1. Què veu Jehovà en nosaltres?

JEHOVÀ «estima el seu poble» (Sl. 149:4, MM). Saber això ens fa molt feliços. Ell es fixa en les nostres bones qualitats, veu el nostre potencial i ens ajuda a ser els seus amics. Si ens mantenim fidels a ell, sempre estarà al nostre costat (Jn. 6:44).

2. Per què a alguns germans els costa creure que Jehovà els estima?

² Pot ser que alguns germans pensin: «Sé que Jehovà estima el seu poble, però com puc estar segur que m’estima a mi?». Què podria fer que algú pensés això? L’Oksana, * que va tenir una infància molt dura, diu: «Quan em vaig batejar estava molt feliç i em vaig fer pionera. Però, quinze anys més tard, vaig començar a recordar tot el que havia patit i van aflorar els meus traumes. Pensava que havia perdut l’aprovació de Jehovà i que no mereixia que m’estimés». La Yua, una pionera que també va patir molt de petita, diu: «Em vaig dedicar a Jehovà perquè volia fer-lo feliç, però estava convençuda que ell mai podria estimar-me».

3. Què veurem en aquest article?

³ Igual que aquestes germanes fidels, segur que estimes molt Jehovà, però és possible que dubtis que ell t’estimi. Per què és important que estiguis convençut que Jehovà es preocupa per tu? I què pots fer quan els sentiments negatius t’aclaparen?

4. Per què és perillós dubtar que Jehovà ens estimi?

⁴ L’amor és una força molt poderosa que ens motiva a continuar endavant. Si estàs convençut que Jehovà t’estima i et fa costat, et sentiràs motivat a servir-lo de tot cor, encara que la vida sigui molt difícil. D’altra banda, si dubtes que Jehovà es preocupa per tu et faltaran les forces (Prov. 24:10). I, quan et desanimes i deixes de creure que Déu t’estima, ets més vulnerable als atacs de Satanàs (Ef. 6:16).

5. Què els ha passat a alguns germans que han començat a pensar que Jehovà no els estima?

⁵ Alguns germans han començat a dubtar que Jehovà els estimi, i això ha debilitat la seva fe. Un ancià que es diu James explica: «Encara que estava a Betel i gaudia molt de servir en una congregació de llengua estrangera, em vaig començar a preguntar si Jehovà valorava els esforços que feia per servir-lo. Fins i tot em vaig arribar a plantejar si ell realment escoltava les meves oracions». L’Eva, una germana que també serveix a temps complet, diu: «Em vaig adonar que dubtar que Jehovà t’estimi és molt perillós perquè, si ho fas, caus en un pou sense fons, i perds el goig de servir-lo i les ganes de fer res per ell». En Michael, un ancià que també és pioner regular, comenta: «Si no creus de debò que Jehovà es preocupi per tu, t’acabes allunyant d’ell».

6. Què podem fer si comencem a pensar que Jehovà no ens estima?

⁶ Aquestes experiències ens ajuden a veure que els pensaments negatius poden tenir un efecte molt perillós en la nostra fe. Així doncs, què has de fer si comences a dubtar que Jehovà t’estimi? Rebutja immediatament aquesta idea! Demana a Jehovà que t’ajudi a substituir aquests pensaments angoixants per la seva pau, que protegirà el teu cor i la teva ment, i recorda que no estàs sol (Sl. 139:23; Fili. 4:6, 7). Molts germans i germanes lluiten contra aquests sentiments negatius. Fins i tot alguns servents fidels de l’antiguitat van afrontar aquest repte. Vegem  què podem aprendre de l’exemple de l’apòstol Pau.

7. Quins problemes tenia Pau?

⁷ Sents de vegades que les teves responsabilitats et superen i et veus incapaç d’atendre-les totes? Si aquest és el teu cas, pots entendre el que li va passar a Pau. Ell estava preocupat i angoixat, no només per una congregació, sinó per «totes les congregacions» (2 Cor. 11:23-28). Tens algun problema de salut crònic que et roba el goig? A Pau el feia patir molt una «espina al cos», que probablement era un problema de salut persistent (2 Cor. 12:7-10). I no sabia com desfer-se’n. Et sents desanimat per culpa dels teus defectes? En ocasions, això li va passar a Pau. Se sentia tan desesperat per la lluita constant que tenia contra la seva imperfecció que es lamentava d’ell mateix (Rm. 7:21-24).

8. Què va ajudar Pau?

⁸ Encara que Pau va haver de fer front a tots aquests problemes, mai va deixar de servir Jehovà. D’on va treure les forces per fer-ho? És cert que ell era molt conscient de la seva imperfecció, però tenia una fe extraordinària en el rescat. Pau sabia que «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin en [Jesús] [...] puguin viure per sempre» (Jn. 3:16; Rm. 6:23). L’apòstol era un d’aquells cristians que demostrava que tenia fe en el rescat. Estava totalment convençut que Jehovà desitjava perdonar fins i tot als que havien comès un pecat greu, si es penedien de tot cor (Sl. 86:5).

9. Què aprenem de les paraules de Gàlates 2:20?

⁹ Pau també estava segur que Jehovà l’estimava perquè havia enviat el seu Fill a morir per ell (llegeix Gàlates 2:20). Fixa’t en quines paraules tan boniques va dir l’apòstol: «El Fill de Déu [...] em va estimar i va donar la seva vida per mi». Pau no creia que l’amor de Jehovà estigués limitat a uns quants, ni va pensar: «Entenc per què Jehovà estima els altres germans, però dubto que em pugui estimar a mi». De fet, l’apòstol va recordar als romans: «Déu va demostrar que ens estima al permetre que Crist morís per nosaltres quan encara érem pecadors»  (Rm. 5:8). No oblidis mai que l’amor de Jehovà no té límits.

10. Què aprenem de Romans 8:38, 39?

¹⁰ Llegeix Romans 8:38, 39. Pau estava totalment convençut que l’amor de Jehovà és extraordinari. De fet, va escriure que res «podrà separar-nos de l’amor que Déu» ens té. Ell sabia que Jehovà havia estat molt pacient amb la nació d’Israel i també era conscient que Déu li havia mostrat misericòrdia a ell mateix. Podem resumir així la manera de pensar de Pau: «Si Jehovà ha enviat el seu Fill perquè morís per mi, quins motius tinc jo per dubtar del seu amor?» (Rm. 8:32).

11. Encara que Pau havia fet coses terribles, per què podia estar segur que Jehovà l’estimava?

¹¹ Llegeix 1 Timoteu 1:12-15. En ocasions, és possible que Pau se sentís turmentat pel seu passat. De fet, es va definir a ell mateix com el pitjor dels pecadors, i no és d’estranyar. Abans de conèixer la veritat, perseguia els cristians sense descans a diverses ciutats, i n’empresonava i votava a favor de l’execució d’alguns (Fe. 26:10, 11). Imagina’t com es devia sentir l’apòstol en conèixer algun jove cristià que fos orfe per culpa seva. Segur que Pau es penedia molt dels seus pecats, però no podia fer res per canviar el passat. Va acceptar que Crist havia mort per ell. De fet, va dir: «Sóc el que sóc gràcies a la bondat immerescuda de Déu» (1 Cor. 15:3, 10). Què pots aprendre del seu exemple? Accepta que Crist va morir per tu, i va aplanar el camí perquè poguessis tenir una amistat estreta i personal amb Jehovà (Fe. 3:19). Als ulls de Déu, el més important és  el que facis ara i el que faràs en el futur, no els errors que vas cometre en el passat, tant si eres testimoni com si no (Is. 1:18).

12. Com ens pot ajudar 1 Joan 3:19, 20 si pensem que no valem res o que no mereixem que ningú ens estimi?

¹² Quan reflexionis en el fet que Jesús va morir pels teus pecat és possible que pensis que no t’ho mereixes. Per què pot ser que et sentis així? El nostre cor és imperfecte, i ens pot enganyar fent-nos creure que no valem res ni mereixem que ningú ens estimi (llegeix 1 Joan 3:19, 20, nota). En aquestes ocasions, és important que recordem que Jehovà és més gran que el nostre cor. El seu amor i perdó són més forts que els sentiments negatius que puguis tenir en algun racó del teu cor. Has d’arribar a estar convençut que Jehovà t’estima. Per aconseguir-ho, és important que estudiïs regularment la Paraula de Déu, que facis oració constantment i que tinguis contacte amb els germans de manera regular. Per què és vital que ho facis?

13. Com ens pot ajudar estudiar la Bíblia? (Consulta també el requadre « Com els ajuda la Bíblia?».)

¹³ Estudia la Bíblia cada dia, i així podràs conèixer millor les boniques qualitats de Jehovà. A més, percebràs tot l’amor que sent per tu. Llegir la Bíblia cada dia i meditar en el que llegeixes t’ajudarà a pensar amb més claredat i a «posar les coses al seu lloc» a la teva ment i al teu cor (2 Tim. 3:16, nota). Un ancià que es diu Kevin i lluita contra sentiments d’inferioritat explica: «Llegir i meditar el Salm 103 m’ha ajudat a recuperar l’equilibri i a entendre més bé el que Jehovà sent per mi». L’Eva, de qui hem parlat abans, diu: «Al final de cada dia, dedico una estona a meditar en els sentiments de Jehovà. Això m’ajuda a conservar la pau interior i enfortir la meva fe».

14. Com ens pot ajudar l’oració?

¹⁴ Fes oració constantment (1 Tes. 5:17). Una amistat estreta es basa en una comunicació constant i sincera, i el mateix passa si volem ser amics de Jehovà. Quan li expressem els nostres sentiments, pensaments i preocupacions, li expressem que confiem en ell i que estem segurs que ens estima (Sl. 94:17-19; 1 Jn. 5:14, 15). La Yua, mencionada abans, diu: «Quan faig oració no em limito a explicar-li a Jehovà el que he fet durant el dia. Em desfogo amb ell i li explico tot el que sento. De mica en mica he deixat de veure Jehovà com l’amo d’una gran empresa. Ara el veig com un  Pare que estima molt a cadascun dels seus fills» (consulta el requadre « L’has llegit?»).

15. Com demostra Jehovà que s’interessa per nosaltres?

¹⁵ Passa temps amb els teus amics, són un regal de Jehovà (Jm. 1:17). El nostre Pare ha demostrat que s’interessa per nosaltres al donar-nos una família espiritual que ens estima «en tot moment» (Prov. 17:17). A la seva carta als colossencs, Pau va parlar d’alguns germans que li havien fet costat i va dir que havien sigut «un gran consol» per a ell (Col. 4:10, 11). Fins i tot Jesucrist va necessitar l’ajuda dels seus amics, tant dels que tenia al cel com a la terra, i la va agrair molt (Lc. 22:28, 43).

16. Com ens poden ajudar els bons amics a acostar-nos a Jehovà?

¹⁶ Busques i acceptes l’ajuda dels teus amics de la congregació? Compartir el que et preocupa amb germans espirituals no és un senyal de debilitat, és una mesura de protecció. Fixa’t en el que en James, de qui hem parlat abans, diu: «Tenir bones amistats amb germans madurs ha estat un salvavides per a mi. Quan els pensaments negatius m’aclaparen, els meus amics m’escolten amb paciència i em recorden que m’estimen. Gràcies a ells, puc percebre que Jehovà m’estima molt i es preocupa per mi». És molt important que cultivis i mantinguis amistats estretes amb germans espirituals.

17, 18. A qui hem de fer cas, i per què?

¹⁷ Satanàs vol que tiris la tovallola i deixis de lluitar per fer el que està bé. Ell vol que creguis que Jehovà no t’estima i que no et salvarà perquè no t’ho mereixes. Però res més lluny de la realitat.

¹⁸ Jehovà t’estima i et valora moltíssim. No oblidis mai que ets molt especial per a ell. Si l’obeeixes, et mantindràs «en el seu amor» per sempre, igual que Jesús (Jn. 15:10). No facis cas de Satanàs ni del teu cor, si t’intenten fer creure que no ets una bona persona. En lloc d’això, fes cas de Jehovà. Ell és capaç de veure el bé que hi ha en cadascun de nosaltres. Estigues convençut que ell «estima el seu poble», i això t’inclou a tu!