1. Per què Jehovà no ens compara amb els altres?

A JEHOVÀ li encanta la varietat. Açò es fa evident en les seues creacions impressionants, inclosos els sers humans. Cada persona és única, per això Jehovà no et compara mai amb els altres, sinó que examina el teu cor, és a dir, la teua persona interior (1Sa 16:7). També té en compte els teus punts forts i debilitats, així com la teua criança, i no et demana més del que li pots donar. Hem d’imitar a Jehovà i vore’ns tal com ell ens veu. D’esta manera, ens examinarem «amb sensatesa» i no pensarem que som més o menys del que som (Rm 12:3).

2. Per què no és bo que ens comparem amb els altres?

² Per descomptat, podem aprendre molt d’un germà o germana fidel que té èxit en la predicació (He 13:7). El seu exemple ens podria ajudar a vore quines coses podem millorar en el nostre ministeri (Fl 3:17). Però, hi ha una gran diferència entre fixar-se en el bon exemple d’algú per a millorar i gastar-lo per a comparar-se amb ell. Eixes comparacions podrien fer-nos tindre sentiments d’enveja, de desànim o, inclús, d’inutilitat. Tal com vam aprendre en l’article anterior, competir amb altres germans de la congregació podria ser espiritualment nociu. Per això, Jehovà ens exhorta carinyosament: «Que cadascú examine la seua pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres» (Ga 6:4).

3. Quins aspectes del teu progrés espiritual t’alegren més?

³ Jehovà vol que t’alegres del teu propi progrés. Segurament, si estàs batejat, t’emociona haver alcançat  eixa meta. El teu amor per Déu et va motivar a prendre eixa decisió. Pensa en tot el que has progressat des de llavors. Podries preguntar-te: «S’ha aprofundit el meu amor per la lectura i l’estudi personal de la Bíblia? Són les meues oracions més significatives i sentides? (Sl 141:2) Se’m fa més fàcil iniciar conversacions i utilitzar les nostres ferramentes en la predicació? M’ha ajudat Jehovà a ser millor marit, esposa o pare?». Pots sentir-te feliç i molt satisfet pel progrés que has fet en estos camps.

4. Què analitzarem en este article?

⁴ També podem ajudar els altres a alegrar-se del seu propi progrés espiritual i a evitar que es comparen amb algú més. En este article, vorem com els pares poden ajudar els seus fills, com els cònjuges poden ajudar-se mútuament, i com els ancians i altres germans i germanes poden ajudar la resta de la congregació. Finalment, analitzarem alguns principis bíblics que ens poden ajudar a posar-nos metes raonables d’acord amb les nostres capacitats i circumstàncies personals.

5. D’acord amb Efesis 6:4, què haurien d’evitar els pares?

⁵ Els pares haurien d’anar amb compte de no fer comparacions entre els seus fills o d’exigir-los més del que poden fer. Les comparacions negatives i les exigències poc raonables poden irritar els fills (llig Efesis 6:4). Una germana que li diuen Sàtxiko * diu: «Els meus mestres esperaven que fora millor que la resta d’alumnes. A més, ma mare volia que fora bona estudiant per a donar un bon testimoni al meu mestre i a mon pare, que no era creient. De fet, volia que sempre traguera un 10 en els exàmens, i això era impossible. A pesar que fa anys que vaig acabar l’escola, a voltes, encara em pregunte si els meus esforços són suficients per a Jehovà».

6. Què poden aprendre els pares de Salm 131:1, 2?

⁶ Trobem una lliçó important per als pares en Salm 131:1, 2 (llig-lo). El rei David va dir que no tenia «pretensions de grandeses o de coses massa altes». Gràcies a la  seua humiltat i modèstia, va poder dir: «Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena». Què poden aprendre els pares de les paraules de David? Que han de ser humils i modestos, no només amb el que esperen d’ells mateixos, sinó també amb el que esperen dels seus fills. A l’hora d’ajudar-los a posar-se metes que puguen alcançar, els pares poden contribuir a l’autoestima de cada un dels seus fills sent conscients dels punts forts i de les debilitats que estos tenen. Una germana anomenada Marina recorda: «Ma mare mai em comparava amb els meus tres germans ni amb altres xiquets. Em va ensenyar que tots tenim habilitats diferents i que cadascun de nosaltres és valuós als ulls de Jehovà. Gràcies a ella, poques voltes em compare amb els altres».

7, 8. Com pot el marit honrar la seua dona?

⁷ L’espòs cristià ha d’honrar la seua esposa (1Pe 3:7). Honrar implica donar atenció especial als altres i respectar-los. Per exemple, el marit honra la seua dona tractant-la amb dignitat. No li demana més del que pot fer i, per descomptat, no la compara amb altres dones. Si ho fera, com se sentiria l’esposa? Això és el que li passa a una germana anomenada Rosa. El seu marit no-creient a sovint la compara amb altres dones. Les dures paraules del seu home han minat l’autoestima de Rosa. De fet, ella diu: «Necessite que constantment em recorden que Jehovà em valora». El marit cristià, per contra, honra la seua esposa. Sap que fer-ho tindrà un efecte positiu en la seua relació amb ella i amb Jehovà. *

⁸ El marit que honra la seua dona l’alaba i li diu que l’estima i la valora (Pr 31:28). Aixina és com l’espòs de Katerina, mencionada en l’article anterior, la va ajudar a superar la seua baixa autoestima. De xicoteta, sa mare la menyspreava comparant-la amb altres xiquetes, incloses les seues amigues. Com a conseqüència, Katerina va començar a comparar-se amb els altres i no va deixar de fer-ho ni tan sols després de conéixer la veritat. No obstant, el seu home, que també és testimoni de Jehovà, la va ajudar a lluitar contra esta tendència i a tindre un punt de vista més raonable d’ella mateixa. Katerina afirma: «Ell m’estima molt, em felicita per les coses bones que faig i ora per mi. També em recorda les meravelloses qualitats de Jehovà i m’ajuda a corregir els pensaments negatius».

9, 10. Com van ajudar uns ancians carinyosos a una germana per a que deixara de comparar-se amb els altres?

⁹ Com poden els ancians ajudar aquells que tendixen a comparar-se amb els altres? Vegem l’experiència de Hànuni, una germana a qui de xicoteta rarament elogiaven. Ella recorda: «Era tímida i pensava que els altres xiquets eren millors que jo. Des que tinc memòria, he estat comparant-me amb els altres». Inclús després de conéixer la veritat, Hànuni va continuar comparant-se amb altres persones. Com a resultat, se sentia poqueta cosa en la congregació. A pesar d’això, ara és feliç servint com a precursora. Què la va ajudar a canviar d’actitud?

¹⁰ Hànuni reconeix que els ancians la  van ajudar amb carinyo. Li van assegurar que era una part valuosa de la congregació i la van encomiar pel seu exemple de fidelitat. Ella relata: «A voltes els ancians em demanaven que animara altres germanes que necessitaven ajuda. Açò em feia sentir útil. Recorde quan estos ancians carinyosos m’agraïen l’ànim que havia donat a altres germanes més jóvens. Una volta, em llegiren 1 Tessalonicencs 1:2, 3, i això em va tocar el cor. Gràcies a estos bons pastors, ara valore molt el meu lloc en l’organització de Jehovà».

11. Tal com diu Isaïes 57:15, com podem ajudar «els qui se senten desfets i enfonsats»?

¹¹ Llig Isaïes 57:15. Jehovà es preocupa en especial pels «qui se senten desfets i enfonsats» i vol que els recordem quant els estima (Pr 19:17). Per esta raó, tots nosaltres —no només els ancians— podem animar estos benvolguts germans i germanes. Una manera de fer-ho és mostrant-los interés sincer. Una altra és sent humils i modestos, perquè no voldríem dirigir l’atenció cap a nosaltres de manera que despertara en ells sentiments d’enveja. Més bé, volem gastar les nostres habilitats i coneixement per a animar-los (1Pe 4:10, 11).

12. Per què els humils se sentien a gust amb Jesús? (Mira la iŀlustració de la portada.)

¹² Podem aprendre molt sobre com tractar els altres analitzant la manera com Jesús va tractar els seus seguidors. Encara que va ser l’home més gran que mai ha existit, era «benèvol i humil de cor» (Mt 11:28-30). No va presumir de la seua inteŀligència ni de tot el que sabia. De fet, ensenyava amb llenguatge senzill i amb iŀlustracions atraients que tocaven el cor dels humils (Lc 10:21). A diferència dels líders religiosos, que eren arrogants, Jesús mai va fer sentir els altres com si foren de poc valor per a Déu (Jn 6:37). Més bé, tractava amb dignitat la gent senzilla.

13. Com es va evidenciar la bondat i l’amor de Jesús en la manera com va tractar els seus deixebles?

¹³ La bondat i l’amor de Jesús es van evidenciar per la manera com va tractar els seus deixebles. Sabia que les seues habilitats i circumstàncies eren diferents, i que, per això, no podrien encarregar-se de les mateixes responsabilitats ni tindre els mateixos resultats en la predicació. A pesar d’això, valorava l’esforç que cada un d’ells feia. L’actitud comprensiva de Jesús es veu reflectida en la paràbola dels talents. En eixe exemple, l’amo va assignar la faena «a cada un segons la seua capacitat». Un dels dos esclaus diligents va guanyar més que l’altre. Però l’amo els va felicitar als dos amb les mateixes paraules: «Molt bé, servent bo i fidel!» (Mt 25:14-23).

14. Com podem imitar la manera com Jesús tractava els altres?

¹⁴ Jesús també és bondadós i carinyós amb nosaltres. Sap que les nostres habilitats i circumstàncies varien, i es complau quan donem lo millor de nosaltres. Deuríem imitar la seua manera de tractar els altres. Mai voldríem fer sentir inferior o avergonyit un company cristià perquè no pot fer tant com la resta. Més bé, busquem oportunitats per a animar els nostres germans i germanes, perquè estan donant lo millor d’ells a Jehovà.

15, 16. Com va beneficiar a una germana posar-se metes raonables?

¹⁵ Les metes espirituals li donen sentit  i propòsit a la nostra vida. No obstant, la clau està en posar-nos objectius d’acord amb les nostres habilitats i circumstàncies, no amb les dels altres, perquè no voldríem acabar decepcionats ni desanimats (Lc 14:28). Vegem l’exemple d’una precursora que li diuen Mídori.

¹⁶ De xicoteta, son pare —que no és Testimoni— la humiliava comparant-la amb els seus germans i companys de classe. Això feia que Mídori se sentira inferior, però a mesura que creixia, la seua autoestima augmentava. Ella diu: «Llegia la Bíblia cada dia per a poder tindre pau interior i sentir l’amor de Jehovà». A més, Mídori es va posar metes raonables i va demanar ajuda específica en oració per a aconseguir-les. Com a resultat, es va poder alegrar del seu propi progrés espiritual.

17. Com podem continuar renovant espiritualment el nostre interior, i amb quins resultats?

¹⁷ Els sentiments i pensaments negatius no desapareixen de la nit al matí. Per això, Jehovà ens exhorta a continuar renovant espiritualment el nostre interior (Ef 4:23, 24). Per descomptat, per a fer-ho, hem d’orar, estudiar la Paraula de Déu i meditar. Així que, continua fent estes coses i demana-li forces a Jehovà. El seu esperit sant t’ajudarà a véncer la tendència de comparar-te amb els altres. Jehovà també t’ajudarà a identificar qualsevol brot d’enveja o d’orgull que hi haja en el teu cor per a que pugues arrancar-lo ràpidament.

18. Com poden reconfortar-te les paraules de 2 Cròniques 6:29, 30?

¹⁸ Llig 2 Cròniques 6:29, 30. Jehovà  coneix el nostre cor i també les nostres dificultats, és a dir, la nostra lluita contra l’esperit del món i les nostres imperfeccions. A mesura que veu quant ens esforcem per lluitar contra estes influències negatives, el seu amor per nosaltres creix.

19. Com iŀlustra Jehovà el que sent per nosaltres?

¹⁹ Jehovà utilitza el vincle que hi ha entre una mare i el seu bebé per a iŀlustrar el que sent per nosaltres (Is 49:15). Una mare anomenada Rachel diu: «La meua filla Stephanie va nàixer prematurament. La primera volta que la vaig vore, semblava xicoteta i indefensa. Però els metges em van permetre agarrar-la al bracet cada dia durant el primer mes que va estar en la incubadora. Eixos moments tan tendres ens van permetre crear un vincle estret entre nosaltres. Ara té sis anys i és més baixeta que els altres xiquets de la seua edat. Ha lluitat tant per viure i ha portat tanta alegria a la meua vida que la vull moltíssim!». Que reconfortant és saber que Jehovà sent eixa mateixa classe d’amor per nosaltres quan ens veu lluitar per servir-lo de tota ànima.

20. Com a servent dedicat de Jehovà, per què pots alegrar-te?

²⁰ Com a servent de Jehovà, formes part de la seua variada família. Eres algú molt valuós dins d’ella, i no hi ha ningú com tu. Jehovà no et va atraure a ell perquè fores millor que els altres, sinó perquè va vore en el teu cor que eres una persona humil que es deixa ensenyar, algú que ell pot modelar (Sl 25:9). Estigues segur que ell aprecia tots els esforços que fas per servir-lo. El teu aguant i la teua fidelitat evidencien que tens «un cor bo i generós» (Lc 8:15). Així que, continua donant-li a Jehovà lo millor de tu i tindràs bons motius per a alegrar-te del teu propi progrés.