1. Com descriuries la família de Jaume?

 JAUME, el germà de Jesús, va créixer en una família espiritualment forta. * Els seus pares, Josep i Maria, estimaven molt Jehovà i s’esforçaven de valent per servir-lo. A banda d’això, el seu germà gran es va convertir en el Messies promès. Quin gran privilegi va tenir Jaume de formar part d’una família tan especial!

2. Quines raons tenia Jaume per admirar el seu germà gran?

² Jaume tenia moltes raons per respectar i admirar el seu germà gran (Mt. 13:55). Per exemple, amb tan sols dotze anys, Jesús coneixia tan bé les Escriptures que va deixar meravellats els mestres religiosos de Jerusalem (Lc. 2:46, 47). Segurament, els dos germans van treballar plegats com a fusters. Si aquest va ser el cas, Jaume va passar llargues estones amb Jesús i el va arribar a conèixer molt bé. El germà Knorr sovint deia: «Quan treballes amb algú, l’acabes coneixent profundament». * De ben segur, Jaume s’adonava que «Jesús seguia creixent i fent-se savi, i s’anava guanyant cada cop més l’aprovació de Déu i dels homes» (Lc. 2:52). Tenint tot això en compte, era d’esperar que Jaume es convertís en un dels primers deixebles de Jesús, però no va ser així.

3. Com va reaccionar Jaume quan Jesús va començar a predicar?

³ Durant el temps que Jesús va predicar a la terra, Jaume no es va fer deixeble seu (Jn. 7:3-5). De fet, és possible que fos un dels familiars de Jesús que va dir que havia  «perdut el seny» (Mc. 3:21). A més, la Bíblia no diu que Jaume estigués amb Maria quan Jesús va ser executat al pal de turment (Jn. 19:25-27).

4. Què veurem en aquest article?

⁴ Finalment, Jaume va posar fe en Jesús i va arribar a ser un ancià molt respectat a la congregació cristiana. En aquest article analitzarem el seu exemple. Veurem per què hem de ser humils i com podem convertir-nos en bons mestres.

5. Com va reaccionar Jaume quan se li va aparèixer Jesús?

⁵ En quin moment Jaume es va fer deixeble de Jesús? Un cop el Fill de Déu va ressuscitar, «es va aparèixer a Jaume, i després a tots els apòstols» (1 Cor. 15:7). Aquella trobada amb el seu germà va ser un punt d’inflexió a la seva vida. Poc després, quan els apòstols estaven a Jerusalem esperant rebre l’esperit sant, Jaume estava amb ells (Fe. 1:13, 14). Temps més tard, va tenir el privilegi de formar part del consell rector del primer segle (Fe. 15:6, 13-22; Gàl. 2:9). Després, vora l’any 62, va escriure als ungits sota inspiració la carta que porta el seu nom. El que va escriure ens beneficia a tots avui dia, sigui quina sigui la nostra esperança (Jm. 1:1). Segons l’historiador del primer segle Josep Flavi, Jaume va ser executat per ordre del gran sacerdot Ananies, el fill d’Anàs, però sabem que es va mantenir fidel fins al final de la seva vida a la terra.

6. En quin sentit era Jaume diferent dels líders religiosos del seu temps?

⁶ Jaume era humil. Per què ho podem afirmar? Pensa en la gran diferència que hi va haver entre la reacció del líders religiosos i la de Jaume. Quan ell va veure proves irrefutables que Jesús era el Fill de Déu, les va acceptar amb humilitat. En canvi, els sacerdots principals de Jerusalem van fer tot el contrari. Per exemple, ells sabien que Jesús havia ressuscitat Llàtzer, però en comptes d’acceptar Jesús com al representant de Jehovà, van fer mans i mànigues per matar tant Llàtzer com el Fill de Déu (Jn. 11:53; 12:9-11). Més endavant, quan Jesús va ressuscitar, van conspirar perquè la gent no se n’assabentés (Mt. 28:11-15). L’orgull d’aquells líders religiosos els va portar a rebutjar el Messies.

7. Per què hem d’evitar l’orgull?

 ⁷ Què n’aprenem? No hem de ser orgullosos i ens hem de deixar ensenyar per Jehovà. Hi ha malalties que endureixen les arteries i dificulten que el cor bategui. De la mateixa manera, l’orgull pot endurir el nostre cor i impedir que seguim la guia de Jehovà. Aquest va ser el cas dels fariseus. El seu cor es va endurir tant, que no van ser capaços d’acceptar les proves tan clares que demostraven que Jesús era el Fill de Déu i comptava amb el Seu esperit (Jn. 12:37-40). El seu orgull va fer que perdessin l’oportunitat de viure per sempre (Mt. 23:13, 33). Així doncs, és vital que continuem deixant que la Bíblia i l’esperit de Jehovà modelin la nostra personalitat, i influeixin en les nostres decisions i manera de pensar (Jm. 3:17). Jaume va ser molt humil i per això va estar disposat a deixar que Jehovà l’ensenyés. Gràcies a la seva humilitat també va esdevenir un bon mestre.

8. Què ens ajudarà a ser bons mestres?

⁸ Com que Jaume no tenia grans estudis acadèmics, els líders religiosos el veien de la mateixa manera que a Pere i Joan, com «homes senzills i amb pocs estudis» (Fe. 4:13). Amb tot, Jaume va aprendre a ser un bon mestre, i la seva carta n’és una bona prova. Pot ser que nosaltres tampoc tinguem molts estudis, però amb l’ajuda de l’esperit sant i la capacitació que ens dona l’organització de Jehovà, també podem arribar a ser bons mestres. Vegem què podem aprendre de la manera com Jaume ensenyava.

9. De quina manera ensenyava Jaume?

⁹ Jaume no utilitzava paraules ni raonaments complicats. Com a resultat, aquells que l’escoltaven sabien què havien de fer i com fer-ho. Per exemple, de manera molt senzilla va explicar que els cristians hem d’estar disposats a aguantar injustícies sense perdre el goig. Ell va escriure: «Proclamem feliços  els que han aguantat. Heu sentit a parlar de l’aguant de Job i heu vist com Jehovà el va beneir, i per això sabeu que Jehovà és molt compassiu i misericordiós» (Jm. 5:11). Jaume sempre basava el que ensenyava en les Escriptures. Fixa’t que en aquest cas va utilitzar la Paraula de Déu per deixar clar que Jehovà sempre recompensa aquells que, com Job, li són lleials. A l’ensenyar de manera clara i senzilla no va dirigir l’atenció cap a ell, sinó cap a Jehovà.

10. Com podem imitar Jaume a l’hora d’ensenyar?

¹⁰ Què n’aprenem? Hem d’ensenyar de manera senzilla i fer servir la Bíblia. El nostre objectiu no és impressionar els estudiants amb el coneixement que tenim, sinó ajudar-los a veure que Jehovà és infinitament savi i que es preocupa molt per ells (Rm. 11:33). Per aconseguir-ho, sempre hem de basar el que ensenyem en la Bíblia. En comptes de dir al nostre estudiant què faríem nosaltres si estiguéssim al seu lloc, li hem d’ensenyar a meditar en exemples bíblics i a percebre què és el que Déu pensa i sent sobre cert assumpte. Llavors, el que el motivarà a posar en pràctica el que aprèn no serà complaure’ns a nosaltres, sinó alegrar el cor de Jehovà.

11. a) Quins reptes afrontaven alguns cristians del primer segle? b) Quin consell els va donar Jaume?

¹¹ Jaume era realista. Quan llegim a la seva carta els consells que va donar als cristians, ens queda clar que era molt conscient dels reptes que afrontaven. A alguns cristians els costava posar en pràctica el que deien les Escriptures (Jm. 1:22). D’altres mostraven favoritisme als rics (Jm. 2:1-3). I n’hi havia que tenien dificultats per controlar la seva llengua (Jm. 3:8-10). Sens dubte, els problemes que tenien eren seriosos, però Jaume no els va donar per perduts. Els va aconsellar de manera amorosa, i alhora clara i directa. A més, a aquells que necessitaven ajuda per fer canvis els va recomanar que busquessin la guia dels ancians (llegeix Jaume 5:13-15).

12. Com podem ser positius quan ajudem els nostres estudiants?

¹² Què n’aprenem? Hem de ser realistes i mantenir un punt de vista positiu sobre les persones. Som conscients que a molts dels nostres estudiants els pot costar posar en pràctica el que estan aprenent de la Bíblia, i els pot prendre temps deixar els mals hàbits i cultivar qualitats cristianes (Jm. 4:1-4). Però, com Jaume, hem de ser valents i dir-los les coses que han de millorar. A la vegada, hem de mantenir un punt de vista positiu, confiant que Jehovà atreu les persones humils i que els dona les forces per fer els canvis necessaris (Jm. 4:10).

13. Què reconeixia Jaume?

¹³ Jaume tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix. Mai va pensar que la seva família o les assignacions que havia rebut el fessin especial ni superior a la resta de cristians. De fet, es va adreçar a ells dient-los: «Estimats germans meus» (Jm. 1:16, 19; 2:5). Tampoc va intentar que pensessin que era perfecte. Tot el contrari, es va incloure quan va dir: «Tots ens equivoquem moltes vegades» (llegeix Jaume 3:2).

14. Per què és important que reconeguem els nostres errors?

 ¹⁴ Què n’aprenem? Hem de recordar que tots som pecadors. En cap moment hauríem de pensar que, d’alguna manera, som superiors a les persones a qui ensenyem. Si dones la impressió que no comets errors, el teu estudiant es podria desanimar i pensar que mai podrà fer el que Déu espera d’ell. Per contra, si ets sincer, reconeixes que no sempre t’ha estat fàcil obeir Jehovà i li expliques com t’ha ajudat a superar els teus reptes, el teu estudiant s’adonarà que ell també pot servir-lo.

15. Com eren els exemples que utilitzava Jaume?

¹⁵ Jaume utilitzava exemples que arribaven al cor. Aquests eren senzills i la seva lliçó, fàcil d’entendre. A banda de l’ajuda que va rebre de l’esperit sant, Jaume va aprendre molt meditant en els exemples que Jesús, el seu germà gran, havia utilitzat (llegeix Jaume 3:2-6, 10-12).

16. Per què hem d’utilitzar exemples eficaços?

¹⁶ Què n’aprenem? Hem d’utilitzar exemples eficaços. Aquest tipus d’exemples fan que les persones visualitzin allò que els estem ensenyant i les ajuda a recordar veritats bíbliques importants. Jesús era tot un expert fent servir exemples i Jaume també ho va ser. A continuació, veurem un dels exemples que ell va utilitzar i per què va ser tan efectiu.

17. Per què és tan bo l’exemple del mirall que va posar Jaume?

¹⁷ Llegeix Jaume 1:22-25. L’exemple del mirall que Jaume va utilitzar és eficaç per diverses raons. D’una banda, quan va pensar en aquest exemple, tenia molt clara a la ment la idea que volia transmetre: per treure profit de la Bíblia no n’hi ha prou amb llegir-la; també hem de posar en pràctica el que hi aprenem. D’altra banda, va triar un exemple que parlava d’una cosa quotidiana que tothom podia entendre: un home que es mirava a un mirall. Quina és la lliçó que volia ensenyar? Igual que seria inútil mirar-se al mirall, veure alguna cosa que s’ha de corregir i no fer res per arreglar-ho, seria absurd llegir la Bíblia,  veure que hem de fer algun canvi en la nostra personalitat i no fer res al respecte.

18. Què hem de tenir en compte a l’hora de posar exemples?

¹⁸ Per imitar Jaume i posar bons exemples has de tenir en compte els següents punts: 1) l’exemple ha de transmetre bé la idea que vols ensenyar, 2) ha de ser fàcil d’entendre per a la persona que t’està escoltant i 3) no ha de costar veure quina n’és la lliçó pràctica. Si se’t fa difícil pensar bons exemples, pots consultar l’Índice de las publicaciones Watch Tower, sota l’encapçalament «Ejemplos». Allà trobaràs un gran llistat d’exemples que pots utilitzar. La finalitat de fer-los servir és destacar els punts principals. Si n’utilitzes massa, podries confondre el teu estudiant. Per tant, assegura’t de només posar exemples per emfatitzar els punts clau. A més, recorda que l’objectiu de millorar les nostres habilitats com a mestres no és convertir-nos en el centre d’atenció, sinó apropar tantes persones com puguem al poble de Jehovà.

19. Com demostrem que valorem la nostra família espiritual?

¹⁹ És cert que cap de nosaltres ha tingut el privilegi de tenir un germà gran perfecte, però tots tenim l’honor de pertànyer a una família internacional de germans i germanes que ens estimen. Demostrem que valorem aquest bonic regal de Jehovà si passem temps junts, coŀlaborem braç a braç en l’obra de predicar i aprenem dels germans. Quan ens esforcem per imitar la humilitat i la manera d’ensenyar de Jaume, donem glòria a Jehovà i ajudem les persones sinceres a acostar-se al nostre Pare celestial.