AL Museu de les Terres de la Bíblia de Jerusalem, hi ha una pedra amb una inscripció que data aproximadament de l’any 700 al 600 abans de la nostra era. Aquesta pedra es va trobar en una cova sepulcral a prop d’Hebron, a Israel. La inscripció diu: «Maleït sigui Hagaf fill d’Hagav per Jahvè-Sabaot». Això demostra que en temps bíblics el nom de Déu, Jehovà, que en hebreu antic s’escrivia amb les consonants YHWH, era molt conegut i s’utilitzava sovint en el dia a dia. De fet, s’han trobat altres inscripcions del nom de Déu i de noms personals que incloïen formes del nom diví a les parets de coves sepulcrals on algunes persones s’hi reunien i amagaven.

Fent referència a aquestes inscripcions, la Dra. Rachel Nabulsi, de la Universitat de Geòrgia, va dir: «L’ús reiterat del nom YHWH és molt significatiu [...]. Les inscripcions indiquen que YHWH era molt important a la vida d’Israel i de Judà». Això dona suport a la Bíblia, on el nom de Déu escrit amb les lletres hebrees YHWH apareix milers de vegades. En aquell temps, els noms personals sovint incloïen el nom diví.

L’expressió Jahvè-Sabaot, que apareix a la inscripció d’aquesta pedra, significa ‘Jehovà dels exèrcits’. Això deixa clar que en temps bíblics no només era comú l’ús del nom de Déu sinó també l’ús de la forma Jehovà dels exèrcits. També reafirma el fet que a la Bíblia aparegui aquesta expressió més de 250 vegades (incloent variacions) a les Escriptures Hebrees, sobretot als llibres profètics d’Isaïes, Jeremies i Zacaries.