1. Com podria afectar-nos el desànim?

CADA dia afrontem problemes i ens esforcem al màxim per superar-los. Però, veritat que els afrontem molt millor quan no estem desanimats? Per això, hem de considerar el desànim com un lladre que pot furtar-nos la confiança, l’ànim i l’alegria. Proverbis 24:10 diu: «Si et desanimes en la desgràcia vol dir que el teu coratge és escarransit». En efecte, el desànim podria robar-nos les energies que necessitem per a afrontar els problemes de la vida.

2. Què podria desanimar-nos, i què considerarem en este article?

² Podem desanimar-nos per molts factors, alguns interns i altres externs. Com per exemple les imperfeccions, les debilitats i les malalties. També podríem desanimar-nos per no rebre un privilegi de servici que desitgem o per haver de predicar en un territori que sembla improductiu. En este article, considerarem algunes coses que podem fer per a lluitar contra el desànim.

3. Què pot ajudar-nos a tindre un punt de vista equilibrat sobre els nostres errors?

³ És fàcil que les nostres imperfeccions i debilitats ens facen tindre un punt de vista poc equilibrat sobre nosaltres mateixos. Com a resultat, podríem pensar que, per culpa dels nostres errors, Jehovà no ens acollirà mai en el paradís. Però eixa actitud pot ser perillosa. Com hauríem de vore els nostres errors? La Bíblia diu que, excepte Jesucrist, tots els humans han pecat (Rm 3:23). Però Jehovà no se centra en els nostres errors ni espera perfecció de nosaltres. Més bé, és un Pare carinyós que vol ajudar-nos.  També és pacient i sap que ens esforcem per lluitar contra les nostres debilitats i per tindre un punt de vista equilibrat sobre nosaltres mateixos. Sempre està a punt per a donar-nos suport! (Rm 7:18, 19)

4, 5. D’acord amb 1 Joan 3:19, 20, per què dos germanes no es van deixar véncer pel desànim?

⁴ Analitzem els exemples de Dèbora i Maria. * El tracte poc carinyós que a sovint rebia Dèbora de xicoteta la feia sentir humiliada. Poques voltes l’encomiaven, de manera que va desenvolupar un punt de vista negatiu sobre ella mateixa. Fins i tot els errors més xicotets la feien sentir-se una completa fracassada. Maria tenia un problema paregut, la seua família l’avergonyia i, com a resultat, lluitava amb sentiments d’inutilitat. Inclús després de conéixer la veritat, no se sentia digna de portar el nom de Déu!

⁵ A pesar d’això, estes dos germanes no van deixar de servir a Jehovà. Com ho van aconseguir? A través d’oracions fervents, van deixar en mans de Jehovà la seua càrrega (Sl 55:23 [v. 22 NM]). Van arribar a acceptar que el nostre bon Pare celestial sap que les nostres experiències del passat ens afecten negativament. I que també veu les nostres bones qualitats, inclús quan pensem que no en tenim ninguna (llig 1 Joan 3:19, 20).

6. Què hauria de fer algú que recau en un mal hàbit?

⁶ Algú que s’esforça per superar un vici molt arrelat podria tindre una recaiguda i sentir-se decepcionat. Per descomptat, és normal sentir-nos culpables quan pequem (2Co 7:10). Però, no hauríem d’anar-nos-en als extrems i condemnar-nos pensant: «Soc un cas perdut. Jehovà no em perdonarà mai». Eixos pensaments no són realistes i podrien fer que deixàrem de servir a Jehovà. Recordem el que diu Proverbis 24:10, el nostre coratge serà escàs si estem desanimats. En comptes d’afonar-nos, hem d’arreglar els assumptes amb Jehovà acudint a ell en oració i demanant-li que ens perdone (Is 1:18). Al vore el nostre penediment sincer, ens mostrarà misericòrdia. A més, hem d’acudir als ancians, que ens ajudaran amb paciència a recuperar la salut espiritual (Jm 5:14, 15).

7. Per què no hauríem de sentir-nos desanimats si ens costa fer lo correcte?

⁷ Jean-Luc, un ancià que viu en França, diu a tots els que lluiten contra una  debilitat: «Una persona justa als ulls de Jehovà, no és la que no comet mai un error, sinó la que lamenta les seues faltes i sempre es penedix» (Rm 7:21-25). Així que no et mortifiques si estàs lluitant contra una debilitat. Tots som pecadors i necessitem la bondat immerescuda que Déu ens mostra gràcies al rescat (Ef 1:7; 1Jn 4:10).

8. A qui hem d’acudir quan estem desanimats?

⁸ Acudim als germans de la congregació per a trobar l’ànim que necessitem! Ens escoltaran quan necessitem parlar i ens consolaran amb paraules animadores (Pr 12:25; 1Te 5:14). Joy, una germana de Nigèria que ha lluitat contra el desànim, diu: «On estaria jo sense els germans? Són la prova que Jehovà contesta les meues oracions. Inclús m’han ensenyat com animar altres persones que estan abatudes». Però, hem de tindre present que els altres no sempre saben quan necessitem ànims. Per això, hem de prendre la iniciativa i acudir a germans madurs, i dir-los obertament que necessitem ajuda.

9. Com ens animen les paraules de Salm 41:4 i 94:19?

⁹ Busca el suport de Jehovà. Quan no ens trobem bé, i en especial quan patim una malaltia crònica, se’ns podria fer difícil pensar de manera positiva. Encara que en els nostres dies Jehovà no ens cura de forma miraculosa, ens dona el consol i les forces que necessitem per a aguantar (llig Salm 41:4 [v. 3 NM]; 94:19). Per exemple, podria motivar els nostres germans per a que ens ajuden amb les tasques quotidianes o a fer alguna compra. També podria moure’ls a orar amb nosaltres, o podria fer-nos recordar pensaments reconfortants que es troben en la seua Paraula, com la meravellosa esperança de viure en el nou món en perfecció sense malalties ni mort (Rm 15:4).

10. Per què no es va afonar Isang després del seu accident?

¹⁰ Isang, que viu en Nigèria, va tindre un accident i es va quedar paralític. El metge li va dir que no tornaria a caminar mai més. Això el va deixar desfet i abatut, però no es va afonar. Què el va ajudar? Ell ens ho conta: «La meua dona i jo no vam deixar d’orar a Jehovà i d’estudiar la Seua Paraula. També estàvem resolts a agrair les coses bones que tenim, inclosa la nostra esperança de viure en el nou món».

11. A pesar d’estar molt malalta, què va fer Cindy per a estar contenta?

¹¹ A Cindy, que viu en Mèxic, li van diagnosticar una malaltia que podia ser mortal. Com va encarar la situació? Mentres rebia el tractament, es va posar la meta de predicar cada dia. Ella relata: «Això em va ajudar a pensar en els altres en comptes de centrar-me en l’operació, el dolor i lo malament que em sentia. Aprofitava les conversacions amb els metges o el personal d’infermeria per a preguntar-los per la seua família. Després els preguntava per què havien triat una professió tan sacrificada. A partir d’ahí, era fàcil vore quins temes podrien interessar-los més. Alguns van admetre que era poc freqüent que un pacient els preguntara com estaven, i molts van agrair el meu interés. Fins i tot, uns quants em van donar les seues dades de contacte. Sabia que Jehovà m’ajudaria  a aguantar este període difícil, però el goig que em va donar va superar les meues expectatives!» (Pr 15:15).

12, 13. Com han pogut participar en la predicació alguns germans malalts o delicats de salut, i amb quins resultats?

¹² Els malalts o delicats de salut podrien desanimar-se perquè no poden predicar tant com voldrien. Així i tot, molts d’ells han trobat maneres de donar testimoni. Per exemple, Laurel, una germana dels Estats Units, va estar confinada durant 37 anys en un pulmó d’acer. Tenia càncer, problemes crònics en la pell i es va sotmetre a diverses operacions, però cap d’estos problemes greus la va fer callar. Predicava al personal sanitari que anava a sa casa i, com a resultat, va ajudar almenys 17 persones a tindre un coneixement exacte de les Escriptures. *

¹³ Richard, un ancià de França, té una bona suggerència per a aquells que estan confinats en casa o en una residència: «Els recomane que es preparen un xicotet exhibidor de publicacions, perquè desperta la curiositat i permet tindre conversacions. Açò animarà els nostres benvolguts germans i germanes que ja no poden anar de casa en casa». Aquells que viuen confinats també poden predicar per carta o per telèfon.

14. Quin exemple extraordinari va donar el rei David?

¹⁴ Per causa de les limitacions de l’edat, la salut i altres factors, potser no qualifiquem per a rebre cert privilegi en la congregació o en el circuit. Si eixe és el nostre cas, podem aprendre de l’exemple del rei David. Ell desitjava molt construir el temple de Déu, però quan va saber que Jehovà havia escollit un altre per a eixa assignació, no es va desanimar i li va donar tot el seu suport. Inclús va contribuir generosament al projecte. Quin exemple a seguir més extraordinari! (2Sa 7:12, 13; 1Cr 29:1, 3-5)

15. Com va superar Hugues el desànim?

¹⁵ Hugues, un germà de França, va deixar de servir com a ancià per problemes de salut. Ni tan sols podia fer faenes senzilles en casa. Ell escriu: «Al principi, tenia sentiments de desànim i d’inutilitat però, amb el temps, vaig vore la importància d’acceptar les meues limitacions. I estava content amb el que encara podia  fer en el servici a Jehovà. Estic resolt a no rendir-me. Continuaré en la lluita igual que Gedeó i els seus tres-cents hòmens a pesar d’estar esgotats» (Jt 8:4).

16. Què aprenem de l’exemple dels àngels?

¹⁶ Els àngels fidels són un bon exemple a seguir. Durant el regnat d’Acab, Jehovà els va preguntar com podrien enganyar aquell malvat rei. Alguns d’ells van fer diferents propostes, però Déu només va escollir un àngel i li va dir que la seua suggerència tindria èxit (1Re 22:19-22). ¿Es van desanimar els altres àngels fidels potser preguntant-se: «Per què m’he molestat en dir res»? No tenim raons per a pensar que ho feren. Els àngels són molt humils i volen que tot l’honor siga per a Jehovà (Jt 13:16-18; Ap 19:10).

17. Què hauríem de fer si ens sentim desanimats perquè no hem rebut cert privilegi?

¹⁷ No oblides el privilegi que tenim de portar el nom de Déu i d’anunciar el seu Regne. Els privilegis van i venen, no ens fan més valuosos als ulls de Déu. Més bé, són la nostra modèstia i humiltat les que ens fan verdaderament preciosos per a Jehovà i els nostres germans. Per tant, demana-li a Jehovà que t’ajude a mantindre estes qualitats, medita en tots els exemples de modèstia i humiltat enregistrats en la seua Paraula, i servix els germans de bona gana en tot el que pugues (Sl 138:6; 1Pe 5:5).

18, 19. Com pots disfrutar de la predicació inclús quan el teu territori sembla improductiu?

¹⁸ T’has sentit en algun moment desanimat perquè el teu territori sembla improductiu o perquè no trobes molta gent en casa? En eixe cas, què podem fer per a mantindre o augmentar la nostra alegria en la predicació? Trobarem algunes suggerències pràctiques en el quadro « Com disfrutar més de la predicació». També és important tindre el punt de vista adequat respecte al nostre ministeri. Què vol dir això?

¹⁹ Centra’t en proclamar el nom de Déu i el Regne. Jesús va deixar clar que relativament poques persones trobarien el camí a la vida (Mt 7:13, 14). Quan prediquem, tenim el privilegi de coŀlaborar amb Jehovà, Jesús i els àngels (Mt 28:19, 20; 1Co 3:9; Ap 14:6, 7). No oblides  que és Jehovà qui atrau els mereixedors (Jn 6:44). Així que si algú no ens vol escoltar, pot ser que ho faça en una altra ocasió.

20. Com ens ensenya Jeremies 20:8, 9 a lluitar contra el desànim?

²⁰ Podem aprendre molt de l’exemple del profeta Jeremies. El seu territori era extremadament difícil. La gent l’insultava i es burlava d’ell «tot el dia» (llig Jeremies 20:8, 9). En una ocasió, es va sentir tan desanimat que va pensar en rendir-se, però no ho va fer perquè «la paraula» de Jehovà era com un foc en el seu interior, i no podia apagar-lo. Lo mateix passa amb nosaltres quan omplim la ment i el cor amb la Paraula de Déu estudiant-la cada dia i meditant en ella. Com a conseqüència, disfrutarem cada volta més de la predicació, i pot ser que obtinguem millors resultats (Jr 15:16).

21. Com podem guanyar la lluita contra el desànim siga quina siga la causa?

²¹ Tal com va dir Dèbora, mencionada adés, «el desànim pot ser una arma molt poderosa en mans de Satanàs». Però les seues tàctiques no tenen res a fer contra Jehovà Déu. Així que, quan et sentes desanimat per qualsevol raó, suplica-li a Jehovà que et done el seu suport. Ell t’ajudarà a lluitar contra les teues imperfeccions i debilitats, et sostindrà quan estigues malalt, et farà tindre un punt de vista equilibrat dels privilegis de servici i t’ajudarà a mantindre una actitud positiva respecte a la predicació. I per damunt de tot, descarrega en el teu Pare celestial les teues preocupacions. Amb la seua ajuda, guanyaràs la lluita contra el desànim.