1, 2. a) Què va demanar Jehovà a tres dels apòstols de Jesús, i com van reaccionar? b) Què analitzarem en aquest article?

DESPRÉS de la Pasqua de l’any 32, els apòstols Pere, Jaume i Joan van tenir una visió impressionant. Es trobaven probablement en algun indret de la muntanya de l’Hermon. Allà, davant dels seus ulls, el Fill de Déu es va transfigurar. «La seva cara va començar a resplendir com el sol i la seva roba es va tornar brillant com la llum» (Mt. 17:1-4). Al final d’aquesta visió, Déu els va dir: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Ell té la meva aprovació. Escolteu-lo» (Mt. 17:5). Els tres apòstols van demostrar al llarg de la seva vida que, sens dubte, escoltaven la veu de Jesús, i nosaltres volem fer el mateix.

² En l’article anterior, vam veure que escoltar la veu de Jesús implica deixar de fer certes coses. En aquest article analitzarem dues coses que el nostre Bon Pastor ens diu que hem de fer.

3. Segons Mateu 7:13, 14, quina decisió hem de prendre?

³ (Llegeix Mateu 7:13, 14.) Fixa’t que Jesús va parlar de dues portes diferents que duen a dos camins, un d’espaiós i un altre d’estret. En cap moment va dir que hi hagués una tercera opció. Cadascun de nosaltres hem de triar per quin camí volem anar. Aquesta és la decisió més  important que mai prendrem, ja que ens hi juguem la vida eterna.

4. Com descriuries el camí espaiós?

⁴ Hem de tenir clar quines són les diferències entre els dos camins. L’espaiós és molt concorregut perquè és fàcil de seguir. Tristament, moltes persones decideixen quedar-s’hi perquè és el que fa la majoria. No s’adonen que qui promou aquest camí és Satanàs i que la seva destinació és la mort (1 Cor. 6:9, 10; 1 Jn. 5:19).

5. Quins esforços han fet alguns per trobar el camí estret i començar a caminar-hi?

⁵ L’altre camí és estret i Jesús va dir que molt poques persones aconseguirien trobar-lo. Per què? És molt interessant que en el següent versicle el Fill de Déu adverteix els seus deixebles dels falsos profetes (Mt. 7:15). Es calcula que existeixen milers de religions i la majoria d’elles afirma ensenyar la veritat. Per aquesta raó, milions de persones estan molt desanimades o confoses i ni tan sols intenten cercar el camí que porta a la vida. Però aquest camí en realitat està a l’abast de tothom. Jesús va dir: «Si obeïu el que us dic, realment sou els meus deixebles, i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures» (Jn. 8:31, 32). En el teu cas, t’hem de felicitar perquè en comptes de seguir la multitud, t’has esforçat per trobar la veritat. Vas començar un estudi profund de la Paraula de Déu per saber el que ell espera de nosaltres i també vas escoltar les ensenyances de Jesús. Vas aprendre moltes coses, com ara que Déu vol que rebutgem les ensenyances falses i que deixem de celebrar festes que tenen origen pagà. A més a més, et vas adonar que obeir Jehovà i deixar de fer les coses que ell no aprova pot ser tot un repte (Mt. 10:34-36). És molt probable que fer tots aquests canvis no hagi estat gens fàcil per a tu. Però no t’has rendit perquè estimes el teu Pare celestial i vols rebre la seva aprovació. Com de content deu estar Jehovà amb tu! (Prov. 27:11.)

6. Segons Salm 119:9, 10, 45, 133, què ens ajudarà a mantenir-nos en el camí estret?

⁶ Què t’ajudarà a mantenir-te en el camí estret? Vegem un exemple. Als ports de muntanya se solen coŀlocar guarda-raïls per motius de seguretat. Aquest tipus de barana està dissenyada per protegir la vida dels conductors, ja que evita que s’acostin massa als marges de la carretera i que els cotxes s’estimbin. A ningú se li passaria pel cap queixar-se que els guarda-raïls són massa restrictius. Doncs bé, les normes de Jehovà que trobem a la Bíblia es poden comparar a aquests guarda-raïls. Ens mantenen segurs i protegits dins el camí estret (llegeix Salm 119:9, 10, 45, 133).

7. Com haurien de veure els joves el camí estret?

⁷ Jove, et sembla de vegades que les normes de Jehovà són massa restrictives? Això és just el que Satanàs vol que pensis. A ell li agradaria que et fixessis en el que fan aquells que van pel camí espaiós i en com de bé sembla que s’ho passen. Pot ser que utilitzi el que fan els teus companys de classe o el que veus a internet perquè pensis que no estàs gaudint com la resta de joves. Et vol  convèncer que les normes de Jehovà t’impedeixen passar-t’ho bé i gaudir al màxim de la vida. * Però recorda el següent: Satanàs no vol que aquells que estan en el camí espaiós vegin que el que en realitat els espera és una mort segura. En canvi, Jehovà t’ha explicat amb tota mena de detalls la meravellosa vida que tindràs al paradís si et mantens en el camí estret (Sl. 37:29; Is. 35:5, 6; 65:21-23).

8. Què poden aprendre el joves de l’Olaf?

⁸ Vegem què podem aprendre de l’experiència d’un germà que es diu Olaf. * Els seus companys de classe el pressionaven perquè tingués sexe. Quan ell els va explicar que era testimoni de Jehovà i que vivia segons les normes morals de la Bíblia, algunes noies s’ho van prendre  com un repte personal. Constantment l’intentaven convèncer perquè se n’anés al llit amb elles, però l’Olaf es va mantenir ferm i lleial a Jehovà. Ara bé, aquesta no va ser l’única dificultat que va afrontar. Ell explica: «Els meus professors m’insistien molt perquè anés a la universitat. Deien que així la gent em respectaria i m’admiraria, i que si no hi anava no aconseguiria una bona feina ni podria ser feliç». Què va ajudar l’Olaf a no cedir davant la pressió? Ell comenta: «Em vaig esforçar per fer bons amics a la congregació. Eren com la meva família. També vaig començar a prendre’m més seriosament el meu estudi personal de la Bíblia. Com més aprofundia, més convençut estava que tenia la veritat. Això va enfortir el meu desig de servir Jehovà».

9. Què han de fer aquells que es volen mantenir en el camí estret?

⁹ A Satanàs li encantaria que deixessis el camí que porta a la vida i te n’anessis al camí espaiós que «duu a la destrucció», on es troba la majoria de la gent (Mt. 7:13). Amb tot, si segueixes escoltant la veu de Jesús i veus aquest camí estret com una protecció, podràs mantenir-te en ell. A continuació veurem una altra cosa que el Fill de Déu ens mana que fem.

10. Què ens mana Jesús que fem a Mateu 5:23, 24?

¹⁰ (Llegeix Mateu 5:23, 24.) En aquests versicles, Jesús va descriure un moment molt important per als jueus que l’estaven escoltant. Pensa en un israelita que es trobés al temple i estigués a punt de donar un animal al sacerdot perquè el sacrifiqués. Si en aquell moment, però, recordava que un dels seus germans tenia alguna cosa en contra d’ell, havia de deixar l’ofrena i marxar. Per què? Què hi podia haver més important que oferir un sacrifici a Jehovà? Jesús, de manera molt clara, va dir: «Primer fes les paus amb el teu germà».

11. Com es va esforçar Jacob per fer les paus amb Esaú?

¹¹ El patriarca Jacob ens ensenya valuoses lliçons sobre com fer les paus. Després d’estar uns vint anys lluny de la terra on va néixer, Déu, mitjançant un àngel, li va manar que hi tornés (Gèn. 31:11, 13, 38). Però hi havia un problema. L’última vegada que havia vist Esaú, el seu germà gran, aquest el volia matar (Gèn. 27:41). Jacob estava «tot espantat i angoixat» perquè no sabia si el seu germà encara estaria tan furiós amb ell (Gèn. 32:8, BCI [32:7 en NWT]). Com va aconseguir fer les paus amb Esaú? Primer, va orar a Jehovà amb tot el seu cor. Després, va enviar un regal molt generós al seu germà (Gèn. 32:9-15). I, finalment, quan tots dos es van trobar cara a cara, Jacob va prendre la iniciativa d’honrar Esaú. Es va inclinar a terra no una vegada ni dues, sinó fins a set vegades. Demostrar humilitat i respecte va ajudar Jacob a fer les paus amb el seu germà (Gèn. 33:3, 4).

12. Què aprenem de Jacob?

¹² Aprenem molt de la manera com Jacob es va preparar per apropar-se al seu germà. Va demostrar humilitat al demanar ajuda a Jehovà. Llavors, va actuar d’acord amb el que havia demanat.  Com? Fent tot el que estava al seu abast perquè la retrobada amb el seu germà fos el més agradable possible. I, quan per fi es van veure, Jacob no es va posar a discutir sobre qui tenia la raó. El seu objectiu era fer les paus amb Esaú. Com podem imitar el seu exemple?

13, 14. Què hem de fer si algú està ofès amb nosaltres?

¹³ Si volem seguir en el camí a la vida, hem de mantenir bones relacions entre nosaltres (Rm. 12:18). Què has de fer si t’adones que un germà està ofès amb tu? Igual que Jacob, ora a Jehovà amb sinceritat. Li pots demanar que t’ajudi a recuperar la pau amb el teu germà.

¹⁴ També podries fer-te una autoanàlisi. Potser pots preguntar-te: «Estic disposat a deixar enrere el meu orgull, demanar disculpes amb humilitat i fer les paus? Com se sentiran Jehovà i Jesús si prenc la iniciativa de fer les paus amb el meu germà?». Les respostes a aquestes preguntes et poden motivar a escoltar Jesús i a mostrar humilitat a l’adreçar-te al teu germà per tal de fer les paus. Així demostraràs que vols actuar com Jacob.

15. Com ens ajuda Efesis 4:2, 3 a l’hora de fer les paus?

¹⁵ Imagina que Jacob s’hagués posat a discutir amb Esaú. La cosa hauria acabat molt malament. Quan t’apropis al teu germà per fer les paus, ho has de fer amb humilitat (llegeix Efesis 4:2, 3). Proverbis 18:19 (BEC) diu: «Un germà ofès és més fort que una ciutadella, i, en les discussions, més que el forrellat d’una fortalesa». Una disculpa humil i sincera pot obrir-te el pas a aquesta fortalesa.

16. Què més hem de fer abans de parlar amb el germà ofès, i per què?

¹⁶ També has de pensar amb molta cura què diràs i com ho diràs. Quan estiguis preparat per parlar amb el germà que està ofès amb tu, centra’t en el teu objectiu: curar qualsevol ferida que li hagis pogut causar. Al principi, és possible que et digui coses que no t’agradi escoltar. El més fàcil seria enfardar-se o justificar-se, però així no aconseguiràs fer les paus. Recorda, el més important no és veure  qui té la raó, sinó recuperar la teva amistat amb aquest germà (1 Cor. 6:7).

17. Quin bon exemple ens dona en Gilbert?

¹⁷ Un germà que es diu Gilbert es va esforçar molt per promoure la pau amb els altres. Ell explica: «Vaig tenir molts problemes amb la meva filla. Durant dos anys, vaig esforçar-me de valent per parlar amb ella de manera calmada i sincera perquè poguéssim tornar a gaudir d’una bona relació». Què més va fer en Gilbert? Ell diu: «Abans de parlar amb ella, feia una oració a Jehovà i em preparava mentalment per sentir qualsevol comentari que em pogués fer mal. Havia d’estar disposat a perdonar-la. També vaig aprendre a no lluitar per defensar els meus drets. La meva responsabilitat era promoure la pau». Quins en van ser els resultats? En Gilbert comenta: «Avui, em sento molt tranquil perquè tinc una relació molt bona amb tots els meus familiars».

18, 19. Què hem d’estar decidits a fer si hem ofès algú, i per què?

¹⁸ Així doncs, què has de fer si t’adones que has ofès un germà? Obeeix el que Jesús et diu i fes les paus. Parla amb Jehovà sobre l’assumpte, i confia que mitjançant el seu esperit t’ajudarà a promoure la pau amb els altres. Si ho fas, no només seràs feliç, sinó que també demostraràs que escoltes la veu de Jesús (Mt. 5:9).

¹⁹ Agraïm molt a Jehovà que ens guiï de manera tan amorosa mitjançant Jesús, «el cap de la congregació» (Ef. 5:23). Igual que els apòstols Pere, Jaume i Joan, estiguem decidits a escoltar el Fill de Déu (Mt. 17:5). Tal com hem après en aquest article, això implica fer les paus amb qualsevol germà que hàgim pogut ofendre i mantenir-nos en el camí que porta a la vida. Si fas tot el que et diu el Bon Pastor, rebràs moltes benediccions ara i seràs feliç per tota l’eternitat.