1. Per què està unit el poble de Déu?

ENS fa molt feliços formar part del poble de Déu. Però, per què gaudim de tanta pau i unitat? Una raó és que ens esforcem per respectar el principi d’autoritat que Jehovà ha establert. De fet, com millor entenguem aquest principi, més units estarem.

2. Quines preguntes contestarem en aquest article?

² En aquest article, analitzarem el principi d’autoritat dins de la congregació. Entre d’altres, respondrem a les següents preguntes: Quin paper tenen les germanes? Són tots els germans els caps de totes les germanes? Tenen els ancians la mateixa autoritat sobre els germans que té un cap de família sobre la seva dona i els seus fills? Abans de res, vegem com hem de veure les germanes.

3. Què ens pot ajudar a valorar encara més les germanes?

³ Valorem molt les germanes que s’esforcen de tot cor per cuidar la seva família, predicar les bones notícies i coŀlaborar amb la congregació. Una cosa que ens ajudarà a apreciar-les encara més és repassar com les veuen Jehovà i Jesús, i també com les va tractar l’apòstol Pau.

4. Com mostra la Bíblia que per a Jehovà les dones són igual de valuoses que els homes?

⁴ La Bíblia mostra que per a Jehovà les dones són igual de valuoses que els homes. Al primer segle, Jehovà va vessar el seu esperit sobre homes i dones, i els va donar  poder per fer miracles, com ara parlar diferents llengües (Fe. 2:1-4, 15-18). Tant cristians com cristianes van ser ungits amb esperit sant per regnar al cel amb Jesucrist (Gàl. 3:26-29). D’altra banda, homes i dones podran viure per sempre a la terra feta un paradís (Ap. 7:9, 10, 13-15). A més, tots els servents de Déu, siguem homes o dones, tenim el privilegi de predicar les bones notícies (Mt. 28:19, 20). Trobem un bon exemple d’això al llibre de Fets. Allà es parla d’una cristiana que es deia Prisciŀla que, juntament amb el seu marit, Àquila, va ajudar Apoŀlos, un home molt instruït, a entendre la veritat «amb més exactitud» (Fe. 18:24-26).

5. Tenint en compte Lluc 10:38, 39, 42, com veia les dones Jesús?

⁵ Jesús va tractar les dones amb dignitat i respecte. Ell mai va copiar l’exemple dels fariseus. Aquests líders religiosos veien les dones com a inferiors i no parlaven amb elles en públic, i encara menys de les Escriptures. En canvi, quan Jesús va conversar amb els seus deixebles sobre veritats profundes, va convidar algunes dones a ser-hi presents (llegeix Lluc 10:38, 39, 42). * També va permetre que diferents dones viatgessin amb ell quan anava a predicar (Lc. 8:1-3). A més, Jesús es va aparèixer a algunes dones i els va demanar que fessin saber als apòstols que havia ressuscitat (Jn. 20:16-18). Quin gran privilegi!

6. Com va demostrar Pau que respectava les dones?

⁶ L’apòstol Pau va recordar a Timoteu que havia de tractar les dones amb respecte. Li va dir que tractés les dones grans com si fossin la seva mare, i les joves com si fossin les seves germanes (1 Tim. 5:1, 2). Encara que Pau va ajudar Timoteu a arribar a ser un cristià madur, va reconèixer que van ser la seva mare i la seva àvia les primeres que li van ensenyar «les Sagrades Escriptures» (2 Tim. 1:5; 3:14, 15). A la seva carta als romans, l’apòstol va saludar per nom diverses germanes. No només es va adonar de la bona feina que feien sinó que també ho va expressar amb paraules (Rm. 16:1-4, 6, 12; Fili. 4:3).

7. Quines preguntes respondrem ara?

⁷ Tal com hem vist als paràgrafs anteriors, no hi ha cap base bíblica per pensar que les dones són inferiors als homes. Les germanes que treballen de valent a la congregació són una gran benedicció. A més, els ancians compten amb la seva ajuda per promoure la pau i la unitat entre els germans. Però pot ser que ens sorgeixin algunes preguntes que farem bé de respondre, per exemple: Per què en algunes ocasions una germana s’ha de cobrir el cap? Com que només els homes poden servir com a ancians o servents ministerials, implica això que els germans siguin els caps de totes les germanes?

8. Segons Efesis 5:23, són els germans els caps de totes les germanes? Explica-ho.

⁸ Són els germans els caps de totes les germanes? No. L’únic que té aquesta autoritat és Crist (llegeix Efesis 5:23). A la família, el marit té autoritat sobre la seva dona, però un fill que estigui batejat no és el cap de la seva mare (Ef. 6:1, 2).  A la congregació, els ancians tenen autoritat sobre els germans i les germanes, però aquesta és limitada (1 Tes. 5:12; Heb. 13:17). Les germanes solteres que ja no viuen amb els seus pares, han de continuar respectant-los tant a ells com als ancians. Ara bé, igual que els germans de la congregació, elles només tenen un cap: Jesucrist.

9. Per què de vegades s’han de cobrir el cap les germanes?

⁹ Jehovà ha donat als homes, i no a les dones, la responsabilitat de portar la davantera a la congregació (1 Tim. 2:12). Per què? Per la mateixa raó que va decidir que Jesús fos el cap de l’home: mantenir l’ordre i l’harmonia dins de la Seva família. Si en certes circumstàncies una germana ha d’atendre una responsabilitat que normalment atendria un germà, Jehovà espera que es cobreixi el cap (1 Cor. 11:4-7). * Déu demana això a les germanes no perquè les menyspreï sinó perquè els vol donar l’oportunitat de demostrar que respecten el principi d’autoritat. Vegem ara la resposta a la següent pregunta: Quina autoritat ha donat Jehovà als caps de família i als ancians?

10. Per què podria pensar un ancià que pot establir regles a la congregació?

¹⁰ Els ancians estimen Jesús i també estimen les «ovelletes» que ell i el seu Pare els han confiat (Jn. 21:15-17). De vegades, amb bones intencions, un ancià podria pensar que és com el pare de tots els germans de la congregació. Podria concloure que, si un cap de família té  el dret de posar normes per protegir els seus, un ancià també pot establir regles per protegir els germans de la congregació. A més, en ocasions alguns germans i germanes demanen als ancians que prenguin decisions per ells com si fossin el seu cap. Ara bé, tenen els ancians i els caps de família la mateixa autoritat?

11. Quines semblances hi ha entre les responsabilitats dels caps de família i les dels ancians?

¹¹ L’apòstol Pau va donar a entendre que hi ha certes semblances entre les responsabilitats dels caps de família i les dels ancians (1 Tim. 3:4, 5). Per exemple, Jehovà vol que els membres d’una família obeeixin el seu cap i que els germans de la congregació facin cas dels ancians (Col. 3:20). També espera que tant els caps de família com els ancians es preocupin pel benestar espiritual i emocional d’aquells que estan sota la seva autoritat. I, tal com fa un bon cap de família, els ancians s’han d’assegurar que els que passen per necessitat rebin ajuda (Jm. 2:15-17). A més, Jehovà espera que els ancians i els caps de família defensin les Seves normes i que mai vagin «més enllà del que està escrit» a la Bíblia (1 Cor. 4:6).

12, 13. Quines diferències hi ha entre les responsabilitats dels ancians i les dels caps de família?

 ¹² Tot i això, hi ha diferències importants entre les responsabilitats que tenen els ancians i les dels caps de família. A tall d’exemple, Jehovà ha nomenat els ancians perquè de vegades facin de jutges i els ha donat la responsabilitat d’expulsar de la congregació els pecadors que no es penedeixin (1 Cor. 5:11-13).

¹³ D’altra banda, Jehovà ha donat als caps de família una autoritat que no tenen els ancians. Ha donat permís al cap de família per posar certes normes a casa seva i assegurar-se que es compleixin (llegeix Romans 7:2). Per exemple, un cap de família té el dret de decidir a quina hora han d’arribar a casa els seus fills. També té autoritat per disciplinar-los si no l’obeeixen (Ef. 6:1). És clar, un bon cap de família sempre consultarà la seva dona abans d’establir certes normes. Al cap i a la fi, el marit i la dona són «una sola carn» (Mt. 19:6). *

14. a) D’acord amb Marc 10:45, per què és apropiat que Jehovà hagi nomenat Jesús Cap de la congregació? b) Quin paper té el Consell Rector? (Consulta el requadre « El paper del Consell Rector».)

¹⁴ Jehovà va enviar el seu Fill a la terra per donar la seva vida com a rescat per nosaltres. Mitjançant aquest rescat, Déu va donar l’oportunitat de viure per sempre als seus servents i, per extensió, a tota la humanitat (llegeix Marc 10:45; Fe. 20:28; 1 Cor. 15:21, 22).  Així doncs, no ens sorprèn que Jehovà nomenés el seu Fill Cap de la congregació. Per això, Jesús té l’autoritat per establir regles sobre el que les persones, les famílies i els germans de la congregació hem de fer. També té el dret d’assegurar-se que es compleixen aquestes normes (Gàl. 6:2). Així i tot, Jesús fa més que establir regles. Ell ens cuida i ens estima a cadascun de nosaltres (Ef. 5:29).

15, 16. Què aprenem dels comentaris de la Marley i en Benjamin?

¹⁵ D’una banda, quan les germanes obeeixen les instruccions d’aquells que porten la capdavantera, demostren que respecten l’autoritat de Jesús. La Marley, que viu als Estats Units, expressa molt bé els sentiments de moltes germanes al dir: «Valoro molt el meu paper com a dona dins de la família i de la congregació. Però sovint m’he d’esforçar per cultivar una actitud positiva cap al principi d’autoritat que Jehovà ha establert. Ara bé, com que el meu marit i els germans em tracten amb respecte i sempre em diuen que valoren la meva feina, se’m fa més fàcil acceptar aquest principi».

¹⁶ D’altra banda, quan els germans tracten les germanes amb dignitat i respecte, demostren que entenen molt bé el principi d’autoritat. En Benjamin, un germà que viu a Anglaterra, diu: «He après molt dels comentaris que fan les germanes a les reunions, i dels seus bons suggeriments sobre com estudiar i predicar de manera eficaç. Fan una feina exceŀlent».

17. Per què hem de respectar el principi d’autoritat?

¹⁷ Si tots entenem i respectem el principi d’autoritat, tant homes com dones, caps de família i ancians, regnarà la pau a la congregació. I sobretot donarem honra i glòria al nostre Pare celestial, Jehovà (Sl. 150:6).