1. Com ens afecta el desànim?

TOTS tenim problemes i els afrontem tan bé com sabem. Però la situació es complica quan estem desanimats. El desànim és com un lladre que ens roba el goig, la confiança i la valentia. Proverbis 24:10 diu: «Si flaqueges en el dia de l’angoixa vol dir que la teva força és esquifida». El desànim ens pot deixar sense les forces que necessitem per superar les dificultats.

2. a) Per quines raons ens podem desanimar? b) Què analitzarem en aquest article?

² És possible que ens sentim desanimats per diverses raons, i no sempre les podem controlar. Per exemple, ens podem desanimar per culpa de les nostres imperfeccions i debilitats o per la mala salut. També ens pot afectar el fet de desitjar rebre un privilegi de servei que no arriba mai o haver de predicar en un territori que sembla poc productiu. En aquest article analitzarem alguns consells que ens ajudaran a vèncer el desànim.

3. Què ens pot ajudar a tenir un punt de vista equilibrat de les nostres imperfeccions?

³ Com a humans, és molt fàcil tenir un punt de vista distorsionat de les nostres imperfeccions i debilitats. Això pot fer que pensem que degut als nostres errors, Jehovà no vol que visquem al nou món. Però aquesta actitud és molt destructiva. Per tant, com hauríem de veure les nostres imperfeccions? La Paraula de Déu diu que, a part de Jesús, tots els humans pequem (Rm. 3:23). L’autor de la Bíblia no és perfeccionista ni es dedica a buscar errors. Tot al contrari, és un Pare amorós i pacient que ens vol  ajudar. Ell sap que lluitem contra les nostres debilitats i la nostra falta d’autoestima, i sempre està al nostre costat per donar-nos suport (Rm. 7:18, 19).

4, 5. Què va ajudar dues germanes a vèncer el desànim?

⁴ Vegem els exemples de la Deborah i la Maria. * De petita, la Deborah va patir molt. La seva família la tractava malament, l’humiliava constantment i mai la felicitava. Per això, ella sentia que no valia res i, quan cometia petits errors, pensava que era un complet fracàs. La Maria va viure un experiència molt similar. Com que la seva família sempre la rebaixava, va acabar desenvolupant sentiments d’inutilitat. Fins i tot, després de conèixer la veritat, se sentia indigna de portar el nom de Jehovà.

⁵ Amb tot, aquestes dues germanes van seguir servint Jehovà. Què les va ajudar? D’una banda, mitjançant l’oració, van llançar les seves càrregues sobre Déu (Sl. 55:22). D’altra banda, amb el temps, van acceptar que Jehovà és un Pare amorós que sap per tot el que hem passat i com això ens afecta de manera negativa. A més, ell és capaç de veure les nostres qualitats, i «ens coneix millor que nosaltres mateixos» (llegeix 1 Joan 3:19, 20).

6. Què ha de fer algú que ha recaigut en un mal hàbit?

⁶ És possible que algú que està lluitant contra un mal hàbit molt arrelat recaigui i es desanimi. Encara que és normal tenir sentiments de culpa, hem d’intentar mantenir l’equilibri per evitar pensar que som un cas perdut, i que Jehovà no ens perdonarà (2 Cor. 7:10). Per què? Perquè aquesta manera de pensar no té base bíblica i podria fer que deixéssim de servir-lo. No hem d’oblidar el que hem llegit a Proverbis 24:10, que quan estem desanimats no tenim forces. En lloc d’això, hem de parlar amb Jehovà i demanar-li perdó (Is. 1:18). Si ens penedim sincerament, ell ens perdonarà. També hem de parlar amb els ancians. Ells són molt pacients i ens ajudaran a recuperar-nos espiritualment (Jm. 5:14, 15).

7. Per què no ens hem de desanimar si estem lluitant contra una debilitat?

⁷ Fixa’t en el que en Jean-Luc, un ancià de França, aconsella a aquells que estan lluitant contra una debilitat: «Als ulls de Jehovà, una persona justa no és aquella que mai s’equivoca, sinó la que se sent  malament pels seus errors i sempre es penedeix» (Rm. 7:21-25). Per tant, si estàs lluitant contra una feblesa, no siguis massa dur amb tu mateix. Recorda que no ens podem guanyar l’aprovació de Jehovà gràcies als nostres mèrits, sinó gràcies a la seva bondat immerescuda i al sacrifici de rescat (Ef. 1:7; 1 Jn. 4:10).

8. A qui podem demanar ajuda quan estem desanimats?

⁸ Busquem l’ajuda de la nostra família espiritual. Quan necessitem desfogar-nos, els nostres germans sempre estan disposats a escoltar-nos i animar-nos amb les seves paraules (Prov. 12:25; 1 Tes. 5:14). La Joy, una germana de Nigèria que està lluitant contra el desànim, diu: «No sé que seria de mi si no fos pels germans. Ells són la resposta a les meves oracions. També m’han ensenyat a animar els altres quan se senten deprimits». És clar, hem de tenir en compte que els germans no sempre saben quan necessitem ànim. De vegades, haurem de prendre la iniciativa i demanar als germans de més experiència que ens ajudin.

9. Com ens animen les paraules de Salm 41:3 i 94:19?

⁹ Busquem el suport de Jehovà. Quan ens trobem malament, sobretot si patim una malaltia crònica, se’ns fa especialment difícil mantenir una actitud positiva. Tot i que Jehovà avui dia no ens cura miraculosament, sí que ens pot consolar i ens pot donar les forces que necessitem per aguantar (llegeix Salm 41:3; 94:19). Per exemple, pot motivar un germà perquè faci una oració amb nosaltres o perquè ens doni ajuda pràctica amb les feines de casa o amb la compra. També pot fer que recordem alguns textos de la Bíblia que parlen de la meravellosa esperança que tenim per al futur, quan ningú patirà ni estarà malalt (Rm. 15:4).

10. Què va fer l’Isaac per lluitar contra els seus sentiments?

¹⁰ L’Isaac, un germà de Nigèria, va tenir un accident que el va deixar paralític. Quan el seu doctor li va dir que no tornaria a caminar mai més, es va sentir enfonsat i desfet. Però ell va lluitar contra aquests sentiments. Com ho va fer? L’Isaac explica: «La meva dona i jo no vam deixar de fer oració a Jehovà i d’estudiar la seva Paraula. També ens vam esforçar molt per agrair totes les benediccions que rebíem, inclosa l’esperança de viure al nou món».

11. Què va ajudar la Cindy durant la seva malaltia?

¹¹ A una germana de Mèxic que es diu Cindy, li van diagnosticar una malaltia molt greu. Com s’ho va fer per seguir endavant? Mentre rebia tractament, es va posar la meta de parlar de Jehovà cada dia amb algú. Ella explica: «Això em va permetre centrar-me en els altres en comptes de fer-ho en l’operació, el dolor o com de malament em trobava. Aprofitava quan parlava amb els metges i les infermeres per preguntar-los per les seves famílies o per què havien triat una professió tan exigent. D’aquesta manera podia saber quins temes els interessaven i així els podia arribar al cor. Alguns d’ells em van dir que no estaven acostumats que els pacients s’interessessin per ells, i molts m’ho van agrair. Fins i tot, n’hi va haver que em van donar les seves  dades de contacte. Durant aquella època tan difícil de la meva vida, Jehovà em va donar un goig tan profund, que jo mateixa em vaig sorprendre» (Prov. 15:15).

12, 13. Què han fet alguns germans per seguir predicant malgrat estar malalts, i quins han sigut els resultats?

¹² Molts germans se senten desanimats perquè ja no poden fer tant com voldrien en el seu servei a Jehovà degut a les seves malalties. Amb tot, molts d’ells segueixen predicant. La Laurel, una germana dels Estats Units, va viure confinada dins d’un pulmó artificial durant 37 anys! Va patir de càncer, es va haver de sotmetre a diverses operacions importants i també tenia malalties cròniques de la pell. Però, res d’això va aconseguir silenciar-la. Aquesta germana predicava a les infermeres i als cuidadors que anaven a casa seva. Com a mínim va ajudar 17 persones a conèixer Jehovà! *

¹³ Un ancià de França fa una recomanació molt interessant per a aquells germans que viuen confinats a casa o a una residència. Ell diu: «El meu suggeriment és que deixin diferents publicacions a la vista. Això crida molt l’atenció i els ajuda a iniciar converses. D’aquesta manera, els germans que no poden predicar casa per casa se sentiran més animats». A més a més, aquells que es troben confinats també poden participar en la predicació escrivint cartes o fent trucades per telèfon.

14. Què podem aprendre del rei David?

¹⁴ De vegades, la nostra edat, salut o altres factors poden impedir que reunim els requisits per rebre cert privilegi a la congregació o al circuit. Si és el teu cas, pots aprendre molt del rei David. Ell desitjava amb tot el seu cor construir un temple per a Jehovà. Però, encara que se li va informar que ell no tindria aquest privilegi, va donar tot el seu suport a la persona que Déu havia escollit. Fins i tot, va contribuir de manera molt generosa amb els seus propis recursos a aquell projecte. Quin bon exemple ens va donar! (2 Sam. 7:12, 13; 1 Cròn. 29:1, 3-5.)

15. Com va superar el desànim en Pierre?

¹⁵ En Pierre, un germà de França, va haver de deixar de servir com a ancià per culpa dels seus problemes de salut.  Es trobava tan malament que ni tan sols podia fer les tasques més simples de la casa. Ell explica: «Al principi, em sentia inútil i molt desanimat. Però amb el temps em vaig adonar que havia d’acceptar les meves limitacions. Vaig aconseguir ser feliç servint Jehovà, malgrat el meu estat de salut. Estic decidit a no rendir-me. Gedeó i els seus tres-cents homes també estaven cansats. Però, igual que ells, continuaré lluitant» (Jut. 8:4).

16. Què podem aprendre de l’exemple dels àngels?

¹⁶ Els àngels també són un bon exemple per a nosaltres. Quan el rei Acab regnava, Jehovà va convocar una reunió amb tots els àngels. Els va demanar què es podria fer per enganyar aquell malvat governant. Un grup d’àngels va oferir les seves propostes, i Jehovà en va escollir una (1 Re. 22:19-22). Com van reaccionar la resta d’àngels? Es van desanimar, potser pensant: «No sé per què m’he molestat en presentar les meves idees»? A la Bíblia no trobem cap motiu per arribar a aquesta conclusió. Els àngels són humils i volen que tota la glòria i l’honra vagin cap a Jehovà (Jut. 13:16-18; Ap. 19:10).

17. Què podem fer per no desanimar-nos si no rebem cert privilegi?

¹⁷ Recordem que el privilegi més gran que tenim és portar el nom de Jehovà i parlar del seu Regne. Les assignacions i els privilegis van i venen, però el que ens fa realment valuosos als ulls de Déu i dels germans és que siguem persones humils i modestes. Per això, hem de demanar a Jehovà que ens ajudi a cultivar aquestes qualitats. També podem meditar en els bons exemples de modèstia i humilitat que trobem a la seva Paraula. Esforcem-nos, doncs, per servir els nostres germans dins les nostres possibilitats (Sl. 138:6; 1 Pe. 5:5).

18, 19. Què et pot ajudar a no perdre el goig si el teu territori sembla poc productiu?

¹⁸ T’has desanimat alguna vegada perquè el teu territori sembla poc productiu o perquè gairebé no hi ha gent a casa? Si és així, què et pot ajudar a no perdre el goig? Trobaràs suggeriments pràctics al requadre « Maneres de millorar la teva  predicació». A banda de tot això, és important que t’esforcis per tenir un punt de vista positiu de la predicació. Com ho pots aconseguir?

¹⁹ Tingues en compte que la raó principal per la qual prediquem és donar a conèixer el nom de Jehovà i el seu Regne. Recorda que Jesús va dir clarament que poques persones acceptarien la veritat (Mt. 7:13, 14). A més, quan participem en aquesta obra, tenim l’honor de coŀlaborar amb Jehovà, Jesús i els àngels (Mt. 28:19, 20; 1 Cor. 3:9; Ap. 14:6, 7). No hem d’oblidar que és Jehovà qui atrau les persones al seu poble (Jn. 6:44). Tanmateix, és possible que algú que ara no vulgui escoltar el missatge ho faci en el futur.

20. Segons Jeremies 20:8, 9, què ens pot ajudar a vèncer el desànim?

²⁰ Podem aprendre molt de Jeremies. Aquest profeta havia de predicar a persones que no el volien escoltar i que es burlaven d’ell «tot el dia» (llegeix Jeremies 20:8, 9). De fet, es va arribar a desanimar tant, que volia deixar de predicar. Però finalment no va tirar la tovallola. D’on va treure les forces? Tal com ell va dir, la paraula de Jehovà era com un foc dins del seu cor que no podia contenir. Nosaltres també podem sentir aquest foc si estudiem i meditem diàriament en la Bíblia. Quan fem això, el nostre goig augmenta i la nostra predicació és més productiva (Jer. 15:16).

21. Com podem vèncer el desànim, sigui quina sigui la causa?

²¹ La Deborah, mencionada abans, diu que el desànim és una de les armes més efectives de Satanàs. Però les armes del Diable no són res comparades amb Jehovà. Per tant, quan et sentis desanimat, sigui quina sigui la raó, demana-li el Seu suport. Jehovà t’ajudarà a tenir un punt de vista equilibrat de les teves imperfeccions i debilitats, i estarà al teu costat si estàs malalt. També t’ajudarà a veure els privilegis de manera apropiada, i a no perdre el goig en la predicació. Per això, mai dubtis en obrir el teu cor a Jehovà i explicar-li com et sents. Amb la seva ajuda aconseguiràs vèncer el desànim.