1. Quina és una de les raons per les quals Jesús va comparar els seus seguidors a ovelles?

JESÚS va comparar la relació que tenia amb els seus seguidors amb el fort lligam que existix entre un pastor i les seues ovelles (Jn 10:14). Esta comparació és apropiada perquè les ovelles coneixen el seu pastor i responen a la seua veu. Un turiste que ho va experimentar en persona va dir: «Volíem fotografiar unes ovelles i les vam cridar per a que s’acostaren. Però no van vindre perquè no coneixien la nostra veu. Llavors, va aparéixer un xiquet que era pastor i, a penes les va cridar, el van seguir».

2, 3. a) Com mostren els seguidors de Jesús que escolten la seua veu? b) Què analitzarem en este article i en el següent?

² L’experiència d’este turiste ens recorda les paraules de Jesús respecte a les seues ovelles, és a dir, els seus deixebles: «Escoltaran la meua veu» (Jn 10:16). Però Jesús, el nostre Amo, està en el cel. Per tant, com podem mostrar que escoltem la seua veu? Una bona manera de fer-ho és aplicant les seues ensenyances en la nostra vida (Mt 7:24, 25).

³ En este article i en el següent, analitzarem algunes de les ensenyances de Jesús. Com vorem, ell ens va dir que hauríem de deixar de fer certes coses i que hauríem de fer-ne unes altres. Però, primer analitzarem dos coses en particular que el bon pastor ens mana que deixem de fer.

4. Segons Lluc 12:29, què pot fer-nos passar «ànsia»?

⁴ Llig Lluc 12:29. Jesús va exhortar els seus seguidors a deixar de passar «ànsia» per les necessitats materials. Sabem que els consells de Jesús són sempre savis i adequats.  Volem aplicar-los, però a voltes se’ns podria fer difícil d’aconseguir. Per quina raó?

5. Per què alguns podrien sentir-se angoixats per les necessitats materials?

 ⁵ Les necessitats materials, com el menjar, la roba i la vivenda, poden fer que alguns passen ànsia. Potser viuen en un país on costa trobar faena i hi ha molta gent pobra. Podria costar-los molt guanyar els diners suficients per a mantindre la seua família. O tal volta la persona que portava el jornal a casa ha mort i ha deixat la resta de la família sense recursos econòmics. Per culpa de la pandèmia de la COVID-19, molts han perdut la faena i els seus ingressos (Ecle 9:11). Si hem passat per algun d’estos o altres problemes, com podem seguir la instrucció de Jesús de deixar d’angoixar-nos?

6. Descriu què li va passar a l’apòstol Pere en una ocasió.

⁶ En una ocasió, Pere i els altres apòstols navegaven pel llac de Galilea amb un fort vent en contra quan van vore a Jesús caminant per damunt de l’aigua. Pere li va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vinga caminant per damunt de l’aigua.» Quan Jesús li va dir «vine», «Pere baixà de la barca, es posà a caminar per damunt de l’aigua i anà cap a Jesús». Però, fixa’t què va passar després. «En veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà a afonar-se i cridà: “Senyor, salva’m!”». Jesús li va allargar la mà i el va rescatar. És interessant que Pere va poder caminar per damunt de  les aigües turbulentes mentres es mantenia centrat en Jesús. Però, al mirar la tempestat, la por i els dubtes el van sobrepassar i va començar a afonar-se (Mt 14:24-31).

7. Què podem aprendre de l’exemple de Pere?

⁷ Què podem aprendre de l’exemple de Pere? Quan va baixar de la barca, no s’esperava que la tempestat l’espantara i que començara a afonar-se. La seua intenció era seguir caminant per damunt de l’aigua fins a arribar al seu Amo, però no es va mantindre centrat en eixe objectiu. Està clar que nosaltres no podem caminar sobre l’aigua, però sí que afrontem proves de fe. Si perdem de vista a Jehovà i les seues promeses, començarem a afonar-nos espiritualment. Sense importar les tempestats figuratives que travessem en la nostra vida, hem de mantindre la nostra ment centrada en Jehovà i en la seua capacitat d’ajudar-nos. Com podem fer-ho?

8. Com podem evitar que les nostres necessitats materials ens facen sentir una ànsia excessiva?

⁸ Si en comptes d’angoixar-nos pels nostres problemes, confiem en Jehovà, n’eixirem beneficiats. Recorda que el nostre amorós Pare celestial promet cobrir les nostres necessitats materials si posem els assumpts espirituals en primer lloc (Mt 6:32, 33). De fet, el seu historial demostra que sempre ha complit eixa promesa (Dt 8:4, 15, 16; Sl 37:25). Si Jehovà alimenta els pardalets i vist les flors, no hi ha raó per a preocupar-nos pel menjar o la roba (Mt 6:26-30; Fl 4:6, 7). Tal com l’amor impulsa als bons pares a cobrir les necessitats materials dels seus fills, l’amor motiva el nostre Pare celestial a cuidar de les necessitats materials del seu poble. Sí, podem estar ben segurs que Jehovà ens cuidarà.

9. Què podem aprendre de l’experiència d’un matrimoni?

⁹ Vegem una experiència que mostra com Jehovà cuida de les nostres necessitats materials. Per a arreplegar unes germanes que vivien en un centre de refugiats i dur-les a la reunió, un matrimoni que servia a temps complet va fer un trajecte de més d’una hora amb el seu cotxe vell. El germà va explicar: «Després de la reunió, les vam convidar a casa a pegar un mosset. Però llavors, ens vam adonar que no teníem res per a oferir-los». Què faria ara este matrimoni? El germà va continuar dient: «Quan arribàrem a casa, hi havia dos bosses grans de menjar davant de la porta! No sabíem qui les havia deixades allí. Jehovà ens va ajudar». Temps després, el seu cotxe es va avariar. El necessitaven per a predicar, però no tenien diners per a reparar-lo. Mentres demanaven pressupost en un taller pròxim, un home va entrar i va preguntar: «De qui és este cotxe?». El germà li va dir que era seu i que necessitava una reparació. L’home li va respondre: «Això no importa! A la meua dona li agrada este model de cotxe, i en vol un justament d’este color. Quant vols per ell?». Al final, el germà va aconseguir prou diners per a comprar-se un altre cotxe. Va concloure dient: «No tinc paraules per a explicar com ens vam sentir al final del dia. Sabíem que no havia sigut una coincidència, havia sigut la mà de Jehovà».

10. Com ens anima Salm 37:5 a deixar de passar ànsia per les necessitats materials?

 ¹⁰ Quan escoltem la veu del bon pastor i deixem d’angoixar-nos excessivament per les necessitats materials, podem estar segurs que Jehovà ens cuidarà (llig Salm 37:5; 1Pe 5:7). Pensem en les situacions mencionades en el  paràgraf 5. Fins ara, Jehovà pot haver cuidat de les nostres necessitats diàries per mitjà del cap de família o d’algú que ens oferix faena. Però si el cap de família ja no pot mantindre els seus o si ens hem quedat sense faena, podem estar segurs que Jehovà ens cuidarà d’una manera o altra. Analitzem una altra cosa que el bon pastor ens anima a deixar de fer.

11. D’acord amb Mateu 7:1, 2, què ens va dir Jesús que deixàrem de fer, i per què pot ser tot un repte?

¹¹ Llig Mateu 7:1, 2. Jesús sabia que els seus oients imperfectes tendien a criticar els altres. Per esta raó, va dir: «No judiqueu». Ens pot costar no jutjar els nostres germans perquè tots som imperfectes. Per això, si ens adonem que a voltes estem sent crítics, què hauríem de fer? Escoltar el consell de Jesús i esforçar-nos per deixar de jutjar.

12, 13. Com ens pot ajudar l’exemple de Jehovà a deixar de jutjar els altres?

¹² Meditar en l’exemple de Jehovà pot ajudar-nos, ja que ell se centra en les coses bones de la gent. Podem comprovar-ho pel tracte que li va donar al rei David, un home que va incórrer en pecats greus. Entre ells, va cometre adulteri amb Betsabé i va fer que mataren el seu home (2Sa 11:2-4, 14, 15, 24). Com a resultat, David no només es va fer mal a ell mateix sinó també a la seua família, incloses les seues altres esposes (2Sa 12:10, 11). En una altra ocasió, potser mogut per l’orgull i per la confiança en la quantitat de soldats que tenia, David no va mostrar que confiava plenament en Jehovà a l’ordenar que es fera un cens iŀlegal de l’exèrcit d’Israel. Quin va ser el resultat? Uns 70.000 israelites van morir per la pesta (2Sa 24:1-4, 10-15).

¹³ Si per aquella època hagueres viscut en Israel, què hauries pensat de David? L’hauries jutjat i hauries pensat que no era digne de la misericòrdia divina? Jehovà no ho va fer, més bé, es va centrar en tots els actes de fidelitat que David havia fet al llarg de la seua vida i en el seu penediment sincer. Per això, li va perdonar estos pecats greus. Jehovà sabia que David l’estimava molt i que volia fer lo correcte. Veritat que agraïxes que el nostre Déu es fixe en les nostres bones qualitats i bona conducta? (1Re 9:4; 1Cr 29:10, 17)

14. Quina actitud ha ajudat els cristians a deixar de jutjar els altres?

¹⁴ Com Jehovà no espera perfecció de la nostra part, nosaltres tampoc hauríem d’esperar-la dels altres. Més bé, deuríem fixar-nos en les seues bones qualitats. És prou fàcil vore les imperfeccions dels altres i criticar-les, però una persona espiritual pot continuar treballant amb els qui l’envolten encara que veja els seus defectes. Un diamant en brut no és una cosa bonica, però una persona perspicaç vorà més enllà de la tosquedat del seu exterior i percebrà el valor que tindrà una volta siga tallat i polit. Igual que Jehovà i Jesús, hem de  mirar més enllà de les aparences i vore les bones qualitats de la gent.

15. Com pot ajudar-nos a no jutjar injustament els altres posar-nos en el seu lloc?

¹⁵ A més de centrar-nos en les bones qualitats dels altres, què pot ajudar-nos a no jutjar-los injustament? Intenta posar-te en el seu lloc. Vegem un exemple. Un dia, en el temple, Jesús va vore una viuda molt pobra tirar dos monedetes de poc valor en el receptacle per a les contribucions. Ell no va preguntar: «Per què no ha ficat més diners?». En comptes de centrar-se en la quantitat que la viuda va donar, Jesús va tindre en compte la seua motivació i les seues circumstàncies, i la va alabar per fer el que podia (Lc 21:1-4).

16. Què ens ensenya l’experiència de Verònica?

¹⁶ Podem iŀlustrar el valor de tindre en compte les circumstàncies dels altres examinant l’experiència d’una germana anomenada Verònica. En la seua congregació, hi havia una mare que criava sola el seu fill. Verònica va admetre: «Em pareixia que no s’implicaven molt en les activitats de la congregació i, per esta raó, no tenia molt bona opinió d’ells. Però, quan vaig eixir a predicar amb la mare, em va contar els problemes que  estava tenint amb el seu fill autiste i lo molt que s’estava esforçant per atendre les necessitats físiques i espirituals dels dos. A voltes, degut a la salut del seu fill, havia d’assistir a les reunions d’una altra congregació». Verònica va concloure dient: «No tenia ni idea de lo complicada que era la seua vida. Ara la valore i respecte moltíssim per tot el que fa per servir a Jehovà».

17. Quin manament trobem en Jaume 2:8, i com podem aplicar-lo?

¹⁷ Què hauríem de fer si ens adonem que hem jutjat malament un germà? Hem de recordar que hem d’estimar els altres (llig Jaume 2:8). També hauríem d’orar sincerament a Jehovà i demanar-li que ens ajude a deixar de jutjar. Actuarem en harmonia amb les nostres oracions si prenem la iniciativa i parlem amb la persona que hem criticat. Això ens permetrà conéixer-la millor. Per exemple, podríem convidar-la a predicar amb nosaltres o a dinar. A mesura que coneixem millor el germà, podrem seguir l’exemple de Jehovà i Jesús i fixar-nos en les bones qualitats que té. D’esta manera, mostrarem que estem escoltant la veu del bon pastor quan ens diu que deixem de jutjar.

18. Com podem mostrar que escoltem la veu del bon pastor?

¹⁸ Tal com les ovelles escolten la veu del seu pastor, els seguidors de Jesús escolten la seua veu. Si ens esforcem per deixar de passar ànsia per les necessitats materials i deixem de jutjar els altres, Jehovà i Jesús beneiran els nostres esforços. Que tots continuem escoltant i obeint la veu del bon pastor, tant si formem part del «ramadet» de cristians ungits com si som de les «altres ovelles» (Lc 12:32; Jn 10:11, 14, 16). En l’article següent, analitzarem dos coses que Jesús va dir que haurien de fer els seus seguidors.