COM et sents quan reps una carta personal d’un bon amic? Timoteu va rebre una carta d’un amic molt especial, l’apòstol Pau. Aquesta carta va acabar formant part de la Bíblia i és el que avui dia coneixem com 2 Timoteu. Segur que aquest servent de Déu no podia esperar a llegir la carta del seu amic. Així és que va buscar un lloc tranquil on fer-ho. Potser estava pensant: «Com deu estar Pau? M’enviarà algun consell perquè pugui atendre millor la meva assignació? M’ajudarà aquesta carta a predicar i ensenyar de manera més eficient, i a saber com puc ajudar els altres?». Tal com veurem, Timoteu va trobar la resposta a aquestes preguntes i altres idees interessants en aquesta carta tan especial. Però, abans de res, vegem alguns consells pràctics que podem trobar en aquest llibre bíblic.

Tan bon punt Timoteu va començar a llegir les paraules del seu amic, es va adonar que Pau l’estimava molt, ja que es va referir a ell com al seu «fill estimat» (2 Tim. 1:2). Quan Timoteu va rebre aquesta carta, vora l’any 65 de la n. e., ja era un ancià d’experiència, tot i que probablement només tenia uns trenta anys. Ell havia servit amb l’apòstol durant més d’una dècada i havia après molt d’ell.

En aquell moment, Pau estava empresonat a Roma i sabia que ben aviat moriria. Segur que a Timoteu el va animar molt veure que l’apòstol es mantenia fidel malgrat aquella situació tan difícil (2 Tim. 1:15, 16; 4:6-8). Timoteu va poder veure la valentia de Pau quan aquest va dir: «Ho aguanto tot» (2 Tim. 2:8-13). De la mateixa manera, a nosaltres ens anima meditar en l’exemple d’aguant de Pau.

Pau va demanar a Timoteu que valorés les responsabilitats que tenia en el servei a Jehovà. L’apòstol li va dir: «Et recordo que utilitzis el do que Déu t’ha donat [...] amb entusiasme, com si avivessis un foc» (2 Tim. 1:6, nota). Pau va fer servir la paraula grega khàrisma, que vol dir ‘do’ o ‘regal’. Aquesta paraula fa referència a un regal que no es mereix ni es pot guanyar per mèrits propis.  Timoteu va rebre aquell do quan va ser escollit per atendre responsabilitats especials a la congregació (1 Tim. 4:14).

Què havia de fer Timoteu amb el seu do? Segurament, l’expressió avivar un foc li va recordar les flames d’un foc que es redueixen a brases, i s’han de ventar perquè produeixin més flames i escalfin la casa. Un diccionari explica que el verb grec que va utilitzar Pau, anazopireo, significa ‘avivar, revifar o ventar un foc’. Aquest terme també transmet la idea de reprendre una tasca amb forces renovades i entusiasme. Amb altres paraules, Pau li estava dient: «Posa el cor en la teva assignació!». Nosaltres hem de fer el mateix: ens hem d’implicar de tot cor en el nostre servei a Jehovà.

A mesura que continuava llegint la carta del seu amic, Timoteu va trobar un altre consell que l’ajudaria a ser un millor mestre. Pau li va escriure: «Amb l’ajuda de l’esperit sant que hi ha en nosaltres, protegeix aquest tresor que se t’ha confiat» (2 Tim. 1:14). Però què se li havia confiat a Timoteu? En el versicle anterior, Pau li va parlar de les «paraules beneficioses», és a dir, la veritat que trobem a les Escriptures (2 Tim. 1:13). Timoteu tenia la responsabilitat d’ensenyar la veritat tant dins de la congregació com fora (2 Tim. 4:1-5). A més, com que era ancià, havia de pasturar el ramat de Jehovà (1 Pe. 5:2). Si volia protegir el tresor que havia rebut, és a dir, la veritat que havia d’ensenyar, era important que confiés en l’esperit de Jehovà i en la Seva Paraula (2 Tim. 3:14-17).

A nosaltres també se’ns ha confiat la veritat que hem d’ensenyar quan prediquem (Mt. 28:19, 20). Orar a Jehovà constantment i tenir bons hàbits d’estudi de la seva Paraula ens ajudarà a valorar aquest bonic privilegi que tenim (Rm. 12:11, 12; 1 Tim. 4:13, 15, 16). A més, és possible que hàgim estat nomenats ancians o que servim a temps complet. Aquestes assignacions, o tresors, que se’ns han confiat ens han d’ajudar a ser humils i a reconèixer que depenem del nostre Pare per dur-les a terme. Així doncs, una manera de protegir el nostre tresor és valorar-lo i confiar en l’ajuda de Jehovà.

L’assignació de Timoteu també incloïa capacitar altres persones perquè fessin el treball que ell estava fent. Per això, Pau li va demanar: «Tot el que vas escoltar de mi [...] ensenya-ho a homes fidels. D’aquesta manera ells també estaran preparats per ensenyar a d’altres» (2 Tim. 2:2). Timoteu no només havia d’aprendre d’altres cristians, sinó que també els havia d’ensenyar. Avui dia, és molt important que els ancians s’esforcin per imitar-lo. Un bon ancià mai es guardarà el que sap per por que un company seu ho faci millor que ell i l’eclipsi. Al contrari, s’esforçarà per ensenyar als altres tot el que sap i així puguin fer bé la feina. No es limitarà a donar la informació justa, sinó que compartirà amb els altres tot el que ha après perquè vol que creixin espiritualment i arribin a ser cristians madurs. Així, aquests «homes fidels» estaran ben preparats i seran una benedicció per a la congregació.

Sens dubte, Timoteu va valorar molt aquesta carta del seu amic. Segurament ens l’imaginem llegint els consells de Pau una vegada rere una altra i pensant en com els podria aplicar en la seva assignació.

Nosaltres també volem posar en pràctica aquests consells. Com ho podem fer? Implicant-nos al màxim en la nostra assignació, com si avivéssim un foc, protegint el tresor que se’ns ha confiat, i ensenyant als altres el que hem après. Així, igual que Pau va dir a Timoteu, podrem servir Déu «plenament» (2 Tim. 4:5).