Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 9

Gióveni, assé Geovà contento!

Gióveni, assé Geovà contento!

Ti te ghè un esèrsito de gióveni come el sguasso.’ — SAL. 110:3.

CÀNTICO 37 Amo a Geovà con tuto el me cuor

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. Che qualità i gióveni i ga?

GIÓVENI, la organisassion de Geovà la ga pròpio bisogno de valtri. Valtri gavé forsa e tanta voia de laorar. (Pro. 20:29) Valtri sì una benedission par la congregassion. Fursi te sì premoso de esser un servo ministerial. Ma pol esser che i fradei i pense che te sì massa gióveno e che no te sì parecià. Cossa che te pol far par i fradei fidarse in ti?

2. Cossa che ndaremo studiar adesso?

2 In questo stùdio, ndaremo imparar tanto del esémpio del rè Davi. Anca ndaremo ricordarse de quel che ga sucedesto nela vita de Asa e de Geosafà, che i ze stati due rè de Giudà. Cossa che i gióveni i pol imparar de quel che questi tre òmini i ga infrontà e de quel che lori i ga fato?

IMPARA COL RÈ DAVI

3. Cossa che un gióveno el pol far par giutar un fradel de età?

3 Davi l’era un gióveno che el gavea una bona amicìssia con Geovà. Lu el ga anca imparà a far tante bele robe che le ghe piasea ai altri. Lu anca el gavea la abilità de cantar e sonar e lu el doperea queste abilità par giutar el rè scoliesto par Geovà, Saul. (1 Sam. 16:16, 23) E ti gióveno, sarà che te pol doperar le abilità che te ghè par giutar i fradei nela to congregassion? Cossa che te pensi de giutar un fradel de età a imparar a doperar el selular o el tablet par studiar la Bìblia o par le riunion? L’è sicuro che questo fradel el restarà tanto contento.

Davi el ga tendesto tanto ben dele piégore del so pare. Lu le ga anca protegesto de un orso (Vedi el paràgrafo 4.)

4. Cossa che i gióveni i pol imparar col esémpio de Davi? (Vedi la ilustrassion dela capa.)

4 In tuto quel che Davi el fea, lu el ga mostrà ai altri che lori i podea fidarse in lu. Par esémpio, quando lu l’era gióveno, lu el ga tendesto tanto ben dele piégore de so pare. Vedemo che el so laoro no l’era fàcile par meso dele parole che el ga dito a Saul. Lu el ga dito: “Mi son el pastor che el tende dele piégore de me pare. Quando l’è vegnesto un leon (dopo anca un orso) e el ga portà via una piégora, mi son ndato drio e go ciapà la piégora dela so boca.” (1 Sam. 17:34, 35) Davi el ga fato tuto quel che el ga podesto par proteger le piégore, parché el savea che l’era lu che el gavea de ténderle. Gióveno, cossa che te pol imparar col esémpio de Davi? Te ghè de tender ben dei laori che te ricevi nela congregassion.

5. De acordo con Salmo 25:14, quala che la ze la meio roba che un gióveno el pol far?

5 Ancora da gióveno, Davi el gavea una forte amicìssia con Geovà. La roba pi importante par lu no l’era la so abilità de sonar e cantar o el so coraio, ma la so amicìssia con Geovà. Par Davi, Geovà no l’era sol el so Dio, ma anca el so meio amigo. (Ledi Salmo 25:14. *) Gióveni, cossa che podé imparar con Davi? Che la meio roba che podé far l’è gaver una forte amicìssia con Geovà. Dopo de far questo, valtri saré pronti par far altri laori.

6. Cossa che arquanti i pensea de Davi?

6 Davi el ga bio de infrontar tante dificoltà. Par esémpio, le persone le pensea che lu l’era massa gióveno o che no’l saria bon de far i laori ben fati ancora. Un colpo l’è stato quando Davi el ga dito che el ndaria lotar contra Golia e el rè Saul el ghe ga dito che lu l’era ancora un toso. (1 Sam. 17:31-33) Un poco vanti, el so fradel el gavea dito che no se podea mia fidarse in Davi. (1 Sam. 17:26-30) Ma Geovà el cognossea ben a Davi e no’l pensea come le persone. E Davi l’è stato bon de copar Golia parché el se ga fidà nel so amigo, Geovà. — 1 Sam. 17:45, 48-51.

7. Cossa che te pol imparar col esémpio de Davi?

7 Cossa che noantri imparemo de quel che ga sucedesto con Davi? Noantri imparemo che ghemo de esser passienti. Pol esser che ghe mete tempo a quei che te cognossi da picinin capir che adesso te sì grando. Ma Geovà el te cognosse. Lu el sa che, ancora che te sìpia gióveno, te sì bon de far tante robe par lu. (1 Sam. 16:7) Par intanto, te pol doperar el to tempo par far pi forte la to amicìssia con Geovà. Come che te pol far questo? Te pol far come Davi, che el vardea la creassion par imparar sora le bele qualità de Geovà. (Sal. 8:3, 4; 139:14; Rom. 1:20) Nantra roba importante che te ghè de far l’è sempre domandar la forsa de Geovà quando te ghè de bisogno. Par esémpio, fursi un colega de scola el te rida drio parché te sì una Testimònia de Geovà. Alora, domanda el aiuto de Geovà e mete in pràtica quel che te ghè imparà nela Bìblia, nele publicassion e nei vìdei. Cossita, te vè fidarte cada volta de pi in Geovà e i fradei i va veder questo, e anca lori i ndarà fidarse in ti.

I gióveni che i ze ùmili i giuta ai altri de diverse maniere (Vedi i paràgrafi 8 e 9.)

8-9. (a) Cossa che ga giutà Davi a gaver passiensa? (b) Cossa che i gióveni i pol imparar del esémpio de Davi?

8 Davi el ga bio de infrontar anca nantra dificoltà. Lu l’è stato scoliesto come el rè de Giudà, ma ghe ga tocà spetar arquanti ani fin scominsiar a governar. (1 Sam. 16:13; 2 Sam. 2:3, 4) Cossa che lo ga giutà a gaver passiensa par spetar? Invesse de pensar in quel che no l’era bon de far, lu el ga pensà in quel che el podea far. Par esémpio, quando ghe ga tocà viver nela tera dei filistei, lu el ga doperà quel tempo par lotar contra i nemighi de Israel. Cossita, lu l’è stato bon de proteger la tera de Giudà. — 1 Sam. 27:1-12.

9 Cossa che i gióveni i pol imparar col esémpio de Davi? Lori i pol doperar el so tempo par giutar i fradei. Varda el esémpio de un fradel che el ga nome Ricardo. * Quando l’era ancora gioveneto, el volea esser pioniero regolar. Ma i ansiani i ghe ga dito che el gavea de spetar ancora un pochetin. Invesse de restar inrabià, lu el ga fato sforso de predicar ancora meio e no’l ga desistio de esser pioniero. Lu el ga dito: “Adesso mi vedo che quel che i ansiani i me ga dito l’è stato el meio par mi. Mi go scominsià a far sforso par tornar parlar cole persone che le scoltea le bone notìssie e a pareciarme meio par parlar con lore. Go anca scominsià a far un stùdio dela Bìblia. Mi gavea cada volta de pi coraio par far questo laoro.” Ancoi, Ricardo l’è un bravo pioniero regolar e un servo ministerial.

10. Cossa che Davi el ga fato vanti de far una dessision importante?

10 Varda nantra roba che ga sucedesto a Davi. Par un tempo, Davi e i so òmini i ga bio de scampar de Saul. Lori i era drio viver cole so fameie nela tera dei filistei. Alora, un giorno, lori i ze ndati ala guera e i nemighi i ze ndati rento le so case e i ga menà via le so fameie. Invesse de pensar che lu l’era un bon soldà e proar risolver quel problema dela so maniera, lu el ga domandà a Geovà cossa che el gavea de far. Alora, par meso de Abiatar, Davi el ga domandà a Geovà se el gavea de ndar drio dei nemighi. Geovà el ghe ga dito che el gavea de ndar drio de lori e che l’era sicuro che el ndaria ciaparli. (1 Sam. 30:7-10) Cossa che podemo imparar de questo?

I gióveni i ga de domandar consili ai ansiani (Vedi el paràgrafo 11.)

11. Cossa che te pol far vanti de dessider qualcossa?

11 Gióveni, valtri gavé de domandar el aiuto dei altri vanti de dessider qualcossa. Par esémpio, valtri podé domandar aiuto ai vostri genitori e ai ansiani. Valtri podé fidarve nei ansiani parché lori i ze presenti de Geovà par la congregassion. (Efe. 4:8) Podé imparar tanto se fé compagno a questi fradei e se scolté i so consili. Adesso ndaremo imparar sora el esémpio del rè Asa.

IMPARA COL RÈ ASA

12. Che qualità Asa el ga mostrà quando l’era gióveno?

12 Quando el rè Asa l’era gióveno, lu l’era ùmile e coraioso. Par esémpio, dopo dela morte del so pare, Abias, lu el ga scominsià a governar e el ga finio fora cola adorassion falsa nel paese. Lu anca el ga mandà che el pòpolo de Giudà el tornesse a adorar a Geovà e a obedir ale so lege e ai so comandamenti. (2 Cró. 14:1-7) Quando Zerà, dela Etìopia, l’è ndato rento a Giudà con un milion de soldadi, el rè Asa el se ga fidà in Geovà. Lu el ga dito: “Ò Geovà, ti te pol giutar i forti e i fiachi. Giùtane Geovà, nostro Dio, parché noantri se fidemo in ti.” Par meso de queste parole, Asa el ga mostrà che el se fidea in Geovà par salvar a lu e al so pòpolo. Cossita, Geovà lo ga giutà a vinser la guera. — 2 Cró. 14:8-12.

13. Cossa che ga sucedesto con Asa, e parché?

13 Asa l’è stato bon de vinser la guera contra un esèrsito de un milion de soldadi, parché el se ga fidà in Geovà. Un tempo dopo, el rè de Israel, Baasa, el ga dito che el ndaria far guera contra el rè Asa. El rè Baasa el gavea un esèrsito ben pi pìcolo, ma Asa no’l se ga mia fidà in Geovà. Lu l’è ndato in serca del aiuto del rè dela Sìria. Ma questa la ze stata una bruta dessision. Geovà el ga mandà el profeta Anani dir a Asa che, come el se gavea fidà nel rè dela Sìria e nò in Geovà, el esèrsito dela Sìria no’l ndaria pi giutarlo. E de lì avanti, el rè Baasa el ga seità a far guera contra Giudà. (2 Cró. 16:7, 9; 1 Rè 15:32) Cossa che noantri imparemo?

14. (a) Come che te mostri che te te fidi in Geovà? (b) De acordo con 1 Timòteo 4:12, cossa che ndarà suceder se te fè questo?

14 Quando te te ghè batesà, Geovà l’è restà tanto contento parché questo el ga mostrà che te ghè fede, che te te fidi in lu e che te vol far parte dela so fameia. Alora, te ghè de seitar a esser ùmile e a fidarte in Geovà quando te toca dessider robe tanto importante e anca robe pìcole. Par esémpio, quando te vè scòlier un laoro, cossa che te vol far nel servìssio a Geovà o la to diversion. No stà mai fidarte in quel che te pensi, ma va in serca par saver quel che la Bìblia la dise. Dopo, sfòrsate par meter in pràtica quel che te impari. (Pro. 3:5, 6) Se te fè questo, Geovà el restarà tanto contento e i fradei i ndarà fidarse in ti. — Ledi 1 Timòteo 4:12. *

IMPARA COL RÈ GEOSAFÀ

15. De acordo con 2 Cróniche 18:1-3; 19:2, che sbali Geosafà el ga fato?

15 Come tuti sbaliemo, anca valtri, gióveni, ndaré sbaliar. Ma ancora cossita, valtri podé far el vostro meio a Geovà. Vedemo adesso el esémpio del rè Geosafà. Lu el gavea bele qualità e quando l’era gióveno, lu el ghe domandea a Geovà el so aiuto e el fea quel che Geovà el ghe domandea. Anca el ga mandà òmini par tute le cità de Giudà par insegnarghe al pòpolo sora Geovà. (2 Cró. 17:4, 7) Geosafà l’era una persona bona, ma anca lu el ga fato sbali. Par quela che Geovà el mandà un dei so servi par darghe consili a Geosafà. (Ledi 2 Cróniche 18:1-3; * 19:2. *) Cossa che imparemo con quel che ga sucedesto con Geosafà?

I fradei i se fida nei gióveni che i vol far de pi par Geovà e che i tende ben dei so laori (Vedi el paràgrafo 16.)

16. Cossa che te pol imparar de quel che ga sucedesto con Rajeev?

16 Aceta i consili e mételi in pràtica. Fursi, par arquanti gióveni, l’è tanto fadiga saver cossa che l’è pi importante nela so vita. Fursi sìpia fadiga anca par ti, ma no stà mia desanimarte. Varda quel che ga sucedesto con un fradel che el ga nome Rajeev. Lu el conta quel che lu el pensea quando l’era ben gióveno: “Mi no era sicuro de quel che mi volea far dela me vita, parché me piasea tanto el sporte e la diversion. Me piasea queste robe de pi che ndar ale riunion e ala predicassion.” Ma cossa che ga giutà Rajeev? Rajeev el conta che l’è stato el consìlio che un ansiano tanto amoroso el ghe ga dato. Rajeev el ga contà: “Lu el me ga mostrà e el me ga giutà a pensar sora el testo de 1 Timòteo 4:8.” Rajeev l’è stato ùmile, el ga scoltà el consìlio e el ga capio quel che l’era pi importante nela so vita. Lu el ga dito: “Mi go dessidio meter Geovà in primo posto nela me vita. Pochi ani dopo, son deventà un servo ministerial.”

ASSA GEOVÀ CONTENTO

17. Cossa che tuti i fradei i sente par i gióveni?

17 Gióveni, ghe piase tanto a tuti fradei laorar insieme con valtri. (Sof. 3:9) Tuti i resta tanto contenti de veder che valtri sì bravi in far i vostri laori nela congregassion e doperar la vostra forsa e alegria par Geovà. L’è sicuro che tuti i ve ama tanto. — 1 Gio. 2:14.

18. De acordo con Proverbi 27:11, cossa che Geovà el pensa dei gióveni che i lo serve?

18 Gióveni, podé esser sicuri che Geovà el ve ama e che el se fida in valtri. Lu el ga assà scrito nela Bìblia che, nei ùltimi giorni, tanti gióveni i ndaria laorar par lu de volentiera. (Sal 110:1-3) Geovà el sa che ti te lo ami e che te vol far el to meio par lu. Gàpia passiensa con ti e coi altri. Se te sbali, aceta i consili e fà de acordo con quel che te ghè scoltà. Pensa che l’è Geovà che l’è drio giutarte. Fà el meio che te pol nei laori che te ricevi nela congregassion. E gàpia in mente che te vol assar Geovà contento in tuto quel che te fè. — Ledi Proverbi 27:11. *

CÀNTICO 135 Fioi contenté el cuor de Geovà

^ paràgrafo 5 L’è sicuro che un gióveno, che l’è batesà e che el ga una bona amicìssia con Geovà, el vol far de pi par Dio. Fursi lu el gàpia voia de esser un servo ministerial. Ma par esser un servo ministerial, la congregassion la ga de fidarse in questo gióveno. Come che el gióveno el pol esser una persona cossita?

^ paràgrafo 5 (Salmo 25:14) La ìntima amicìssia con Geovà la ze par quei che lo teme, e lu el ghe insegna sora el so acordo.

^ paràgrafo 9 Arquanti nomi i ze stati cambiadi.

^ paràgrafo 14 (1 Timòteo 4:12) No stà assar che nissuni te manche de rispeto parché te sì gióveno. Pitosto deventa un esémpio par i fedeli nel parlar, nela condota, nel amor, nela fede, nela castità.

^ paràgrafo 15 (2 Cróniche 18:1-3) Geosafà el ga bio tante richesse e tanta glòria, ma el ga fato un acordo de matrimònio con Acabe. Dopo de arquanti ani, l’è ndato visitar Acabe in Samaria. Acabe el ga copà tante piégore e boi par lu e par tuti quei che i era con lu. Lu el ga fato che Geosafà el ndesse con lu contra Ramote-Gileade. 3 Acabe, che l’era rè de Israel, el ga domandà a Geosafà, che l’era rè de Giudà: “Végnito insieme a Ramote Gileade?” Lu el ga rispondesto: “Mi sarò con ti e el me pòpolo el sarà col to pòpolo e el ndarà giutarte nela guera.”

^ paràgrafo 15 (2 Cróniche 19:2) Geù, fiol de Anani, el vidente, l’è ndato catar el rè Geosafà e el ga dito: “Gheto de giutar i rugni e amar quei che i òdia a Geovà? Par causa de questo, Geovà l’è restà inrabià col signor.

^ paràgrafo 18 (Proverbi 27:11) Sìpia sàbio, me fiol, e fà contento el me cuor. Cossita, risponderò a quel che me sfida.