Salta al contingut

Salta a l'índex

El poder d’un somriure

El poder d’un somriure

DUES noies estaven passejant pel centre de la ciutat de Baguio, a les Filipines, quan van veure un expositor mòbil. La Helen, la germana que estava en aquell moment a l’expositor, les va mirar amb un gran somriure. Tot i que aquestes noies no es van apropar i van continuar passejant, es van quedar impressionades pel somriure de la Helen.

Més tard, quan les noies tornaven cap a casa en autobús, van veure un gran rètol de jw.org en una Sala del Regne, i van recordar que eren les mateixes lletres que havien vist a l’expositor. Les dues van baixar de l’autobús i van consultar els horaris de reunió de les diferents congregacions que hi havia a la porta de la sala.

Aquestes amigues van anar a una de les següents reunions. I, qui es van trobar només d’entrar a la sala? La Helen! De seguida van reconèixer que era la noia del gran somriure. La Helen explica: «Quan vaig veure que s’apropaven, em vaig posar una mica nerviosa perquè no sabia qui eren ni què volien». Però després elles li van explicar el que havia passat.

Les dues van gaudir molt d’aquella reunió i de la companyia dels germans. No van trigar gaire a sentir-se com a casa. Quan van veure que després de la reunió alguns germans es posaven a netejar la sala, van preguntar si podien donar un cop de mà. Encara que una d’elles ja no viu a les Filipines, l’altra va començar a assistir a les reunions i a estudiar la Bíblia. I tot, gràcies al poder d’un somriure!