1. Per què podrien a voltes sentir-se a soles els servents de Jehovà?

A VOLTES, la majoria de nosaltres ens sentim a soles. Per a alguns, estos sentiments són passatgers, mentres que, per a uns altres, els sentiments de soledat podrien allargar-se en el temps. Fins i tot, podem sentir-nos a soles estant rodejats de gent. Per exemple, ens podria costar encaixar en una congregació nova, podríem sentir-nos a soles quan estem lluny de casa si venim d’una família molt unida o, inclús, podríem trobar molt a faltar la companyia d’un ser volgut que hem perdut en la mort. I, especialment els qui han conegut fa poc la veritat, podrien sentir-se aïllats si els familiars i antics amics, que no servixen a Jehovà, s’oposen a ells o els giren l’esquena.

2. Quines preguntes respondrem en este article?

² Jehovà ho sap tot de nosaltres i ens comprén molt bé. Quan ens sentim a soles, ell n’és conscient i vol ajudar-nos. De quina manera ho fa? Què podem fer nosaltres al respecte? I, com podem ajudar altres germans que se senten a soles? Analitzem la resposta a estes preguntes.

3. Com va mostrar Jehovà que es preocupava per Elies?

³ Jehovà està profundament interessat en el benestar dels seus servents. Està a prop de cada un de nosaltres i s’adona quan els sentiments de desànim ens sobrepassen (Sl 145:18, 19). Pensem en com es va preocupar pel profeta Elies, un home fidel que va viure en un moment  difícil de la història d’Israel. Uns enemics poderosos que s’oposaven a Jehovà estaven perseguint cruelment els adoradors de Déu, i Elies era un dels seus principals objectius (1Re 19:1, 2). A més de ser perseguit, també podria haver-lo turmentat la idea de ser l’únic profeta del Déu verdader que quedava viu (1Re 19:10). Jehovà ràpidament va acudir al seu auxili. Li va enviar un àngel per a confirmar-li que no estava a soles, que encara hi havia molts altres israelites que servien a Déu (1Re 19:5, 18).

4. Com mostra Marc 10:29, 30 lo molt que es preocupa Jehovà per aquells que han perdut el suport d’amics i familiars?

⁴ Jehovà sap que, per a nosaltres, servir-lo implica fer molts sacrificis. Un d’ells podria ser perdre el suport de familiars i antics amics no creients. En una ocasió, potser amb un to de preocupació, l’apòstol Pere li va preguntar a Jesús: «Nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, per tant?» (Mt 19:27). Jesús va assegurar afectuosament als seus deixebles que formarien part d’una gran família espiritual (llig Marc 10:29, 30). I Jehovà, com a cap d’esta família, promet que ajudarà els qui volen servir-lo (Sl 9:11 [v. 10 TNM]). Considera algunes suggerències que pots posar en pràctica per a rebre l’ajuda de Jehovà a l’hora de lluitar contra els sentiments de soledat.

5. Com ens beneficia centrar-nos en com Jehovà ens està ajudant?

⁵ Centra’t en com Jehovà està ajudant-te (Sl 55:23 [v. 22 TNM]). Açò et permetrà mantindre un punt de vista equilibrat de la teua situació. Càrol, * una germana fadrina que no té familiars en la veritat, diu: «Mirar arrere i meditar en com Jehovà m’ha donat el seu suport a través de les proves em fa sentir que no estic a soles i em dona la certesa que, en el futur, Jehovà estarà allí per a mi».

6. Com pot 1 Pere 5:9, 10 animar els qui lluiten contra sentiments de soledat?

 ⁶ Pensa en com Jehovà està ajudant els germans que se senten a soles (llig 1 Pere 5:9, 10). Hiroshi, un germà que per molts anys ha sigut l’únic Testimoni en la seua família, diu: «En la congregació és fàcil vore que cadascú té els seus problemes. Saber que tots estem esforçant-nos per servir a Jehovà pot animar els qui estem a soles en la veritat».

7. Com t’ajuda l’oració?

⁷ Mantín una bona rutina espiritual. Açò inclou dir-li obertament a Jehovà com et sents (1 Pe 5:7). Massiel, una jove que es va sentir apartada de la seua família quan va decidir servir a Jehovà, diu: «Una de les coses que més em va ajudar a fer front a la soledat va ser orar de tot cor a Jehovà. Per a mi va ser un Pare de deveres. Li orava moltes voltes cada dia i li expressava com em sentia».

8. Com t’ajuda llegir la Paraula de Déu i meditar en ella?

⁸ Llig la Paraula de Déu regularment i medita en relats concrets que destaquen l’amor que Jehovà sent per tu. Bianca, una germana que ha d’aguantar comentaris negatius de la seua família, explica: «M’ajuda molt llegir els relats bíblics i meditar en ells, així com en les biografies de servents de Jehovà que han afrontat una situació similar a la meua». Alguns germans memoritzen textos bíblics que són especialment consoladors, com Salm 27:10 i Isaïes 41:10. A altres, els ajuda a sentir-se menys a soles escoltar les gravacions de la lectura de la Bíblia o de la informació que s’estudiarà en les reunions.

9. Com et beneficia assistir a les reunions?

⁹ Esforça’t per assistir a totes les reunions. Et beneficiaràs del seu programa animador i podràs conéixer millor els germans de la congregació (He 10:24, 25). Massiel, mencionada adés, diu: «Encara que era molt tímida, em vaig proposar assistir a totes les reunions i comentar en elles. Això em va ajudar a sentir-me part de la congregació».

10. Per què és important fer-te amic de germans fidels?

¹⁰ Fes-te amic de germans fidels. Busca amics en la congregació dels qui pugues aprendre, encara que tinguen una edat o cultura diferent de la teua. La Bíblia ens recorda que «les persones grans tenen enteniment», encara que els majors també poden aprendre molt dels jóvens  fidels (Jb 12:12). David era molt més jove que Jonatan, però això no va impedir que disfrutaren d’una amistat estreta (1Sa 18:1). David i Jonatan es van ajudar l’un a l’altre a servir a Jehovà a pesar dels grans reptes que afrontaren (1Sa 23:16-18). Irina, una germana que en l’actualitat és l’única Testimoni de la seua família, diu: «Els germans i germanes de la congregació poden arribar a ser els nostres pares o germans espirituals. Jehovà pot utilitzar-los per a suplir les nostres necessitats».

11. Què has de fer per a tindre bones amistats?

¹¹ Pot ser que fer nous amics et coste, especialment si eres tímid. Una germana molt vergonyosa anomenada Ratna va aprendre la veritat a pesar de l’oposició. Ella admet: «Vaig haver d’acceptar que necessitava l’ajuda i el suport de la meua família espiritual». Pot ser molt difícil contar-li els teus sentiments a algú, no obstant, eixa comunicació franca és la base d’una bona amistat. Els teus amics volen animar-te i ajudar-te, però necessiten que els digues com fer-ho.

12. Com pot ajudar-te la predicació a fer bons amics?

¹² Una de les millors maneres de fer amics és eixint a predicar. Càrol, de qui hem parlat abans, diu: «Passar temps amb les germanes en la predicació i en altres activitats teocràtiques m’ha ajudat a fer molt bones amistats. Jehovà m’ha donat suport per mitjà d’elles al llarg d’estos anys». Sense dubte, val la pena fer-se amic de germans fidels. Jehovà utilitza estes amistats per a ajudar-nos a combatre sentiments angoixants com la soledat (Pr 17:17).

13. Quina responsabilitat tenim tots en la congregació?

¹³ Tots en la congregació tenim la responsabilitat de contribuir a fer que hi haja un ambient amorós i pacífic on ningú se senta completament a soles (Jn 13:35). El que fem i diem pot animar molt els altres. Fixa’t què va dir una germana: «Quan vaig conéixer la veritat, la congregació es va convertir en la meua família. Sense la seua ajuda, m’haguera sigut impossible arribar a ser testimoni de Jehovà». Què pots fer per a que els qui estan a soles en la veritat se senten part de la congregació?

14. Com podem fer-nos amics dels nous en la congregació?

¹⁴ Pren la iniciativa en oferir la teua amistat. Podem començar acollint afectuosament els nous en la congregació (Rm 15:7). No obstant, volem fer més que simplement saludar-los cordialment. Amb el temps, volem fer-nos bons amics d’ells. Així que siguem amables i mostrem-los interés sincer. Intenta conéixer la seua situació, però sense fer-los preguntes incòmodes. Pot ser que a alguns els coste expressar els seus sentiments, així que ves amb compte de no obligar-los a fer-ho. Més bé, fes-los preguntes discretes i escolta pacientment les seues respostes. Per exemple, podries preguntar-los com van conéixer la veritat.

15. Com poden els germans madurs ajudar els altres en la congregació?

¹⁵ Tots els que formen part de la congregació creixeran espiritualment si els cristians madurs, en especial els  ancians, els mostren interés. Melissa, una germana a qui sa mare va criar sola en la veritat, diu: «No tinc paraules per a expressar quant aprecie els germans que al llarg dels anys han sigut com pares espirituals per a mi. Quan necessite parlar, sempre tinc algú que m’escolte». Mauricio, un germà jove que es va sentir abandonat quan el seu mestre de la Bíblia va deixar la veritat, conta: «L’interés personal que em mostraren els ancians em va ajudar molt. A sovint, parlaven amb mi i eixíem junts a predicar. Em comentaven algunes joies que havien trobat en el seu estudi personal de la Bíblia i, fins i tot, practicàvem esports junts». Tant Melissa com Mauricio començaren a servir a temps complet.

16, 17. De quines maneres pràctiques podem ajudar els altres?

¹⁶ Dona ajuda pràctica (Ga 6:10). Leo, que servix com a missioner en un altre país lluny de la seua família, diu: «A sovint, tot el que necessite és una simple mostra de bondat en el moment apropiat. Recorde que un dia vaig tindre un colp amb el cotxe. Quan per fi vaig arribar a casa, estava molt nerviós. Però llavors, un matrimoni em va convidar a sopar. No recorde el que vam menjar, però sí que recorde que m’escoltaren amablement. Al final, em sentia molt millor».

¹⁷ Tots disfrutem d’esdeveniments teocràtics com les assemblees, en part, perquè passem temps amb els germans i conversem amb ells sobre el programa. No obstant, Càrol, mencionada anteriorment, diu: «En les assemblees em trobe molt a soles. Encara que estic rodejada de centenars o, fins i tot, milers de germans i germanes, vore que tots estan en companyia de la seua família em fa sentir encara més a soles». A altres, se’ls fa difícil assistir a una assemblea per primera volta després de perdre el seu cònjuge en la mort. Saps d’algú que estiga passant per situacions com estes? Per què no el convides a estar amb la teua família en la pròxima assemblea?

18. Com podem aplicar 2 Corintis 6:11-13 al mostrar hospitalitat?

 ¹⁸ Passa temps amb ells. Inclou en les teues activitats socials diferents germans i germanes, en especial aquells que puguen sentir-se a soles. La Bíblia diu: «Obriu el vostre cor». I volem fer-ho particularment amb estos germans (llig 2 Corintis 6:11-13). Melissa, mencionada en el paràgraf 15, recorda: «Ens alegràvem molt quan els germans ens convidaven a sa casa o a anar de viatge junts». Hi ha algú en la teua congregació a qui pugues mostrar-li esta classe d’hospitalitat?

19. Quan podria ser especialment útil passar temps amb els germans de la congregació?

¹⁹ Hi ha certs moments en què els germans apreciaran la nostra companyia. A alguns, els podria resultar difícil estar rodejats de familiars no creients durant les festivitats. Altres podrien sentir-se molt tristos en certes dates, com en l’aniversari de la mort d’un ser estimat. Quan ens oferim a passar temps amb els germans i germanes que estan passant per estes situacions, els mostrem que ens preocupem «sincerament» per ells (Fl 2:20).

20. Com poden les paraules de Jesús registrades en Mateu 12:48-50 ajudar-nos quan ens sentim a soles?

²⁰ Hi ha moltes raons per les quals, a voltes, els cristians podríem sentir-nos a soles. Però no hem d’oblidar mai que Jehovà és plenament conscient d’estos sentiments. A sovint, utilitza els nostres germans per a donar-nos el que necessitem (llig Mateu 12:48-50). A canvi, li demostrem el nostre agraïment per esta disposició amorosa esforçant-nos per ajudar la nostra família espiritual. Sense importar com puguem sentir-nos a voltes, recordem que, amb Jehovà, mai estarem a soles.