COM et sents quan un bon amic t’escriu una carta per a donar-te ànims? Timoteu va rebre una carta aixina de l’apòstol Pau, una carta que ara coneixem com el llibre bíblic de 2 Timoteu. Segur que Timoteu en seguida va buscar un lloc tranquil per a poder llegir el que volia dir-li el seu estimat amic. Potser es preguntava: «Com estarà Pau? Tindrà algun consell que m’ajude en la meua assignació? Em servirà esta carta per a predicar i ensenyar millor i ajudar els altres?». Tal com vorem, en esta valuosa carta, Timoteu va trobar la resposta a estes preguntes i molt més. En este article ens centrarem en uns quants punts pràctics que trobem en ella.

Quan Timoteu va començar a llegir la carta, immediatament va poder sentir l’estreta amistat que tenia amb Pau. De fet, l’apòstol l’anomena «fill estimat» (2Tm 1:2). Encara que Timoteu probablement tenia uns 30 anys quan la va rebre, al voltant de l’any 65, ja era un ancià cristià experimentat. Havia aprés molt coŀlaborant amb Pau durant més d’una dècada.

Saber que Pau estava aguantant les proves amb fidelitat degué animar molt a Timoteu. Pau estava empresonat en Roma i prompte seria executat (2Tm 1:15, 16; 4:6-8). Timoteu podia percebre el valor de l’apòstol perquè va dir: «Ho suporte tot» (2Tm 2:8-13). Igual que a Timoteu, l’extraordinari exemple d’aguant de Pau també pot enfortir-nos a nosaltres.

Pau va exhortar a Timoteu a valorar l’assignació que tenia en el servici a Déu. Volia que Timoteu fera «reviscolar el do de Déu» que havia rebut (2Tm 1:6). Pau va gastar la paraula khàrisma per a «do» que es referix bàsicament a un regal no merescut, una cosa que es rep sense haver-la guanyat. Timoteu va rebre este regal quan va ser escollit per a servir d’una manera especial en la congregació (1Tm 4:14).

Què havia de fer Timoteu amb este do? Al llegir l’expressió «fer reviscolar» podria haver-li vingut a la ment el foc d’una llar que acaba convertint-se en simples brases. Estes s’han de fer reviscolar per a tornar  a produir flames i calor. Un diccionari lèxic diu que el verb grec (anazopireo) que Pau va usar significa «atiar, revifar, avivar el foc» o, en sentit figurat, «fer un treball amb passió». En efecte, Pau estava aconsellant a Timoteu: «Dona-ho tot en la teua assignació!». Hui en dia, necessitem fer lo mateix, és a dir, complir el nostre ministeri amb entusiasme.

Al seguir llegint la carta del seu estimat amic, Timoteu es va trobar amb una altra expressió que l’ajudaria a millorar el seu ministeri: «Guarda el valuós tresor de la fe, amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en nosaltres» (2Tm 1:14). Què va voler dir Pau? Què se li va dir a Timoteu que guardara? En el text anterior, Pau fa referència a «la sana doctrina», és a dir, a la veritat que trobem en les Escriptures (2Tm 1:13). Com a ministre cristià, Timoteu havia de predicar la veritat tant dins com fora de la congregació (2Tm 4:1-5). També havia sigut nomenat ancià per a pasturar el ramat de Déu (1Pe 5:2). Timoteu podia guardar este tresor, la veritat que havia d’ensenyar, confiant en l’esperit sant de Jehovà i en la Seua Paraula (2Tm 3:14-17).

Hui en dia, a nosaltres també se’ns ha donat un tresor que compartim en la predicació (Mt 28:19, 20). Mantenim el nostre apreci per este meravellós tresor que se’ns ha confiat al perseverar en l’oració i cultivar el bon hàbit d’estudiar la Paraula de Déu (Rm 12:11, 12; 1Tm 4:13, 15, 16). A més, pot ser que també tinguem el privilegi de ser ancià de congregació o de servir a temps complet. Un tresor com este hauria d’ajudar-nos a ser humils i a reconéixer que depenem de Déu. Així que podrem guardar-lo si el valorem i confiem que Jehovà ens ajudarà a protegir-lo.

Una part de l’assignació que Timoteu havia rebut era capacitar els altres per a fer el treball que ell estava fent. Per això, Pau va instar a Timoteu: «Allò que has escoltat dels meus llavis [...], confia-ho a hòmens fidels que siguen capaços d’ensenyar-ho també a altres» (2Tm 2:2). Timoteu havia d’ensenyar a altres germans tot el que ell havia aprés. En l’actualitat, és important que tots els superintendents de la congregació s’esforcen per fer lo mateix. Un bon superintendent no es guarda per a ell l’experiència que ha adquirit en les assignacions que ha tingut, més bé, capacita els altres per a que també les puguen fer. No li preocupa ser eclipsat perquè els altres tinguen més coneixements o facen millor el treball. No es limitarà a ensenyar-los lo bàsic sinó que els ajudarà a desenvolupar bon juí i perspicàcia, és a dir, a arribar a ser cristians madurs. D’esta manera, estos «hòmens fidels» podran ser de més ajuda en la congregació.

Segur que Timoteu va guardar amb carinyo la carta de Pau. Ens el podem imaginar rellegint els valuosos consells i meditant en com aplicar-los millor en les seues assignacions.

Nosaltres també volem fer cas d’estos consells. Com podem fer-ho? Treballant de valent per a fer reviscolar el nostre do com un foc, per a guardar el tresor que se’ns ha confiat, i per a ensenyar als altres tot el que sabem. Aixina, tal com va dir Pau a Timoteu, podrem complir bé el nostre ministeri (2Tm 4:5).