Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 48

“Gavé de esser santi”

“Gavé de esser santi”

‘Gavé de esser santi in tuto quel che valtri fé.’ — 1 PIE. 1:15.

CÀNTICO 28 Come esser amigo de Geovà

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. (a) Cossa che Piero el ga scrito? (b) Parché che podemo pensar che l’è fadiga esser santi?

PIERO el ga scrito: ‘Gavé de esser santi in tuto quel che valtri fé compagno al Santo che el ve ga ciamà parché l’è scrito: “Gavé de esser santi, parché mi son santo.”’ (1 Pie. 1:15, 16) Piero el ga scrito queste parole par quei che i va viver nel cielo, ma le pol giutar a tuti noantri. Queste parole le mostra che ghemo e podemo esser santi come Geovà, che l’è la persona pi santa che ghen’è. Ma fursi pensemo che no semo boni de farlo parché semo imperfeti. Alora, ghemo de ricordarse del esémpio del apòstolo Piero. Anca se lu el ga fato tanti sbali, lu el ga mostrà che le persone imperfete le pol esser sante.

2. Che domande gavaremo le risposte in questo stùdio?

2 In questo stùdio, gavaremo le risposte de arquante domande. Par esémpio: ‘Cossa vol dir esser santi? Cossa vol dir Geovà esser santo? Come che podemo esser santi in tuto quel che femo? Parché che ghemo de esser santi se volemo esser amighi de Geovà?’

COSSA VOL DIR ESSER SANTO?

3. Come che tanti i pensa che la ze una persona santa, e come podemo pròpio capir cossa vol dir esser santi?

3 Tanti i pensa che una persona che la ze santa la dopera robe difarente dei altri e mai la ride. Ma la Bìblia la mostra che una persona santa no la ze cossita. La Bìblia la dise come che una persona santa la ze. Par esémpio, la dise che Geovà l’è santo e che l’è un “Dio felice”. (1 Tim. 1:11) La Bìblia la dise che anca quei che i adora a Dio i ze felice. (Sal. 144:15) Gesù el ga dito che l’era bruto che una persona la metesse su robe e la fesse qualcossa par farse veder. (Mat. 6:1; Mar. 12:38) Savemo che podemo esser santi parché Geovà mai el ndaria domandarne de far una roba che no sarìssino boni de farla. Ma sol saremo boni de far questo se prima capimo cossa vol dir esser santi.

4. Cossa vol dir esser santo?

4 Cossa vol dir esser santo? La Bìblia la dise che una persona santa la obedisse ai comandamenti de Dio, lo adora dela maniera giusta e la dopera la so vita par servir a lu. La persona che la ze santa anca la se sforsa par gaver una bona amicìssia con Geovà. Noantri restemo maraveiadi de saver che podemo esser amighi de Geovà, un Dio che l’è santo. Quando studiemo nela Bìblia che Geovà l’è santo, restemo cada volta pi maraveiadi.

“SANTO, SANTO, SANTO L’È GEOVÀ”

5. Cossa che imparemo sora Geovà coi àngeli fedeli?

5 Geovà el mostra che l’è santo in tuto quel che el fà. Arquanti serafin i ga dito: ‘Santo, santo, santo l’è Geovà dei esèrsiti.’ (Isa. 6:3) I serafin i ze àngeli che i resta dela banda de Dio, e lori sol i pol far questo parché i ze santi. Par quela che arquanti posti che i ze ndati i ze deventadi santi. Par esémpio, questo ga sucedesto quando Moisè el ga visto che el spiner l’era drio brusar. — Éso. 3:2-5; Giosuè 5:15.

El somo sasserdote el gavea una placheta de oro nela so fronte. Nela placheta, ghen’era scrito: “La santità la ze de Geovà.” (Vedi i paràgrafi 6 e 7.)

6-7. (a) Cossa che Moisè el ga dito in Ésodo 15:1, 11? (b) Cossa giutea i israeliti a ricordarse che Geovà l’è santo? (Varda la ilustrassion dela prima pàgina.)

6 Dopo che i israeliti i ze stati salvi nel Mar Rosso, Moisè el ga dito che el so Dio Geovà l’è santo. (Ledi Ésodo 15:1, * 11. *) Le persone che le adorea i dei del Egito e de Canaan no le era sante. Par esémpio, quei de Canaan i fea sacrifissi de tosatei e robe tanto sporche. (Lev. 18:3, 4, 21-24; Deu. 18:9, 10) Ma Geovà l’è pròpio difarente dei altri dei. Lu mai el ndaria domandar ai so servi che i fesse robe brute e sporche cossita. Geovà l’è pròpio santo e lu el volea che i israeliti i se ricordesse de questo. Par quela che nela fronte del somo sasserdote ghen’era una placheta de oro che l’era scrito: “La santità la ze de Geovà.” — Éso. 28:36-38.

7 Tuti i israeliti che i vedesse la placheta che la era nela fronte del somo sasserdote i se ricordaria che Geovà l’è santo. Ma, se qualche israelita no’l rivasse darente el somo sasserdote? Anca cossita el savea che Geovà l’è santo parché lo gavea scoltà quando la Lege la era stata ledesta a tuto el pòpolo. (Deu. 31:9-12) La Lege la disea: “Mi son Geovà, el vostro Dio. . . . Gavé de esser esser santi, parché mi, Geovà, son santo.” — Lev. 11:44, 45; 20:7, 26.

8. Parché che ghemo de studiar Levìtico 19:2 e 1 Piero 1:14-16?

8 Geovà el ga dito che Moisè el parlesse al pòpolo quel che l’è in Levìtico 19:2. Lì dise: ‘Valtri gavé de esser santi parché mi, Geovà, el to Dio, son santo.’ Ma noantri no ghemo pi de obedir ala Lege Mosaica. Alora, sarà che ne toca obedir a questo comandamento? Si, parché quando Piero el ga dito che i fradei i fusse santi, fursi l’era drio parlar dele parole de Levìtico. (Ledi 1 Piero 1:14-16. *) Alora, par meso de quel che Piero el ga dito, capimo che Geovà l’è santo e tuti quei che i ndarà viver nel cielo e nela tera i ga de sforsarse par esser santi. — 1 Pie. 1:4; 2 Pie. 3:13.

‘GAVÉ DE ESSER SANTI IN TUTO QUEL CHE VALTRI FÉ’

9. Parché che ghemo de studiar Levìtico capìtolo 19?

9 Noantri se sforsemo tanto par esser santi parché volemo contentar el nostro Dio. E Geovà el ne dà tanti bei consili che i ne giuta a far questo. Ndaremo veder arquanti bei consili nel capìtolo 19 del libro de Levìtico. Intanto che te lo studi, ricòrdate che prima Geovà el ga dito che ghemo de esser santi e dopo el ga dato i consili de come farlo. Varda quel che Marcus Kalisch, che el stùdia la léngua ebraica, el ga dito sora el capìtolo 19 de Levìtico: “Questo capìtolo el parla de tante robe e el ga tanti bei consili par la nostra vita. El capìtolo 19 fursi l’è el capìtolo pi importante de Levìtico e dei primi sinque libri dela Bìblia.”

In Levìtico 19:3, ghen’è el comandamento de rispetar el pare e la mare. Cossa che imparemo de questo comandamento? (Vedi i paràgrafi 10 a 12.) *

10-11. Cossa che Levìtico 19:3 ne dise par far, e cossa che ghemo de pensar sora questo comandamento?

10 Dopo che Geovà el ga dito ai israeliti che i gavea de esser santi, lu el ga anca dito: ‘Tuti valtri gavé de rispetar la vostra mare e el vostro pare. . . .Mi son Geovà, el vostro Dio.’ — Lev. 19:2, 3.

11 Ricòrdate nantra volta che el comandamento de rispetar el pare e la mare vien dopo dele parole: “Valtri gavé de esser santi, parché mi, Geovà, el vostro Dio, son santo.” Alora, l’è tanto importante obedir a questo comandamento. Varda anca cossa che Gesù el ga dito quando un omo el ghe ga domandà: ‘Cossa me toca far par viver par sempre?’ Una dele robe che Gesù el ghe ga dito l’era rispetar el so pare e la so mare. (Mat. 19:16-19) Gesù el ga condanà i scribi e i farisei parché lori no i tendea dei so genitori. Par causa de questo, Gesù el ghe ga dito che no i era drio dar valor ala Parola de Dio. (Mat. 15:3-6) Alora, lori no i era gnanca drio obedir ai diese comandamenti e quel che ghen’è in Levìtico 19:3. — Éso. 20:12.

12. Come che te pol meter in pràtica el comandamento de Levìtico 19:3, e che domanda te ghè de farte?

12 Adesso, domàndate: ‘Son drio mostrar che rispeto el me pare e la me mare?’ Fursi te te nicorde che fin adesso no te ghè fato quel che te volei. L’è vera che no te pol mia cambiar quel che ga belche sucedesto, ma te pol far de pi par to pare e to mare de qua avanti. Par esémpio, fursi te pol tor del to tempo par star insieme con lori. Te pol anca comprarghe qualcossa che ghe manca, giutarli a far pi forte la so amicìssia con Geovà o incoraiarli. Cossita, te sarè drio meter in pràtica el comandamento de Levìtico 19:3.

13. (a) Che nantra roba imparemo de Levìtico 19:3? (b) Che esémpio Gesù el ne ga assà in Luca 4:16-18?

13 Levìtico 19:3 parla de nantra roba che i israeliti i gavea de far par esser santi. Lori no i gavea de laorar nel giorno de sabo parché l’era un giorno par riposar e par adorar a Geovà. * Par quela che Gesù sempre el ndea ala sinagoga par leder la Parola de Dio nel giorno de sabo. (Éso. 31:12-15; ledi Luca 4:16-18. *) Anca se no ghemo mia de obedir ala lege de Moisè, noantri podemo imparar tanto. El comandamento de no laorar nel sabo el ne mostra che l’è tanto importante torse el tempo par adorar a Geovà. Te pensi che te podarissi farlo ancora meio? Alora, sfòrsate de tor del to tempo par adorar a Geovà tuti i giorni. Questo te giutarà a esser santo e amigo de Geovà.

FÀ PI FORTE LA TO AMICÌSSIA CON GEOVÀ

14. Cossa che podemo anca imparar con Levìtico capìtolo 19?

14 El capìtolo 19 de Levìtico el parla 16 volte che ‘Geovà l’è el nostro Dio’. Queste parole anca ne giuta a ricordarse del primo comandamento: ‘Mi son Geovà, el vostro Dio. No stà gaver altri dei. Adora sol a mi.’ (Éso. 20:2, 3) Cossa che imparemo de queste parole? Se volemo esser santi, no assaremo che gnanca una roba e gnanca una persona la intrighe la nostra amicìssia con Geovà. E come semo Testimònie de Geovà, anca no volemo far qualcossa che la fae i altri parlar mal del nome de Geovà. — Lev. 19:12; Isa. 57:15.

15. Cossa che el capìtolo 19 de Levìtico anca el ne insegna?

15 I israeliti i mostrea che Geovà l’era el so Dio quando i obedia ale so lege. Levìtico 18:4 dise: “Gavé de obedir ai me comandamenti e gavé de obedir ale me lege. Mi son Geovà, el vostro Dio.” El capìtolo 19 el parla de arquante de queste lege che i gavea de obedir. Par esémpio, i versìcoli 5-8, 21, 22 i parla sora sacrifissi de bèstie. I israeliti i gavea de far i sacrifissi a Geovà de una maniera che ghe mostresse rispeto. Cossa che imparemo? Ghemo de assar Geovà contento e far sacrifissi de lode de una maniera che ghe piase a lu, come dise Ebrei 13:15.

16. Come Levìtico 19 ne giuta a ricordarse che ghemo de esser difarenti de quei che no i serve a Geovà?

16 Proa anca pensar in cossa dise Levìtico 19:19. Questo testo el dise che i israeliti no i podea mia doperar robe che le fusse de due tipi de fili. Questa lege la giutea le persone dele altre nassion a veder che i servi de Dio i era difarenti de lore. Anca che ancoi no sìpia sbalià doperar robe con due tipi de fili, podemo imparar tanto con questa lege. Par esémpio, pol esser che nela scola, nel laoro o nela fameia, qualchedun el vol che femo qualcossa che la ndarà intrigar la nostra amicìssia con Geovà. Ma se volemo esser santi, ghemo de esser difarenti dele persone che le crede e le fà robe che no le ze de acordo cola Bìblia. L’è vera che noantri amemo la nostra fameia e i altri, ma ghemo sempre de mostrar in quel che femo che obedimo a Geovà e che semo difarenti dele persone intorno de noantri. Ghemo de far questo se volemo esser santi! — 2 Cor. 6:14-16; 1 Pie. 4:3, 4.

Cossa che i israeliti i ga imparà de Levìtico 19:23-25, e cossa che ti te ghè imparà? (Vedi i paràgrafi 17 e 18.) *

17-18. Cossa che imparemo de Levìtico 19:23-25?

17 Le parole “Mi son Geovà, el vostro Dio” anca le ga giutà i israeliti a meter Geovà in primo posto nela so vita. Par esémpio, lori i podaria far questo quando i ndesse rento la Tera Prometesta. (Ledi Levìtico 19:23-25. *) Par 3 ani, lori no i podaria magnar dei fruti dele piante che i ga piantà. Nel pròssimo ano, i fruti i gavaria de esser portadi al posto ndove i adorea a Geovà. Sol nel ano dopo, i israeliti i podaria magnar dei fruti. Come questa lege giutea i israeliti? Questo ghe ga giutà a capir che lori i gavea de meter Geovà in primo posto nela vita e a fidarse che lu el ndaria darghe quel che i gavea de bisogno par magnar. Questo ghe ga anca giutà a capir che i gavea de dar de volentiera a Geovà.

18 Le parole de Levìtico 19:23-25 le ne giuta a ricordar de quel che Gesù el ga parlà nel monte. Lu el ga dito: “Ferméve de star ansiosi . . . con quel che gavé de magnar e con quel che gavé de bever.” Lu el ga anca dito: “El vostro Pare nel cielo el sà che valtri gavé bisogno de tute queste cose.” Queste parole le ne assa sicuri che Geovà el ndarà tender de quel che ghemo de bisogno, cossita come el tende dei osei. (Mat. 6:25, 26, 32) E noantri giutemo quei che i ga de bisogno sensa farse veder. Par quela che noantri anca restemo contenti de giutar la congregassion coi nostri soldi. Geovà el vede che femo queste robe e el ne benedisse. (Mat. 6:2-4) Quando semo generosi, mostremo che capimo le parole de Levìtico 19:23-25.

19. Cossa che te ga piasesto imparar sora le parole de Levìtico?

19 In questo stùdio, ghemo visto che, se femo quel che dise nel capìtolo 19 de Levìtico, podemo esser santi come el nostro Dio. (1 Pie. 1:15) Tante persone le ga visto che metemo in pràtica i consili dela Bìblia, e par causa de questo, tante de lore le ga parlà ben de Geovà. (1 Pie. 2:12) Ma, podemo imparar tanto de altri versìcoli del capìtolo 19 de Levìtico. Nel pròssimo stùdio, ndaremo veder come questi versìcoli i pol giutarne “esser santi”, come Piero el ga parlà.

CÀNTICO 35 Quel che l’è pi importante

^ paràgrafo 5 Geovà l’è santo e el speta che anca noantri semo santi. Noantri lo amemo e se sforsemo tanto par esser santi e assarlo contento. Ma sarà che semo pròpio boni de esser santi? Si. Cossa pol giutarne a far questo? Studiar le parole del apòstolo Piero e quel che Geovà el ga dito al so pòpolo nel passà.

^ paràgrafo 6 (Ésodo 15:1) In quela ocasion, Moisè e i israeliti i ga cantà questo càntico a Geovà: “Vao cantar a Geovà, parché lu el ga ricevesto tanto onor. El ga butà nel mar el caval e el so cavaliero.

^ paràgrafo 6 (Ésodo 15:11) Chi che intrà i dèi l’è compagno a ti, ò Geovà? Ghen’è qualchedun che l’è pi santo che ti? Ti te sì quel che ghemo de temer e lodar con càntichi, quel che el fà robe maraveiose.

^ paràgrafo 8 (1 Piero 1:14-16) Compagno a fioi obedienti, no sté assar che la vostra voia che valtri gavei vanti de cognosser a Dio la seite moldarve, 15 ma, gavé de esser santi in tuta la vostra condota, compagno del Santo che el ve ga ciamà, 16 parché l’è scrito: “Gavé de esser santi, parché mi son santo.”

^ paràgrafo 13 Par imparar de pi sora el comandamento de no laorar nel sabo, varda el stùdio “‘Há um tempo determinado’ para trabalhar e para descansar” nela Sentinela de disembre de 2019.

^ paràgrafo 13 (Luca 4:16-18) Dopo lu l’è ndato a Nasarè, la cità ndove lu l’è stà slevà. E come lu el fea sempre nel giorno de sabo, l’è ndato rento la sinagoga e el se ga levà su par leder. 17 Alora, i ghe ga dato el rolo del profeta Isaia. Lu lo ga verto e el ga catà ndove l’era scrito: 18 “El spìrito de Geovà l’è sora mi, parché lu el me ga scoliesto par parlar le bone notìssie ai poareti. Lu el me ga mandà par proclamar che quei che i ze in preson i sarà liberadi e che i orbi i ndarà vederghe. El me ga anca mandà par liberar quei che i sofre.

^ paràgrafo 17 (Levìtico 19:23-25) Quando ndaré rento la tera e ndaré piantar una pianta che la dà fruti, i sarà par ti come fruti che no i ze puri e che no se pol magnarli. No sté magnar questi fruti par tre ani. 24 Ma, dopo de tre ani i fruti i deventarà puri, e cossita ghen sarà alegria davanti de Geovà. 25 Alora, nel quinto ano valtri podaré magnarli, e cossita questi fruti i farà parte dela vostra racolta. Mi son Geovà, el vostro Dio.

^ paràgrafo 62 ILUSTRASSION: Un fiol l’è ndato visitar par star un tempo insieme coi so genitori. Lu el ga anca menà insieme la so dona e la so fiola.

^ paràgrafo 64 ILUSTRASSION: Un israelita l’è drio vardar i fruti dele so piante.