1. Per què està tan unida la família de Jehovà?

ESTEM molt contents de formar part de la família de Jehovà. Per què hi ha tanta pau i unitat en esta família? Una raó és que tots ens esforcem per respectar el principi d’autoritat que Jehovà ha establit. De fet, quant més comprenguem esta disposició, més units estarem.

2. Quines preguntes respondrem en este article?

² En este article, considerarem com aplica el principi d’autoritat en la congregació. Entre altres coses, contestarem les preguntes següents: Quin paper tenen les germanes en la congregació? Es pot dir que tots els germans tenen autoritat sobre les germanes? Tenen els ancians la mateixa autoritat en la congregació que un cap de família té sobre la seua dona i els seus fills? Abans de respondre, analitzem com hauríem de considerar les germanes.

3. Com podem valorar encara més el treball que fan les nostres germanes?

³ Valorem molt les germanes que treballen de valent per cuidar de la seua família, per predicar les bones notícies i per ajudar els germans de la congregació. Ara bé, el nostre apreci per elles pot augmentar si analitzem la manera com Jehovà i Jesús les veuen. També ens beneficiarem de considerar com va tractar l’apòstol Pau a les germanes.

4. Com mostra la Bíblia que Jehovà valora per igual hòmens i dones?

⁴ La Bíblia mostra que Jehovà valora per igual les dones i els hòmens. Per exemple, en el segle I, Jehovà va donar  esperit sant tant a dones com a hòmens i els va donar poder per a que feren milacres, com el de parlar en diferents llengües (Fets 2:1-4, 15-18). A tots els va ungir per esperit sant amb la perspectiva de governar amb Crist (Ga 3:26-29). També, tant hòmens com dones, rebran la recompensa de viure per sempre en la terra (Ap 7:9, 10, 13-15). I tots ells han rebut la comissió de predicar i ensenyar les bones notícies (Mt 28:19, 20). Fins i tot, el llibre de Fets destaca el que va fer una germana anomenada Prisciŀla junt amb el seu marit, Àquila. Els dos li explicaren més exactament la veritat a Apoŀló, un home versat en les Escriptures (Fets 18:24-26).

5. Com mostra Lluc 10:38, 39, 42 l’actitud que tenia Jesús cap a les dones?

⁵ Jesús honrava i respectava les dones. No seguia el costum dels fariseus que consideraven les dones inferiors als hòmens i que ni tan sols parlaven amb elles en públic ni els explicaven les Escriptures. Més bé, les tenia en compte quan analitzava ensenyances profundes amb els altres deixebles (llig Lluc 10:38, 39, 42). * Jesús també va deixar que les dones l’acompanyaren en les seues gires de predicació (Lc 8:1-3). I va donar a algunes d’elles el privilegi d’anunciar als apòstols que havia sigut ressuscitat (Jn 20:16-18).

6. Com va mostrar l’apòstol Pau que respectava les dones?

⁶ L’apòstol Pau va recordar específicament a Timoteu que honrara les dones. Li va dir que tractara «les dones majors com a mares» i que considerara «les jóvens com a germanes» (1Tm 5:1, 2). Encara que Pau va ajudar molt a Timoteu a convertir-se en un cristià madur, reconeixia que eren sa mare i la seua iaia les que primer li havien ensenyat «les Sagrades Escriptures» (2Tm 1:5; 3:14, 15). I quan va escriure la seua carta als Romans, va saludar per nom algunes germanes. Pau reconeixia el treball que feien aquelles cristianes, i va expressar lo molt que les valorava (Rm 16:1-4, 6, 12; Fl 4:3).

7. Quines preguntes analitzarem a continuació?

⁷ Com hem vist en els paràgrafs anteriors, no hi ha base bíblica per a pensar que les germanes són inferiors als germans. Les nostres carinyoses i generoses germanes són de gran ajuda en la congregació, i els ancians confien en elles per a promoure la pau i la unitat. Però sorgixen algunes preguntes, com ara: Per què demana Jehovà que les germanes es cobrisquen el cap en algunes ocasions? Com només es nomena ancians i servents ministerials als germans, vol dir això que tots els germans tenen autoritat sobre les germanes de la congregació?

8. D’acord amb Efesis 5:23, és tot germà cap de tota germana? Explica-ho.

⁸ En poques paraules, no. El cap de totes les germanes de la congregació és Crist i no els germans (llig Efesis 5:23 de la nota). * En la família, el marit és  cap de la dona, però un fill batejat no té autoritat sobre sa mare (Ef 6:1, 2). I en la congregació, els ancians només tenen cert grau d’autoritat sobre les germanes i els germans (1Te 5:12; He 13:17). Les dones fadrines que ja no viuen amb els seus pares continuen mostrant respecte per ells i pels ancians. No obstant, igual que els barons de la congregació, només tenen un sol cap, Jesús.

9. Per què s’han de cobrir el cap les germanes en certes ocasions?

⁹ Ara bé, és cert que Jehovà ha nomenat hòmens per a dur la davantera en l’ensenyança i l’adoració en la congregació, i no ha donat la mateixa autoritat a les dones (1Tm 2:12). Per què? Per la mateixa raó que ha nomenat a Crist cap de tot home, per a que el seu poble estiga ben organitzat. Si per circumstàncies una germana ha de complir el rol que normalment li pertocaria a un germà, Jehovà li demana que es cobrisca el cap (1Co 11:4-7). * Ho fa, no per a degradar-les, sinó per a donar-los l’oportunitat de mostrar respecte pel principi d’autoritat que ell ha establit. Tenint açò present, responguem la pregunta: Quanta autoritat tenen els caps de família i els ancians?

10. Per què podria un ancià sentir-se inclinat a posar normes en la congregació?

¹⁰ Els ancians estimen a Crist i a les «ovelles» que tant ell com Jehovà han deixat a càrrec seu (Jn 21:15-17). Amb bones intencions, un ancià podria pensar  que és com un cap de família en la congregació. Podria raonar que, si un cap de família té el dret de posar normes per a protegir els seus, un ancià també pot posar normes amb la intenció de protegir les ovelles de Déu. I alguns germans i germanes podrien estar animant-lo a fer-ho al demanar-li que prenga decisions per ells. Però, tenen els ancians de congregació i els caps de família la mateixa autoritat?

11. En què es pareixen els papers dels caps de família i dels ancians?

¹¹ L’apòstol Pau va donar a entendre que hi ha algunes similituds entre l’autoritat d’un cap de família i la d’un ancià (1Tm 3:4, 5). Per exemple, Jehovà vol que els membres de la família obeïsquen el cap de casa (Col 3:20). I vol que els germans i germanes de la congregació obeïsquen els ancians. Jehovà espera que tant els caps de família com els ancians s’asseguren que els qui estan davall de la seua autoritat mantinguen una bona salut espiritual, tinguen les seues necessitats emocionals cobertes i reben ajuda quan ho necessiten (Jm 2:15-17). A més, Jehovà vol que els ancians i els caps de família promoguen les Seues normes i també els avisa que  no vagen més enllà d’«allò que està escrit» en la Bíblia (1Co 4:6).

12, 13. Tal com indica Romans 7:2, en què es diferencia l’autoritat dels caps de família de la dels ancians?

¹² No obstant això, també hi ha diferències significatives entre l’autoritat d’un ancià i la d’un cap de família. Per exemple, Jehovà ha assignat als ancians el paper de jutges, i els ha donat la responsabilitat d’apartar de la congregació els pecadors que no es penedixen (1Co 5:11-13).

¹³ Per una altra part, Jehovà ha donat als caps de família una autoritat que no ha donat als ancians. Per exemple, ha donat poder als caps de casa per a posar normes en la família i fer-les complir (llig Romans 7:2). Un cap de família té dret a estipular a quina hora tornaran els xiquets a casa per la nit. També té l’autoritat de disciplinar-los si no obeïxen eixa norma (Ef 6:1). Per descomptat, un cap de família carinyós consulta la seua esposa abans de posar normes en casa, perquè, al cap i a la fi, els dos són «una sola carn» (Mt 19:6). *

14. a) Segons Marc 10:45, per què és apropiat que Jehovà nomenara a Jesús cap de la congregació? b) Quina responsabilitat té la Junta Directiva? (Consulta el quadro « El paper de la Junta Directiva».)

¹⁴ Per mitjà del rescat, Jehovà va comprar la vida de cada integrant de la congregació i de tota persona que pose fe en Jesús (llig Marc 10:45; Fets 20:28;  1Co 15:21, 22). Per això és apropiat que nomenara a Jesús cap de la congregació, ja que va entregar la seua vida per nosaltres. Com a cap nostre, Jesús té autoritat per a posar, i per a fer complir, les normes que regixen la conducta de cada persona, de cada família i de la congregació sencera (Ga 6:2). Però Jesús fa més que posar normes, també ens alimenta en sentit espiritual i cuida amb carinyo de cadascú de nosaltres (Ef 5:29).

15, 16. Què aprenem dels comentaris de la germana Marley i del germà Benjamin?

¹⁵ Les germanes mostren que respecten a Crist al seguir la direcció que donen els hòmens que ell ha nomenat per a cuidar-les. Marley, una germana que viu en els Estats Units, resumix el punt de vista de moltes germanes, al dir: «Valore molt les responsabilitats que tinc com a esposa i com a germana en la congregació. Encara que he de continuar cultivant l’actitud correcta cap al principi d’autoritat establit per Jehovà, tant el meu marit com els germans de la congregació m’ho posen fàcil perquè em respecten i agraïxen el treball que faig».

¹⁶ Els germans mostren que comprenen bé el principi d’autoritat respectant i honrant les germanes. Benjamin, un germà que viu en Anglaterra, diu: «He aprés moltíssim dels comentaris de les germanes en les reunions i dels seus consells sobre com estudiar i com ser més eficaç en la predicació. Pense que el treball que fan és d’un valor incalculable».

17. Per què hauríem de respectar el principi d’autoritat?

¹⁷ Quan en la congregació tots —hòmens, dones, caps de família i ancians— comprenem i respectem el principi d’autoritat, es respira un ambient de pau i, sobretot, alabem el nostre Pare celestial, Jehovà (Sl 150:6).