1. Com et fa sentir l’amor de Déu?

L’APÒSTOL Joan va escriure que «Déu és amor» (1Jn 4:8). Esta clara afirmació ens recorda una veritat fonamental: Déu, la Font de la vida, és també la Font de l’amor. Jehovà ens estima, i el seu amor ens fa sentir segurs, feliços i realitzats.

2. D’acord amb Mateu 22:37-40, quins són els dos manaments més importants, i per què ens podria costar obeir el segon?

² Per als cristians, mostrar amor no és opcional, és un manament (llig Mateu 22:37-40). Quan arribem a conéixer bé a Jehovà, se’ns fa fàcil obeir el primer manament que Jesús va donar. Després de tot, Jehovà és perfecte; ens tracta amb consideració i amabilitat. Però podria costar-nos obeir el segon manament. Per què? Perquè els nostres germans —aquells amb qui ens relacionem més— són imperfectes. A voltes, podrien dir o fer coses desconsiderades i ofensives. Jehovà sabia que afrontaríem esta classe de situacions, per això va inspirar alguns dels escriptors de la Bíblia per a ensenyar-nos per què hauríem d’estimar-nos els uns als altres i com fer-ho. Un d’estos escriptors va ser Joan (1Jn 3:11, 12).

3. Què va emfatitzar Joan?

³ En els seus escrits, Joan va emfatitzar que els cristians ens hem d’estimar. De fet, en el seu relat sobre la vida de Jesús, Joan gasta les paraules gregues «amor» i «estimar» més voltes que els altres tres evangelistes  junts. Joan tenia uns 100 anys d’edat quan va escriure el seu evangeli i les seues tres cartes. Estos escrits inspirats revelen que tot el que fa un cristià ha d’estar motivat per l’amor (1Jn 4:10, 11). No obstant això, Joan va necessitar temps per a aprendre esta lliçó.

4. Va mostrar Joan amor pels altres sempre?

⁴ De jove, Joan no sempre va mostrar amor. Per exemple, en una ocasió, Jesús i els seus deixebles viatjaven des de Jerusalem fins a Samaria. Els habitants d’un poblet samarità no van voler mostrar-los hospitalitat. Quina va ser la reacció de Joan? Li va preguntar a Jesús si podien fer caure foc del cel per a destruir la gent d’aquell poble! (Lc 9:52-56) En una altra ocasió, Joan no va mostrar amor als altres apòstols. Aparentment, ell i el seu germà Jaume persuadiren sa mare per a que li demanara a Jesús que els donara un lloc prominent en el Regne. Quan els altres apòstols s’enteraren del que havien fet, s’enfadaren molt! (Mt 20:20, 21, 24) No obstant, a pesar dels defectes de Joan, Jesús l’estimava (Jn 21:7).

5. Què analitzarem en este article?

⁵ En este article, analitzarem l’exemple de Joan així com algunes coses que va escriure sobre l’amor. Al mateix temps, aprendrem com demostrar amor als germans de la congregació. També vorem una manera important com el cap de família pot mostrar que estima els seus.

6. Com ha mostrat Jehovà el seu amor per nosaltres?

⁶ Solem pensar que l’amor és tan sols un sentiment que s’expressa amb paraules carinyoses (compara-ho amb Jaume 2:17, 26). Per exemple, Jehovà ens estima (1Jn 4:19). I expressa el seu amor a través de paraules tendres registrades en la Bíblia (Sl 25:10; Rm 8:38, 39). Així i tot, estem convençuts que Déu ens estima no només pel que diu sinó també pel que fa. Joan va escriure: «L’amor de Déu s’ha manifestat enmig de nosaltres quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell» (1Jn 4:9). Jehovà va permetre que el seu Fill estimat patira i morira per nosaltres (Jn 3:16). Per tant, pot algú dubtar que Jehovà ens estima?

7. Què va fer Jesús per a demostrar que ens estima?

⁷ Jesús va assegurar als seus deixebles que els estimava (Jn 13:1; 15:15).  Va demostrar la intensitat del seu amor per ells i per nosaltres no només pel que va dir sinó també pel que va fer. De fet, Jesús va afirmar: «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (Jn 15:13). A què ens hauria de motivar meditar en el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres?

8. Què hauríem de fer segons 1 Joan 3:18?

⁸ A l’obeir a Jehovà i Jesús, demostrem que els estimem (Jn 14:15; 1Jn 5:3). I Jesús ens va donar el manament específic d’estimar-nos els uns als altres (Jn 13:34, 35). Per tant, hem de dir als nostres germans que els estimem, però també hauríem de mostrar-los-ho amb fets (llig 1 Joan 3:18). De quines maneres concretes podem mostrar l’amor que els tenim?

9. Què es va sentir motivat a fer l’apòstol Joan per amor?

⁹ Joan podia haver-se quedat amb son pare i haver guanyat molts diners en el negoci familiar de la pesca. Però, en comptes d’això, va dedicar la resta de la seua vida a ajudar els altres a aprendre la veritat sobre Jehovà i Jesús. La vida que Joan va escollir no era fàcil. Va ser perseguit en moltes ocasions per predicar i, quan ja era vellet, cap al final del segle I, el van exiliar (Fets 3:1; 4:1-3; 5:18; Ap 1:9). Inclús quan estava empresonat per parlar de Jesús, Joan va demostrar que estimava els altres. Per exemple, mentres estava en l’illa de Patmos, va posar per escrit la revelació que havia rebut i la va enviar a les congregacions per a que saberen allò que prompte s’havia de complir (Ap 1:1). Probablement, després de ser alliberat de Patmos, Joan va escriure el seu evangeli sobre la vida i ministeri de Jesús. També va escriure tres cartes per a animar i enfortir els germans de la congregació. Com podem imitar l’estil de vida abnegat de Joan?

10. Com podem demostrar que estimem la gent?

¹⁰ Demostrem que estimem la gent pel que decidim fer amb la nostra vida. El sistema de Satanàs voldria que dedicares tot el teu temps i energies a tu mateix, intentant conseguir fama o diners. En canvi, publicadors del Regne de tot el món dediquen abnegadament tot el temps que poden a predicar les bones notícies i a ajudar la gent a acostar-se a Jehovà. Alguns d’ells inclús ho fan a temps complet.

11. Com demostren molts publicadors lleials que estimen a Jehovà i als germans de la congregació?

¹¹ Molts cristians lleials han de treballar a jornada completa per a poder mantindre les seues famílies. Però això no impedix que estos publicadors donen suport a l’organització de Déu en tot el que poden. Per exemple, alguns poden coŀlaborar en labors de socors o en projectes de construcció, i tots tenen l’oportunitat de contribuir econòmicament a l’obra mundial. Ho fan motivats pel seu amor a Déu i als altres. Cada setmana, tots demostrem també que estimem els nostres germans a l’assistir i participar en les reunions de congregació. Encara que estiguem cansats, anem a les reunions. Encara que estiguem nerviosos, comentem. I, encara que tots tenim problemes, ens animem els uns als altres abans o després de la  reunió (He 10:24, 25). Que agraïts estem per tot el treball que fan els nostres germans i germanes!

12. De quina altra manera va demostrar Joan que estimava els seus germans?

¹² A més d’encomiar els seus germans, Joan va demostrar que els estimava perquè també els aconsellava. Per exemple, en les seues cartes, Joan va elogiar la fe i les bones obres dels seus companys cristians, però també els va donar consell ferm sobre el pecat (1Jn 1:8–2:1, 13, 14). De la mateixa manera, hem d’alabar els nostres germans per les coses bones que fan. Però si algú comença a tindre una mala actitud o un mal hàbit, demostrem que l’estimem al dir-li amb tacte el que necessita sentir. Cal ser valent per a aconsellar un germà, però la Bíblia diu que un bon amic esmola, o corregix, l’altre (Pr 27:17, nota).

13. Quina actitud hauríem d’evitar?

¹³ A voltes, demostrem que estimem els nostres germans per les coses que no fem. Per exemple, no ens ofenem fàcilment pel que ens diuen. Recordem un incident que va passar cap al final de la vida de Jesús en la terra quan va dir als seus deixebles que, per a obtindre vida eterna, havien de menjar la seua carn i beure la seua sang (Jn 6:53-57). Estes paraules van ser tan impactants que molts dels seus deixebles l’abandonaren, però els seus amics verdaders, inclòs Joan, es van quedar amb ell. No entenien el que Jesús havia dit i probablement estaven igual de sorpresos. No obstant, no van pensar que Jesús s’havia equivocat ni s’ofengueren. Més bé, confiaren en ell perquè sabien que sempre deia la veritat (Jn 6:60, 66-69). Que important és que no ens ofenguem fàcilment pel que diuen els nostres germans! En comptes d’això, els donem l’oportunitat d’explicar-se (Pr 18:13; Ecle 7:9).

14. Per què no hauríem de permetre mai que l’odi arrele en el nostre cor?

¹⁴ Joan ens va instar a no odiar els nostres germans. Si no férem cas d’este consell, estaríem donant l’oportunitat a Satanàs de manipular-nos, tal com els va passar a alguns cristians al final del segle I (1Jn 2:11; 3:15). Satanàs estava fent tot el que podia per promoure  l’odi i dividir el poble de Déu. Quan Joan va escriure les seues cartes, alguns hòmens que mostraven un esperit similar al de Satanàs s’havien infiltrat en la congregació. Un d’ells era Diòtrefes, qui va crear grans divisions entre els germans (3Jn 9, 10). Ell no respectava els representants itinerants que enviava la Junta Directiva. Fins i tot, va intentar expulsar de la congregació els qui eren hospitalaris amb els germans que a ell no li agradaven. Quina arrogància! Hui en dia, Satanàs continua intentant dividir i véncer el poble de Déu a la desesperada. No hauríem d’odiar mai els nostres germans ni deixar d’ajudar-los!

15. Què ha de recordar un cap de família?

¹⁵ Una manera important com el cap de família demostra que estima els seus és cobrint les seues necessitats materials (1Tm 5:8). Però, ha de recordar que és molt més important satisfer les seues necessitats espirituals (Mt 5:3). Fixem-nos en l’exemple que Jesús va donar als caps de família. Segons l’evangeli de Joan, continuava preocupant-se per la seua família mentres agonitzava en el pal de turment. Joan estava al costat de Maria, la mare de Jesús, en el lloc de l’execució. A pesar del terrible dolor que estava patint, Jesús li va demanar a Joan que cuidara de sa mare (Jn 19:26, 27). Jesús tenia germans i germanes que sense dubte haurien cuidat de les necessitats físiques de Maria, però sembla que cap d’ells s’havia fet encara deixeble seu. Per això, Jesús volia assegurar-se que Maria estiguera atesa tant físicament com espiritualment.

16. Quines responsabilitats tenia Joan?

¹⁶ Joan tenia moltes responsabilitats. Com a apòstol, portava la davantera en la predicació. Probablement també estava casat, així que hauria de cuidar de les necessitats tant materials com espirituals de la seua família (1Co 9:5). Què poden aprendre els caps de família de l’exemple de Joan?

17. Per què és important per a un cap de família atendre les necessitats espirituals dels seus?

¹⁷ Un cristià que és cap de família té moltes responsabilitats de pes. Per  exemple, ha de ser un treballador responsable per a que la seua conducta honre a Jehovà (Ef 6:5, 6; Tt 2:9, 10). També podria tindre responsabilitats en la congregació, com cuidar de les ovelletes i portar la davantera en la predicació. Al mateix temps, és important que estudie regularment la Bíblia amb la seua dona i els xiquets. De segur que ells apreciaran tot el que fa per mantindre la salut física, emocional i espiritual de la família (Ef 5:28, 29; 6:4).

18. De què estava segur Joan?

¹⁸ Joan va tindre una vida llarga i plena d’experiències emocionants. Va afrontar tota classe de proves que podrien haver debilitat la seua fe. Però sempre es va esforçar al màxim per observar els manaments de Jesús, inclòs el d’estimar els germans de la congregació. Com a resultat, Joan estava segur que Jehovà i Jesús l’estimaven i que li donarien les forces necessàries per a superar qualsevol dificultat (Jn 14:15-17; 15:10; 1Jn 4:16). Res del que fera Satanàs o el seu sistema podia impedir que Joan sentira, expressara i mostrara amor.

19. Què ens anima a fer 1 Joan 4:7, i per què?

¹⁹ Igual que Joan, nosaltres vivim en un món dominat per Satanàs, l’odiós déu d’este sistema (1Jn 3:1, 10). Encara que el seu objectiu és que deixem d’estimar els nostres germans, no ho conseguirà a no ser que li ho permetem. Per tant, estiguem resolts a estimar els germans de la congregació, a expressar eixe amor amb paraules i a demostrar-lo amb fets. Llavors, tindrem la satisfacció de formar part de la família de Jehovà i disfrutarem d’una vida feliç (llig 1 Joan 4:7).