1. Com s’evidencia hui en dia la falta d’amor en les famílies?

LA BÍBLIA va predir que en els últims dies la gent actuaria «sense cor» (2Tm 3:1, 3). En l’actualitat, esta profecia està complint-se clarament. Per exemple, milions de famílies s’han dividit per culpa del divorç. Els pares estan ressentits l’un amb l’altre, i els xiquets no se senten volguts. Inclús familiars que conviuen en la mateixa casa poden acabar convertint-se en complets desconeguts. Un conseller familiar va dir: «La mare, el pare i els xiquets estan desconnectats els uns dels altres i connectats a la pantalla d’un ordinador, tablet, mòbil o videoconsola. Encara que els membres d’estes famílies visquen davall del mateix sostre, a penes es coneixen».

2, 3. a) Segons Romans 12:10, a qui hauríem d’estimar afectuosament? b) Què analitzarem en este article?

² No volem que l’esperit sense cor d’este món ens modele (Rm 12:2). En comptes d’això, hem d’esforçar-nos per estimar afectuosament no només els membres de la nostra família sinó també els germans de la congregació (llig Romans 12:10). Què vol dir estimar-se afectuosament? Esta expressió descriu la relació entranyable que existix entre els membres més apegats de la família. És la classe d’amor que deuríem cultivar per la nostra família espiritual, els nostres germans i germanes cristians. Quan estimem d’esta manera ajudem a mantindre la unitat, que és una part essencial de l’adoració verdadera (Mi 2:12).

³ Analitzem alguns exemples bíblics que ens ajudaran a cultivar i demostrar esta classe d’amor.

4. Com ens ajuda Jaume 5:11 a percebre lo molt que ens estima Jehovà?

⁴ La Bíblia ens revela les meravelloses qualitats de Jehovà. Per exemple, diu que «Déu és amor» (1Jn 4:8). Tan sols esta descripció ja ens acosta a ell, però, a més, la Bíblia diu que Jehovà «és entranyable» (llig Jaume 5:11). Quina manera més tendra d’expressar lo molt que Jehovà ens vol!

5. Com mostra Jehovà compassió, i com podem imitar-lo?

⁵ Fixa’t com lliga Jaume 5:11 l’amor entranyable de Jehovà amb una altra qualitat que ens acosta a ell, la compassió (Ex 34:6). Una manera com Jehovà mostra esta qualitat és perdonant els nostres errors (Sl 51:3 [v. 1 NM]). Ara bé, en la Bíblia, la compassió implica molt més que perdonar. És un sentiment intens que brolla de l’interior de la persona quan veu algú patir i la mou a intentar ajudar-lo. Jehovà diu que el seu desig d’ajudar-nos és inclús més fort que els sentiments d’una mare cap al seu fill (Is 49:15). Per això, quan ens veu patir, la compassió el motiva a actuar (Sl 37:39; 1Co 10:13). Nosaltres mostrem compassió pels nostres germans al perdonar-los i al no guardar-los ressentiment si ens ofenen (Ef 4:32). Però una altra manera important de mostrar-los compassió és ajudant-los quan afronten problemes. Quan l’amor ens mou a ser compassius, imitem a Jehovà, l’exemple suprem d’amor entranyable (Ef 5:1).

6. Com van demostrar Jonatan i David que s’estimaven afectuosament?

⁶ La Bíblia conté relats d’humans imperfectes que s’estimaren afectuosament com, per exemple, el de Jonatan i David. La Bíblia diu: «Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David  i començà d’estimar-se’l com a si mateix» (1Sa 18:1). David havia sigut ungit per a succeir a Saül en el tron. Després d’això, Saül va començar a tindre zels de David i va intentar matar-lo. Però, Jonatan, el fill de Saül, no va fer costat a son pare en esta campanya homicida. Més bé, Jonatan i David es van prometre que sempre serien amics i s’ajudarien mútuament (1Sa 20:42).

7. Què podria haver impedit que Jonatan i David es feren amics?

⁷ L’amor entranyable entre Jonatan i David és encara més destacable quan considerem alguns factors que podrien haver impedit que es feren amics. Un d’ells era que Jonatan tenia uns 30 anys més que David. Podria haver pensat que no tenia res en comú amb un home més jove i inexpert. Així i tot, Jonatan no el va vore ni el va tractar com si fora inferior.

8. Per què creus que Jonatan era tan bon amic de David?

⁸ Jonatan podria haver-li agarrat zels a David. Com a fill del rei Saül, podria haver insistit en el seu dret d’heretar el tron (1Sa 20:31). Però Jonatan era humil i lleial a Jehovà. Així que va donar tot el seu suport a la decisió de Jehovà de nomenar a David com a futur rei. També va ser lleial a David, inclús quan això provocava la ira de Saül (1Sa 20:32-34).

9. Considerava Jonatan a David un rival? Explica-ho.

⁹ Jonatan li tenia tant de carinyo a David que no el veia com un rival. Era un arquer hàbil i un guerrer valerós. Ell i son pare, Saül, tenien la fama de ser «més ràpids que les àguiles» i «més valents que els lleons!» (2Sa 1:22, 23). Amb raó, podia haver presumit de les seues gestes heroiques. No obstant, no era competitiu ni rancorós. Al contrari, admirava a David pel seu valor i la seua confiança en Jehovà. De fet, després que David matara a Goliat, Jonatan va començar a estimar-se’l com a si mateix. Com podem mostrar un amor tan entranyable pels nostres germans de la congregació?

10. Què significa estimar-nos «intensament i amb un cor net»?

¹⁰ La Bíblia diu: «Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net» (1Pe 1:22). Jehovà ens dona l’exemple. El seu amor per nosaltres és tan intens que, si li som lleials, res ens podrà separar d’ell (Rm 8:38, 39). La paraula grega traduïda «intensament» dona la idea d’estirar, inclús tensar. A voltes, potser necessitem «estirar-nos» o «tensar-nos» per a estimar afectuosament els nostres germans. Quan algú ens ofén, hem de continuar suportant-nos «amb amor els uns als altres, procurant conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau» (Ef 4:1-3). Si ens esforcem per mantindre «el lligam de la pau», podrem vore més enllà dels defectes dels nostres germans. Intentarem fer tot lo possible per vore’ls igual que Jehovà ho fa (1Sa 16:7; Sl 130:3).

11. Per què a voltes ens podria costar estimar-nos afectuosament?

¹¹ No sempre és fàcil estimar afectuosament els nostres germans, sobretot quan som conscients dels seus defectes.  Sembla que esta va ser una prova per a alguns cristians del segle I. Per exemple, Evòdia i Síntique probablement no tenien problema de treballar al costat de Pau «per la causa de l’evangeli», però, per alguna raó, els costava dur-se bé entre elles. Per això Pau les va animar a tindre la mateixa manera de pensar en unió amb el Senyor (Fl 4:2, 3).

12. Com podem estimar més intensament els germans de la congregació?

¹² Com podem estimar més intensament els germans de la congregació? Esforçant-nos per conéixer-los millor, aixina ens resultarà més fàcil comprendre’ls i estimar-los afectuosament. L’edat i les diferències culturals no han de ser una barrera. Recorda, Jonatan tenia uns 30 anys més que David, però això no va impedir que foren bons amics. Podries buscar l’amistat d’algú que és més major o més jove que tu? Al fer-ho, mostraràs que estimes tota la germandat (1Pe 2:17).

13. Per què és normal no tindre la mateixa amistat amb tots els germans de la congregació?

¹³ Significa açò que hem de tindre el mateix grau d’amistat amb tots els germans de la congregació? No, això no seria realista. És normal sentir més afinitat per aquells que tenen interessos similars als nostres. Jesús anomenava «amics» a tots els seus apòstols, però sentia un carinyo especial per Joan (Jn 13:23; 15:15; 20:2). No obstant això, Jesús no li va mostrar favoritisme. Per exemple, quan Joan i el seu germà, Jaume, li van demanar una posició prominent en el Regne de Déu, Jesús els va dir: «Això de seure a la meua dreta o a la meua esquerra, no em toca a mi de concedir-ho» (Mc 10:35-40 NT). Igual que Jesús, no hauríem de mostrar favoritisme als nostres amics íntims (Jm 2:3, 4). Si ho férem, promouríem un esperit divisiu, cosa que no té cabuda en la congregació cristiana (Jud 17-19).

14. D’acord amb Filipencs 2:3, què ens ajudarà a evitar l’esperit de competència?

 ¹⁴ Estimar-nos afectuosament protegix la congregació de l’esperit de competència. Recorda que Jonatan no li va tindre zels a David ni va intentar llevar-li el tron. Tots podem imitar el seu exemple. No veges els teus companys com rivals per causa de les seues habilitats, sinó, com Pau va dir, «amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (llig Filipencs 2:3). Tin present que tots en la congregació tenim alguna cosa a aportar. Mantindre un punt de vista humil sobre nosaltres mateixos ens permetrà vore les bones qualitats dels nostres germans i beneficiar-nos del seu exemple fidel (1Co 12:21-25).

15. Què ens ensenya l’experiència de Tanya i la seua família?

¹⁵ Quan afrontem proves inesperades, Jehovà ens consola per mitjà de l’amor entranyable i l’ajuda pràctica que ens donen els nostres germans. Vegem el que li va passar a una família després d’assistir al programa del dissabte d’una de les assemblees internacionals «L’amor mai falla» que se celebraren en els Estats Units en 2019. Tanya, mare de tres fills, ens conta: «Tornàvem a l’hotel en cotxe, quan un altre vehicle va perdre el control, va pegar una volantada i, a l’invadir el nostre carril, va xocar contra nosaltres. Ningú va eixir ferit, però vam baixar del cotxe i ens vam quedar en l’autopista atordits. Algú va parar i ens va fer senyals  per a que anàrem a refugiar-nos al seu cotxe. Era un germà que també tornava de l’assemblea. I no va ser l’únic que va parar. Cinc delegats de Suècia també ho van fer. Les germanes ens van abraçar, a mi i a la meua filla, i això ens va fer sentir millor. Els vaig dir que estàvem bé i que podien anar-se’n, però no ens van deixar. Es van quedar amb nosaltres inclús després d’arribar l’ambulància, i es van assegurar que tinguérem tot el que necessitàrem. Durant tota esta situació difícil, vam sentir l’amor de Jehovà. Esta experiència va enfortir el nostre amor per la germandat i va aprofundir el nostre amor i agraïment per Jehovà». Recordes alguna ocasió en què necessitaves ajuda i un germà et va mostrar amor entranyable?

16. Quines raons tenim per a estimar-nos afectuosament?

¹⁶ Pensa en els resultats d’estimar-nos afectuosament. Consolem els nostres germans quan tenen problemes. Enfortim la unitat del poble de Déu. Demostrem que som deixebles de Jesús, i açò atrau les persones sinceres a l’adoració verdadera. Però, per damunt de tot, glorifiquem a Jehovà, el «Pare entranyable i Déu de tot consol» (2Co 1:3). Que tots continuem cultivant amor entranyable i demostrant que ens estimem afectuosament!