Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 40

Come qualchedun el mostra che se ga pròpio ciamà gramo?

Come qualchedun el mostra che se ga pròpio ciamà gramo?

“No son mia vegnesto par dirghe ai giusti che i se ciame grami, ma par dir ai pecadori.” — LUC. 5:32.

CÀNTICO 35 Quel che l’è pi importante

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1-2. (a) Che difarensa ghen’era intrà el rè Acabe e el rè Manassè? (b) Che domande ndaremo risponder?

NDAREMO parlar sora due rè che i ga vivesto tanto tempo indrio. Un de lori l’era el rè dele diese tribo de Israel, e quelaltro l’era el rè dele due tribo de Giudà. Lori i ga vivesto in tempi difarenti, ma i ga fato tante robe compagne. Tuti i due i ga desobedio a Geovà e i ga fato el pòpolo de Dio far pecati. Tuti i due i ga adorà dèi falsi e i ga copà tante persone. Ma ghen’è una roba che li fea esser difarenti. Che roba la ze questa? Un de lori el ga seità a far le robe sbaliade fin la so morte. Quelaltro el se ga ciamà gramo e Geovà el ga perdonà a tuti i so bruti pecati. Chi che i era questi rè?

2 El rè de Israel l’era Acabe e el rè de Giudà l’era Manassè. Come ghemo belche visto, un de lori el se ga ciamà gramo e quelaltro nò. E noantri podemo imparar tanto de quel che ga sucedesto con lori. (Ati 17:30; Rom. 3:23) Adesso, ndaremo studiar de pi sora la vita de lori par risponder ale domande: ‘Cossa vol dir ciamarse gramo? Come una persona la mostra che la se ga pròpio ciamà grama?’. Dopo, ndaremo anca veder cossa che Gesù el ne ga insegnà sora questo. Noantri ghemo tanto bisogno de saverlo parché volemo che Geovà el perdone i nostri pecati.

COSSA CHE IMPAREMO DEL RÈ ACABE?

3. Come che l’era el rè Acabe?

3 Acabe l’è stà el sètimo rè del regno dele diese tribo de Israel. Lu el se ga maridà con Gesabel, la fiola del rè de Sìdon, che la era una nassion pròpio siora al nort. Questo matrimònio fursi el ga giutà la nassion de Israel a ciapar de pi soldi. Ma, par causa de questo matrimònio, i israeliti i ga scominsià a far pecati contra Geovà una volta drio man. Parché? Parché Gesabel la adorea a Baal e la fea tante robe sbaliade. Par esémpio, quei che adorea a Baal i fea prostituission e i copea tosatei par lu. Par causa de Gesabel, Acabe el ga incoraià anca el pòpolo a far queste robe. Gesabel anca la mandea copar tanti profeti de Geovà. (1 Rè 18:13) La Bìblia la dise che Acabe l’è stà el rè che el ga disgustà de pi a Geovà fin quel tempo. (1 Rè 16:30) Ma Geovà l’era pròpio atento a quel che lori i era drio far. Alora, Geovà el ga mostrà misericòrdia e el ga mandà el profeta Elia par dir a tute quele persone che lore le gavea de fermarse de far quel che l’è sbalià. Ma, Acabe e Gesabel no i ga volesto cambiar.

4. Cossa che ndaria suceder con Acabe, e cossa el ga fato quando lo ga savesto?

4 Alora, Geovà el ga visto che l’era la ora de far qualcossa. Lu el ga mandà che Elia el ndesse dir a Acabe e a Gesabel che lori i saria castigadi. Come? Tuta la so fameia la saria morta. Alora Acabe, che l’era tanto orgolioso, l’è restà tanto disgustà par causa de quel che l’era drio far. — 1 Rè 21:19-29.

Quando el rè Acabe el ga metesto el profeta de Dio in preson, el ga mostrà che no’l se gavea ciamà gramo (Vedi i paràgrafi 5 e 6.) *

5-6. Come savemo che Acabe no’l se ga pròpio ciamà gramo?

5 Acabe el ga mostrà che l’era tanto disgustà par causa de quel che el gavea fato. Ma le robe che el ga fato dopo ga mostrà che no’l se gavea pròpio ciamà gramo. Par esémpio, lu no’l ga proà finir fora cola adorassion a Baal e gnanca el ga incoraià el pòpolo a adorar a Geovà. E Acabe el ga mostrà che no’l se gavea ciamà gramo anca par causa de altre robe.

6 Pi tardi, Acabe el ga scominsià a far guera contra la Sìria e el ga domandà che Geosafà, el rè de Giudà, lo giutesse. Geosafà l’era un bon rè e el ga dito che lori i gavea de domandar el aiuto de un profeta de Geovà. Ma Acabe no’l volea mia far questo. Lu el ga dito: ‘Ghen’è nantro omo che podemo doperar par domandar el aiuto de Geovà. Ma mi lo òdio parché sempre el parla che ndarà suceder robe rugne con mi.’ Anca cossita lori i ze ndati domandar aiuto al profeta Micaia. E el profeta el ga pròpio dito che robe rugne le ndaria suceder con Acabe. Acabe el podaria ciamarse gramo e ndar in serca del perdon de Geovà. Ma lu no lo ga fato. Invesse, el ga mandà che questo profeta el fusse metesto in preson. (1 Rè 22:7-9, 23, 27) L’è vera che Acabe l’è stà bon de meter el profeta de Geovà in preson. Ma quel che Micaia el ga dito ga pròpio sucedesto a Acabe parché l’è morto nela guera. — 1 Rè 22:34-38.

7. Cossa che Geovà el ga parlà sora Acabe dopo che lu l’è morto?

7 Dopo che Acabe l’è morto, Geovà el ga dito cossa che el pensea de quel omo. Quando el rè Geosafà l’è tornà casa, Geovà el ga doperà el profeta Geù par dirghe che el gavea sbalià de giutar Acabe. El profeta Geù el ga dito: “Gheto de giutar i rugni e amar quei che i òdia a Geovà?” (2 Cró. 19:1, 2) Adesso pensa un pochetin: Se Acabe el se gavesse pròpio ciamà gramo, el profeta no’l ndaria parlar che lu l’era un omo rugno e che el odiea a Geovà. Cossa che imparemo? Anca che Acabe el se gàpia sentio in colpa, mai el se ga pròpio ciamà gramo.

8. Cossa che ne insegna quel che ga sucedesto con Acabe?

8 Cossa che imparemo de quel che ga sucedesto con Acabe? Quando el ga savesto quel che ndaria suceder cola so fameia, lu l’è restà tanto disgustà. Questo sentimento l’è stà bon, ma quel che el ga fato dopo ga mostrà che lu no’l se gavea pròpio ciamà gramo. Alora, capimo che quando una persona la se ciama grama la fà de pi che sol restar disgustada. Adesso ndaremo veder el esémpio de una persona che la se ga pròpio ciamà grama.

COSSA CHE IMPAREMO DEL RÈ MANASSÈ?

9. Come che l’era el rè Manassè?

9 Intorno de 200 ani dopo, Manassè l’è deventà el rè de Giudà e fursi lu l’è stà ancora pi rugno che Acabe. La Bìblia la dise che Manassè el ga fato tante robe rugne e el ga ofendesto a Geovà. (2 Cró. 33:1-9) Par esémpio, lu el ga fato arquanti altari par dei falsi e el ga metesto rento el témpio de Geovà un palanco sacro che fursi l’era doperà par la adorassion al sesso. Lu el fea anca magia, indovinassion e strionaria. Manassè el ga anca copà tante persone e el ga fin brusà i so fioi nel fogo come sacrifissi ai dei falsi. — 2 Rè 21:6, 7, 10, 11, 16.

10. (a) Come che Geovà el ga dissiplinà Manassè? (b) Cossa che Manassè el ga fato?

10 Geovà el ga mandà che profeti i ndesse dir a Manassè che el gavea de cambiar, ma come Acabe, lu no’l ga scoltà. Alora, Geovà el ga fato che el esèrsito dela Assìria ndesse contra Giudà. Lori i ga ciapà Manassè, i lo ga ligà e portà a Babilònia. In preson, fursi el ga pensà in tuto quel che el gavea fato. Lu el se ga umilià davanti de Dio e el ga suplicà che lo perdonesse. La Bìblia la dise che Manassè el preghea a Geovà. Adesso si lu l’era drio cambiar. Lu el ga scominsià a veder Geovà come el so Dio e el seitea a pregar a lu. — 2 Cró. 33:10-13.

Quando el rè Manassè el ga proà finir fora cola adorassion falsa, el ga mostrà che el se gavea ciamà gramo (Vedi el paràgrafo 11.) *

11. De acordo con 2 Cróniche 33:15, 16, come Manassè el ga mostrà che el se gavea pròpio ciamà gramo?

11 Geovà el ga scominsià a risponder ale orassion de Manassè. Geovà el ga visto che Manassè el gavea pròpio cambià par causa de quel che el parlea nele so orassion. Par esémpio, Geovà el ga assà che Manassè el tornesse a esser el rè de Giudà parché lu el ga seità a domandarghe questo. Manassè el gavea mostrà che el se gavea pròpio ciamà gramo. Lu el volea finir fora cola adorassion falsa e el volea che el pòpolo el adoresse a Geovà. (Ledi 2 Cróniche 33:15, 16. *) Manassè el ga bio de mostrar tanto coraio e fede par far queste robe. Parché? Parché par tanti ani, lu l’è stà un bruto esémpio par la so fameia, par le persone che lo servia e par tuti i altri. Ma, quando l’era pi vècio, Manassè el se ga sforsà par far quel che l’era giusto e par giutar el pòpolo a far compagno. E fursi l’è stà un bon esémpio par el so neto, Giosia, che pi tardi, l’è stà un bon rè. — 2 Rè 22:1, 2.

12. Cossa quel che ga sucedesto con Manassè el ne insegna?

12 Cossa che imparemo de Manassè? Manassè el se ga umilià, el ga domandà tanto che Geovà lo perdonesse e el se ga fermà de far quel che l’era sbalià. Lu el ga fato el meio che el podea par adorar a Geovà e par incoraiar i altri a far compagno. Manassè el se ga anca sforsà tanto par finir coi problemi che ghen’era par causa de lu. Quel che ga sucedesto con Manassè ne insegna che Geovà l’è bon e che el vol sempre perdonarne. (Sal. 86:5) Alora, anca quei che ga fato i pi bruti pecati che ghen’è i pol esser perdonadi. Geovà el perdona, ma sol quei che i se ga pròpio ciamà grami.

13. Una persona che la se ga pròpio ciamà grama la ga de far de pi che sol restar disgustada. Che ilustrassion la ne giuta a capir questo?

13 Manassè l’è restà disgustà par causa dei so sbali, ma no’l ga fato sol cossita. Questo ne insegna tanto sora cossa una persona che la se ga pròpio ciamà grama la fà. Metemo dir che te vè comprar un bolo e la persona la te dà un ovo. Quel ovo el te bastaria? Sicuro che nò! Ma, e se la persona la te disesse che quel ovo l’è importante par far el bolo? Gnanca cossita te bastaria! La medèsima roba la sucede quando una persona la fà un pecato. Fursi la resta disgustada par causa del sbàlio che la ga fato. E questo l’è bon! Ma, no basta sol far questo par mostrar che la se ga pròpio ciamà grama. Alora, cossa gala ancora de far? Par risponder a questa domanda ndemo studiar sora una stòria che Gesù el ga contà.

COME SAVER SE QUALCHEDUN EL SE GA PRÒPIO CIAMÀ GRAMO?

Dopo che el fiol dela ilustrassion de Gesù el se ga nicorto del so sbàlio, lu l’è tornà casa (Vedi i paràgrafi 14 e 15.) *

14. Come el fiol dela ilustrassion de Gesù el ga scominsià a mostrar che el se gavea ciamà gramo?

14 Gesù el ga contà una bela stòria in Luca 15:11-32. Questa stòria la conta che un fiol no’l volea pi obedir a so pare e l’è ndato via de casa. Lu l’è ndato a un paese pròpio distante e el ga tacà a far tante robe sbaliade. Ma, el ga infrontà tante dificoltà. Alora, el ga scominsià a pensar sora tuto quel che el gavea fato, e el se ga nicorto che la so vita la era tanto meio quando l’era casa. Par quela che el ga dessidio tornar casa e domandar perdon a so pare. Cossa che imparemo? El fiol el se ga nicorto che l’era drio far robe sbaliade. E questo l’è stà tanto importante. Ma lu el gavea de far anca i cambiamenti che ghe ocorea.

15. Come el fiol dela ilustrassion de Gesù el ga mostrà che el se gavea pròpio ciamà gramo?

15 El fiol el ga mostrà che el se gavea pròpio ciamà gramo. Come? Lu l’è tornà ala so casa, e quando el ga catà so pare el ghe ga dito che el gavea sbalià contra el cielo e contra lu, e che no’l meritea pi esser so fiol. (Luc. 15:21) Queste parole le mostrea che el fiol el volea tornar a esser amigo de Geovà e che el savea che el gavea disgustà so pare. Lu el volea far quel che el gavesse de bisogno par gaver el perdon de so pare, anca se el gavesse de laorar par lu! (Luc. 15:19) Questa ilustrassion la ze bela, ma anca la insegna robe tanto importante ai ansiani. Questa stòria la pol giutarli a saver se una persona che la ga fato un bruto pecato la se ga pròpio ciamà grama.

16. Parché che l’è fadiga par i ansiani saver se qualchedun el se ga pròpio ciamà gramo?

16 I ansiani no i ze boni de saver quel che i altri i ze drio sentir e pensar. Alora, pol esser fadiga saver se qualchedun el se ga pròpio ciamà gramo del pecato che el ga fato. Lori i ga de veder se quel che la persona la fà mostra che la òdia quel che la ga fato. Arquante volte, la persona la ga fato un pecato tanto bruto che pol esser fadiga par i ansiani esser sicuri che la se ga pròpio ciamà grama.

17. (a) Che esémpio el prova che sol restar disgustà no’l mostra che la persona la se ga ciamà grama? (b) De acordo con 2 Corinti 7:11, come se pol saver se una persona la se ga pròpio ciamà grama?

17 Varda questo esémpio. Un fradel el tradisse la so dona arquante volte e par tanti ani. Invesse de domandar aiuto, lu el sconde quel che el fà dela so dona, dei so amighi e anca dei ansiani. Dopo che i ansiani i sa e i ga prove de quel che lu l’era drio far, lu el dise che lo ga pròpio fato e el mostra che l’è restà tanto disgustà. Ma sarà che basta sol questo? Nò! Lu el ga fato questo pecato tante volte e par tanto tempo, e no l’è stà lu che el ga parlà sora el so sbàlio ai ansiani. Alora, i ansiani i ga de esser sicuri che el se ga pròpio ciamà gramo. Lori i ga de capir se lu el se ga fermà de pensar, sentir e de far robe sbaliade. (Ledi 2 Corinti 7:11. *) Fursi ghe meterà tempo par cambiar quel che ghe ocore. E pol esser che no’l possa pi esser Testimònia de Geovà par un tempo. — 1 Cor. 5:11-13; 6:9, 10.

18. Come qualchedun el mostra che el se ga pròpio ciamà gramo, e cossa che ndarà suceder?

18 Metemo dir che qualchedun el ga fato un pecato e i ansiani i ga dessidio che el gavea de assar de esser Testimònia de Geovà. Lu el ga de far arquante robe par mostrar che el se ga pròpio ciamà gramo. Par esémpio, el ga de ndar sempre ale riunion e scoltar el consìlio dei ansiani de pregar e studiar la Bìblia. El ga anca de far sforso par restar distante dele robe che lo ga fato sbaliar. Cossita, el tornarà a esser amigo de Geovà, el sarà perdonà e el podarà tornar a esser Testimònia de Geovà. Sicuro che quando i ansiani i ga de dessider qualcossa sora lu, lori i ndarà ricordarse che una persona la ze difarente del’altra e no i ndarà mai esser rugni.

19. Cossa che una persona che la se ga pròpio ciamà grama la fà? (Ezechiel 33:14-16)

19 Come ghemo visto, la persona che la se ga ciamà grama la fà de pi che sol restar disgustada. Ela la ga de cambiar quel che la pensa e quel che la sente. Alora, la ndarà anca fermarse de far quel che l’è sbalià e la ndarà sforsarse par far quel che ghe piase a Geovà. (Ledi Ezechiel 33:14-16. *) La roba pi importante che questa persona la ga de far la ze tornar a esser amiga de Geovà.

GIÙTALI A CIAMARSE GRAMI

20-21. Come che te pol giutar qualchedun che el ga fato un bruto pecato?

20 Gesù el ga parlà una roba importante del so laoro. Lu el ga dito: “No son mia vegnesto par dirghe ai giusti che i se ciame grami, ma par dir ai pecadori.” (Luc. 5:32) E anca noantri volemo che i pecadori i se ciame grami. Metemo dir che un dei to amighi el fà un bruto pecato. Cossa che te ghè de far?

21 Se te giuti a sconder el pecato che el to amigo el ga fato, te lo farè sofrir ancora de pi. Ricòrdate anca che Geovà l’è drio veder tuto. (Pro. 5:21, 22; 28:13) Alora, cossa che te ghè de far? Te ghè de dir a to amigo che el ga de parlar coi ansiani. E se lu no’l vol parlar ai ansiani, te sì ti che te ghè de farlo. Cossita, te ndarè giutar el to amigo a no perder la so amicìssia con Geovà.

22. Cossa che ndaremo imparar nel pròssimo stùdio?

22 Quando una persona la fà un bruto pecato tante volte e par tanto tempo, fursi i ansiani i desside che la ga de assar de esser una Testimònia de Geovà. Ma sarà che questo mostra che no i ga misericòrdia? Nel pròssimo stùdio, ndaremo imparar come che Geovà l’è misericordioso quando el dissiplina quei che i ga fato pecati e come che podemo far compagno de lu.

CÀNTICO 102 Giutemo i fiachi

^ paràgrafo 5 Pol esser che una persona la fà un bruto pecato. Se la se ga pròpio ciamà grama, la ndarà far de pi che sol restar disgustada par causa de quel che la ga fato. Questo stùdio el ndarà giutarne a capir se una persona che la ga fato un pecato la se ga pròpio ciamà grama. Ndaremo anca veder el esémpio del rè Acabe, del rè Manassè e del fiol dela ilustrassion de Gesù. Ndaremo anca studiar sora arquante robe che i ansiani i ga de far par saver se una persona la se ga pròpio ciamà grama o nò.

^ paràgrafo 11 (2 Cróniche 33:15, 16) El ga tirà via dela casa de Geovà i falsi dèi, el ìdolo e tuti i altari che el gavea fato nel monte dela casa de Geovà e in Gerusalen. Dopo, el ga mandà trar fora dela cità tute queste robe. 16 El ga anca rangià el altar de Geovà e el ga scominsià a far sacrifìssi de pace e sacrifìssi par ringrassiar. El ga dito ale persone de Giudà che le gavea de servir a Geovà, el Dio de Israel.

^ paràgrafo 17 (2 Corinti 7:11) Vardé che resultadi la ga fato in valtri questa tristessa! Ve ga giutà a far le robe polito, a restar disgustadi cole robe sbaliade, a rispetar a Dio, a voler ciamarse grami e a sforsarse de tuto cuor par coreger el mal fato. Gavé fato tuto quel che l’era nessessàrio par risolver queste situassion.

^ paràgrafo 19 (Ezechiel 33:14-16) Ma, se mi digo a quel che l’è rugno: “Sicuro che te ndarè morir”, e lu el se ferma de far quel che l’è sbalià, el fà quel che l’è bon e giusto, 15 el dà indrio quel che el ga ciapà come garansia de un imprèstio e quel che el ga ciavà, el se ferma de far quel che l’è sbalià e el obedisse ale lege, sicuro che el seitarà a viver. Lu no’l ndarà morir. 16 I sbali che el ga fato no i sarà pi ricordadi. Lu el seitarà a viver parché el ga fato quel che l’è bon e giusto.

^ paràgrafo 63 ILUSTRASSION: El rè Acabe el resta tanto cativo e el manda meter in preson el profeta Micaia.

^ paràgrafo 65 ILUSTRASSION: El rè Manassè el manda finir fora cole imàgine che lu el gavea metesto rento el témpio.

^ paràgrafo 67 ILUSTRASSION: El fiol dela ilustrassion de Gesù l’è tanto straco par causa del viaio, ma el resta contento quando el vede la so casa.