1, 2. a) Quines diferències hi havia entre Acab i Manassès? b) Què analitzarem a continuació?

A L’ANTIGUITAT van viure dos reis que tenien molt en comú. Un va governar el regne de deu tribus d’Israel i l’altre, el de dues tribus de Judà. Encara que van regnar en diferents èpoques, tots dos es van rebeŀlar contra Jehovà i van fer que el Seu poble pequés. També van ser culpables d’idolatria i assassinat. Però hi havia una diferència important entre ells. Un va actuar de manera molt dolenta fins que va morir, però l’altre es va penedir i Jehovà va perdonar les coses terribles que havia fet. Qui eren aquests reis?

² El rei d’Israel era Acab i el de Judà, Manassès. Les diferents reaccions que van tenir després de pecar ens ensenyen lliçons valuoses sobre un assumpte vital: el penediment (Fe. 17:30; Rm. 3:23). Ara bé, què és el penediment, i com es pot demostrar? Com que volem que Jehovà ens perdoni quan pequem, és molt important que sapiguem la resposta a aquestes preguntes. Per fer-ho, analitzarem la vida d’aquests dos reis i veurem què en podem aprendre. Després, repassarem el que Jesús va ensenyar sobre el penediment.

3. Quina classe de rei va ser Acab?

³ Acab va ser el setè rei del regne de deu tribus d’Israel. Es va casar amb Jezabel, que era filla del rei de Sidó, una rica ciutat situada al nord d’Israel. Aparentment aquella unió podia portar prosperitat als israelites, però va fer que la seva relació amb Jehovà empitjorés encara més. Com que Jezabel era una  adoradora de Baal, va animar el seu marit a promoure aquella religió detestable, que incloïa la prostitució al temple i el sacrifici de nens. A més, cap profeta de Jehovà estava segur sota la governació de Jezabel. De fet, aquesta malvada dona en va assassinar molts d’ells (1 Re. 18:13). La Bíblia diu que Acab va fer «el mal als ulls de Jahveh, sobrepassant tots els que havien regnat abans que ell» (1 Re. 16:30). Déu no va tancar els ulls a les seves males accions; ell sabia perfectament el que estaven fent. Però és misericordiós i va enviar el profeta Elies per advertir el Seu poble i ajudar-los a canviar abans no fos massa tard. Desgraciadament, Acab i Jezabel no van voler fer cas.

4. Quina sentència va rebre Acab, i com va reaccionar?

⁴ Finalment, la paciència de Jehovà es va esgotar, i va enviar Elies per fer saber a Acab i Jezabel el càstig que rebrien. Tota la seva família seria destruïda; no en quedaria cap descendent. Aquestes paraules van colpir Acab, i sorprenentment aquest home orgullós es va humiliar davant Jehovà (1 Re. 21:19-29).

5, 6. Per què podem dir que Acab no es va penedir de veritat?

⁵ Encara que Acab es va humiliar en aquella ocasió, les seves accions van deixar clar que no s’havia penedit de veritat. No va fer res per eliminar l’adoració de Baal ni per promoure l’adoració de Jehovà. A més, aquest rei va manifestar falta de penediment d’altres maneres.

⁶ Temps més tard, Acab va convidar Josafat, un bon rei de Judà, a lluitar contra els siris. Josafat va suggerir que, abans d’anar a la guerra, consultessin un profeta de Jehovà. Al principi, Acab va rebutjar aquesta idea i va dir: «Encara hi ha un home per mitjà del qual podem consultar Jahveh; però jo l’odio, perquè no em profetitza mai el bé sinó el mal». Malgrat això, van consultar el profeta Micaià. Tal com era d’esperar, no va donar bones notícies a Acab. Com va reaccionar aquest rei? En lloc de penedir-se i demanar perdó a Déu, va fer que tanquessin a la presó aquest profeta (1 Re. 22:7-9, 23, 27). Tot i això, no va poder impedir que es complís la profecia. Al final, Acab va morir a la batalla (1 Re. 22:34-38).

7. Com va descriure Jehovà al rei Acab?

⁷ Després que Acab morís, Jehovà va revelar l’opinió que tenia d’ell. Quan Josafat va tornar a casa sa i estalvi, Déu va enviar el seu profeta Jehú per reprendre’l, ja que s’havia aliat amb Acab. Jehú va dir: «¿Ajudes el malvat, i estimes aquells que odien Jahveh?» (2 Cròn. 19:1, 2). Pensa en el següent: si Acab s’hagués penedit de manera sincera, segurament Jehú mai l’hauria descrit com un home malvat que odiava Jehovà. Encara que aquest rei va sentir cert grau de pesar, mai es va penedir completament.

8. Què podem aprendre d’Acab?

⁸ Què podem aprendre de l’exemple d’Acab? Quan va escoltar el missatge d’Elies sobre el càstig que rebria la seva família, aquest rei es va humiliar i això va ser un bon començament. Però el que va fer després va demostrar que en realitat no s’havia penedit. El penediment implica molt més que expressar tristesa en un moment donat. Ara analitzarem un altre exemple que ens ajudarà a entendre el que significa penedir-se sincerament.

9. Quina mena de rei va ser Manassès?

⁹ Uns dos-cents anys després, Manassès va arribar a ser el rei de Judà. Probablement va  ser pitjor que Acab. La Bíblia diu que va fer a gran escala «el mal als ulls de Jahveh per provocar-lo a ira». Va fer altars a déus pagans i, fins i tot, va coŀlocar una imatge esculpida d’un pal sagrat dins del temple de Jehovà, que segurament era un símbol d’una deessa de la fertilitat. També va practicar màgia, endevinació i bruixeria, i va vessar molta «sang innocent». A més, va ser un cruel assassí i va fer «passar els seus fills pel foc» quan va oferir sacrificis a déus falsos (2 Cròn. 33:1-9; 2 Re. 21:6, 7, 10, 11, 16).

10. a) Com va disciplinar Jehovà a Manassès? b) Com va reaccionar aquest rei?

¹⁰ Igual que Acab, Manassès era tossut i no feia cas de les advertències que Jehovà li donava mitjançant els profetes. Amb el temps, Jehovà va portar contra Judà «els capitans de l’exèrcit que tenia el rei d’Assíria, i agafaren Manassès amb anelles, i el lligaren amb cadenes de bronze, i el portaren a Babilònia». Allà, empresonat a una terra estrangera, sembla que va començar a reflexionar seriosament en tot el que havia fet. Manassès «s’humilià profundament davant del Déu dels seus pares». I va anar més enllà: va suplicar a Jehovà que el perdonés i no deixava de pregar-li. Aquest home malvat estava canviant. Ara començava a veure Jehovà com al seu Déu i li feia oració constantment (2 Cròn. 33:10-13).

11. D’acord amb 2 Cròniques 33:15, 16, com va demostrar Manassès que estava realment penedit?

¹¹ Amb el temps, Jehovà va respondre a les oracions de Manassès. Va veure que aquest home havia canviat. Les súpliques de Manassès van tocar el cor de Jehovà, i van fer que el perdonés i li tornés el tron. Aquest rei va aprofitar al màxim aquesta oportunitat per demostrar que estava realment penedit. Va fer el que Acab mai havia fet: va canviar completament la seva manera d’actuar. A partir de llavors, va lluitar intensament contra l’adoració falsa i va promoure l’adoració pura (llegeix 2 Cròniques 33:15, 16). És clar, això va requerir molta valentia i fe en Jehovà, ja que Manassès havia estat una influència terrible per a la seva família, els nobles i el poble de Judà durant dècades. Amb tot, en els seus darrers anys, Manassès va intentar desfer el mal que havia fet. Probablement va ser una molt bona influència per al seu net, el petit Josies, que més tard va arribar a ser un rei molt bo (2 Re. 22:1, 2).

12. Què podem aprendre de l’exemple de Manassès?

¹² Què podem aprendre de Manassès? Aquest rei es va humiliar, però va fer més. Va orar a Jehovà i li va suplicar que el perdonés. També va canviar completament la seva manera d’actuar. Va intentar reparar el mal que havia causat, i es va esforçar molt per adorar Jehovà i ajudar altres persones a fer el  mateix. L’exemple de Manassès dona esperança fins i tot a aquells que han fet coses extremadament dolentes. Això demostra que Jehovà és «bo i [està] disposat a perdonar» (Sl. 86:5). Sens dubte, el perdó està a l’abast d’aquells que es penedeixen de veritat.

13. Quina idea important hem d’aprendre sobre el penediment? Posa’n un exemple.

¹³ El rei Manassès no es va limitar a sentir-se malament pels pecats que havia comès. Això ens ensenya una lliçó molt important sobre el penediment. Fixa’t en el següent exemple: imagina’t que vas a una pastisseria i demanes un pastís. Però, quan arriba el dependent, en lloc de donar-te un pastís, et dona un ou. Què et semblaria? I si el dependent t’expliqués que l’ou és un ingredient essencial del pastís, t’ajudaria això? Segur que no. De manera semblant, Jehovà demana a la persona que ha pecat que es penedeixi. És bo que el pecador se senti malament pel que ha fet. Aquest sentiment és un ingredient essencial del penediment sincer. Però amb això no n’hi ha prou. Què més ha de fer? Vegem-ho analitzant una paràbola de Jesús.

14. Com va començar a mostrar penediment el fill pròdig?

¹⁴ A Lluc 15:11-32 trobem una emotiva història que Jesús va explicar sobre un jove que es va rebeŀlar contra el seu pare. El relat diu que va marxar de casa i «se’n va anar a un país llunyà», on va portar una vida immoral i dissoluta. Ara bé, quan les coses li van venir mal dades, va començar a reflexionar sobre el que havia fet i es va adonar que estava molt més bé quan vivia amb el seu pare. Jesús va dir que el jove «va recuperar el seny». Què va fer? Va decidir que tornaria a casa i que li demanaria perdó al seu pare. El moment en què el jove es va adonar de com de baix havia caigut va ser clau. Però, n’hi havia prou amb això? I tant que no! Havia d’actuar.

15. Què va demostrar que el fill pròdig s’havia penedit de veritat?

¹⁵ El fill pròdig va demostrar amb les seves accions que s’havia penedit sincerament. Primer de tot, va fer un llarg viatge per tornar a casa. Després, quan hi va arribar es va acostar al seu pare i li va dir: «He pecat contra el cel i contra tu. Ja no em mereixo que em diguin fill teu» (Lc. 15:21). Aquest jove va obrir el seu cor i va confessar el que havia fet. Així va mostrar que volia recuperar l’amistat amb Jehovà. També va reconèixer que les seves accions havien ferit el seu pare. A més, va estar disposat a esforçar-se de valent per recuperar el favor del pare, fins i tot fent feina com qualsevol altre dels seus treballadors (Lc. 15:19). Aquesta paràbola no és simplement una bonica història que ens emociona.  Els principis que conté poden ajudar els ancians quan han de discernir si algú que ha comès un pecat greu se n’ha penedit sincerament.

16. Per què pot ser difícil per als ancians discernir fins a quin grau s’ha penedit una persona?

¹⁶ Per als ancians, no és gens fàcil discernir si algú que ha comès un pecat greu se n’ha penedit de debò o no. Com que ells no poden veure els cors, han d’analitzar amb cura les proves que tenen per saber si el germà ha canviat completament el seu punt de vista sobre el pecat que ha comès. En alguns casos, una persona pot haver pecat d’una manera tan flagrant que als ancians que es reuneixen amb ella se’ls pot fer difícil estar convençuts que s’hagi penedit sincerament.

17. a) Posa un exemple que demostri que expressar tristesa no vol dir necessàriament que una persona s’hagi penedit de veritat. b) D’acord amb 2 Corintis 7:11, què ha de fer una persona que està realment penedida?

¹⁷ Pensa en la següent situació: un germà comet adulteri durant molts anys, però en lloc de buscar ajuda amaga la seva conducta immoral a la seva dona, als seus amics i als ancians. Al final, es descobreix el que ha fet. Quan els ancians parlen amb ell i es troba cara a cara amb les proves, reconeix el que ha fet i sembla que li sap molt de greu. Ara bé, és suficient amb això? Els ancians que tracten el cas s’han d’assegurar que el pecador mostra més que tristesa. Han de pensar que no va perdre el seny en un moment puntual, sinó que va pecar greument durant anys. A més, el pecador no va confessar voluntàriament; va ser descobert. Tenint tot això en compte, els ancians hauran de veure si hi ha proves evidents que demostrin que la persona ha canviat completament la seva manera de pensar, de sentir i d’actuar (llegeix 2 Corintis 7:11). Amb tot, pot ser que li porti molt de temps fer els canvis necessaris. En aquesta situació, és molt probable que sigui expulsat de la congregació durant un temps (1 Cor. 5:11-13; 6:9, 10).

18. Com pot demostrar algú que està expulsat que s’ha penedit sincerament, i quin en serà el resultat?

¹⁸ Per tal de demostrar que s’ha penedit sincerament, una persona expulsada ha d’assistir a totes les reunions, i seguir el consell dels ancians d’orar i estudiar regularment. També farà tot el possible per evitar les coses i situacions que la van fer pecar. Si s’esforça al màxim per recuperar la seva amistat amb Jehovà, pot estar segura que Ell la perdonarà completament i que els ancians l’ajudaran a tornar a la congregació. Quan aquests germans madurs analitzen si algú s’ha penedit de veritat, són conscients que cada cas és únic. Per aquest motiu, estudien cada situació amb  molta cura i eviten jutjar de manera dura o cruel.

19. Què implica penedir-se de veritat?

¹⁹ Així doncs, estar penedit de veritat implica molt més que dir que ens sap greu haver comès un pecat. També hem de canviar completament la nostra manera de pensar i de sentir, i prendre acció. Això inclou deixar de pecar i tornar a viure d’acord amb les normes de Jehovà (llegeix Ezequiel 33:14-16). La principal preocupació d’algú que ha pecat ha de ser recuperar la seva amistat amb Jehovà.

20, 21. Com pots ajudar algú que ha pecat greument?

²⁰ Jesús va destacar un important objectiu de la seva predicació quan va dir: «No he vingut a cridar justos, sinó pecadors perquè es penedeixin» (Lc. 5:32). Aquest també és el nostre desig. Imagina’t que t’assabentes que un bon amic teu ha comès un pecat greu. Què hauries de fer?

²¹ Si intentes amagar el que ha fet, l’únic que aconseguiràs és perjudicar-lo. A més, això no servirà per res, ja que Jehovà ho veu tot (Prov. 5:21, 22; 28:13). Per tant, una manera d’ajudar el teu amic és recordar-li que els ancians només volen el seu bé. Si es nega a confessar el que ha fet als ancians, has de parlar amb ells sobre l’assumpte. Així demostraràs que realment el vols ajudar. Recorda, la seva amistat amb Jehovà està en joc.

22. Què veurem en el següent article?

²² Ara bé, què passa si una persona ha pecat tan greument i durant tant de temps que els ancians decideixen que ha de ser expulsada? Vol dir això que no se l’ha tractat amb misericòrdia? En el següent article, veurem com demostra Jehovà misericòrdia al disciplinar els pecadors i com el podem imitar.