1. Què ha fet Jehovà per tu?

COM vas arribar a ser testimoni de Jehovà? Primer, vas escoltar «la bona nova», potser gràcies als teus pares, a un company de faena o de classe o, tal volta, gràcies a la predicació de casa en casa (Mc 13:10). Després, algú va dedicar molt de temps i esforç a estudiar la Bíblia amb tu. Durant el curs, vas arribar a estimar a Jehovà i vas descobrir que ell també t’estima a tu. Jehovà et va atraure a la veritat i ara, com a deixeble de Jesucrist, tens l’esperança de viure per sempre (Jn 6:44). Sense dubte, agraïxes que Jehovà motivara algú a ensenyar-te la veritat i que t’acceptara com a un dels seus servents.

2. Què analitzarem en este article?

² Ara que hem conegut la veritat, tenim el privilegi d’ajudar els altres a acompanyar-nos en el camí que porta a la vida. Potser ens sentim còmodes al predicar de casa en casa, però se’ns podria fer una muntanya oferir cursos bíblics i conduir-los. És aixina com et sents? En eixe cas, és possible que et resulten pràctiques algunes de les suggerències d’este article. En ell, analitzarem què ens motiva a coŀlaborar en l’obra de fer deixebles. També vorem com podem superar els obstacles que podrien retindre’ns de voler conduir un curs bíblic. Però abans, considerem per què no hem de ser tan sols predicadors sinó també mestres de les bones notícies.

3. Per què prediquem?

³ Quan Jesús va estar en la terra, va encomanar als seus seguidors una doble missió. Primer, els va dir que predicaren  les bones notícies del Regne i els va mostrar com fer-ho (Mt 10:7; Lc 8:1). Entre altres coses, Jesús va preparar els seus deixebles per a saber com reaccionar davant de qualsevol resposta al missatge del Regne, tant positiva com negativa (Lc 9:2-5). També va predir fins a on arribaria la predicació al dir que l’activitat dels seus seguidors serviria «com a testimoni per a totes les nacions» (Mt 24:14 QE; Fets 1:8). Sense importar la resposta de les persones, els deixebles haurien d’anunciar el Regne de Déu i tot el que este aconseguiria.

4. D’acord amb Mateu 28:18-20, què hem de fer a més de predicar el Regne?

⁴ Quina és la segona part de la missió que Jesús va donar? Va dir als seus seguidors que ensenyaren als futurs deixebles a observar totes les coses que ell havia manat. Però, es limitaria esta obra de predicar i ensenyar només al segle I, com alguns diuen? No. Jesús va indicar que esta important labor continuaria fins al nostre dia, «fins a la fi» d’este sistema (llig Mateu 28:18-20). Probablement, va donar esta comissió quan es va aparéixer a més de 500 deixebles seus (1Co 15:6). I, en la revelació que li va donar a Joan, Jesús va indicar clarament que vol que tots els seus deixebles ajuden la gent a aprendre sobre Jehovà (Ap 22:17).

5. Segons 1 Corintis 3:6-9, com va iŀlustrar Pau la relació entre predicar i ensenyar?

⁵ L’apòstol Pau va comparar l’obra de fer deixebles a la faena de cultivar un camp. Així va mostrar que hem de fer més que simplement plantar llavors. Per exemple, als corintis els va recordar: «Jo vaig plantar, Apoŀló va regar [...]. Nosaltres som coŀlaboradors de Déu, i vosaltres sou el seu cultiu» (llig 1 Corintis 3:6-9). Com a treballadors en el «cultiu» de Déu, no només plantem llavors, sinó que també les reguem i regularment comprovem el seu creixement (Jn 4:35). Al mateix temps, reconeixem que és Déu el qui les fa créixer.

6. Què implica la nostra labor com a mestres?

⁶ Busquem els qui estan «ben disposats per a la vida eterna» (Fets 13:48 NT). Per a que puguen arribar a ser deixebles, els hem d’ajudar a 1) entendre, 2) acceptar i 3) posar en pràctica el que aprenen de la Bíblia (Jn 17:3; Col 2:6, 7; 1Te 2:13). Tota la congregació pot ajudar els estudiants de la Bíblia amb el seu exemple al mostrar-los amor i fer-los sentir benvinguts quan assistixen a les reunions (Jn 13:35). Qui conduïx un curs bíblic, probablement haurà de dedicar molt de temps i energies a ajudar l’estudiant a «destruir fortaleses», com creences o pràctiques molt arrelades (2Co 10:4, 5). Potser caldran molts mesos per a guiar una persona a fer estos passos i, amb el temps, arribar al baptisme. Però l’esforç val la pena!

7. Què ens motiva a participar en l’obra de predicar i fer deixebles?

⁷ Per què participem en l’obra de predicar i fer deixebles? En primer lloc, perquè estimem a Jehovà. Quan fas tot el que pots per obeir el manament de predicar i fer deixebles, estàs demostrant el teu amor per Déu (1Jn 5:3). Este amor ja t’ha motivat a predicar de casa en casa. Però pregunta’t: et va ser fàcil obeir este manament? Probablement no. ¿Estaves nerviós quan vas tocar la primera  porta? Segur que sí. Però sabies que això és el que Jesús ens va manar i vas obeir. I segurament, amb el temps, et va resultar més fàcil eixir a predicar. Ara bé, què podem dir de conduir un curs bíblic? Et poses nerviós només de pensar-ho? És possible. No obstant, Jehovà augmentarà el teu desig de fer deixebles si li demanes que t’ajude a superar el nerviosisme i a armar-te de valor per a oferir un curs bíblic.

8. En harmonia amb Marc 6:34, què més ens mou a ensenyar als altres?

⁸ En segon lloc, l’amor pels altres ens mou a ensenyar-los la veritat. En una ocasió, Jesús i els seus deixebles estaven esgotats després d’haver predicat molt. Van buscar un lloc on poder descansar, però una gran multitud va anar al seu encontre. Mogut per la compassió, Jesús «es posà a instruir-los llargament» (llig Marc 6:34). Per què va fer Jesús eixe sacrifici? Perquè es va posar en el lloc d’aquelles persones. Va vore lo necessitades que estaven d’una esperança per tot el que estaven patint i va voler ajudar-les. Hui en dia, la gent està en la mateixa situació. No deixem que les aparences ens enganyen. Són com ovelles perdudes sense un pastor que les guie. L’apòstol Pau les va descriure com persones sense esperança i sense Déu (Ef 2:12). De fet, estan en «el camí que condueix a la perdició»! (Mt 7:13) Quan pensem en la condició espiritual de les persones del nostre territori, l’amor i la compassió ens motiven a ajudar-les. I la millor manera de fer-ho és oferint-los un curs de la Bíblia.

9. Segons Filipencs 2:13, com pot ajudar-te Jehovà?

⁹ Potser dubtes a l’hora d’oferir un curs bíblic perquè eres conscient del temps que necessitaràs per a preparar-te’l i conduir-lo. Si és aixina com et sents, conta-li-ho a Jehovà. Demana-li que t’ajude a cultivar el desig de buscar i conduir un curs bíblic (llig Filipencs 2:13). L’apòstol Joan ens va assegurar que Déu respondrà les oracions que estan d’acord amb la Seua voluntat (1Jn 5:14, 15). Així que pots estar segur que Jehovà t’ajudarà a cultivar el desig de participar en l’obra de fer deixebles.

10, 11. Què podria impedir-nos conduir un curs bíblic?

¹⁰ Encara que ens prenem la comissió d’ensenyar molt seriosament, afrontem reptes que podrien impedir-nos fer tant com voldríem. Vegem alguns d’estos obstacles i com podem superar-los.

¹¹ Podríem sentir-nos limitats per les nostres circumstàncies. Per exemple, alguns publicadors són majors o tenen mala salut. Si estàs en esta situació, pensa en una de les lliçons que hem aprés de la pandèmia de la COVID-19. Hem comprovat que podem conduir cursos bíblics progressius per mitjans electrònics. Així que pots començar i conduir un estudi des de la comoditat de ta casa. També hi ha un altre avantatge. A algunes persones els agradaria estudiar la Bíblia, però no poden en l’horari que normalment dediquem a la predicació. No obstant, sí que podrien de bon matí o tard per la nit. Podries adaptar el teu horari per a cobrir esta necessitat? Recorda que, com Nicodem ho preferia així, Jesús va estar dispost a reunir-se de nit amb ell per a ensenyar-li (Jn 3:1, 2).

12. Quins factors ens fan pensar que podem ser bons mestres?

 ¹² Podríem pensar que no estem capacitats per a conduir un curs bíblic. Potser ens fa la impressió que necessitem tindre més coneixement o habilitat com a mestres per a poder estudiar la Bíblia amb algú. Si este és el teu cas, considera tres factors que poden reforçar la teua confiança. Primer, per a Jehovà, ja estàs qualificat per a ensenyar (2Co 3:5). Segon, Jesús —qui té «plena autoritat al cel i a la terra»— t’ha autoritzat a ensenyar (Mt 28:18). I tercer, pots confiar en l’ajuda dels altres. Jesús va confiar en el que son Pare li va dir que diguera, i tu pots fer igual (Jn 8:28; 12:49). A més, li pots demanar al teu superintendent de grup, a un precursor qualificat o a un publicador d’experiència que t’ajude a començar i a conduir un curs bíblic. Una manera com pots augmentar la teua confiança és observant com estos publicadors dirigixen els seus cursos.

13. Per què hem de ser adaptables?

¹³ Podríem trobar difícil adaptar-nos als nous mètodes i ferramentes. La manera de conduir cursos bíblics ha canviat. La nostra publicació d’estudi principal, Disfruta de la vida per sempre!, requerix que ens preparem per a l’estudi i el conduïm de manera diferent a com solíem fer. Ara llegim menys paràgrafs i conversem més amb l’estudiant. També utilitzem més vídeos i ferramentes electròniques com JW Library^®. Si no et sents còmode usant-les, parla amb algú per a que t’ensenye a fer-ho. A tots ens agrada seguir una rutina i ens costa adaptar-nos a fer les coses d’una altra manera. Però, amb l’ajuda de Jehovà i dels altres, et serà més fàcil acostumar-te i, inclús, disfrutaràs més de dirigir cursos bíblics. Tal com va dir un precursor, este mètode d’estudi resulta «refrescant tant per a l’estudiant com per al mestre».

14. Què hauríem de recordar al treballar en un territori apàtic, i com ens anima 1 Corintis 3:6, 7?

¹⁴ Podríem viure en un territori on és difícil començar cursos bíblics. La gent és indiferent al nostre missatge o, fins i tot, s’oposa a ell. Què ens pot ajudar a mantindre una actitud positiva en esta classe de territoris? En primer lloc, recorda que les circumstàncies de la gent poden canviar ràpidament en este món turbulent i que els qui en un principi no estaven interessats poden adonar-se que necessiten la guia de Déu (Mt 5:3). Alguns que en el passat sempre rebutjaven les nostres publicacions més tard van acceptar un curs bíblic. I en segon lloc, hem de recordar que Jehovà és l’Amo dels sembrats (Mt 9:38). Però a pesar que ell és l’Únic que els fa créixer, vol que continuem plantant i regant (1Co 3:6, 7). Que animador és saber que encara que no conduïm un curs bíblic en este moment, Jehovà ens recompensa, no pels nostres resultats, sinó pels nostres esforços! *

15. Com se sent Jehovà quan algú accepta un curs bíblic i posa en pràctica el que aprén?

¹⁵ Jehovà s’alegra quan una persona accepta les veritats bíbliques i les compartix amb els altres (Pr 23:15, 16). Que content  ha d’estar de vore el que està passant hui en dia! Per exemple, durant l’any de servici de 2020, a pesar de la pandèmia mundial, es van conduir 7.705.765 cursos bíblics i es van ajudar 241.994 persones a dedicar-se a Jehovà i a batejar-se. I estos nous deixebles, per la seua part, també conduiran cursos bíblics i faran més deixebles (Lc 6:40). Sense cap dubte, fem feliç a Jehovà al participar en l’obra de fer deixebles.

16. Quina bona meta podríem posar-nos?

¹⁶ Fer deixebles implica esforç, però amb l’ajuda de Jehovà, podem participar en ensenyar als nous a estimar el nostre Pare celestial. ¿Podríem posar-nos la meta de començar i conduir almenys un curs bíblic? Si aprofitem tota ocasió oportuna per a preguntar aquells a qui prediquem si volen estudiar amb nosaltres, pot ser que ens sorprenga el resultat. Podem estar segurs que Jehovà beneirà els nostres esforços.

17. Què experimentarem si conduïm un curs bíblic?

¹⁷ Quin privilegi tenim de predicar i també d’ensenyar la veritat. Esta obra ens fa realment feliços. L’apòstol Pau, qui va fer molts deixebles en Tessalònica, va expressar els seus sentiments d’esta manera: «Quina esperança i quin goig podem tenir? Quina glòria ens posarem com a corona davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seua vinguda? Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!» (1Te 2:19, 20; Fets 17:1-4). Molts, en l’actualitat, se senten igual. Una germana anomenada Stéphanie, que junt amb el seu home ha ajudat moltes persones a arribar fins al baptisme, diu: «No hi ha major alegria que ajudar algú a dedicar-se a Jehovà».