis, alguns deixebles ja havien mort com, per exemple, l’apòstol Jaume. Els altres apòstols i ungits ho farien més tard (Fets 12:1, 2; 1Co 15:6).

13. Quines coses passarien durant la presència de Jesús?

¹³ Tant Jesús com Pau es van referir a la presència de Crist, un moment especial de la història que tindria lloc  en el futur i que es caracteritzaria per guerres, terratrémols, pestes i altres adversitats a escala mundial. Hem vist el compliment d’esta profecia bíblica des de 1914. Però, a més, hi hauria un altre aspecte destacable que marcaria este període. Jesús va dir que la bona notícia de l’establiment del Regne de Déu es predicaria «per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi» (Mt 24:3, 7-14). Pau també va puntualitzar que els cristians ungits que havien mort ressuscitarien durant «la presència del Senyor» (1Te 4:14-16 NM; 1Co 15:23 NM).

14. Què experimenten els cristians ungits que moren durant la presència de Crist?

¹⁴ En l’actualitat, els cristians ungits que moren ressusciten immediatament a la vida celestial. Açò ho confirmen les paraules de Pau registrades en 1 Corintis 15:51, 52: «No tots morirem, però tots serem transformats. Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final». Estes paraules estan complint-se hui en dia! Una volta ressuscitats, estos germans de Crist sentiran una gran felicitat perquè estaran «amb ell per sempre» (1Te 4:17).

15. Quina comissió els espera als qui seran transformats «en un obrir i tancar d’ulls»?

¹⁵ La Bíblia diu què faran en el cel aquells que són transformats «en un obrir i tancar d’ulls». Jesús els dirigix estes paraules: «Als qui isquen vencedors, als qui es mantinguen fins a la fi en la pràctica de les meues obres, els donaré poder sobre els pobles, perquè els governen amb una vara de ferro com qui trosseja els gerros de terrissa. Aquest és el  poder que he rebut del meu Pare» (Ap 2:26-28a [vv. 26, 27 NM]). Estos cristians seguiran el seu Comandant en la tasca de pasturar les nacions amb vara de ferro (Ap 19:11-15).

16. Com obtindran molts humans la victòria sobre la mort?

¹⁶ Finalment, els ungits venceran la mort! (1Co 15:54-57) La seua resurrecció els permetrà participar en la futura guerra d’Harmagedon, que acabarà amb la maldat que hi ha per tot el món. Milions d’altres cristians sobreviuran a «la gran tribulació» i entraran en el nou món (Ap 7:14). Estos supervivents en la terra seran testimonis d’una altra victòria sobre la mort quan vegen la resurrecció de milers de milions de persones que han mort al llarg de la història (Fets 24:15). T’imagines l’alegria que es viurà en eixe moment? Tots aquells que es mantinguen completament lleials a Jehovà experimentaran la victòria sobre la mort heretada, i podran viure per sempre!

17. Què ens anima a fer 1 Corintis 15:58?

¹⁷ Tots els cristians de l’actualitat hauríem d’agrair estes paraules consoladores sobre la resurrecció que Pau va escriure als corintis. Tenim moltes raons per a mostrar que acceptem l’exhortació de Pau d’estar plenament ocupats ara en «l’obra del Senyor» (llig 1 Corintis 15:58). Si participem de manera lleial i activa en esta obra, tindrem la feliç perspectiva de viure per sempre. Eixe futur serà més meravellós del que podem imaginar-nos! I confirmarà que la nostra labor en relació amb el Senyor no haurà sigut en va.