Salta al contingut

Salta a l'índex

Preguntes dels lectors

Preguntes dels lectors

Què significa el manament «no et posaràs en contra de la sang [d’una persona]», que trobem a Levític 19:16, i què en podem aprendre?

Jehovà va dir als israelites que havien de ser un poble sant. Per ajudar-los a aconseguir-ho, els va manar: «No aniràs calumniant entre el teu poble, no et posaràs en contra de la sang del teu proïsme. Jo sóc Jahveh» (Lev. 19:2, 16).

L’expressió «no et posaràs en contra [o, no t’aixequis contra, NWT]» transmet molt bé la idea del text hebreu original. Però, què significa exactament? Una obra de consulta jueva sobre el llibre de levític, diu: «Aquesta part del verset és difícil de traduir perquè no podem estar segurs del sentit del modisme hebreu original, que literalment significa ‘no aixecar-se per sobre, al costat o a prop d’una persona o una cosa’» (fragment traduït de The JPS Torah Commentary: Leviticus).

Alguns experts pensen que aquesta frase està relacionada amb el verset anterior, on es diu: «No fareu injustícia en el judici; no perdonaràs el pobre ni afavoriràs el poderós, sinó que jutjaràs el teu proïsme amb justícia» (Lev. 19:15). En aquest cas, el manament del verset 16, «no et posaràs en contra [d’algú]», podria fer referència a que els israelites no havien de fer res que perjudiqués una altra persona en un judici, en els negocis o en l’àmbit familiar ni havien de tergiversar els assumptes per treure’n profit. És evident que avui dia nosaltres tampoc hem d’actuar d’aquesta manera. Però encara hi ha una altra forma d’entendre el significat d’aquesta frase.

Analitzem la primera part del verset 16. Aquí Jehovà demana al seu poble que no escampi calúmnies. Tinguem en compte que calumniar és molt més seriós que simplement escampar xafarderies, tot i que això també és perillós (Prov. 10:19; Ecl. 10:12-14; 1 Tim. 5:11-15; Jm. 3:6). La calúmnia sovint inclou dir mentides amb la intenció d’embrutar la reputació d’algú. Fins i tot es podria arribar al punt de donar un testimoni fals contra una altra persona, encara que pogués provocar la seva mort. Això és precisament el que va passar en el cas de Nabot, quan dos homes el van calumniar donant un testimoni fals i van provocar que morís apedregat (1 Re. 21:8-13). Així que, quan algú calumnia, tal com diu la part final del verset que estem analitzant, es podria posar literalment en contra de la vida de l’altra persona.

A banda d’això, la calúmnia pot amagar un cert grau d’odi. A 1 Joan 3:15, llegim: «Tot el qui odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que cap assassí té vida eterna». És interessant que, després de les paraules del verset 16, Déu va afegir el següent manament: «No odiaràs el teu germà en el teu cor» (Lev. 19:17).

Tal com hem vist, aquesta interessant expressió que trobem a Levític 19:16 conté una seriosa advertència per a tots els cristians. Hem d’esforçar-nos per rebutjar qualsevol pensament crític i mai escampar calúmnies. En poques paraules, si ens posem «en contra» d’algú, és a dir, si escampem calúmnies sobre ell perquè no ens cau bé o perquè l’envegem, podria significar que hem arribat a desenvolupar odi per aquesta persona. I els cristians ho hem d’evitar completament (Mt. 12:36, 37).