1, 2. Què va aprendre un ancià després d’aconsellar una germana?

 EN UNA ocasió, dos ancians van visitar una germana que, des de feia un temps, s’estava perdent algunes reunions. Durant la visita, el germà que va dirigir la conversa va compartir diversos textos bíblics que parlaven de la importància de les reunions. En acabar, ell pensava que la visita havia anat molt bé, però abans que marxessin la germana els va dir: «No teniu ni idea del que estic vivint». Tots dos l’havien aconsellat sense ni tan sols preguntar-li sobre la seva situació. Per això, la germana va sentir que els consells que havia rebut no li eren gaire útils.

² Mirant enrere, aquest mateix ancià reconeix: «En aquell moment vaig pensar que el comentari de la germana estava fora de lloc. Però, amb el temps, em vaig adonar que m’havia centrat només a trobar els textos adients en comptes de pensar en les preguntes oportunes, com ara: Com va tot? Què tal has estat aquests últims mesos? Com et podem ajudar?». Aquest ancià va aprendre una important lliçó d’aquella visita, una lliçó que l’ha ajudat a ser un pastor empàtic i amorós.

3. Qui és possible que hagi de donar consell?

 ³ Els ancians, com a pastors de la congregació, tenen la responsabilitat d’aconsellar quan és necessari. Però, de vegades, altres germans també hauran de donar consell. Per exemple, un germà o una germana pot donar suggeriments basats en la Bíblia a un amic seu (Sl. 141:5; Prov. 25:12). En altres ocasions, una germana gran pot veure apropiat «aconsellar a les dones més joves» sobre els assumptes dels quals parla Titus 2:3-5. En el cas dels pares, també és important que aconsellin i corregeixin els seus  fills. Així que, encara que aquest article vagi dirigit especialment als ancians, tots nosaltres ens beneficiarem d’analitzar com podem fer que els nostres consells sempre siguin útils, animadors i alegrin el cor de qui els rep (Prov. 27:9).

4. Què analitzarem en aquest article?

⁴ En aquest article, analitzarem quatre preguntes que farem bé de plantejar-nos abans de donar consell: Quina n’és la motivació? És realment necessari aquest consell? Qui l’hauria de donar? I, com puc donar consells que siguin útils?

5. Per què és més fàcil d’acceptar un consell quan està motivat per l’amor?

⁵ Els ancians estimen molt tots i cadascun dels germans i germanes de la congregació. Una manera de mostrar aquest amor és aconsellant algú que estigui a punt de fer «un pas en fals» (Gàl. 6:1). Abans de fer-ho, serà molt bo que meditin en les característiques de l’amor que Pau va mencionar a la seva carta als corintis: «L’amor és pacient i bondadós. [...] Tot ho suporta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta» (llegeix 1 Corintis 13:4, 7). Aquestes paraules ajudaran els ancians a analitzar la seva motivació i a donar consell amb l’actitud correcta. Si el germà que rep el consell percep que aquest està motivat per l’amor, li serà molt més fàcil acceptar-lo (Rm. 12:10).

6. Quin bon exemple va donar Pau?

⁶ L’apòstol Pau va donar un molt bon exemple als ancians. No va dubtar a l’hora de donar el consell necessari als germans de Tessalònica. Però, en primer lloc, els va felicitar pel seu servei fidel, els seus esforços motivats per l’amor i el seu aguant. També va tenir en compte la seva situació, que no era gens fàcil, i va reconèixer que suportaven amb bona actitud la persecució i altres dificultats (1 Tes. 1:3; 2 Tes. 1:4). Fins i tot, els va dir que eren un exemple per a la resta de cristians (1 Tes. 1:8, 9). De ben segur els va alegrar molt llegir les seves animadores paraules! No hi ha cap dubte que la motivació de Pau a l’hora de donar consell era l’amor. Precisament per això, els consells que va escriure a les dues cartes als tessalonicencs van ser tan efectius (1 Tes. 4:1, 3-5, 11; 2 Tes. 3:11, 12).

7. Què podria fer que algú reaccionés de manera negativa al consell?

⁷ Què passaria si donéssim consell de manera poc amorosa? Un ancià d’experiència comenta: «Sovint, quan algú reacciona malament a un consell, no és pel consell en si, sinó per la manera com l’ha rebut». Quina lliçó n’aprenem? Si donem un consell perquè estimem el germà, i no perquè ens molesta el que fa, li serà molt més fàcil d’acceptar.

8. Què s’hauria de preguntar un ancià abans de decidir si ha d’aconsellar un germà?

⁸ Abans de donar un consell, és important que un ancià s’aturi a fer-se les següents preguntes: «És realment necessari aquest consell? Estic segur que el que ha fet aquest germà està malament? Està passant per alt algun principi bíblic? O simplement és que jo faria les coses diferent?». És molt important que els ancians no es precipitin a l’hora de parlar amb un germà (Prov. 29:20). Si un ancià  no està segur de si és necessari aconsellar algú, farà bé de contrastar la seva opinió amb la d’un altre ancià per veure si hi ha raons bíbliques per tractar el tema (2 Tim. 3:16, 17).

9. A l’hora de donar consell sobre la manera de vestir i arreglar-se, què podem aprendre de l’apòstol Pau?

⁹ Pensa en això: imagina’t que un ancià està preocupat per la manera de vestir o d’arreglar-se d’algú de la congregació. Segurament, en primer lloc es preguntarà si hi ha una raó bíblica de pes perquè sigui necessari donar consell. I, per tal d’assegurar-se que no es tracta només de la seva opinió, farà bé de preguntar què en pensa a un altre ancià o algun germà o germana madurs. És probable que analitzin junts els consells que Pau va donar sobre aquest assumpte (llegeix 1 Timoteu 2:9, 10). Pau va destacar aquest principi: hem de vestir d’una manera apropiada, amb modèstia i seny. Però no va fer una llista de tot el que està bé i malament. L’apòstol era conscient que cadascú té el seu gust personal i que tots tenim llibertat per decidir, sempre que no passem per alt cap principi bíblic. Tenint això en compte, a l’hora de decidir si han de donar consell, els ancians haurien de considerar si la manera de vestir i arreglar-se de la persona demostra modèstia i seny.

10. Què hem de tenir en compte pel que fa a les decisions personals?

¹⁰ Hem de tenir present que dos cristians madurs poden prendre decisions diferents, i això no vol dir que una estigui bé i l’altra no. Mai hauríem d’imposar als altres la nostra opinió sobre assumptes de decisió personal (Rm. 14:10).

11, 12. Si s’ha de donar consell, quines preguntes s’hauria de fer un ancià, i per què?

¹¹ Una vegada s’ha decidit que és necessari donar consell, la següent qüestió a analitzar és qui l’hauria de donar. En el cas que s’hagi d’aconsellar una germana casada o un menor d’edat, és apropiat que els ancians parlin abans amb el cap de família. * És possible que ell mateix decideixi tractar el tema o estar-hi present quan l’ancià doni el consell. I, tal com s’ha mencionat al  paràgraf 3, en cas d’haver d’aconsellar una germana, depenent del tema a tractar, potser és adient que ho faci una germana de més experiència.

¹² Un ancià també farà bé de preguntar-se: «Soc el més indicat per donar aquest consell? O seria més fàcil d’acceptar si ho  fes un altre ancià?». Pensa, per exemple, en algú que estigui afrontant sentiments de baixa autoestima. Segurament, li serà més fàcil acceptar consells d’un ancià que hagi tingut sentiments similars, ja que aquest probablement entendrà millor la seva situació. Tot i així, és responsabilitat de tots els ancians ajudar i motivar els germans de la congregació a posar en pràctica el que la Bíblia ens demana. Per això, quan s’ha de donar un consell, el més important és que es doni, i no qui el donarà.

13, 14. Per què és tan important que els ancians estiguin disposats a escoltar?

¹³ Estigues disposat a escoltar. Quan un ancià s’està preparant per donar consell, s’hauria de plantejar preguntes, com ara: «Quines són les circumstàncies d’aquest germà? Què li està passant? Pot estar afrontant algun repte que jo desconegui? Quina és la millor manera d’ajudar-lo?».

¹⁴ A l’hora de donar consell, és molt important tenir en compte el principi que trobem a Jaume 1:19, on diu: «Tingueu present que heu d’estar disposats a escoltar, heu de pensar abans de parlar i no us heu d’enfadar massa ràpid». Un ancià podria pensar que ja té tota la informació sobre un cas, però, és realment així? Proverbis 18:13 (BEC) diu: «El qui s’avança a contestar sense haver escoltat demostra insensatesa i acaba avergonyit». Sempre és millor preguntar directament al germà per la seva situació, i després escoltar la seva resposta amb atenció. Això ens recorda l’experiència de l’ancià que hem esmentat al començament d’aquest article. Ell es va adonar que si hagués dedicat temps a fer preguntes i escoltar les respostes, en comptes de començar la visita presentant tota la informació que tenia preparada, el resultat hauria estat molt millor. Podria haver plantejat preguntes com ara: «Com va tot? Què tal has estat aquests últims mesos? Com et puc ajudar?». Si abans d’aconsellar, els ancians dediquen temps a conèixer bé la situació dels germans, els serà més fàcil ajudar-los i animar-los.

15. Com poden posar en pràctica el principi de Proverbis 27:23 els ancians?

¹⁵ Coneix bé els germans. Tal com hem vist fins ara, donar consell efectiu implica molt més que compartir alguns textos bíblics o suggeriments. Els germans han de sentir que els ancians es preocupen per ells, que els comprenen i que desitgen de tot cor ajudar-los (llegeix Proverbis 27:23). Per tal d’aconseguir-ho, és imprescindible que els ancians s’esforcin de valent per ser amics dels germans de la congregació.

16. Què ajudarà els ancians a donar bons consells?

 ¹⁶ Els ancians mai voldrien donar la sensació que només s’apropen als germans quan hi ha temes a tractar. Tot el contrari, s’esforcen per parlar regularment amb ells i es preocupen sincerament quan aquests afronten problemes. Un ancià de molta experiència comenta: «Fent-ho així, aconseguiràs tenir una bona amistat amb els germans. D’aquesta manera, quan hagis de donar consell, et serà molt més senzill». Alhora, al germà que rep el consell li serà molt més fàcil acceptar-lo.

17. Quan és especialment important ser pacient i amorós?

¹⁷ Sigues pacient i amorós. Aquestes qualitats són especialment importants quan a algú li costa acceptar el consell. Un ancià mai s’hauria d’irritar si algun germà no posa en pràctica de seguida el consell basat en la Bíblia que li ha donat. La Paraula de Déu va profetitzar sobre Jesús: «No trencarà cap canya doblegada, i no apagarà cap espelma que fumeja» (Mt. 12:20). Els ancians faran bé d’imitar l’actitud de Jesús. En les seves oracions personals, poden demanar a Jehovà que ajudi aquells que han rebut un consell a entendre bé els motius que hi ha darrere i a saber com posar-lo en pràctica. També han de recordar que potser el germà necessiti temps per rumiar els consells que ha rebut. Si un ancià és pacient i bondadós a l’hora d’aconsellar, serà més fàcil que qui l’escolta es pugui concentrar en el que li està dient, i no en la manera com li està dient.

18. a) Què hem de recordar a l’hora de donar consell? b) Què han de fer els pares abans d’aconsellar els seus fills? (Mira la imatge del requadre.)

¹⁸ Aprèn dels teus errors. Com que som imperfectes, no sempre ens serà fàcil posar en pràctica els principis d’aquest article (Jm. 3:2). Tots cometrem errors però, quan això passi, esforcem-nos per  aprendre d’ells. Si els germans de la congregació perceben que els estimem de tot cor, els serà més fàcil perdonar-nos quan fem o diguem alguna cosa que els pugui ofendre (consulta el requadre « Què han de tenir en compte els pares?»).

19. Com podem alegrar el cor dels nostres germans?

¹⁹ Tal com hem vist, no és gens fàcil donar bons consells. Una de les raons és que tant la persona que els dona com la que els rep són imperfectes. Així que, quan hagis de donar un consell, tingues ben presents els principis que hem analitzat en aquest article. Assegura’t que tens la motivació correcta, i analitza si el consell és realment necessari i si ets la persona més indicada per donar-lo. Abans de parlar, fes bones preguntes i escolta atentament per arribar a entendre completament la situació. Tracta de comprendre el punt de vista del germà. I esforça’t per ser sempre amable i tenir una bona amistat amb tots els germans i germanes de la congregació. Recorda que l’objectiu és que el nostre consell no només sigui efectiu, sinó que alegri el cor de qui el rep (Prov. 27:9).