1. Què és el que més influïx en la nostra personalitat?

 SENSE importar el temps que faça que ens hem batejat, tots volem tindre la classe de personalitat que a Jehovà li agrada. Per a aconseguir-ho, hem de controlar la nostra manera de pensar, perquè és el que més influïx en la nostra personalitat. Si constantment pensem en els desitjos carnals, direm i farem coses que li desagraden a Déu (Ef 4:17-19). Però si omplim la ment amb coses bones, probablement, les nostres paraules i accions complauran el nostre Pare, Jehovà (Ga 5:16).

2. Què analitzarem en este article?

² En l’article anterior, vam vore que no podem evitar per complet els mals pensaments, però podem escollir no dur-los a terme. Abans de batejar-nos, el pas més important que hem de fer és despullar-nos de la vella personalitat, és a dir, deixar de dir i fer coses que Déu odia. No obstant, per a complaure del tot a Jehovà, hem de revestir-nos «de l’home nou», o de la nova personalitat (Col 3:10). En este article, vorem què és la nova personalitat, i com podem posar-nos-la i mantindre-la.

3. Segons Gàlates 5:22, 23, què és la nova personalitat, i què caracteritza la persona que s’ha revestit d’ella?

³ La nova personalitat és una manera de pensar i actuar que imita la de Jehovà. Per a revestir-nos d’ella, cal manifestar el fruit de l’esperit de Déu, és a dir, permetre que l’esperit sant influïsca en els nostres pensaments, sentiments i accions (llig Gàlates 5:22, 23). Què caracteritza  la persona que es revestix de la nova personalitat? Per exemple, estima a Jehovà i el seu poble (Mt 22:36-39). Manté l’alegria inclús a l’afrontar problemes (Jm 1:2-4). Fomenta la pau (Mt 5:9). És pacient i bondadosa al tractar els altres (Col 3:13). Estima el bé i ho demostra amb obres (Lc 6:35). Evidencia per les seues accions que té una fe forta en el seu Pare celestial (Jm 2:18). Quan la provoquen, manté la calma i, al ser temptada, exercix autocontrol (1Co 9:25, 27; Tt 3:2).

4. Per a revestir-nos de la nova personalitat, podem cultivar per separat les qualitats mencionades en Gàlates 5:22, 23? Explica-ho.

⁴ Per a revestir-nos de la nova personalitat hem de cultivar totes les qualitats mencionades en Gàlates 5:22, 23 i en altres passatges bíblics. * Estes qualitats no són com peces separades de roba que ens posem d’una en una. De fet, moltes característiques de la nova personalitat estan relacionades entre si. Per exemple, estimar els altres implica ser pacients i amables amb ells. I per a ser bondadosos de veritat, hem de ser humils i manifestar autocontrol.

5. D’acord amb 1 Corintis 2:16, què significa tindre «el pensament de Crist», i per què hauríem d’examinar els relats de la seua vida?

⁵ Llig 1 Corintis 2:16. Per a revestir-nos de la nova personalitat, hem de tindre «el pensament de Crist». En altres paraules, hem d’arribar a entendre com pensa Jesús i, després, imitar-lo. Ell manifesta el fruit de l’esperit de Déu a la perfecció. Igual que un espill sense defectes reflectix fidelment una imatge, Jesús reflectix les qualitats de Jehovà tal com són (He 1:3). Per tant, com més es parega la nostra manera de pensar a la de Jesús, més es pareixeran les nostres accions a les seues i millor reflectirem la seua personalitat (Fl 2:5).

6. Què hauríem de recordar quan intentem revestir-nos de la nova personalitat?

⁶ Penses que seguir l’exemple de Jesús està fora del nostre abast perquè ell era perfecte? En eixe cas, tinguem present estos tres fets. Primer, tots vam ser creats a imatge de Jehovà i Jesús. Així que, fins a cert punt, podem imitar-los  (Gn 1:26). Segon, l’esperit sant de Déu és la força més poderosa de l’univers. Amb la seua ajuda, podem aconseguir coses que no podríem fer mai per nosaltres mateixos. I tercer, Jehovà no ens demana en l’actualitat que manifestem el fruit de l’esperit a la perfecció. De fet, el nostre Pare celestial donarà mil anys als qui tenen l’esperança terrenal per a arribar a ser perfectes (Ap 20:1-3). Per tant, el que Jehovà ens demana ara és que l’imitem lo millor que puguem i que confiem en la seua ajuda.

7. Què considerarem a continuació?

⁷ De quines maneres concretes podem imitar a Jesús? Examinem breument quatre qualitats del fruit de l’esperit de Déu. En cada una d’elles, vorem què podem aprendre de la manera com Jesús la va demostrar. Al mateix temps, considerarem algunes preguntes que poden ajudar-nos a analitzar com ens estem revestint de la nova personalitat.

8. Com va mostrar Jesús el seu amor?

⁸ L’amor profund que Jesús sent per son Pare el va motivar a fer sacrificis per Ell i per nosaltres (Jn 14:31; 15:13). Jesús va demostrar el seu gran amor per la gent per com va viure en la terra. Sempre era amorós i compassiu, inclús quan se li oposaven. Una manera important com va mostrar el seu amor per les persones va ser ensenyant-los sobre el Regne de Déu (Lc 4:43, 44). Jesús també va demostrar l’amor abnegat que sent per Déu i per la humanitat a l’estar dispost a sofrir una mort cruel en mans de pecadors. D’esta manera, va obrir el camí per a que tots nosaltres puguem obtindre vida eterna.

9. Com podem imitar a Jesús a l’hora de mostrar amor?

⁹ Ens dedicàrem a Jehovà i ens batejàrem perquè l’estimem molt. Per tant, igual que Jesús, hauríem d’evidenciar l’amor que sentim pel nostre Pare celestial per la manera com tractem la gent. De fet, l’apòstol Joan va escriure: «Si no estimes el teu germà que tens davant els ulls, ja em diràs com pots estimar un Déu que no has vist mai» (1Jn 4:20 NT). Així que podem preguntar-nos: «Fins a quin grau he cultivat amor per la gent? Soc compassiu amb els altres inclús quan no em tracten bé? Em motiva l’amor a dedicar el meu temps i recursos a ajudar els altres a aprendre sobre Jehovà? Estic dispost a fer-ho a pesar de la indiferència o l’oposició de la majoria de la gent? Puc buscar maneres d’ampliar el temps que dedique a la predicació?» (Ef 5:15, 16).

10. Com promovia Jesús la pau?

¹⁰ Jesús era un home pacífic. Quan el tractaven malament, no tornava mal per mal. Però va anar més enllà. Prenia la iniciativa en fomentar la pau i animava els altres a resoldre les diferències que els dividien. Per exemple, els va ensenyar a fer les paus amb els altres si volien que Jehovà acceptara la seua adoració (Mt 5:9, 23, 24). I, en repetides ocasions, va ajudar els seus apòstols a deixar de discutir sobre quin d’ells era el major (Lc 9:46-48; 22:24-27).

11. Com podem promoure la pau?

¹¹ Per a promoure la pau no només hem d’evitar crear conflictes, també hem de prendre la iniciativa en fer les paus amb els altres i animar els nostres germans  i germanes a resoldre els seus desacords (Fl 4:2, 3; Jm 3:17, 18). Per tant, preguntem-nos: «Què estic dispost a sacrificar per tal de fer les paus amb els altres? Quan un germà o germana m’ofén, li guarde rancor? Espere que siga l’altra persona qui vinga a fer les paus amb mi o faig jo el primer pas encara que em parega que la culpa és seua? Quan és apropiat, anime els qui estan barallats a fer les paus?».

12. Com va mostrar amabilitat Jesús?

¹² Jesús va ser amable i raonable inclús en circumstàncies difícils (Mt 11:28-30). Recordem, per exemple, el cas de la dona fenícia que li va suplicar que curara la seua filla. Encara que al principi Jesús va rebutjar la seua petició, al vore la gran fe d’ella, va mostrar consideració i va curar la seua filla (Mt 15:22-28). Però, l’amabilitat de Jesús no li impedia ser ferm amb els qui estimava donant-los el consell oportú. Una mostra d’això va ser quan Pere va intentar desanimar-lo de fer la voluntat de Jehovà i Jesús hagué de corregir-lo davant dels altres deixebles (Mc 8:32, 33). No ho va fer per a humiliar a Pere, sinó per a entrenar-lo i advertir els altres deixebles del perill de ser presumptuosos. És evident que Pere es va sentir un poc avergonyit, però es va beneficiar de la disciplina.

13. Com es mostra la verdadera amabilitat?

¹³ Encara que volem ser amables amb els qui estimem, a voltes hem de dir-los les coses clares. Però quan ho fem, cal que imitem a Jesús basant el nostre consell en els principis de la Paraula de Déu. Sigues agradable i dona per fet que volen actuar bé confiant que, com senten amor per Jehovà i per tu, respondran favorablement al teu consell amorós. Preguntem-nos: «Tinc el valor d’abordar algú que estime quan veig que està fent alguna cosa malament? Quan he de donar consell, ¿ho faig de manera amable, o tendisc a ser brusc? Per quin motiu done el consell? És perquè estic enfadat amb eixa persona, o perquè m’interesse per ella?».

14. Com va mostrar Jesús la seua bondat?

¹⁴ Jesús no només sap què és la bondat, sinó que la practica. Com estima son Pare, sempre fa el que està bé amb la motivació correcta. La persona bondadosa sempre busca maneres d’ajudar els altres i fer coses bones per ells. Per tant, no és suficient amb saber què és lo correcte, sinó que també hem de fer-ho i, a més, amb el motiu apropiat. Però algú podria preguntar-se: «És possible fer lo correcte amb un motiu incorrecte?». Naturalment que sí! De fet, Jesús va parlar dels qui feien almoina per a que tots veren els seus actes de caritat. Va explicar que aquelles obres, aparentment bones, en realitat eren de molt poc valor als ulls de Jehovà (Mt 6:1-4).

15. Com podem mostrar verdadera bondat?

¹⁵ Només serem bondadosos de veritat si fem lo correcte de manera desinteressada. Així que podries preguntar-te: «Em conforme només en saber què és lo correcte, o m’esforce realment per posar-ho en pràctica? Què és el que em motiva a fer bones obres?».

16. Què hauríem de fer tots els dies, i per què?

¹⁶ No hauríem de pensar que el procés de revestir-nos de la nova personalitat acaba amb el baptisme. Hem de  mantindre en bones condicions el nostre preciós «trage nou». Una forma de fer-ho és buscant tots els dies diferents maneres de desplegar el fruit de l’esperit de Déu. No oblidem que Jehovà és un Déu d’acció i que el seu esperit és una força activa (Gn 1:2). Per tant, cada aspecte del fruit de l’esperit ens ha de motivar a actuar. Per exemple, el deixeble Jaume va dir que «la fe sense les obres és morta» (Jm 2:26). Lo mateix pot dir-se de tots els altres aspectes del fruit de l’esperit. Així que, quan els despleguem, evidenciem que l’esperit de Déu està actiu en nosaltres.

17. Què hauríem de fer si en algun moment no mostrem el fruit de l’esperit?

¹⁷ És cert que inclús els cristians que fa anys que estan batejats no sempre mostren el fruit de l’esperit. Però, la clau és continuar esforçant-nos per mostrar estes qualitats. Per a iŀlustrar-ho: si et feres un esgarró en el teu vestit favorit, el tiraries en seguida? No, probablement intentaries arreglar-lo i, a partir d’eixe moment, aniries més amb compte, veritat? De la mateixa manera, si en alguna ocasió no eres amable, pacient o carinyós amb algú, no et dones per vençut. Resol-te a actuar millor en el futur. I recorda que una disculpa sincera pot reparar el dany i assentar les bases per a restablir la bona relació amb eixa persona.

18. De què podem estar segurs?

¹⁸ Què agraïts estem de tindre l’exemple de Jesús! Quant més imitem la seua manera de pensar i actuar, més fàcil ens resultarà obrar com ell. I, a mesura que ho fem, millor ens revestirem de la nova personalitat. Al llarg de l’article, només hem repassat quatre aspectes del fruit de l’esperit de Déu. Per què no dediques un temps a repassar els altres aspectes d’este fruit i a reflexionar en com estàs manifestant-los? Trobaràs una llista d’articles sobre este assumpt en la Guía de estudio para los testigos de Jehová davall del tema «El vivir cristiano» i dins de la secció «Fruto del espíritu». Pots estar segur que si t’esforces per posar-te la nova personalitat i per no llevar-te-la, Jehovà t’ajudarà.