1. Per què podem comparar Satanàs amb un caçador?

ELS caçadors tenen un únic objectiu: capturar o matar la seva presa. Per tal d’aconseguir-ho, fan servir diversos paranys, com els que va descriure un dels falsos amics de Job (Job 18:8-10). Com s’ho fan perquè un animal caigui en les seves trampes? Primer, estudien l’animal: es fixen on va i quines coses li criden l’atenció. Llavors, decideixen quin parany serà mes eficaç. Satanàs és com aquests caçadors. Ell ens estudia, para atenció a les coses que ens agraden o als llocs on anem, i llavors tria el parany que utilitzarà amb l’esperança d’agafar-nos desprevinguts. Malgrat això, la Bíblia ens assegura que podem evitar caure en les seves trampes. Fins i tot, ens diu que, si el Diable finalment aconsegueix atrapar-nos, ens en podem alliberar.

2. Quines són dues de les trampes més efectives de Satanàs?

² Dues de les trampes més efectives de Satanàs són l’orgull i la cobdícia. * De fet, les ha utilitzat durant milers d’anys. És com un ocellaire que sedueix la seva presa perquè s’enredi a la seva xarxa o caigui a una trampa (Sl. 91:3). Però podem evitar caure en el seu parany perquè, gràcies a Jehovà, coneixem les seves tàctiques (2 Cor. 2:11).

3. Per què ha inclòs Jehovà exemples negatius a la Bíblia?

³ Jehovà ens ensenya com de perillós és el parany de l’orgull i la cobdícia utilitzant exemples de la vida  real. A continuació, veurem com Satanàs va aconseguir entrampar servents experimentats de Jehovà. Vol dir això que estem condemnats al fracàs? En absolut! Déu va incloure aquests exemples a la Bíblia «per advertir-nos» (1 Cor. 10:11). Ell sap que podem aprendre d’aquests mals exemples i així evitar o escapar de les trampes que ens posa Satanàs.

4. Què ens pot passar si ens tornem orgullosos?

⁴ Satanàs vol que ens convertim en persones orgulloses. Ell sap que si ens deixem dominar per aquest sentiment segurament ens tornarem com ell i perdrem l’oportunitat de viure per sempre (Prov. 16:18). Amb raó, l’apòstol Pau ens va advertir que no ens tornéssim orgullosos perquè, d’altra manera, acabaríem «rebent la mateixa sentència que el Diable» (1 Tim. 3:6, 7). La veritat és que tots estem en perill, ja sigui que faci pocs anys que servim Jehovà o que en faci molts.

5. Segons Eclesiastès 7:16, 20, què podria revelar que som persones orgulloses?

⁵ L’orgull és una manifestació de l’egoisme. Per això, Satanàs vol que ens tornem egoistes i pensem més en nosaltres mateixos que en Jehovà, sobretot quan afrontem problemes. Per exemple, alguna vegada t’han acusat falsament o t’han tractat injustament? A Satanàs li encantaria que t’enfadessis amb Jehovà o amb els germans. Et vol convèncer que l’única forma de fer bé les coses és fent-les a la teva manera i no com Jehovà et diu a la seva Paraula (llegeix Eclesiastès 7:16, 20).

6. Què podem aprendre de l’experiència d’una germana dels Països Baixos?

⁶ Fixa’t en l’experiència d’una germana dels Països Baixos que no suportava els defectes dels germans. Va decidir que no toleraria més aquella situació. Ella explica: «Era incapaç de perdonar-los i em sentia molt sola. Li vaig dir al meu marit que ens havíem de canviar de  congregació». Després d’això, aquesta germana va veure el programa de JW Broadcasting^® de març de 2016. Allà s’oferien suggeriments de com reaccionar davant les imperfeccions dels altres. Ella continua: «Em vaig adonar que havia de ser humil i reconèixer els meus errors en comptes d’intentar canviar els germans de la congregació. Aquell programa em va ajudar a centrar-me en Jehovà i la seva sobirania». Quina és la lliçó? Quan et sentis així, centra’t en Jehovà. Prega-li que t’ajudi a veure els altres des de la seva perspectiva. Tot i que Ell veu els seus errors, està disposat a perdonar-los, i vol que tu facis el mateix (1 Jn. 4:20).

7. Què li va passar al rei Ozies?

⁷ L’orgull va fer que el rei Ozies de Judà actués presumptuosament i rebutgés el consell que li van donar. Ell tenia moltes habilitats. Era un bon estratega militar, i va tenir molt d’èxit en projectes agrícoles i de construcció. De fet, «Déu el féu prosperar» (2 Cròn. 26:3-7, 10). Però la Bíblia diu que, «quan fou fort, el seu cor s’enorgullí fins que es va corrompre». D’acord amb la Llei de Jehovà, els únics que podien oferir encens al temple eren els sacerdots, però Ozies es va extralimitar en les seves funcions quan va anar a la casa de Déu per oferir-hi encens. A Jehovà no li va agradar gens això i el va castigar amb lepra, una malaltia que el va acompanyar la resta de la seva vida (2 Cròn. 26:16-21).

8. Com ens ajuda 1 Corintis 4:6, 7 a evitar la trampa de l’orgull?

⁸ Ens podria passar el mateix que al rei Ozies? Vegem el cas d’en José. A aquest germà li anaven molt bé els negocis i era un ancià respectat a la seva congregació. A més, presentava discursos als congressos i, fins i tot, els superintendents de circuit li demanaven consell. Ell reconeix: «En lloc de confiar en Jehovà, confiava en les meves habilitats i en la meva experiència. Pensava que era tan fort que no em calia fer cas de les advertències i els consells de Jehovà». Tristament, en José va cometre un pecat greu i el van expulsar. Ara ja fa anys que ha estat readmès i explica: «Jehovà m’ha ensenyat  que el més important no és tenir títols, sinó obeir-lo». Mai oblidem que totes les habilitats i els privilegis que tenim són gràcies al nostre Pare (llegeix 1 Corintis 4:6, 7). Si ens tornem orgullosos, ell no ens podrà utilitzar.

9. Què van fer Satanàs i Eva moguts per la cobdícia?

⁹ Quan parlem de cobdícia ràpidament pensem en Satanàs. Com a àngel de Jehovà, segur que devia tenir privilegis molt especials. Però no en tenia prou; en volia més. Desitjava rebre l’adoració que només pertany a Déu. El Diable vol que ens tornem cobdiciosos com ell. Per això, intenta que no estiguem contents amb el que tenim. De fet, això és just el que va fer amb Eva. Jehovà amorosament havia donat a la primera parella una immensa varietat d’aliment; podien menjar «dels fruits de tots els arbres del jardí» a excepció d’un (Gèn. 2:16, BCI). Amb tot, el Diable va aconseguir enganyar Eva perquè pensés que necessitava menjar de l’arbre prohibit. Ella no va valorar el que tenia; en volia més. Tots sabem com va acabar la història. Va pecar i finalment va morir (Gèn. 3:6, 19).

10. Com va caure David en la trampa de la cobdícia?

¹⁰ La cobdícia va fer que el rei David oblidés tot el que Jehovà li havia donat, com ara riqueses, prominència i una victòria rere una altra sobre els seus enemics. Tot i que ple d’agraïment va reconèixer que els regals de Jehovà eren «massa nombrosos per comptar-los», sembla que en un moment donat va deixar d’estar content i en va ambicionar més (Sl. 40:5). Encara que el rei David tenia moltes dones, va desitjar Betsabé, la dona d’Uries, l’hitita. Ell va deixar que el seu desig egoista creixés en el seu cor. Finalment, va tenir relacions sexuals amb Betsabé i ella es va quedar embarassada. Com si l’adulteri no fos prou greu, va manipular els assumptes perquè matessin Uries (2 Sam. 11:2-15). Què li va passar pel cap a David? Havia oblidat que Jehovà ho veu tot? Després de servir fidelment Déu durant molts anys, va  cedir a la cobdícia i va haver de pagar un preu molt alt. Feliçment, aquest rei va reconèixer el seu pecat i es va penedir. Segur que va agrair molt que Jehovà el perdonés (2 Sam. 12:7-13).

11. Com ens ajuda Efesis 5:3, 4 a lluitar contra la cobdícia?

¹¹ Què aprenem de l’exemple del rei David? Que per no caure en la trampa de la cobdícia hem d’agrair a Jehovà tot el que ens dona (llegeix Efesis 5:3, 4). Hem d’estar contents amb el que tenim. Se’ns aconsella que animem els estudiants a pensar en coses concretes que Jehovà els dona i l’hi agraeixin. Si un estudiant fa això durant una setmana, s’haurà sentit agraït com a mínim set cops (1 Tes. 5:18). Per què no intentes fer el mateix? Si medites en tot el que Jehovà et dona, no podràs evitar sentir-te agraït. Quan et sents agraït, estàs content amb el que tens. I quan estàs content amb el que tens, el parany de la cobdícia s’esvaeix.

12. Com va afectar la cobdícia a Judes Iscariot?

¹² Encara que la cobdícia va convertir Judes Iscariot en un traïdor menyspreable, al principi no era així (Lc. 6:13, 16). Pensa en això: Jesús el va escollir per ser un dels seus apòstols. Sens dubte, Judes era una persona molt capaç i digna de confiança perquè era l’encarregat de la caixa dels diners. Jesús i els apòstols utilitzaven aquests diners per cobrir les despeses que tenien a la predicació. D’alguna manera aquelles donacions eren com les que fem avui dia a l’obra mundial. Així i tot, Judes va començar a robar i va ignorar els constants advertiments que el seu Mestre havia fet sobre la cobdícia (Mc. 7:22, 23; Lc. 11:39; 12:15).

13. Com va sortir a la llum la cobdícia de Judes?

¹³ La cobdícia de Judes va sortir a la llum poc abans de la mort de Jesús. Simó el Leprós va convidar a casa seva Jesús i els seus deixebles, incloses Maria i Marta. Durant aquell àpat, Maria es va aixecar i «va vessar sobre el cap de Jesús» un «oli perfumat molt car». Això no va agradar gens a Judes ni a la resta dels deixebles, que possiblement van pensar que aquells diners es podien haver utilitzat a la predicació. Però Judes tenia un motiu amagat. Ell «era un lladre» i volia quedar-se aquells diners. La cobdícia el va corrompre fins al punt de trair el Fill de Déu pel preu d’un esclau (Mt. 26:6-16; Jn. 12:2-6; Lc. 22:3-6).

14. Com va posar en pràctica un matrimoni l’advertència de Lluc 16:13?

¹⁴ Jesús va recordar als seus deixebles una ensenyança molt important: «No podeu servir Déu i els diners a la vegada» (llegeix Lluc 16:13). Aquesta advertència encara està vigent i l’experiència d’un matrimoni de Romania n’és un bon exemple. Aquesta parella va fer cas de les paraules de Jesús quan li van oferir una feina temporal a un país més pròsper en sentit econòmic. Ells expliquen: «Devíem molts diners al banc i, al principi, vam pensar que aquella feina era una benedicció de Jehovà». Però en realitat era una trampa. Si l’acceptaven, els seria més difícil servir Déu com ell es mereix. Després de llegir l’article «Mantengámonos leales con un corazón unificado», a La Atalaya del 15 d’agost de 2008, van prendre una decisió. Ells diuen: «Si guanyar més diners era la raó per la qual ens mudàvem de país, això volia dir que Jehovà no era el més important  a la nostra vida, ja que sabíem que allà la nostra espiritualitat patiria». Així és que van rebutjar l’oferta. Què va passar? El marit va trobar una feina al país on vivien que els permetria cobrir les despeses que tenien. La seva dona diu: «La mà de Jehovà mai es queda curta». Aquesta parella s’alegra molt d’haver triat Jehovà com al seu Amo en comptes dels diners.

15. Com sabem que ens podem alliberar de les trampes de Satanàs?

¹⁵ Què pots fer si t’adones que has caigut al parany de l’orgull o de la cobdícia? Te’n pots escapar! De fet, l’apòstol Pau va dir que si un cristià es trobava «atrapat» en una «trampa del Diable» se’n podia alliberar (2 Tim. 2:26). Quan Natan va retreure a David el que havia fet, aquest es va penedir de la seva cobdícia i va recuperar la seva amistat amb Jehovà. Mai oblidem que Déu és molt més fort que Satanàs, i si acceptem la Seva ajuda ens podem alliberar de qualsevol trampa del Diable.

16. Què ens ajudarà a evitar caure en les trampes del Diable?

¹⁶ És clar, és molt millor no caure en aquestes trampes i només ho aconseguirem amb l’ajuda de Jehovà. Però no hem d’abaixar la guàrdia. Tal com hem vist, servents de Déu que havien estat fidels per molts anys es van deixar entrampar per l’orgull o la cobdícia. Per tant, suplica-li a Jehovà cada dia que t’ajudi a identificar si aquestes característiques indesitjables estan influint en la teva personalitat, i fes-les fora (Sl. 139:23, 24).

17. Què li passarà molt aviat a Satanàs?

¹⁷ Durant milers d’anys, Satanàs ha estat un despietat caçador, però aviat serà lligat i finalment destruït (Ap. 20:1-3, 10). Com desitgem que arribi aquest dia! Mentrestant, mantén-te vigilant per no caure en les trampes de Satanàs. Lluita amb totes les teves forces contra l’orgull i la cobdícia. Estigues decidit a oposar-te al Diable i ell fugirà de tu (Jm. 4:7).