1. Quina meta ens podem posar a mesura que ens anem fent grans?

A MESURA que ens fem grans és possible que ens faci por pensar que ja no serem tan útils per a Jehovà com abans. És cert que les nostres forces segurament han disminuït, però podem fer servir la saviesa i l’experiència que hem adquirit al llarg de la vida per ajudar els joves a donar el màxim en el seu servei a Jehovà i acceptar noves responsabilitats. És tal com va dir un ancià d’experiència: «Quan vaig començar a veure que la meva edat em limitava i ja no podia fer tant com abans, vaig agrair molt que hi haguessin joves ben preparats i disposats a agafar el relleu».

2. Què analitzarem en aquest article?

² A l’article anterior vam veure els beneficis que obtenen els germans joves quan s’esforcen per apropar-se als més grans. En aquest article analitzarem com la humilitat, la modèstia, l’agraïment i la generositat poden ajudar els germans més grans a treballar braç a braç amb els més joves. Si ho fan, serà una benedicció per a tota la congregació.

3. a) Com descriu la humilitat Filipencs 2:3, 4? b) Per què és tan útil aquesta qualitat?

³ Els germans grans han de ser humils si volen ajudar els més joves. Una persona humil reconeix que «els altres són superiors» a ella (llegeix Filipencs 2:3, 4). Els germans grans que manifesten aquesta qualitat s’adonen que en moltes ocasions ser efectius i seguir el que diu la Bíblia no implica que les coses es facin només d’una manera. Per això, no esperen que els altres ho facin tot com ells ho van fer al passat (Ecl. 7:10). És veritat que tenen molta experiència per compartir, però també saben que «l’escenari d’aquest món està canviant» i que de vegades és necessari adaptar-se a les noves circumstàncies (1 Cor. 7:31).

4. Per què podem dir que els superintendents de circuit mostren una actitud similar a la dels levites?

 ⁴ Els germans grans que són humils saben que a la seva edat ja no poden fer tant com abans. Fixa’t en l’exemple dels superintendents de circuit. Quan aquests germans arriben als 70 anys, reben un canvi d’assignació i això pot ser tot un repte. A aquests germans els feia molt feliços servir els altres i estimaven molt la seva assignació. En el fons del seu cor els encantaria continuar ajudant els germans d’aquesta manera, però reconeixen que és millor que els més joves s’encarreguin d’aquesta feina. La seva actitud és semblant a la dels levites de l’antic Israel. Quan aquests servents feien 50 anys, havien de deixar el seu servei al tabernacle. Ara bé, el seu goig no depenia d’una assignació. Ells aprofitaven al màxim les oportunitats que tenien per servir Jehovà i feien tot el que podien per ajudar els joves (Nom. 8:25, 26). A l’actualitat, els germans que han hagut de deixar l’obra itinerant ja no visiten diferents congregacions, però són una autèntica benedicció allà on se’ls assigna.

5. Què podem aprendre de l’exemple d’en Dan i la Katie?

⁵ Fixa’t en l’exemple d’en Dan, que va servir com a superintendent de circuit durant 23 anys. Quan aquest germà va fer els 70, ell i la seva dona, la Katie, van  rebre una nova assignació com a pioners especials. Es van adaptar a aquesta nova situació? En Dan diu que ara està més ocupat que mai. Atén les seves responsabilitats a la congregació, ajuda aquells que volen reunir els requisits per ser servents ministerials, i capacita els germans per participar en la predicació en àrees metropolitanes i a les presons. Germans grans, tant si serviu a temps complet com si no, podeu fer molt per ajudar els altres. Com? Intentant adaptar-vos a la vostra nova assignació, posant-vos noves metes, i centrant-vos en allò que encara podeu fer, no en el que ja no podeu fer.

6. Per què és important ser modest? Posa’n un exemple.

⁶ Qui és modest reconeix les seves limitacions. Aquesta qualitat fa que no s’exigeixi més del que pot fer i, com a resultat, és més feliç i segueix esforçant-se de valent. Podem comparar una persona modesta amb algú que està conduint un vehicle per una pujada. El conductor haurà de canviar a una marxa més curta per aconseguir-ho. És cert que anirà més lent, però no deixarà d’avançar. De la mateixa manera, una persona modesta sap quan és el moment de «canviar a una marxa més curta» per continuar actiu en el seu servei a Jehovà (Fili. 4:5).

7. Com va demostrar Barziŀlai que era modest?

⁷ Recordem l’exemple de Barziŀlai. Aquest home tenia 80 anys quan el rei David el va convidar a formar part de la seva cort reial. Ell era modest i va rebutjar l’oferiment del rei. Com que era conscient que a causa de la seva edat tenia certes limitacions, Barziŀlai va proposar que un home més jove, Quimham, hi anés en lloc seu (2 Sam. 19:35-37). Igual que aquest servent, als germans grans els fa molt feliços donar als més joves l’oportunitat de fer la feina.

8. Com va mostrar modèstia el rei David?

⁸ El rei David també ens va donar una bona lliçó de modèstia. Ell desitjava de tot cor construir una casa per a Jehovà. Malgrat això, quan Déu li va fer saber que no seria ell qui ho faria i que donaria aquest privilegi al seu fill Salomó, va acceptar la decisió de Jehovà i va donar tot el seu suport a aquell projecte (1 Cròn. 17:4; 22:5). No va pensar que, com que Salomó era jove i no tenia experiència, ell era el més indicat per dur a terme aquella construcció (1 Cròn. 29:1). David era ben conscient que l’èxit d’aquell projecte depenia de la benedicció de Jehovà, no de l’edat o l’experiència d’aquells que portessin el pes de la responsabilitat. Igual que David, els germans grans es mantenen molt actius encara que la seva assignació canviï. A més, reconeixen que Jehovà beneeix els joves que ara s’encarreguen de les tasques que un dia ells van realitzar.

9. Com va demostrar que era modest en Shigeo?

⁹ Avui dia, també tenim bons exemples de modèstia, com ara el germà Shigeo. L’any 1976, quan tenia 30 anys, va ser nomenat membre del Comitè d’una sucursal. L’any 2004 va començar a servir com a coordinador del Comitè. Però amb el temps es va adonar que ja no tenia les mateixes forces que abans i que no podia complir bé aquella responsabilitat. En Shigeo va fer molta  oració i va dedicar temps a pensar per què seria positiu que un germà més jove atengués aquella tasca teocràtica. Encara que ja no és el coordinador, continua esforçant-se al màxim per complir les responsabilitats que té assignades com a membre del Comitè de Sucursal. Com hem vist als exemples de Barziŀlai, David i en Shigeo, una persona humil i modesta no se centra en la falta d’experiència dels més joves, sinó en totes les capacitats i destreses que tenen. En lloc de veure’ls com a rivals, els considera autèntics companys (Prov. 20:29).

10. Com han de veure els germans grans als més joves?

¹⁰ Els germans grans veuen els més joves com un regal de part de Jehovà. Per això, li donen les gràcies. Com que ja no tenen les mateixes energies, agraeixen que els que són més joves i tenen més forces estiguin disposats a fer les feines que calguin per servir els germans.

11. Com ens ajuda el relat de Rut 4:13-16 a veure els beneficis que obtenen els germans grans quan accepten l’ajuda dels més joves?

¹¹ A la Bíblia trobem un altre exemple digne d’imitar. Noemí va ser una serventa de Déu que, quan es va fer gran, va acceptar de bon grat l’ajuda d’algú més jove. Després que el seu fill morís, ella va demanar a la seva nora Rut que tornés amb la seva família. Però aquesta va insistir que volia acompanyar-la fins a Betlem. Així és que Noemí va acceptar l’ajuda de Rut (Rut 1:7, 8, 18). Aquella decisió va acabar sent una benedicció per a totes dues (llegeix Rut 4:13-16). Els germans grans que són humils se senten motivats a copiar l’exemple de Noemí.

12. Com va mostrar Pau el seu agraïment?

 ¹² L’apòstol Pau va agrair molt l’ajuda que va rebre. Per exemple, va mostrar la seva gratitud als germans de Filips pels regals que li havien enviat (Fili. 4:16). També va fer saber a Timoteu que estava molt agraït pel seu suport (Fili. 2:19-22). A més, va donar gràcies a Déu quan va veure que els germans havien anat a animar-lo i acompanyar-lo mentre el portaven presoner a Roma (Fe. 28:15). Encara que Pau era molt enèrgic i va recórrer milers de quilòmetres per predicar i enfortir les congregacions, l’orgull no li va impedir acceptar l’ajuda dels germans.

13. Com poden els germans grans mostrar agraïment als més joves?

¹³ Germans grans, vosaltres també podeu mostrar la vostra gratitud pels germans joves de diverses maneres. Per exemple, si ells us ofereixen transport, anar a fer-vos la compra o algun altre tipus d’ajuda pràctica, estigueu disposats a acceptar-ho. Recordeu que la seva ajuda és una mostra d’amor de Jehovà i segurament us sorprendrà els bons amics que podreu fer. També podeu ajudar els més joves a acostar-se més a Jehovà i els podeu dir que us alegreu molt de veure com s’estan esforçant per treballar de valent a la congregació. Passeu temps amb ells i expliqueu-los les vostres experiències. Si ho feu, estareu demostrant el vostre agraïment a Déu pels joves que ha atret al seu poble (Jn. 6:44; Col. 3:15; 1 Tes. 5:18).

14. Com va ser generós el rei David?

¹⁴ De l’exemple del rei David podem aprendre una altra qualitat que els germans grans faran bé d’imitar: la generositat. Aquest rei va fer grans donacions dels seus propis recursos per coŀlaborar amb la construcció del temple (1 Cròn. 22:11-16; 29:3, 4). Ho va fer tot i saber que Salomó s’enduria el mèrit d’aquella construcció. Quan ja no tenim tantes forces per participar en projectes de construcció, podem continuar donant suport a aquests projectes teocràtics fent donacions d’acord amb les nostres possibilitats. També podem compartir amb els joves tota l’experiència que hem guanyat al llarg dels anys.

15. Com va ser generós Pau amb Timoteu?

¹⁵ Vegem ara l’exemple de Pau. L’apòstol va convidar Timoteu a acompanyar-lo en els seus viatges missionals i va ser generós amb ell al compartir tot el que sabia sobre l’art d’ensenyar (Fe. 16:1-3). L’ajuda que va donar Pau a Timoteu va permetre que aquest jove arribés a ser un mestre eficient de les bones notícies (1 Cor. 4:17). Alhora, Timoteu va transmetre a altres cristians tot el que l’apòstol li havia ensenyat.

16. Per què s’esforça en Shigeo per capacitar altres germans més joves?

¹⁶ Avui dia, els germans grans no eviten ajudar els més joves a realitzar les tasques que ells acostumaven a fer perquè els faci por deixar de ser útils a l’organització. Al llarg dels anys, en Shigeo ha capacitat els membres més joves del Comitè de Sucursal. Ho ha fet per ajudar al màxim els germans del país on serveix. Com a resultat, quan va haver de deixar la seva assignació com a coordinador, hi havia un germà prou preparat per substituir-lo. En Shigeo no deixa de compartir  amb germans més joves tot el que ha après durant els més de 45 anys que fa que serveix al Comitè. Germans com ell són una veritable benedicció per al poble de Déu.

17. Què poden compartir els germans grans amb els més joves?

¹⁷ Germans i germanes grans, sou una prova que dedicar la vida a Jehovà i ser-li fidel és la millor decisió que es pot prendre. El vostre exemple demostra que posar en pràctica els principis bíblics ens fa realment feliços. Teniu molta experiència i sabeu com s’havien de fer les coses en el passat, però també sou conscients que de vegades cal adaptar-se a les noves circumstàncies. Els germans grans que fa menys temps que heu conegut la veritat podeu compartir amb els joves com us ha ajudat Déu a tenir una vida més feliç. Els germans joves gaudiran molt d’escoltar les vostres vivències i tot el que heu après. Si sou generosos i compartiu amb els altres l’experiència que heu adquirit, rebreu moltes benediccions de Jehovà (llegeix Lluc 6:38).

18. Com es poden ajudar mútuament els germans joves i els grans?

¹⁸ Estimats germans grans, quan us esforceu per apropar-vos als més joves, tothom en surt guanyant (Rm. 1:12). Cadascun de nosaltres té alguna cosa que els altres no tenen. Els grans teniu la saviesa i l’experiència que heu acumulat amb el pas del temps. Els joves teniu més forces i energies. Quan grans i joves coopereu com bons amics, doneu glòria a Jehovà i sou una benedicció per a tota la congregació.