Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

ARTICLE D’ESTUDI 5

«Tot home té Crist per cap»

«Tot home té Crist per cap»

«Tot home té Crist per cap» (1CO 11:3).

CÀNTIC 12 Jehovà, el gran Déu

INTRODUCCIÓ *

1. Quins factors podrien influir en com exercix un home la seua autoritat en la família?

QUÈ et ve a la ment quan sents la paraula «autoritat»? Alguns caps de família permeten que la tradició, la cultura o els seus antecedents familiars determinen la manera com tracten la dona i els seus fills. Fixa’t què diu Yanita, una germana d’Europa: «On jo visc, la gent està convençuda que les dones són inferiors als hòmens i que estan ahí per a servir-los». I Luke, un germà que viu en els Estats Units, diu: «Alguns pares ensenyen als seus fills que a les dones se les ha de mirar però no escoltar, perquè la seua opinió no és important». No obstant, eixes actituds no reflectixen la manera com Jehovà vol que els caps de família exercisquen la seua autoritat (compara-ho amb Marc 7:13). Llavors, com poden aprendre els hòmens a ser bons caps de família?

2. Què ha de saber un cap de família, i per què?

2 Per a ser un bon cap de família, un home ha de comprendre primer què espera Jehovà d’ell. També necessita saber per què Jehovà ha donat a algunes persones certa autoritat sobre altres i com pot imitar l’exemple que ens han deixat tant Ell com el seu Fill Jesús. Per què és important que els marits sàpien estes coses? Perquè Jehovà espera que utilitzen bé l’autoritat que han rebut com a caps de família (Lc 12:48b).

QUÈ IMPLICA TINDRE AUTORITAT?

3. Què ens ensenya 1 Corintis 11:3 sobre l’autoritat?

3 Llig 1 Corintis 11:3. Este text descriu la manera com Jehovà ha organitzat la seua família universal. El concepte d’autoritat implica dos elements clau: el poder i la responsabilitat. Jehovà és el «cap», o la màxima autoritat, i tots els seus fills, tant en el cel com en la terra, li han de rendir comptes (Rm 14:10; Ef 3:14, 15). Jehovà ha donat autoritat al seu Fill sobre la congregació, aixina i tot, Jesús és responsable davant de son Pare per la manera com ens tracta (1Co 15:27). D’igual manera, Jehovà ha donat autoritat al marit sobre la seua família, però este també ha de rendir comptes a Jehovà i a Jesús per com la tracta (1Pe 3:7).

4. Quina autoritat tenen Jehovà i Jesús?

4 Com a Cap de la seua família universal, Jehovà té l’autoritat de posar normes de conducta als seus fills i d’assegurar-se que les obeïsquen (Is 33:22). Jesús, com a cap de la congregació cristiana, també té el dret de posar normes i de fer-les complir (Ga 6:2; Col 1:18-20).

5. Quina autoritat té el cap de família cristià, però quins límits té?

5 Seguint el model de Jehovà i Jesús, el cap de família cristià té l’autoritat de prendre decisions per la seua família (Rm 7:2; Ef 6:4). No obstant, la seua autoritat té límits. Per exemple, les seues normes s’haurien de basar en els principis de la Paraula de Déu (Pr 3:5, 6). No té l’autoritat de posar normes per als qui no formen part de la seua família (Rm 14:4). I encara que els seus fills continuen respectant-lo quan creixen i se’n van de casa, tampoc té ja autoritat sobre ells (Mt 19:5).

PER QUÈ HA DONAT JEHOVÀ AUTORITAT A ALGUNES PERSONES?

6. Per què ha donat Jehovà autoritat a algunes persones?

6 Jehovà ha donat autoritat a algunes persones perquè estima la seua família. De fet, és un regal de part seua. Esta disposició fa possible que la família de Jehovà funcione d’una manera pacífica i ordenada (1Co 14:33, 40). Sense una figura d’autoritat ben definida, la seua família estaria desorganitzada i no seria feliç. Per exemple, ningú sabria qui té l’última paraula a l’hora de prendre decisions ni qui hauria de portar la davantera en dur-les a terme.

7. Segons Efesis 5:25, 28, pretenia Jehovà que els hòmens dominaren les dones?

7 Si el principi d’autoritat que Déu ha establit és tan beneficiós, per què moltes dones hui en dia se senten oprimides i dominades pel seu marit? Això passa perquè molts hòmens ignoren les normes de Jehovà per a la família i preferixen seguir els costums locals. Potser maltracten la seua dona per a satisfer el seu ego. Per exemple, el marit podria dominar la seua muller per a potenciar la seua autoestima o demostrar als altres que és un home «com cal». Podria raonar que no pot forçar-la a estimar-lo però sí que pot fer que li tinga por, i usar eixa por per a controlar-la. * Esta manera de pensar i d’actuar priva les dones de l’honor i del respecte que es mereixen i està directament en contra del que Jehovà vol (llig Efesis 5:25, 28).

COM APRENDRE A SER UN BON CAP DE FAMÍLIA?

8. Com pot un home aprendre a ser un bon cap de família?

8 Un home pot aprendre a ser un bon cap de família imitant la manera com Jehovà i Jesús exercixen la seua autoritat. Analitzem dos qualitats que ells manifesten i fixem-nos com un cap de família pot desplegar-les amb la seua dona i els seus fills.

9. Com mostra Jehovà que és humil?

9 Humiltat. No hi ha ningú més savi que Jehovà, així i tot, ell escolta les opinions dels seus servents (Gn 18:23, 24, 32). Ha permés que els qui estan davall de la seua autoritat li facen suggerències (1Re 22:19-22). Jehovà és perfecte, però no espera perfecció de nosaltres. En comptes d’això, ajuda els humans imperfectes que el servixen a millorar la seua vida (Sl 113:6, 7). De fet, la Bíblia el descriu com la nostra «ajuda» (Sl 27:9; He 13:6). El rei David va reconéixer que podia complir amb la gran labor que se li havia encomanat perquè Jehovà és humil i li mostrava favor (2Sa 22:36).

10. Com va mostrar Jesús que és humil?

10 Vegem l’exemple de Jesús. A pesar de ser Amo i Senyor dels seus deixebles, Jesús els va llavar els peus. Per què va incloure Jehovà este relat en la Bíblia? Sense dubte, una raó és per a proveir als caps de família, entre altres, un model a seguir. Jesús mateix va dir: «Vos he donat exemple perquè, tal com jo vos ho he fet, ho feu també vosaltres» (Jn 13:12-17). Encara que tenia molta autoritat, Jesús no esperava que el serviren. Al contrari, ell va servir els altres (Mt 20:28).

Un cap de família mostra humiltat i amor al fer faenes de casa i al satisfer les necessitats espirituals dels seus (Consulta els paràgrafs 11, 13)

11. Què pot aprendre un cap de família dels exemples d’humiltat de Jehovà i Jesús?

11 Com posar-ho en pràctica. Un cap de família pot mostrar humiltat de moltes maneres. Per exemple, no espera perfecció de la seua dona ni dels seus fills. Escolta les seues opinions, inclús quan no coincidixen amb la seua. Marley, qui viu en els Estats Units, diu: «El meu home i jo a voltes no pensem igual. Però sé que em valora i em respecta perquè em demana opinió i la considera detingudament abans de prendre una decisió». A més, un marit humil està dispost a fer faenes de casa, inclús quan en el seu entorn això es considera cosa de dones. Açò pot ser tot un repte. Per què? Una germana que li diuen Rachel diu: «En la meua cultura, si un home ajuda a escurar o a netejar la casa, els veïns i familiars qüestionaran la seua virilitat. Pensaran que no pot controlar la seua dona». Si a on tu vius molta gent pensa igual, recorda que Jesús va llavar els peus dels seus deixebles encara que això es considerava el treball d’un esclau. Un bon cap de família no es preocupa per quedar bé, sinó perquè la seua dona i els seus fills estiguen contents. Però, a banda de la humiltat, quina altra qualitat és essencial per a ser un bon cap de família?

12. Què fan Jehovà i Jesús motivats per amor?

12 Amor. Jehovà ho fa tot motivat per amor (1Jn 4:7, 8). Per mitjà de la seua Paraula escrita, la Bíblia, i la seua organització, Jehovà cuida amorosament de les nostres necessitats espirituals. També atén les nostres necessitats emocionals assegurant-nos que ens estima. I què podem dir de les nostres necessitats materials? Jehovà «ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm» (1Tm 6:17). Quan cometem errors, ens corregix, però no deixa de voler-nos. Per amor, Jehovà ens va proveir el rescat. I Jesús ens estima tant que va donar la seua vida per nosaltres (Jn 3:16; 15:13). Res pot trencar el vincle d’amor que unix a Jehovà i a Jesús amb els qui els mostren lleialtat (Jn 13:1; Rm 8:35, 38, 39).

13. Per què és important que l’amor motive tot el que faça un cap de família? (Consulta també el quadro « Com pot un novençà guanyar-se el respecte de la seua dona?»)

13 Com posar-ho en pràctica. L’amor hauria de motivar tot el que faça un cap de família. Per què és açò tan important? L’apòstol Joan respon: «El qui no estima el seu germà [o família], que veu, no pot estimar Déu, que no veu» (1Jn 4:11, 20). Aplicant-ho als caps de casa, un home que estima la seua dona i els seus fills i que vol imitar a Jehovà i a Jesús, cobrirà les necessitats espirituals, emocionals i materials de la seua família (1Tm 5:8). Educarà i disciplinarà els seus fills. També continuarà aprenent a prendre decisions que honren a Jehovà i beneficien la seua família. Analitzem estos requisits per separat i vegem com un cap de família pot imitar a Jehovà i a Jesús.

QUÈ HAURÍA DE FER UN BON CAP DE FAMÍLIA?

14. Com cobrix un cap de casa les necessitats espirituals de la seua família?

14 Cobrir les necessitats espirituals de la seua família. Igual que son pare, Jesús es preocupava per mantindre ben alimentats els seus seguidors en sentit espiritual (Mt 5:3, 6; Mc 6:34). De la mateixa manera, la prioritat del cap de casa és satisfer les necessitats espirituals dels seus (Dt 6:6-9). Ho aconseguix a l’assegurar-se que tant ell com la seua família lligen i estudien la Paraula de Déu, assistixen a les reunions, prediquen les bones notícies, i cultiven i mantenen una bona amistat amb Jehovà.

15. Com pot un cap de casa cobrir les necessitats emocionals de la seua família?

15 Cobrir les necessitats emocionals de la seua família. Jehovà va expressar obertament l’afecte que sentia pel seu Fill (Mt 3:17). Jesús tampoc es va retindre d’expressar l’afecte que sentia pels seus deixebles, tant pel que va dir com pel va fer. Per la seua part, ells també li digueren que l’estimaven (Jn 15:9, 12, 13; 21:16). Un cap de família mostra amb fets que estima la seua dona i els seus fills, per exemple, estudiant la Bíblia amb ells. També els hauria de dir que els estima i que són molt importants per a ell. I quan siga apropiat, hauria d’encomiar-los davant dels altres (Pr 31:28, 29).

Per a agradar a Jehovà, un cap de família ha de cobrir les necessitats materials dels seus (Consulta el paràgraf 16)

16. Què més hauria de fer un cap de família, i què hauria d’evitar?

16 Cobrir les necessitats materials de la seua família. Jehovà es va assegurar de cobrir les necessitats bàsiques dels israelites inclús quan els castigava per desobeir-lo (Dt 2:7; 29:5). Hui en dia també satisfà les nostres necessitats bàsiques (Mt 6:31-33; 7:11). De la mateixa manera, Jesús va alimentar els qui el seguien (Mt 14:17-20). També va curar moltes persones que estaven malaltes (Mt 4:24). Per tal d’agradar a Jehovà, un cap de casa ha de mantindre la seua família. No obstant, ha d’anar amb compte de no perdre l’equilibri. No hauria d’estar tan involucrat en la faena, per a poder mantindre els seus, que no atenguera adequadament les necessitats espirituals i emocionals de la seua família.

17. Com ens ensenyen i corregixen Jehovà i Jesús?

17 Ensenyar i corregir. Jehovà ens capacita i ens disciplina pensant en el nostre benefici (He 12:7-9). De la mateixa manera, Jesús capacita amb carinyo els qui estan davall de la seua autoritat (Jn 15:14, 15). És ferm però amable (Mt 20:24-28). Comprén que som imperfectes i que tendim a equivocar-nos (Mt 26:41).

18. Què no ha d’oblidar un cap de família?

18 Un cap de família que imita a Jehovà i a Jesús recorda que la seua dona i els seus fills no són perfectes, i no s’encoleritza amb ells (Col 3:19). Més bé, aplica el principi de Gàlates 6:1 i tracta de corregir-los «amb esperit de dolcesa», sense oblidar que ell també és imperfecte. I, tal com Jesús, és conscient que la millor manera d’ensenyar és amb l’exemple (1Pe 2:21).

19, 20. Com pot imitar un cap de família a Jehovà i Jesús a l’hora de prendre decisions?

19 Prendre decisions desinteressades. Jehovà pren decisions pensant en el bé dels altres. Per exemple, va decidir crear la vida no per al seu benefici sinó per a compartir amb nosaltres l’alegria de viure. I ningú podria haver-lo obligat a entregar el seu Fill en sacrifici per a redimir-nos del pecat, ho va fer voluntàriament. Jesús també va prendre decisions pensant sobretot en el benefici dels altres (Rm 15:3). Una mostra va ser quan va renunciar al seu descans per a ensenyar a una multitud (Mc 6:31-34).

20 Un bon cap de família sap que una de les coses més difícils és prendre decisions sàvies, i per a ell és una responsabilitat molt important. Per això, evita prendre decisions arbitràries o per impuls. Més bé, es deixa guiar per Jehovà (Pr 2:6, 7). * D’esta manera, pensarà en el benefici de la seua família i no en el seu (Fl 2:4).

21. Què analitzarem en l’article següent?

21 Jehovà ha donat al cap de família una comissió difícil i espera que la complisca lo millor possible. Però, si el marit s’esforça per seguir l’exemple de Jehovà i Jesús, serà un bon cap de família. I si la dona fa la seua part, el matrimoni serà feliç. Ara bé, com hauria de considerar una dona l’autoritat del seu home en la família, i quins reptes podria afrontar? L’article següent contestarà estes preguntes.

CÀNTIC 16 Glòria a Déu pel seu Fill ungit

^ § 5 Quan un home es casa, es convertix en el cap d’una nova família, i assumix cert grau d’autoritat sobre ella. En este article, analitzarem què implica tindre autoritat, per què n’ha donat Jehovà a algunes persones i què poden aprendre d’Ell i de Jesús els caps de família. En el segon article d’esta sèrie, analitzarem què poden aprendre el marit i la muller de Jesús i d’altres exemples bíblics. I en el tercer, examinarem com s’ha de desplegar l’autoritat en la congregació.

^ § 7 A voltes, en peŀlícules, obres de teatre i inclús en còmics, s’ha mostrat com acceptable el fet que un home maltracte la seua dona, fins i tot, físicament. Així que molta gent pot arribar a la conclusió que no està malament que un home domine la seua dona.

^ § 20 Per a més informació sobre com prendre bones decisions, consulta l’article «Tomemos decisiones que honren a Dios» publicat en La Talaia del 15 d’abril de 2011, pàgs 13-17.